| dbpprop:abstract
|
- St. Ignatius or Ignatios, (c. 797–877) Patriarch of Constantinople from July 4, 847 to October 23, 858 and from November 23, 867 to his death on October 23, 877. In the Roman martyrology of the Roman Catholic Church, he is regarded as a saint, with a feast day of October 23. Ignatios, originally named Niketas, was a son of the Byzantine Emperor Michael I Rangabe and Prokopia. His maternal grandfather was Nikephoros I. Although he was still a child, Niketas had been appointed nominal commander of the new corps of imperial guards, the Hikanatoi. He was forcibly castrated (and thus made ineligible for becoming emperor, since the emperor could not be a eunuch) and tonsured after his father's deposition in 813. He founded three monasteries on the Princes' Islands, a favorite place for exiling tonsured members of the imperial house. The Empress Mother Theodora appointed Ignatios, a staunch opponent of Iconoclasm, to succeed Methodios I as patriarch of Constantinople in 847. Ignatios soon became embroiled in the conflict between the Stoudites and the moderates in the Church, the issue being whether or not to dispose of clergymen who had cooperated with iconoclast policies in the past. Ignatios took the side of the conservative Stoudites and deposed the archbishop of Syracuse, Gregory Asbestas, the leader of the moderate party. Asbestas appealed for redress to Pope Leo IV and thus inaugurated a period of friction in relations between the Roman and Constantinopolitan churches. A fervent critic of the Caesar Bardas, Ignatios lost support after Emperor Michael III and Bardas removed Theodora from influence in 857. Ignatios was forced to resign and was replaced by the layman Photios. When Photios reversed some of his predecessor's policies, Ignatios's supporters appealed to Pope Nicholas I, who at first tried to stay out of the controversy (since Ignatios's election went against canon law), but then condemned Photios. The immediate issues in the conflict were the question of papal precedence over the patriarch, and jurisdiction over newly-converted Bulgaria. In 867 Basil I the Macedonian usurped the throne and, seeking an alliance with Nicholas I and Louis II, Holy Roman Emperor, banished Photios and restored Ignatios on the patriarchal throne. Reinstated, Ignatios refused to yield to the papacy and drew Bulgaria back into the orbit of the Byzantine Church in 870. Since Ignatios and Photios pursued the same policy, the latter was recalled and reinstated as tutor to the emperor's children. When Ignatios died in October 877, Photios was reinstated as patriarch and contributed to Ignatios' sanctification.
- Ignatios I. war Patriarch von Konstantinopel vom 4. Juli 847 bis 23. Oktober 858 und vom 23. November 867 bis zu seinem Tod am 23. Oktober 877. Im Martyrologium Romanum der römisch-katholischen Kirche ist er als Heiliger verzeichnet, sein Fest ist der 23. Oktober. Ignatios, der ursprünglich den Namen Niketas trug, war ein Sohn des byzantinischen Kaisers Michael I. Rhangabes und der Prokopia, der Tochter von Kaiser Nikephoros I. Obwohl er noch ein Kind war, wurde Niketas zum nominellen Kommandeur des neuen Korps der kaiserlichen Wachen, der Hikanatoi ernannt. Nach dem Sturz seines Vaters durch Kaiser Leo V. 813 wurde er zwangsweise kastriert (und konnte somit nicht Kaiser werden) und in das Kloster Proti (Kınalıada) bei Konstantinopel verbannt. Dort wurde er Abt, und gründete drei weitere Klöster auf den Prinzeninseln denen er ebenfalls vorstand. Die Kaiserinmutter Theodora II. ernannte Ignatios, der ein standhafter Gegner des Bildersturms war, am 4. Juli 847 als Nachfolger von Methodios I. zum Patriarchen von Konstantinopel. Ignatios verstrickte sich bald in den Konflikt zwischen den Mönchen vom Studionkloster und den Gemäßigten in der Kirche, die über die Frage stritten, wie mit den Geistlichen zu verfahren sei, die in der Vergangenheit mit den Bilderstürmern sympathisiert hatten. Ignatios ergriff Partei für die Seite der konservativen Studiten und setzte den Erzbischof von Syrakus, Gregorios Asbestas, den Anführer der gemäßigten Partei ab. Asbestas ersuchte den Papst Leo IV. um Hilfe. Damit begann eine Zeit der Spannungen in den Beziehungen zwischen der römischen und der byzantinischen Kirche. Ignatios, der den Regenten Bardas wegen Inzestes exkommuniziert hatte, verlor seinen Rückhalt, als Kaiser Michael III. und Bardas 857 Theodora entmachteten. Ignatios wurde am 23. November 858 zum Rücktritt gezwungen, aus der Stadt vertrieben und durch den Laien Photios ersetzt. Nachdem er längere Zeit in verschiedenen Gefängnissen festgehalten worden war, lebte Ignatios in seinem Kloster auf der Insel Terebinthos im Exil, bis er 860 wieder nach Konstantinopel zurückkehren durfte. Da Photios einige Veränderungen an der Politik seines Vorgänger vornahm, appellierten Ignatios Unterstützer an Papst Nikolaus I. , der zuerst versuchte sich aus der Kontroverse herauszuhalten, dann aber im April 863 Photios alle kirchlichen Weihen absprach und Ignatios in das Amt des Patriarchen wieder einsetzte. Michael III. lehnte 865 die päpstliche Entscheidung ab. 867 bemächtigte sich Basileios I. des Throns, ließ Michael III. ermorden, verbannte Photios und setzte am 23. November 867 wieder Ignatios auf den patriarchalischen Thron. Ignatios entsandte Priester und Bischöfe nach Bulgarien, das Rom für sich beanspruchte. Bulgarien kehrte 870 in den Einflussbereich der byzantinischen Kirche zurück. Seit Ignatios und Photios die gleiche Politik verfolgten, wurde der letztere zurückgeholt und als Tutor der Kinder des Kaisers eingestellt. Als Ignatios am 23. Oktober 877 starb, wurde Photios wieder Patriarch und befürwortete dessen Heiligsprechung. Photius soll auch zu Ehren des Ignatios dessen Mosaikportrait in der Hagia Sophia gestiftet haben.
- Ignasi de Constantinoble (Ignatius, Ἰγνάτιος) fou un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. El seu nom original fou Nicetes (Νικήτας) i era fill de l'emperador Miquel I i de Procòpia la filla de l'emperador Nicèfor I. Durant el regnat del seu pare fou comandant dels Icanates o guàrdies vigilants amb només 10 anys. Deposat el pare per Lleó V de Bizanci, els membres de la família deposada es van haver de rapar el cap i refugiar-se a l'església anomenada Pharos (Φάρος) i encara que les vides foren respectades, Nicetes fou castrat i obligat a fer-se religiós, moment en què va adoptar el nom d'Ignasi (amb uns 14 o 15 anys). Fou educat per un mestre iconoclasta i amb el temps va adquirir reputació de santedat i va esdevenir cap del monestir de Satyros a Constantinoble; fou ordenat prevere per Basil. Tot i la seva educació fou un campió del culte a les imatges i a la mort de Metodi I de Constantinoble, també partidari de les imatges, fou escollit patriarca amb el suport de l'emperadriu Teodora que llavors era regent del seu fill Miquel III, i que fou la restauradora del culte a les imatges. Després de ser consagrat Ignasi va demanar a Gregori Asbestes, bisbe de Siracusa que en aquell moment era a Constantinoble, d'absentar-se ja que estava sota acusació, i això va provocar l'enemistat amb aquest bisbe que li va portar força problemes. També l'emperador Miquel III li va perdre el respecte i el seu favorit Gril·le el va maltractar sovint, i va quedar en mala posició quan Teodora va ser expulsada per influència del cèsar Bardas. Es va negar a la petició de l'emperador de fer monges a la seva mare i les seves germanes contra la seva voluntat. Bardas fou acusat d'incest amb la dona del seu propi fill i va refusar les amenaces d'excomunicació del patriarca. Quan aquest va portar a terme la seva amenaça, Bardas va expulsar a Ignasi de l'església acusat de transgressor i corrupte i va fer elegir a Foci (Photius) el 858, elecció que hauria estat irregular i portada a terme per seglars i alguns bisbes. El senat va donar l'acord a la destitució i fins i tots els llegats de Roma que en aquell moment eren a la capital bizantina. L'acord fou que Ignasi seria ben tractat però sembla que això no es va complir per pressions de Gregori Arbestes, protector de Foci. Ignasi fou pressionat per signar una declaració de què havia abdicat voluntàriament però es va mantenir ferm. Fou sotmès a tota mena de tortures, se li va pegar, se'l va deixar despullat a l'hivern a la tomba que havia estat de Constantí V i que estava plena de porqueria; se'l va privar de menjar i beure; un oficial de nom Constantí l'armeni li va donar menjar i vi d'amagat; es va posar malalt i va ser traslladat a diversos llocs i finalment fou deportat a Mitilene d'Eon i més tard fou retornat a Constantinoble on fou solemnement deposat per un sínode de metropolitans i bisbes encara el 858, quan ja els seus principals suports havien estat dispersats a destinacions llunyanes o desterrats. El concili de Constantinoble que va seguir va confirmar la seva deposició. Quan Basili I va pujar al tron després de matar a Miquel III, no va tardar a enemistar-se amb Foci. Bardas ja havia mort i Foci fou deposat el 867 i Ignasi restaurat; aquest canvi va tenir el suport del papa Nicolau I. El VIII Concili de Constantinoble el 869 va ratificar la deposició de Foci i el nomenament de Ignasi. Sembla que es va convenir que la restauració d'Ignasi era temporal i s'havia arribat a una transacció per la que Foci seria restaurat a la seva mort. Ignasi va morir el 23 d'octubre del 877 amb uns 80 anys i Foci fou restaurat llavors. Fou enterrat al monestir de Satyros.
- San Ignacio, Patriarca de Constantinopla, 4 de julio, 847 al 23 de octubre, 858 y desde 23 de noviembre, 867 al día de su muerte el 23 de octubre, 877. En el martirologio romano de la Iglesia Católica Romana, es considerado como un santo, con su celebridad la fecha el 23 de octubre. Ignacio, originalmente llamado Niketas, era el hijo de Emperador Bizantino Miguel I Rangabé y Prokopia. Su abuelo de parte de la madre era Nicéforo I. Aún siendo niño, Niketas había sido nominado comandante de los nuevos cuerpos de guardias imperiales, los Hikanatoi. Fue castrado por la fuerza (y esto lo imposibilitaba para convertirse emperador, ya que el emperador no podía ser eunuco) y tonsurado luego de la deposición de su padre en 813. Fundó tres monasterios en las Islas Príncipe, el lugar favorito para exilar miembros tonsurados de la casa imperial. La Emperatriz Teodora II señaló a Ignacio, un oponente incondicional del la Iconoclasia, para suceder a Metodio I como patriarca de Constantinopla en 847. Ignacio rápidamente se enredó en el conflicto entre los Stouditas y los moderados de la Iglesia, siendo quizá el asunto dispuesto por clérigos que habían colaborado en el pasado con las políticas iconoclastas. Ignacio tomó el bando de los Stouditas conservadores y depuso al arzobispo de Siracusa, Gregorio Asbestas, el líder del partido moderado. Asbestas apeló al Papa León IV, inaugurando un período de fricción en las relaciones entre las iglesias romana y de Constantinopla. Por una efusiva crítica al César Bardas, Ignacio perdió el apoyo después de que el Emperador Miguel III y Bardas removieran a Teodora de su influencia en 857. Ignacio fue obligado a renunciar y reemplazado por el seglar Focio. Cuando Focio revirtió algunas de las políticas de su predecesor, los partidarios de Ignacio apelaron al Papa Nicolas I, quien al principio intentó mantenerse fuera de la controversia (ya que la elección de Ignacio estaba contra la ley canónica) aunque luego condenó a Photios. Los problemas inmediatos en el conflicto fue el asunto de la precedencia papal por sobre el Patriarca y de la jurisdicción en la recién convertida Bulgaria. En 867, Basilio I el Macedonio usurpó el trono y, buscando una alianza con Nicolás I y Luis II del Sacro Imperio, desterró a Focio y restauró a Ignacio en el patriarcado. Restituído, Ignacio se rehusó a ceder ante el papado y devolvió a Bulgaria a la órbita de la Iglesia Bizantina en 870 (básicamente, los bizantinos pudieron ofrecer a los búlgaros un acuerdo político mejor que el de los romanos). Ya que Ignacio y Focio siguieron la misma política, el último fue llamado y rehabilitado como tutor de los hijos del Emperador. Cuando Igancio murió en Octubre de 877, Focio fue restituído como patriarca y él mismo contribuyó a la santificación de Ignacio.
- Ignace de Constantinople, fils de l'empereur Michel Rhangabé, né vers 797, moine rigoriste, iconodule, eunuque, devient patriarche de Constantinople le 3 juillet 847. Il refuse la communion à Bardas Mamikonian pour avoir quitté son épouse pour sa belle-fille et refuse de tonsurer l'impératrice Théodora exilée dans un monastère; il est lui-même exilé en 857 dans une des îles des Princes : l'île Sedef Adası; Michel III lui extorque sa démission le 23 novembre 858. La désignation du laïc Phôtios comme patriarche de Constantinople déclenche une confrontation dans le clergé grec. Ignace est officiellement déposé le 2 juin 861. Le 23 novembre 867, Basile rétablit Ignace au patriarcat de Constantinople où il préside en 869 le VIIIe concile de Constantinople qui condamne son prédécesseur, le patriarche Photios. Il meurt le 23 octobre 877. On le fête le 23 octobre.
- Patriarcha Ignacy I, Ekumeniczny Patriarcha Konstantynopola od 4 lipca 847 do 23 października 858 i ponownie od 23 listopada 867 do śmierci 23 października 877. Został wyniesiony na ołtarze jako święty. Jego święto przypada na 23 października. Ignacy urodził się pod imieniem Niketas. Był on synem cesarza Michała I Rangabe oraz cesarzówny Prokopii. Jego dzidkiem, od strony matki, był cesarz Nicefor I Genik.
- Игнатий — патриарх Константинопольский Сын императора Михаила I и Прокопии, дочери императора Никифора I. При рождении получил имя Никита. Когда Лев V провозгласил себя императором в 813 году, Михаил I вместе с семьёй были сосланы в монастырь. Никите в этот момент было около 15 лет. При постриге он получил имя Игнатий. Большую часть жизни провёл в монастыре. достигнув положения игумена. Пользовался уважением в монашеских кругах.
- Ignatius var patriark av Konstantinopel mellan 846 och 857 samt från 867 till sin död 877.
|
| rdfs:comment
|
- St. Ignatius or Ignatios, (c. 797–877) Patriarch of Constantinople from July 4, 847 to October 23, 858 and from November 23, 867 to his death on October 23, 877. In the Roman martyrology of the Roman Catholic Church, he is regarded as a saint, with a feast day of October 23. Ignatios, originally named Niketas, was a son of the Byzantine Emperor Michael I Rangabe and Prokopia. His maternal grandfather was Nikephoros I.
- Ignatios I. war Patriarch von Konstantinopel vom 4. Juli 847 bis 23. Oktober 858 und vom 23. November 867 bis zu seinem Tod am 23. Oktober 877. Im Martyrologium Romanum der römisch-katholischen Kirche ist er als Heiliger verzeichnet, sein Fest ist der 23. Oktober. Ignatios, der ursprünglich den Namen Niketas trug, war ein Sohn des byzantinischen Kaisers Michael I. Rhangabes und der Prokopia, der Tochter von Kaiser Nikephoros I.
- Ignasi de Constantinoble (Ignatius, Ἰγνάτιος) fou un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. El seu nom original fou Nicetes (Νικήτας) i era fill de l'emperador Miquel I i de Procòpia la filla de l'emperador Nicèfor I. Durant el regnat del seu pare fou comandant dels Icanates o guàrdies vigilants amb només 10 anys.
- San Ignacio, Patriarca de Constantinopla, 4 de julio, 847 al 23 de octubre, 858 y desde 23 de noviembre, 867 al día de su muerte el 23 de octubre, 877. En el martirologio romano de la Iglesia Católica Romana, es considerado como un santo, con su celebridad la fecha el 23 de octubre. Ignacio, originalmente llamado Niketas, era el hijo de Emperador Bizantino Miguel I Rangabé y Prokopia. Su abuelo de parte de la madre era Nicéforo I.
- Ignace de Constantinople, fils de l'empereur Michel Rhangabé, né vers 797, moine rigoriste, iconodule, eunuque, devient patriarche de Constantinople le 3 juillet 847. Il refuse la communion à Bardas Mamikonian pour avoir quitté son épouse pour sa belle-fille et refuse de tonsurer l'impératrice Théodora exilée dans un monastère; il est lui-même exilé en 857 dans une des îles des Princes : l'île Sedef Adası; Michel III lui extorque sa démission le 23 novembre 858.
- Patriarcha Ignacy I, Ekumeniczny Patriarcha Konstantynopola od 4 lipca 847 do 23 października 858 i ponownie od 23 listopada 867 do śmierci 23 października 877. Został wyniesiony na ołtarze jako święty. Jego święto przypada na 23 października. Ignacy urodził się pod imieniem Niketas. Był on synem cesarza Michała I Rangabe oraz cesarzówny Prokopii. Jego dzidkiem, od strony matki, był cesarz Nicefor I Genik.
- Игнатий — патриарх Константинопольский Сын императора Михаила I и Прокопии, дочери императора Никифора I. При рождении получил имя Никита. Когда Лев V провозгласил себя императором в 813 году, Михаил I вместе с семьёй были сосланы в монастырь.
- Ignatius var patriark av Konstantinopel mellan 846 och 857 samt från 867 till sin död 877.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
