| dbpprop:abstract
|
- Penicillin (sometimes abbreviated PCN or pen) is a group of antibiotics derived from Penicillium fungi.
- Penicillin ist eines der ältesten verwendeten Antibiotika, dem neben seinem großen medizinischen Nutzen auch die Vorreiter-Rolle für die wissenschaftliche Verwendung dieser Wirkstoffgruppe zugeschrieben wird. Nach seiner Entdeckung wurde die enorme Bedeutung der Antibiotika für die Medizin erkannt, was das moderne Verständnis der Bedeutung bakterieller Krankheitserreger maßgeblich beeinflusst und revolutioniert hat. In den Jahrzehnten nach seiner Entdeckung trug Penicillin zur Rettung unzähliger Menschenleben bei. Obwohl es heute zahlreiche Bakterienstämme gibt, die gegen dieses Antibiotikum resistent sind, kann es noch immer weltweit erfolgreich eingesetzt werden. Die Bildung von Penicillin-resistenten Stämmen gilt zudem als Beweis für beobachtete Evolution und somit als einer der empirischen Belege für die darwinsche Evolutionslehre. Penicillin gehört zur Gruppe der β-Lactam-Antibiotika. Die Summenformel lautet R-C9H11N2O4S, wobei „R“ für eine variable Seitenkette steht. Neben der Bakterien-abtötenden Wirkung ist Penicillin G auch ein Antidot (Gegenmittel) bei Vergiftungen mit Amanitin, einem Gift der Knollenblätterpilze.
- Les penicil·lines són antibiòtics del grup dels betalactàmics utilitzats profusament en el tractament d'infeccions provocades per eubacteris que hi són sensibles. La majoria de penicil·lines són derivats de l'àcid 6-aminopenicilànic, que difereixen entre si segons la substitució a la cadena lateral del seu grup amino. La penicil·lina G o benzilpenicil·lina fou el primer antibiòtic emprat àmpliament en medicina; el seu descobriment ha estat atribuït a Alexander Fleming el 1928, que juntament amb els científics Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey (que crearen un mètode per produir en massa aquest fàrmac) obtingué el Premi Nobel de Medicina el 1945. No es coneix completament el mecanisme d'acció de les penicil·lines, tot i que la seva analogia a la D-alanil-D-alanina terminal, situada a la cadena lateral peptídica de la subunitat del peptidoglicà, suggereix que el seu caràcter bactericida deriva de la seva intervenció com a inhibidor del procés de transpeptidació durant la síntesi de la mureïna. D'aquesta manera, la penicil·lina actua afeblint la paret bacteriana i facilitant la lisi osmòtica del bacteri durant el procés de multiplicació. Existeix una gran diversitat de penicil·lines. Algunes espècies de fongs del gènere Penicillium sintetitzen penicil·lines de forma natural, com el primer tipus aïllat, la penicil·lina G. Tanmateix, degut a l'aparició de resistències, s'han desenvolupat altres famílies seguint bàsicament dues estratègies: l'addició de precursors per la cadena lateral al medi de cultiu del fong productor, cosa que estimula la producció de penicil·lines biosintètiques; i la modificació química de la penicil·lina obtinguda per la fermentació biotecnològica, resultant en penicil·lines semisintètiques. Les penicil·lines difereixen entre si segons el seu espectre d'acció. Per exemple, la benzilpenicil·lina és eficient contra eubacteris grampositius com els estreptococs i estafilococs, així com els gonococs i meningococs, però s'ha d'administrar per via parenteral degut a la seva sensibilitat al pH àcid de l'estómac. En canvi,la fenoximetilpenicil·lina és resistent a aquest pH i es pot administrar per via oral. L'ampicil·lina, a més de mantenir aquesta resistència, és eficient contra bacteris gramnegatius com ara Haemophilus, Salmonella i Shigella. Tot i que les penicil·lines són els antibiòtics menys tòxics, és habitual que causin al·lèrgies. Fins al 10% dels pacients que reben tractaments amb betalactàmics en desenvolupen. Com que un xoc anafilàctic pot provocar la mort del pacient, cal interrogar-lo sobre aquest tema abans d'iniciar el tractament. A més de les seves propietats antibacterianes, la penicil·lina és un antídot eficient contra els efectes de l'enverinament per α-amanitina, un dels aminoàcids tòxics dels fongs del gènere Amanita.
- Penicilín je první antibiotikum využívané v lékařství. V plísni Penicilium notatum je objevil Alexander Fleming. V továrně v Roztokách u Prahy byl penicilin pod tehdejším označením BF Mykoin 510 poprvé připraven v roce 1944.
- Las penicilinas son antibióticos del grupo de los betalactámicos empleados profusamente en el tratamiento de infecciones provocadas por bacterias sensibles. La mayoría de las penicilinas son derivados del ácido 6-aminopenicilánico, difiriendo entre sí según la sustitución en la cadena lateral de su grupo amino. La penicilina G o bencipenicilina fue el primer antibiótico empleado ampliamente en medicina; su descubrimiento ha sido atribuido a Alexander Fleming en 1928, quien junto con los científicos Ernst Boris Chain y Howard Walter Florey —que crearon un método para producir en masa el fármaco— obtuvo el en 1945. No se conoce por completo el mecanismo de acción de las penicilinas, si bien su analogía a la D-alanil-D-alanina terminal, situada en la cadena lateral peptídica de la subunidad del peptidoglicano, sugiere que su carácter bactericida deriva de su intervención como inhibidor del proceso de transpeptidación durante la síntesis de aquél. De este modo, la penicilina actúa debilitando la pared bacteriana y favoreciendo la lisis osmótica de la bacteria durante el proceso de multiplicación. Existe una gran diversidad de penicilinas. Algunas especies de hongos del género Penicillium sintetizan de forma natural penicilinas, como el primer tipo aislado, la penicilina G. No obstante, debido a la aparición de resistencias, se han desarrollado otras familias siguiendo básicamente dos estrategias: la adición de precursores para la cadena lateral en el medio de cultivo del hongo productor, lo que se traduce en la producción de penicilinas biosintéticas; y la modificación química de la penicilina obtenida por la fermentación biotecnológica, lo que da lugar a las penicilinas semisintéticas. Las penicilinas difieren entre sí según su espectro de acción. Por ejemplo, la bencilpenicilina es eficaz contra bacterias Gram positivas como estreptococos y estafilococos, así como gonococos y meningococos, pero debe administrarse por vía parenteral debido a su sensibilidad al pH ácido del estómago. La fenoximetil penicilina es, en cambio, resistente a este pH y puede administrarse por vía oral. La ampicilina, además de mantener esta resistencia, es eficaz contra bacterias Gram negativas como Haemophilus, Salmonella y Shigella. Si bien las penicilinas son los antibióticos menos tóxicos, es común que produzcan alergias. Hasta el 10% de los pacientes que reciben tratamientos de betalactámicos las desarrollan. Puesto que un shock anafiláctico puede conducir a la muerte del paciente, es necesario interrogarlo antes de iniciar el tratamiento. Además de sus propiedades antibacterianas, la penicilina es un efectivo antídoto contra los efectos del envenenamiento por α-amanitina, uno de los aminoácidos tóxicos de los hongos del género Amanita.
- Penisilliini on beetalaktaamiryhmään kuuluva antibiootti. Sen vaikutusmekanismina on muiden beetalaktaamien tapaan bakteerin soluseinän rakentamisessa tarvittavan peptidoglykaanin synteesin esto. Penisilliiniä käytetään sille alttiiden, yleensä grampositiivisten bakteerien aiheuttamien sairauksien hoidossa. Termi penisilliini voi viitata moneen eri markkinoilla olevaan penisilliiniyhdisteeseen tai yhdisteistä valmistettuun antibioottivalmisteeseen. Penisilliini tarkoittaa kuitenkin useimmiten jompaakumpaa kahdesta seuraavasta valmisteesta. Bentsyylipenisilliini eli G-penisilliini on parenteraalisesti annosteltava penisilliini, joka imeytyy huonosti suun kautta otettaessa. Fenoksimetyylipenisilliini eli V-penisilliini kestää mahahappoa hyvin, joten se voidaan annostella suun kautta.
- Les pénicillines sont des antibiotiques bêta-lactamines. À la base, la pénicilline est une toxine qui provient de la moisissure penicillium provenant du champignon Penicillium notatum et qui est inoffensive pour l'homme. Elles n'ont été introduites pour des thérapies qu'à partir de 1941 ou 1943, treize ans après leur découverte. La pharmacie allemande avait préféré pour sa part s'orienter dans la voie des sulfamidés. Elles sont utilisées dans le traitement d'infections bactériennes, principalement contre des germes gram-positifs. Elles furent officiellement découvertes, et en tout cas promues, par l'Écossais Sir Alexander Fleming le 3 septembre 1928 bien qu'un médecin français Ernest Duchesne ait réalisé en 1897 une thèse de médecine intitulée Contribution à l’étude de la concurrence vitale chez les micro-organismes : antagonisme entre les moisissures et les microbes qui étudiait en particulier l'interaction entre Escherichia coli et Penicillium glaucum.
- A penicillin elnevezés (néha PCN a rövidítése) a β-laktám antibiotikumok egy csoportját jelenti, melyeket az erre érzékeny, rendszerint Gram-pozitív baktériumok által okozott fertőzések kezelésére használnak. A „penicillin” nevet a csoport egyes tagjaira való hivatkozásként is használják. Mindegyik penicillin alapstruktúrája a penám váz, melynek képlete: R-C9H11N2O4S, ahol R a variábilis oldallánc. A múlt évszázad végén brit orvosok körében végzett közvéleménykutatás szerint az évszázad csodája a penicillin. A penicillinekre még az 1940 években úgy tekintettek, hogy segítségükkel megoldható lesz az emberiség kórokozók elleni harca. A rezisztencia kialakulása, a penicillinre eredetileg sem érzékeny kórokozók számának növekedése megváltoztatta ezt a nézetet. A 7. évtizede használt penicillineknek még most is biztos helye van a terápiában.
- Le penicilline sono antibiotici beta-lattamici isolati da prodotti del metabolismo di alcune specie di Penicillium, in particolare Penicillium notatum e Penicillium chrysogenum. Le penicilline sono attive contro la maggior parte dei batteri gram positivi come gli stafilococchi e gli streptococchi, contro gli spirilli, contro gonococchi e meningococchi. Nonostante le penicilline siano antibiotici battericidi, a causa dell'intenso uso che se ne è fatto ed alla produzione di particolari enzimi (penicillinasi o β-lattamasi) da parte dei germi, spesso si incorre in fenomeni di resistenza batterica. Le penicilline naturali sono inattive nei confronti del batterio della tubercolosi e dei germi gram negativi. Le penicilline semi-sintetiche sono prodotte da colture biologiche di Penicillium ed hanno in comune un sistema beta-lattamico-diazolico, essi sono antibiotici ad ampio spettro di azione attivi anche contro i batteri gram negativi. Le penicilline sono presenti sotto diverse preparazioni farmaceutiche : preparazioni somministrabili per via orale, sotto forma di capsule, compresse, sciroppi ecc. , preparazioni da somministrare per via parenterale, per esempio sospensioni sterili liofilizzate in flaconi da ricostituire e somministrare poi per via sottocutanea, intramuscolare, endovenosa, ma anche supposte ed ovuli, ecc. , preparazioni somministrabili per via topica, come creme, pomate, unguenti, ecc. Preparazioni oculistiche come i colliri e le pomate oftalmiche, ecc.
- ファイル:Penicillin-G. png ペニシリンG 構造式 ペニシリン(Penicillin)とは1929年、アレクサンダー・フレミングによって発見された、世界初の抗生物質である。
- Penicilline is een in 1928 door de Britse arts-bacterioloog Alexander Fleming ontdekte antibacteriële stof die het eerste algemeen bruikbare antibioticum opleverde.
- Penicilliner er en gruppe betalaktamring-antibiotika som brukes i behandling av bakterielle infeksjoner forårsaket av følsomme, som regel Gram-positive organismer. Alexander Fleming oppdaget tilfeldig at penicillin kunne utvinnes fra soppen Penicillium chrysogenum (tidligere Penicillium notatum) i 1928.
- Penicyliny, antybiotyki penicylinowe – szeroko stosowana grupa bakteriobójczych antybiotyków; najstarsza grupa antybiotyków β-laktamowych. Penicylina to antybiotyk β-laktamowy otrzymywany przy użyciu pleśni Penicillium. W swej strukturze chemicznej zawiera pierścień tiozolidynowy sprzężony z pierścieniem beta laktamowym. Przedstawicielami są: penicylina benzylowa, penicylina fenoksymetylowa.
- A penicilina G é um antibiótico natural derivado de um fungo, o bolor do pão Penicillium chrysogenum (ou P. notatum). Ela foi descoberta em 15 de setembro de 1928, pelo médico e bacteriologista escocês Alexander Fleming e está disponível como fármaco desde 1941, sendo o primeiro antibiótico a ser utilizado com sucesso. O nome penicilina é usado também para outros antibióticos relacionados.
- Penicilina este una dintre primele antibiotice, fiind descoperită înaintea lui Alexander Fleming, în anul 1870, de medicul englez John Scott Burdon-Sanderson, dar neputând fi purificat, a cauzat o serie de intoxicaţii. Ea acţionează în special asupra bacteriilor gram pozitive, are formula chimică C9H11N2O4S. În prezent multe tulpini de bacterii au devenit prin folosirea iraţională a antibioticului penicilino-rezistente.
- Файл:Penicillin-core. png Структура ядра пенициллина Бензилпенициллин (пенициллин G или просто пенициллин) — бензиловый эфир 6-аминопенициллановой кислоты.
- Penicillin, antibakteriell substans som påträffades första gången 1928 av den brittiske bakteriologen Sir Alexander Fleming av en slump, när han noterade att en mögelsvamp som förorenat en stafylokockkultur på en odlingsplatta kraftigt hämmade växten av bakterierna. De praktiska testerna på möss utfördes 10 år senare av Sir Ernst Boris Chain och Sir Howard Walter Florey. Alla tre delade de på nobelpriset 1945. Genom kemiska modifieringar av penicillinmolekylen har flera varianter av penicillin framställts med olika egenskaper beträffande farmakokinetik och farmakodynamik.
- Penisilin, 1928 yılında Londra'da Sir Alexander Fleming tarafından Penicillium Notatum adlı küfte keşfedilen antibiyotik. Bu madde, ilk olarak 1911 yılında bir İskandinavyalı tarafından tanımlanmış olmakla beraber o yıllarda iyileştirici gücü bilinmemekteydi. 1945 yılında Fleming'le birlikte Nobel Ödülünü kazanan Oxford'lu Florey ve Chain, penisilinin kitle halinde elde edilebilmesini temin etmişlerdir.
- Пеніцилін — перший з відкритих антибіотиків подібного хімічного складу. Ядро молекули — 6-амінопеніциланова кислота (6-АПК) — гетероциклічна сполука, складаючаяся з 4-ьох членного β-лактамного та 5-ти членного тіазолідінового кілець. Похідні П. різняться тільки характером радикала R. Отриманий вперше з цвілевих грибів роду Penicillum. Повсюдно використовуються його похідні, такі як бензенпеніцелін (бензеновий етер 6-амінопеніциланової кислоти).
- 青霉素(或稱盤尼西林)是指分子中含有青霉烷、能破坏细菌的细胞壁并在细菌细胞的繁殖期起杀菌作用的一类抗生素。青霉素是很常用的抗菌药品。但每次使用前必须做皮试,以防过敏。1928年英國倫敦大學聖瑪莉醫學(现属伦敦帝国学院)院細菌學教授弗萊明在實驗室中發現青黴菌具有殺菌作用,1938年由麻省理工学院的錢恩(Earnest Chain, 1906-1979)、弗洛里(Howard Florey, 1898-1968)及希特利(Norman Heatley, 1911-2004)領導的團隊提煉出來。弗萊明因此與錢恩和弗洛里共同獲得了1945年諾貝爾生理學或醫學獎。
|
| rdfs:comment
|
- Penicillin (sometimes abbreviated PCN or pen) is a group of antibiotics derived from Penicillium fungi.
- Penicillin ist eines der ältesten verwendeten Antibiotika, dem neben seinem großen medizinischen Nutzen auch die Vorreiter-Rolle für die wissenschaftliche Verwendung dieser Wirkstoffgruppe zugeschrieben wird. Nach seiner Entdeckung wurde die enorme Bedeutung der Antibiotika für die Medizin erkannt, was das moderne Verständnis der Bedeutung bakterieller Krankheitserreger maßgeblich beeinflusst und revolutioniert hat.
- Les penicil·lines són antibiòtics del grup dels betalactàmics utilitzats profusament en el tractament d'infeccions provocades per eubacteris que hi són sensibles. La majoria de penicil·lines són derivats de l'àcid 6-aminopenicilànic, que difereixen entre si segons la substitució a la cadena lateral del seu grup amino.
- Penicilín je první antibiotikum využívané v lékařství. V plísni Penicilium notatum je objevil Alexander Fleming. V továrně v Roztokách u Prahy byl penicilin pod tehdejším označením BF Mykoin 510 poprvé připraven v roce 1944.
- Las penicilinas son antibióticos del grupo de los betalactámicos empleados profusamente en el tratamiento de infecciones provocadas por bacterias sensibles. La mayoría de las penicilinas son derivados del ácido 6-aminopenicilánico, difiriendo entre sí según la sustitución en la cadena lateral de su grupo amino.
- Penisilliini on beetalaktaamiryhmään kuuluva antibiootti. Sen vaikutusmekanismina on muiden beetalaktaamien tapaan bakteerin soluseinän rakentamisessa tarvittavan peptidoglykaanin synteesin esto. Penisilliiniä käytetään sille alttiiden, yleensä grampositiivisten bakteerien aiheuttamien sairauksien hoidossa. Termi penisilliini voi viitata moneen eri markkinoilla olevaan penisilliiniyhdisteeseen tai yhdisteistä valmistettuun antibioottivalmisteeseen.
- Les pénicillines sont des antibiotiques bêta-lactamines. À la base, la pénicilline est une toxine qui provient de la moisissure penicillium provenant du champignon Penicillium notatum et qui est inoffensive pour l'homme. Elles n'ont été introduites pour des thérapies qu'à partir de 1941 ou 1943, treize ans après leur découverte. La pharmacie allemande avait préféré pour sa part s'orienter dans la voie des sulfamidés.
- A penicillin elnevezés (néha PCN a rövidítése) a β-laktám antibiotikumok egy csoportját jelenti, melyeket az erre érzékeny, rendszerint Gram-pozitív baktériumok által okozott fertőzések kezelésére használnak. A „penicillin” nevet a csoport egyes tagjaira való hivatkozásként is használják. Mindegyik penicillin alapstruktúrája a penám váz, melynek képlete: R-C9H11N2O4S, ahol R a variábilis oldallánc.
- Le penicilline sono antibiotici beta-lattamici isolati da prodotti del metabolismo di alcune specie di Penicillium, in particolare Penicillium notatum e Penicillium chrysogenum. Le penicilline sono attive contro la maggior parte dei batteri gram positivi come gli stafilococchi e gli streptococchi, contro gli spirilli, contro gonococchi e meningococchi.
- ファイル:Penicillin-G. png ペニシリンG 構造式 ペニシリン(Penicillin)とは1929年、アレクサンダー・フレミングによって発見された、世界初の抗生物質である。
- Penicilline is een in 1928 door de Britse arts-bacterioloog Alexander Fleming ontdekte antibacteriële stof die het eerste algemeen bruikbare antibioticum opleverde.
- Penicilliner er en gruppe betalaktamring-antibiotika som brukes i behandling av bakterielle infeksjoner forårsaket av følsomme, som regel Gram-positive organismer. Alexander Fleming oppdaget tilfeldig at penicillin kunne utvinnes fra soppen Penicillium chrysogenum (tidligere Penicillium notatum) i 1928.
- Penicyliny, antybiotyki penicylinowe – szeroko stosowana grupa bakteriobójczych antybiotyków; najstarsza grupa antybiotyków β-laktamowych. Penicylina to antybiotyk β-laktamowy otrzymywany przy użyciu pleśni Penicillium. W swej strukturze chemicznej zawiera pierścień tiozolidynowy sprzężony z pierścieniem beta laktamowym. Przedstawicielami są: penicylina benzylowa, penicylina fenoksymetylowa.
- A penicilina G é um antibiótico natural derivado de um fungo, o bolor do pão Penicillium chrysogenum (ou P. notatum). Ela foi descoberta em 15 de setembro de 1928, pelo médico e bacteriologista escocês Alexander Fleming e está disponível como fármaco desde 1941, sendo o primeiro antibiótico a ser utilizado com sucesso. O nome penicilina é usado também para outros antibióticos relacionados.
- Penicilina este una dintre primele antibiotice, fiind descoperită înaintea lui Alexander Fleming, în anul 1870, de medicul englez John Scott Burdon-Sanderson, dar neputând fi purificat, a cauzat o serie de intoxicaţii. Ea acţionează în special asupra bacteriilor gram pozitive, are formula chimică C9H11N2O4S. În prezent multe tulpini de bacterii au devenit prin folosirea iraţională a antibioticului penicilino-rezistente.
- Файл:Penicillin-core. png Структура ядра пенициллина Бензилпенициллин (пенициллин G или просто пенициллин) — бензиловый эфир 6-аминопенициллановой кислоты.
- Penicillin, antibakteriell substans som påträffades första gången 1928 av den brittiske bakteriologen Sir Alexander Fleming av en slump, när han noterade att en mögelsvamp som förorenat en stafylokockkultur på en odlingsplatta kraftigt hämmade växten av bakterierna. De praktiska testerna på möss utfördes 10 år senare av Sir Ernst Boris Chain och Sir Howard Walter Florey. Alla tre delade de på nobelpriset 1945.
- Penisilin, 1928 yılında Londra'da Sir Alexander Fleming tarafından Penicillium Notatum adlı küfte keşfedilen antibiyotik. Bu madde, ilk olarak 1911 yılında bir İskandinavyalı tarafından tanımlanmış olmakla beraber o yıllarda iyileştirici gücü bilinmemekteydi. 1945 yılında Fleming'le birlikte Nobel Ödülünü kazanan Oxford'lu Florey ve Chain, penisilinin kitle halinde elde edilebilmesini temin etmişlerdir.
- Пеніцилін — перший з відкритих антибіотиків подібного хімічного складу. Ядро молекули — 6-амінопеніциланова кислота (6-АПК) — гетероциклічна сполука, складаючаяся з 4-ьох членного β-лактамного та 5-ти членного тіазолідінового кілець. Похідні П.
|