| dbpprop:abstract
|
- Don Pedro Caro y Sureda, 3rd Marquis of La Romana was a distinguished Spanish general of the Peninsular War. Born at Palma de Mallorca to a family of Balearic nobility, La Romana was educated in France and, upon the death of his father, was awarded a commission in the Spanish Royal Navy by King Charles III. He studied at the University of Salamanca and entered the Seminario de Nobles in Madrid. Like many Spanish officers of the Napoleonic era, La Romana served in the American Revolutionary War in his youth. In 1783, he participated in the reconquest of Minorca from the British. In the final months of the war, he was assigned to the blockade of Gibraltar. La Romana retired from the military after the war and began travelling Europe. Evidence suggests he was actually dispatched on missions of diplomacy or espionage, for which his knowledge of foreign languages would have been a valuable asset. In 1793, La Romana entered the army as a cavalry colonel and fought against France in the War of the First Coalition. He was made Captain-General of Catalonia in 1802 and Chief of the Engineering Corps in 1805. King Charles IV, bullied and pressured by Napoleon, agreed in 1807 to provide a veteran infantry division to bolster the French army in Germany. La Romana was made commander of this "Division of the North" and spent 1807 and 1808 performing garrison duties in Hamburg and later Denmark under Marshal Bernadotte. When the Peninsular War broke out, La Romana made plans with the British to repatriate his men to Spain. That at least 9,000 men of the 15,000-strong division were immediately able to board British ships on August 27 and escape to Spain was chiefly credited to his subterfuge and resourcefulness. Their defection reduced Bernadotte's Hanseatic army to a string of glorified coastal garrisons, severely sapping Napoleon's left (north) wing in the contest with Austria for mastery over central Europe in 1809. La Romana arrived at Santander on the Cantabrian front and received command of the Army of Galicia on November 11. Fate was crueler to him than he deserved, as this army, under General Blake, was destroyed in battle that same day. On November 26, La Romana assumed effective command of what remained of the army – 6,000 men all told. With this force, he fought some rearguard actions for General Moore's retreat westwards to Corunna. Using his limited means, La Romana conducted small scale attacks against the French in 1809. These met with success and his men were able to distract the French and overwhelm isolated garrisons such as Villafranca. Following the French defeat at Puente San Payo on June 6, Marshal Soult abandoned his attempts to reestablish French rule in Galicia. When Soult moved against the British on the Portuguese frontier, La Romana drove the French from Asturias as well. La Romana was appointed to the Central Junta on August 29 and served until 1810. He then returned to military operations under Wellington but died suddenly on January 23, 1811 while preparing the relief of Badajoz. With Castaños, La Romana was the Spanish general most trusted and respected by Wellington. At news of his death, Wellington wrote, "his loss is the greatest which the cause could sustain."
- Pere Caro i Sureda-Valero y Maza de Lizana, tercer marquès de la Romana fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques. Als deu anys entrà, juntament amb el seu germà Josep, al col·legi de la Trinitat de Lió, considerat en aquell moment el més complet d'Europa. Al morir el seu pare, el rei Carles III atenent els seus mèrits concedeix el 7 de juliol 1775 les places de guardamarines als dos germans. Poc després estudià hebreu i matemàtiques a Salamanca, i segueix la seva formació d'humanitats i cultura general al Real Seminario de Nobles de Madrid. Al 1778 ocupa a Cartagena la seva plaça a la Companyia de Guàrdies de Marina. Després fou ascendit a alferes i elegit ajudant del general Ventura Moreno. En aquells moments es produïa la guerra entre la Gran Bretanya i els EUA, Carles III tenia la intenció de convocar un congrés a la capital espanyola per cercar la pau, però la resposta britànica fou atacar els bucs espanyols i els territoris de Louisiana, Hondures i el llac de Nicaragua. Aquest fet provocà l'entrada d'Espanya dins la guerra el juny de 1779. La possessió britànica de Menorca fou ratificada per la Pau de París de 1763, fet que motivà l'atac de Carles III i el seu ministre Floridablanca. El 23 de juliol de 1781 una expedició naval composta per setanta tres vaixells mercants que transportaven tropes, escortats per dues naus de guerra i dues fragates; amb algunes bombardes, burlots i balandres actuant en un desembarcament de vuit-mil homes. L'operació va ser dirigida per Ventura Morena i assistit pel jove Pere Caro. El 5 de febrer de 1782 la maniobra combinada que dirigiren el marquès de Casa-Cagigal, el marquès de Peñafiel i el coronel Ventura Caro obliga a capitular el castell de Sant Felip. En aquests baluard es trobaven refugiats el governador militar britànic George Murray juntament amb les seves tropes que cediren l'illa a Espanya. El marquès de la Romana participa després al setge de Gibraltar i amb la signatura de la pau a 1783 es retira a València on va estudiar lletres i algunes llengües. Aquí inicià la seva biblioteca, que arribaria a tenir un gran volum i interès. Viatja per per Viena, Berlín i fins a Moscou; amb el permís del rei Carles III. En un altre itinerari destinat als estudis porta Caro a París, Itàlia, Flandes, Prússia, Dinamarca, Suècia i Gran Bretanya. Quan tornà fou destinat en comissió de serveis a Amèrica, quan retorna a la península és ascendit a capità de fragata i destinat sota les ordes de Federico Gravina. La Guerra del Rosselló provoca que Caro abandoni l'Armada Reial i passi a l'exèrcit com a coronel sota les ordes del seu oncle Ventura Caro. Al capdavant del Cos de Caçadors participa de manera reeixida en diverses accions fins la Pau de Basilea (1795). Es ascendit a tinent general i es retira a Alacant amb el seu amic el comte de Lumiares (conegut després com el Príncep Pio) estudiant diverses matèries i ampliant els coneixements lingüístics. El nou rei Carles IV el nomena capità general de Catalunya i després passant a formar part de Consell Suprem de la Guerra com a Director General d'Engenyiers. El 5 de febrer de 1807, Carles IV i Godoy comuniquen a Napoleó a través de Talleyrand que Espanya posava a la seva disposició 14.000 homes (inclosos els 6.000 que restaven al Regne d'Etruria. Pel comandament d'aquestes tropes es proposà al general O'Farrel o el general Castaños però Napoleó no en tria cap. Per això és que la direcció d'aquesta divisió s'encomanà al marquès de la Romana. Aquest canvi va tenir conseqüències al ser present Castaños a la batalla de Bailén. Un cop formada la Divisió del Nord començà la seva expedició el 22 d'abril de 1807 amb un contingent de cinc columnes. Les tropes realitzaven marxes amb intervals de tres dies per aconseguir unir-se als exèrcits francesos del mariscal Brune. El 4 de juliol el mariscal Kellerman va passar revista a les seves tropes a Magúncia i dos dies després arribava el marquès de la Romana amb el seu Estat Major. Els primers dies d'agost la Divisió del Nord acampa a la ruralia d'Hamburg. El mariscal Bernadotte, príncep de Ponte-Corvo fou nomenat regent de les ciutats hanseàtiques i passà de nou revista a les tropes espanyoles. L'exèrcit dirigit per Caro romangueren com a guarnició a la ciutat i també a Lübeck. Els temps passava entre els entreteniments del marquès fins que a les posicions de les illes de Langeland Aröe i Thorseng arribaren les noves dels esdeveniments d'Espanya. El governador del Campo de Gibraltar, el general Castaños, en una conferència que tingué amb el governador de la plaça anglesa, Sir Hew Darlymper, aparegué la possibilitat que els seus vaixells informessin al marquès de la Romana dels esdeveniments a la península. Després d'aquesta conversació, el govern britànic buscà una persona que pogués arribar fins a Caro i explicar-li els fets sense que ningú sospités. Va ser Arthur Wellesley que abans de sortir de Portugal topà el clergue catòlic James Robertson d'origen escocès, aquest parlava un bon alemany havent residit alguns anys a Ratisbona. Un altre britànic implicat va ser John Hookman Frere que arribà a ser amic del marquès de la Romana. La seva important biblioteca, pròpia d'un il·lustrat, arribà a reunir 18.215 volums. Aquest fons, després d'haver estat dipositat al Ministerio de Fomento, ingressà a la Biblioteca Nacional de España, el 1866.
- Pedro Caro y Sureda, Tercer Marqués de La Romana, militar español que actuó durante las Guerras Napoleónicas.
- Don Pedro Caro y Sureda, 3 marquis de La Romana fut un général espagnol pendant la guerre d'Espagne sous le Premier Empire. Il naquit à Palma de Majorque, dans une famille de la noblesse des Baléares, La Romana reçut son éducation en France et à la mort de son père, il lui fut attribué par le roi Charles III une commission d'officier dans la marine de guerre espagnole. Il poursuivit ses études à l'université de Salamanque et au Seminario de Nobles à Madrid. Comme beaucoup d'officiers espagnol de l'ère Napoléonienne, La Rommana servit dans la Guerre d'indépendance des États-Unis d'Amérique dans sa jeunesse. En 1782, il participa à la reconquête de Minorque contre les Britanniques. Dans les derniers mois de la guerre, il fut assigné au blocus de Gibraltar. La Romana démissionna de l'armée après la guerre et visita pratiquement toute l'Europe. Il semble évident qu'il était en réalité envoyé en missions diplomatiques ou d'espionnage, missions pour lesquelles il était bien préparé par ses années d'études des langues étrangères. En 1793, La Romana entra dans l'armée comme colonel de cavalerie et combattît contre les Français dans la guerre de la première coalition. Il fut promu capitaine-général de Catalogne en 1802 et chef du corps des Ingénieurs en 1805. Le roi Charles IV sous la pression de Napoléon, accepta en 1807 de fournir une division pour renforcer l'armée française en Allemagne. La Romana fut nommé commandant de la "division du Nord" et passa les années 1807 et 1808 en garnison à Hambourg, puis au Danemark sous les ordres du maréchal Bernadotte. Quand la Guerre d'Espagne éclata, La Romana fit de plans pour rapatrier ses hommes en Espagne. Le fait que 9 000 de ses hommes sur un total de 14 000 furent capables d'embarquer sur des navires britanniques le 27 août et s'échapper vers l'Espagne est à mettre principalement au crédit de son astuce et de ses talents d'organisation. La Romana arriva à Santander sur le front de Cantabrie et reçut le commandement de l'Armée de Galice le 11 novembre. Le sort lui fut peu clément, car cette armée, sous les ordres du général Blake, fut détruite dans une bataille qui eut lieu le jour même. Le 26 novembre, La Romana prit effectivement le commandement de ce qu'il restait de l'armée - en tout 6 000 hommes, avec lesquelles il mena des actions d'arrière-garde dans la retraite vers La Corogne du général Moore. Utilisant ses moyens limités, La Romana conduisit des attaques de faible envergure contre les français en 1809. Cette action fut couronnée de succès car ses hommes furent capables de distraire les Français de leur objectifs et même de déborder des garnisons comme à Villafranca. Suite à la défaite française de Puente de San Payo le 6 juin, Soult fit mouvement contre les Britanniques à la frontière portugaise, La Romana chassa aussi les Français des Asturies. La Romana fut nommé à la Junte Centrale le 29 août 1809 et y servit jusqu'en 1810. Il retourna alors aux opérations militaires sous les ordres de Wellington mais mourut subitement le 23 janvier 1811, sans voir à nouveau le feu.
- Pedro de La Romana, a właściwie Pedro Caro y Sureda, 3. markiz de La Romana (ur. 2 października 1761 roku – zm. 23 stycznia 1811), był wyróżniającym się dowódcą hiszpańskim, generałem w czasie iberyjskiej kampanii wojen napoleońskich.
- Педро Романа — испанский генерал. В 1807 г. , когда Наполеон потребовал от мадридского кабинета выставить для французской службы корпус в 15000 солдат, Р. был назначен командующим этим корпусом, который был послан на север Европы. Р. был в 1808 г. с войсками в Фионии, когда узнал про тогдашние события в Мадриде; вступив в тайные сношения с командовавшим английской эскадрой в Балтийском море, он сумел посадить на суда большую часть своего отряда, не возбудив подозрений у маршала Бернадотта. Вернувшись с этими войсками в Испанию, Р. принял деятельное участие в борьбе против французов; в 1809 г. , во время отступления генерала Мура, потерял большую часть своего отряда, но все же продолжал вести партизанскую войну. В том же году Р. стал деятельным членом высшей юнты в Севилье, а в следующем году, вместе с английским генералом Гиллем, защищал левый берег Тахо, в то время как Веллингтон занимал правый берег реки.
|
| rdfs:comment
|
- Don Pedro Caro y Sureda, 3rd Marquis of La Romana was a distinguished Spanish general of the Peninsular War. Born at Palma de Mallorca to a family of Balearic nobility, La Romana was educated in France and, upon the death of his father, was awarded a commission in the Spanish Royal Navy by King Charles III. He studied at the University of Salamanca and entered the Seminario de Nobles in Madrid.
- Pere Caro i Sureda-Valero y Maza de Lizana, tercer marquès de la Romana fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques. Als deu anys entrà, juntament amb el seu germà Josep, al col·legi de la Trinitat de Lió, considerat en aquell moment el més complet d'Europa. Al morir el seu pare, el rei Carles III atenent els seus mèrits concedeix el 7 de juliol 1775 les places de guardamarines als dos germans.
- Pedro Caro y Sureda, Tercer Marqués de La Romana, militar español que actuó durante las Guerras Napoleónicas.
- Don Pedro Caro y Sureda, 3 marquis de La Romana fut un général espagnol pendant la guerre d'Espagne sous le Premier Empire. Il naquit à Palma de Majorque, dans une famille de la noblesse des Baléares, La Romana reçut son éducation en France et à la mort de son père, il lui fut attribué par le roi Charles III une commission d'officier dans la marine de guerre espagnole. Il poursuivit ses études à l'université de Salamanque et au Seminario de Nobles à Madrid.
- Pedro de La Romana, a właściwie Pedro Caro y Sureda, 3. markiz de La Romana (ur. 2 października 1761 roku – zm. 23 stycznia 1811), był wyróżniającym się dowódcą hiszpańskim, generałem w czasie iberyjskiej kampanii wojen napoleońskich.
- Педро Романа — испанский генерал. В 1807 г. , когда Наполеон потребовал от мадридского кабинета выставить для французской службы корпус в 15000 солдат, Р. был назначен командующим этим корпусом, который был послан на север Европы. Р. был в 1808 г.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
