| dbpprop:abstract
|
- Phaedrus (c. 15 BC – c. AD 50), Roman fabulist, was probably a Thracian slave, born in Pydna of Macedonia (Roman province) and lived in the reigns of Augustus, Tiberius, Gaius and Claudius. He is recognized as the first writer to Latinize entire books of fables, retelling in iambic metre the Greek prose Aesopic tales.
- Phaedrus, eingedeutscht Phaeder (* um 20 v. Chr. ; † um 51 n. Chr. ), voller Name wohl: Gaius Iulius Phaedrus, war ein römischer Fabeldichter in der Regierungszeit der Kaiser Augustus, Tiberius, Caligula und Claudius.
- Gai Juli Fedre (Phaedrus, Φαῖδρος) fou un poeta iàmbic grec que va viure al segle I dC durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi. De les poques coses que sabem de la seva vida les coneixem per esporàdiques notícies dels seus propis escrits. En el pròleg del tercer llibre de les seves faules menciona la muntanya Pierus com el lloc de naixement, situada a Macedònia. En el títol del cinquè llibre escriu: Phaedri, Augusti Liberti, Fabulae Aesopiae, amb la qual cosa sabem que va ser originalment un esclau comprat a Tràcia o Macedònia i portat a Roma on va aprendre llatí, i que el va manumetre August. No sabem si va néixer esclau, o per circumstàncies desconegudes va caure en l'esclavitud. Durant l'imperi de Tiberi, un emperador a qui no plaien els pensadors, Fedre va tenir problemes amb el dèspota. En les seves faules Fedre ridiculitza les decisions injustes i arbitràries dels que abusen del poder. Eli Sejà, confident i amic de Tiberi, el dugué als tribunals. Va ser desterrat, el mateix càstig que patí Ovidi. Quan va morir Sejà, Tiberi tornà a Roma i continuà publicant faules, amb la intenció de combatre la immoralitat de la societat imperial romana. Fedre va escriure cinc llibre de faules; en total 145 faules. En el títol del seu primer llibre de faules, Fedre se sent hereu d'Isop, la seva font. La intenció de les faules és ensenyar i divertir. L'estructura de les faules és molt senzilla: un breu relat i una ensenyança que de vegades va abans del relat i, de vegades, hi va desprès. L'expressió es clara i concisa i el llenguatge en general pur i correcte.
- Gayo Julio Fedro (15 a. C. – 55 d. C. ) fue un escritor de fábulas romano.
- Phèdre (en latin Caius Iulius Phaedrus, en grec ancien Φαίδρος) est né autour de 15 av. J. -C. et mort vers 50 ap. J. -C. C'est un fabuliste latin d'origine thrace, affranchi de l'empereur Auguste.
- Gaius Iulius Phaedrus (Pydna?, Kr. e. 15 körül – ?, Kr. u. 55 körül), Római meseköltő. Életét csak költeményeiből ismerjük. Thraciából gyermekkorában került rabszolgaként Rómába, Augustus szabadította fel. Az első könyvek közzététele után meséinek aktualitásokra vonatkozó célzásai miatt vetélytársai és irigyei feljelentették Lucius Aelius Seianusnál, Tiberius kegyencénél. Eljárás indult ellene, és csak Seianus bukása után folytathatta írói tevékenységét. A kéziratokban „Fabulae Aesopiae" címen hagyományozott műve eredetileg legalább 150 mesét tartalmazott 5 könyvben. Ebből 94 maradt fenn, és a később összeállított „Appendix Perottina" című gyűjteményben további 30 darabot találhatunk. Egyes meséi prózai átdolgozásban maradtak ránk. Az 1–2. könyv Kr. u. 31 előtt, a 3. Kr. u. 37–40 között, a 4. a negyvenes években, az 5. már késő öregkorában jelent meg. Költeményeinek jó része az aiszóposzi állatmesék verses átdolgozása, de találhatóak köztük önálló mesék, történeti és egykorú anekdoták, a mindennapi életből vett történetek és polemikus költemények is. A mesék fő forrása Démétriosz Phaléreusz elveszett prózai gyűjteménye lehetett. A római költészetben Phaedrust megelőzően csak alkalmilag lehet mesékkel találkozni, a prózai mesegyűjtemények pedig csak a szónokok és a filozófusok példatáraiul szolgáltak. Versbe foglalásukkal elsőként szerzett a műfajnak irodalmi rangot. Az ókorban mindennek ellenére -talán származása miatt- igen kevés elismerést szerzett. Martialis kivételével egyetlen első századi szerző sem említi, ő is csak egy kevéssé hízelgő jelző kíséretében. Meséi eredeti formájukban csak a XVI. századtól váltak közkedveltté. Hatással volt Jean de La Fontainere és a magyar Fáy Andrásra is.
- Phaedrus kan verwijzen naar verschillende artikelen: Phaedrus, een Latijns schrijver Phaedrus, een dialoog van Plato
- Fedrus, właśc. najprawdopodobniej Gaius Iulius Phaedrus, od gr. Phaidros (ur. 15? p.n.e. , zm. 50? n.e. ) – poeta rzymski pochodzenia greckiego. Na temat życia wiemy niewiele, daty urodzin i śmierci są hipotetyczne. Fedrus urodził się w rzymskiej prowincji Macedonii i był rodowitym Macedończykiem. W nieznanych nam okolicznościach został niewolnikiem na dworze Oktawiana Augusta, gdzie przebywał długie lata. Prawdopodobnie testamentem Augusta został wyzwolony i otrzymał obywatelstwo rzymskie. Twórczość poetycką rozpoczął za panowania Tyberiusza, już będąc w starszym wieku. Zapewne na tle tej twórczości popadł w jakiś konflikt z dworem cesarskim, zwłaszcza z prefektem pretorianów Sejanem. Fedrus pisał po łacinie. Pozostawił po sobie zbiór wierszowanych bajek pisanych senarem jambicznym. Treść tych utworów jest podobnej natury, co późniejszych bajek Krasickiego, który się zresztą na Fedrusie wzorował. Sam Fedrus jest zależny od Ezopa. Przekazany do naszych czasów zbiór bajek Fedrusa liczy 123 utwory i jest dość zgodnie uznawany za niekompletny. Z tej liczby 93 bajki zostały przekazane przez rękopisy istniejące do naszych czasów, 30 natomiast znajduje się w tzw. Appendix Perottina, antologii bajek Ezopa, Awiena i Fedrusa sporządzonej w XV wieku przez Niccolo Perottiego. Korzystał on z rękopisu nam nieznanego, który to rękopis był najwyraźniej bardziej kompletny niż inne.
- Fedro foi um fabulista romano nascido na Macedônia, Grécia. Filho de escravos, provavelmente foi alforriado pelo imperador romano Augusto. Seu nome completo era Caio Júlio Fedro . A fábula, por ser uma pequena narrativa, serve para ilustrar algum vício ou alguma virtude e termina, invariavelmente, com uma lição de moral. A grande maioria das fábulas retratam personagens como animais ou criaturas imaginárias (criaturas fabulosas), que representam de forma alegórica os traços de caráter (negativos e positivos), de seres humanos. Coube a Fedro, quando iniciou-se na literatura, enriquecer estilisticamente muitas fábulas de Esopo, todas não escritas, mas transmitidas oralmente, isto é, serviam de aprendizagem, fixação e memorização dos valores morais do grupo social. Deste modo, Fedro, como introdutor da fábula na literatura latina, redigia suas fábulas, normalmente sérias ou satíricas, tratando das injustiças, dos males sociais e políticos, expressando as atitudes dos fortes e oprimidos, mas ocasionalmente breves e divertidas, explicando-nos, todavia, porque teve tanto sucesso, séculos depois, pela sua simplicidade, na Idade Média. Fabulista da época dos imperadores Tibério e Calígula, nos primeiros séculos da era cristã, e seguidor de Esopo, Fedro fez a sátira dos costumes e personagens da época. Por isso, com o grande incômodo que causaram as suas críticas, acabou sendo exilado. Nesta época, com a morte de Augusto, em 14 d.C. , e a ascensão de Tibério, a monarquia tornou-se um verdadeiro despotismo, sufocando toda a aspiração de literatura e de independência. Publicou cinco livros de fábulas esópicas, com prováveis alusões aos acontecimentos de sua vida. A antiga sociedade romana estava dividida praticamente em três classes: patrícios, plebeus e, a classe da qual Fedro deve sua origem, os escravos, compreendia a população recrutada entre os derrotados de guerra, considerados instrumentos de trabalho, sem nenhum direito político. Na fábula "O lobo e o cordeiro", Fedro deve ter se baseado nesses acontecimentos de sua época para, ao final, como lição de moral dizer que "esta fábula foi escrita por causa daqueles homens que oprimem os inocentes com pretextos falsos". No século XVII, na França, Jean de La Fontaine, considerado o pai da fábula moderna, além de compor suas próprias fábulas, também reescreveu em versos franceses muitas das fábulas antigas de Esopo e de Fedro (alguns autores chegam a afirmar que La Fontaine não passa, o mais das vezes, de mero tradutor das obras de Fedro). Aqui neste período, as fábulas ganharam um sentido mais moderno, pois, como participante da corte francesa, ele criticava a sociedade por meio de suas fábulas. Em sua obra prima, Fábulas, ele mostra a vaidade e estupidez das pessoas, atribuindo tais características aos animais. A principal característica do seu modo de escrever eram as rimas, o que facilitava a memorização das histórias. No Brasil, Monteiro Lobato, célebre autor da prosa brasileira moderna, publicou, no início do século XX, versões bem características de algumas fábulas de Esopo, Fedro e La Fontaine, além de apresentar algumas de sua própria autoria, apresentadas no cenário do Sítio do Picapau Amarelo. Anos mais tarde, já com os personagens infantis do Sítio do Picapau Amarelo, iria servir-se por meio da personagem Emília, de um poderoso expediente para afrontar a Igreja Católica, os maus funcionários públicos e a burocracia da máquina de estado.
- Федр — римский баснописец. Переводил басни Эзопа и подражал им.
- Faedrus eller Phaedrus, romersk fabelförfattare under det första halvseklet e. Kr. Född cirka 15 f. Kr. , död cirka 50 e. Kr. Han var född i Makedonien, men synes ha kommit helt ung till Rom. Enligt en gängse sägen skall han ha varit Augustus' frigivne slav. Hans skriftställarverksamhet var i Rom på mer än ett håll misshaglig och ådrog honom under Tiberius förföljelser, möjligen på grund av alltför fria yttranden med hänsyftning på högtställda män. Under Claudius synes han ha fått mera ostörd ägna sig åt sin uppgift, och varken missödena eller de oblida omdömena om hans skaldskap avskräckte honom från att fullfölja det. Han sökte nu emellertid publik och gynnare i högre stående kretsar. Efter hand utkom av honom fem böcker s. k. esopiska fabler (Fabulae aesopiae). Hans verk, ett förstlingsförsök att omplantera fabeldikten i romersk jordmån, står långt efter den grekiska förebilden, särskilt i enkelhet och livfull åskådlighet, varjämte den moral, som är inflätad i före- och eftertal, är något flack och oklar. Hans djurtyper är icke heller jämförliga med de grekiska. Framställningssättet är dock ledigt, språket vårdat och i det hela rent, ehuru något ojämnt, samt versbildningen god. Den samling, som vi har i behåll, är ofullständig. Dess äkthet har varit föremål för tvivel, dock, såvitt man kan döma, utan tillräckliga grunder. Hans fabler har översatts till svenska av Gerhard Bendz: Phaedrus fabler (1962).
|
| rdfs:comment
|
- Phaedrus (c. 15 BC – c. AD 50), Roman fabulist, was probably a Thracian slave, born in Pydna of Macedonia (Roman province) and lived in the reigns of Augustus, Tiberius, Gaius and Claudius. He is recognized as the first writer to Latinize entire books of fables, retelling in iambic metre the Greek prose Aesopic tales.
- Phaedrus, eingedeutscht Phaeder (* um 20 v. Chr. ; † um 51 n. Chr. ), voller Name wohl: Gaius Iulius Phaedrus, war ein römischer Fabeldichter in der Regierungszeit der Kaiser Augustus, Tiberius, Caligula und Claudius.
- Gai Juli Fedre (Phaedrus, Φαῖδρος) fou un poeta iàmbic grec que va viure al segle I dC durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi. De les poques coses que sabem de la seva vida les coneixem per esporàdiques notícies dels seus propis escrits. En el pròleg del tercer llibre de les seves faules menciona la muntanya Pierus com el lloc de naixement, situada a Macedònia.
- Gayo Julio Fedro (15 a. C. – 55 d. C. ) fue un escritor de fábulas romano.
- Phèdre (en latin Caius Iulius Phaedrus, en grec ancien Φαίδρος) est né autour de 15 av. J. -C. et mort vers 50 ap. J. -C. C'est un fabuliste latin d'origine thrace, affranchi de l'empereur Auguste.
- Gaius Iulius Phaedrus (Pydna?, Kr. e. 15 körül – ?, Kr. u. 55 körül), Római meseköltő. Életét csak költeményeiből ismerjük. Thraciából gyermekkorában került rabszolgaként Rómába, Augustus szabadította fel. Az első könyvek közzététele után meséinek aktualitásokra vonatkozó célzásai miatt vetélytársai és irigyei feljelentették Lucius Aelius Seianusnál, Tiberius kegyencénél.
- Phaedrus kan verwijzen naar verschillende artikelen: Phaedrus, een Latijns schrijver Phaedrus, een dialoog van Plato
- Fedrus, właśc. najprawdopodobniej Gaius Iulius Phaedrus, od gr. Phaidros (ur. 15? p.n.e. , zm. 50? n.e. ) – poeta rzymski pochodzenia greckiego. Na temat życia wiemy niewiele, daty urodzin i śmierci są hipotetyczne. Fedrus urodził się w rzymskiej prowincji Macedonii i był rodowitym Macedończykiem. W nieznanych nam okolicznościach został niewolnikiem na dworze Oktawiana Augusta, gdzie przebywał długie lata.
- Fedro foi um fabulista romano nascido na Macedônia, Grécia. Filho de escravos, provavelmente foi alforriado pelo imperador romano Augusto. Seu nome completo era Caio Júlio Fedro . A fábula, por ser uma pequena narrativa, serve para ilustrar algum vício ou alguma virtude e termina, invariavelmente, com uma lição de moral.
- Федр — римский баснописец. Переводил басни Эзопа и подражал им.
- Faedrus eller Phaedrus, romersk fabelförfattare under det första halvseklet e. Kr. Född cirka 15 f. Kr. , död cirka 50 e. Kr. Han var född i Makedonien, men synes ha kommit helt ung till Rom. Enligt en gängse sägen skall han ha varit Augustus' frigivne slav. Hans skriftställarverksamhet var i Rom på mer än ett håll misshaglig och ådrog honom under Tiberius förföljelser, möjligen på grund av alltför fria yttranden med hänsyftning på högtställda män.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
