The Peace of Caltabellotta, signed on August 19, 1302, was the last of a series of treaties, including those of Tarascon and Anagni, designed to end the conflict between the Houses of Anjou and Barcelona for ascendancy in the Mediterranean and especially Sicily and the Mezzogiorno. The peace divided the old Kingdom of Sicily into an island portion and a peninsular portion.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • The Peace of Caltabellotta, signed on August 19, 1302, was the last of a series of treaties, including those of Tarascon and Anagni, designed to end the conflict between the Houses of Anjou and Barcelona for ascendancy in the Mediterranean and especially Sicily and the Mezzogiorno. The peace divided the old Kingdom of Sicily into an island portion and a peninsular portion. The island, called the Kingdom of Trinacria, went to Frederick III, who had been ruling it; the Mezzogiorno, called the Kingdom of Sicily contemporaneously, but called the Kingdom of Naples by modern scholarship, went to Charles II, who had been ruling it. Thus, the peace was formal recognition of an uneasy status quo. The peace also established that Trinacria would pass to the Angevins on Frederick's death, but until then, Charles paid a tribute of 100,000 ounces of gold in exchange to Frederick, unless Pope Boniface VIII agreed to allow Frederick to conquer either Sardinia or Cyprus. Immediately, in exchange, Frederick handed over all his possessions in Calabria and elsewhere on the mainland and released Charles' son Philip, Prince of Taranto, from his prison in Cefalù. As well, the marriage of Charles' daughter Eleanor to Frederick was arranged. The consequences of this treaty meant that Roger de Flor and his Almogavares had to seek pay elsewhere. They took up service with Andronicus II Palaeologus. One Bernat de Rocafort, an Almogàvar, did not want to return to Charles his two castles in Calabria until he was compensated with pay. He was captured and left to eventually die in an oubliette of Robert the Wise, Charles' successor, in 1309.
  • Der Friede von Caltabellotta wurde am 19. August 1302 im sizilianischen Ort Caltabellotta geschlossen und war der letzte einer Reihe von Verträgen, wie dem Vertrag von Tarascon und dem Vertrag von Anagni, die den Konflikt zwischen dem Haus Anjou und dem Haus Barcelona um die Macht im Mittelmeer, besonders um Sizilien und den Mezzogiorno, beilegen sollten. Der Vertrag teilte das alte Königreich Sizilien in Insel und Festlandteil auf. Die Insel, das Königreich von Trinakria ging an Friedrich II. , der Mezziogiorno an Karl II. und folgte so den tatsächlichen Besitzverhältnissen. Der Vertrag legte auch fest, dass Trinakria nach dem Tod Friedrichs II. an Anjou gehen sollte. Bis dahin musste Karl II. aber 100.000 Unzen Gold Tribut an Friedrich zahlen, außer Papst Bonifaz VIII. erlaubte Friedrich II. die Eroberung Sardiniens oder Zyperns. Friedrich II. übergab seine Besitzungen in Kalabrien und andernorts auf dem Festland und entließ den Sohn Karls II. , Philip, Fürst von Tarent aus der Haft in Cefalù. Auch wurde die Heirat zwischen der Tochter Karls II. , Eleanor, mit Friedrich II. verabredet. Die Konsequenz dieses Vertrages war, dass Roger de Flor und seine Katalanische Kompanie sich neue Dienstherren suchen mussten, da sie nicht mehr als Söldner benötigt wurden. Sie wurden von Andronikos II. von Byzanz in Dienst genommen. Einer der Almogàvers, Bernat de Rocafort, weigerte sich, ohne finanzielle Entschädigung auf seine zwei Burgen in Kalabrien zu verzichten. Er wurde gefangen genommen und starb 1309 in einem Kerker des Robert von Anjou.
  • La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
  • La Paz de Caltabellota se firmó en 1302 y ponía fin al conflicto que mantenían los angevinos de Nápoles y la Santa Sede, contra los reyes de Sicilia. Así, Federico III, rey de Sicilia, firmó esta paz y además de consolidarse en el trono, consiguió ser reconocido rey tributario de Trinacria.
  • La Paix de Caltabellotta, qui fut signée le 19 août 1302, mit fin à la longue lutte opposant la Maison d'Aragon-Catalogne à la Maison d'Anjou, appuyée par la Papauté, pour la possession de la Sicile, après la mort héroïque de Manfred, fils naturel de Frédéric II, dans la bataille de Bénévent (1266), et dont l'insurrection des Vêpres de Palerme (31 mars 1282) fut l'un des épisodes les plus fameux. Les bonnes relations entre la France et Boniface VIII étant rompues, les Angevins décidèrent de se réconcilier avec leurs ennemis et reconnurent à Frédéric II de Sicile la souveraineté sur l'île, avec le titre de roi de Trinacrie, la Sicile devant passer après sa mort à Charles d'Anjou, qui s'engageait à payer à Frédéric cent mille onces d'or, ou à faire en sorte que le Pape lui permît de conquérir la Sardaigne ou Chypre. On décida également du mariage du roi de Trinacrie avec Éléonore, fille de Charles le Boiteux. Frédéric, quant à lui, laissait au roi Charles tout ce qu'il possédait en Calabre et dans le Royaume de Naples. Ce fut l'occasion de libérer Philippe, prince de Tarente et fils de Charles II d'Anjou, qui était prisonnier à Cefalù. À la suite de cette paix, Roger de Flor et les Almogavres, qui avaient combattu avec le roi Frédéric, se retrouvèrent sans emploi et offrirent leurs services à Andronic II Paléologue. Bernat de Rocafort, l'un des chefs des Almogavres, se fit remarquer en ne voulant pas rendre au roi Charles deux châteaux qu'il occupait en Calabre avant d'être payé de la solde qu'on lui devait. Cela lui attira la haine du roi Robert, fils et successeur du roi Charles, qui le laissera mourir de faim dans ses oubliettes, lorsque Thibaud de Cepoy le lui remit, en 1309. Cette paix suivait deux autres traités qui étaient restés lettre morte : le traité de Tarascon, en 1291 le traité d'Anagni, en 1295
  • La pace di Caltabellotta fu un accordo firmato il 31 agosto 1302 nei pressi di Caltabellotta fra Carlo di Valois, come capitano generale di Carlo II d'Angiò, e Federico III d'Aragona e che concluse di fatto la prima fase dei Vespri siciliani e delle guerre tra Aragonesi ed Angioini per il possesso dell'Italia meridionale. L'accordo prevedeva: la distinzione politica fra il Regno di Sicilia in mano agli Angioini e limitato alla parte continentale del meridione d'Italia ed il Regno di Trinacria costituito dalla Sicilia e dalle isole adiacenti con Federico III d'Aragona come re indipendente e assoluto; la liberazione di Filippo I d'Angiò, sino ad allora detenuto dagli aragonesi a Cefalù ed il matrimonio fra Federico ed Eleonora d'Angiò sorella del duca di Calabria Roberto d'Angiò e figlia di Carlo II; la riunificazione del Regno di Trinacria con quello di Sicilia sotto la dominazione degli angioini dopo la morte di Federico e la contestuale corresponsione di 100.000 once d'oro dagli Angiò agli aragonesi. Dopo la pace molti militari lasciarono i rispettivi eserciti, fra tutti Ruggero di Lauria che offrì i propri servigi ad Andronico II di Bisanzio. La riunificazione prevista dal trattato tuttavia non si verificò mai, poiché gli Aragonesi non lasciarono la Sicilia: Federico rivendicò il titolo di Re per il figlio Pietro evitando così di farlo confluire agli angioini. Seguiranno altri anni di guerra visto che Roberto cercherà di riprendere possesso dell'isola nel 1314, impresa infruttuosa per l'angioino. Viceversa gli aragonesi furono invece protagonisti nella metà del XV secolo della conquista anche del Regno di Napoli, con Alfonso V d'Aragona, detto il magnanimo, che alla fine del 1442 strappò la corona a Renato d'Angiò, ultimo dei Re angioini. Il titolo di Re di Sicilia spettava ancora agli angioini, e la terminologia adottata per indicare il regno nella parte continentale fu infatti quella di "Regno di Sicilia al di qua dal faro". Nonostante ciò con la pace di Caltabellotta, nasceva de facto il Regno di Napoli.
dbpprop:hasPhotoCollection
rdf:type
rdfs:comment
  • The Peace of Caltabellotta, signed on August 19, 1302, was the last of a series of treaties, including those of Tarascon and Anagni, designed to end the conflict between the Houses of Anjou and Barcelona for ascendancy in the Mediterranean and especially Sicily and the Mezzogiorno. The peace divided the old Kingdom of Sicily into an island portion and a peninsular portion.
  • Der Friede von Caltabellotta wurde am 19. August 1302 im sizilianischen Ort Caltabellotta geschlossen und war der letzte einer Reihe von Verträgen, wie dem Vertrag von Tarascon und dem Vertrag von Anagni, die den Konflikt zwischen dem Haus Anjou und dem Haus Barcelona um die Macht im Mittelmeer, besonders um Sizilien und den Mezzogiorno, beilegen sollten. Der Vertrag teilte das alte Königreich Sizilien in Insel und Festlandteil auf.
  • La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
  • La Paz de Caltabellota se firmó en 1302 y ponía fin al conflicto que mantenían los angevinos de Nápoles y la Santa Sede, contra los reyes de Sicilia. Así, Federico III, rey de Sicilia, firmó esta paz y además de consolidarse en el trono, consiguió ser reconocido rey tributario de Trinacria.
  • La Paix de Caltabellotta, qui fut signée le 19 août 1302, mit fin à la longue lutte opposant la Maison d'Aragon-Catalogne à la Maison d'Anjou, appuyée par la Papauté, pour la possession de la Sicile, après la mort héroïque de Manfred, fils naturel de Frédéric II, dans la bataille de Bénévent (1266), et dont l'insurrection des Vêpres de Palerme (31 mars 1282) fut l'un des épisodes les plus fameux.
  • La pace di Caltabellotta fu un accordo firmato il 31 agosto 1302 nei pressi di Caltabellotta fra Carlo di Valois, come capitano generale di Carlo II d'Angiò, e Federico III d'Aragona e che concluse di fatto la prima fase dei Vespri siciliani e delle guerre tra Aragonesi ed Angioini per il possesso dell'Italia meridionale.
rdfs:label
  • Peace of Caltabellotta
  • Friede von Caltabellotta
  • Pau de Caltabellotta
  • Paz de Caltabellota
  • Paix de Caltabellotta
  • Pace di Caltabellotta
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of