The Paleohispanic scripts are the writing systems created in the Iberian peninsula before the Latin alphabet became the dominant script. Most of them are typologically very unusual in that they are semi-syllabic rather than purely alphabetic, despite having developed from the Phoenician alphabet.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • The Paleohispanic scripts are the writing systems created in the Iberian peninsula before the Latin alphabet became the dominant script. Most of them are typologically very unusual in that they are semi-syllabic rather than purely alphabetic, despite having developed from the Phoenician alphabet. Paleohispanic scripts are known to have been used from the 5th century BCE — possibly from the 7th century, in the opinion of some researchers, — until the end of the 1st century BCE or the beginning of the 1st century CE, and were the main means of written expression of the Paleohispanic languages. Some researchers conclude that their origin lies solely with the Phoenician alphabet, while others believe the Greek alphabet also had a role.
  • Die althispanischen Schriften sind die Schriftsysteme, die vor und zu Beginn der römischen Herrschaft auf der Iberischen Halbinsel benutzt wurden. Die meisten von ihnen sind typologisch sehr ungewöhnlich, da es sich eher um Halb-Silbenschriften als um echte Alphabete handelt, obwohl sie sich aus dem phönizischen Alphabet entwickelt haben. Die althispanischen Schriften wurden vom 5. vorchristlichen Jahrhundert - nach Meinung einiger Forscher vom 7. Jahrhundert - bis zum Ende des 1. vorchristlichen oder dem Anfang des 1. nachchristlichen Jahrhunderts verwendet und waren das Hauptmittel, um die althispanischen Sprachen schriftlich festzuhalten. Einige Forscher vertreten die Ansicht, dass sie einzig vom phönizischen Alphabet abstammen, während andere glauben, dass das griechische Alphabet ebenfalls eine Rolle spielte.
  • Les escriptures paleohispàniques són els sistemes d'escriptura que van ser creats a la Península Ibèrica abans que l'alfabet llatí hi esdevingués el sistema d'escriptura dominant. Aquestes escriptures es van usar amb seguretat des de com a mínim el segle V aC, potser des del s. VII aC segons algunes hipòtesis, fins a finals del s. I aC o principis del s. I dC i van ser el principal vehicle d'expressió de les llengües paleohispàniques. Llevat de l'alfabet grecoibèric, que és una adaptació de l'alfabet grec jònic, la resta d'escriptures paleohispàniques comparteixen una característica tipològica distintiva: presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificació dels sistemes d'escriptura no és ni un alfabet ni un sil·labari, sinó una escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisil·labari. Les escriptures paleohispàniques es poden agrupar en dos grans grups, meridional i nord-oriental, atès que, tot i que ambdós grups utilitzen un repertori de signes similar, es diferencien clarament pels valors que els signes representen. Sobre el seu origen no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directa i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'alfabet grec. Les inscripcions que usen els signaris meridionals han aparegut fonamentalment en la meitat sud de la Península Ibèrica, representen el 5% del total conservat i molt majoritàriament s'escriuen de dreta a esquerra: El signari d'Espanca. L'escriptura tartèssia (també coneguda com escriptura del sud-oest de la península ibérica i com sud-lusitana). L'escriptura ibèrica sud-oriental (també coneguda com ibèrica meridional). Les inscripcions que usen els signaris nord-orientals han aparegut fonamentalment en el quadrant nord-oriental de la península ibèrica, representen el 95% del total conservat i molt majoritàriament s'escriuen d'esquerra a dreta: L'escriptura ibèrica nord-oriental (també coneguda com ibèrica llevantina). L'escriptura celtibèrica. Fitxer:Signari d'Espanca. jpg|El signari d'Espanca (Castro Verde). Fitxer:I tarteso. jpg|Escriptura tartèssia. Estela de Fonte Velha (Bensafrim, Lagos). Fitxer:Plom I de La Bastida (Cara A). jpg|Escriptura ibèrica sud-oriental. Cara A del plom de La Bastida de les Alcuses. Fitxer:Plom I de La Serreta (Cara B). jpg|Alfabet grecoibèric. Cara B del plom de la Serreta. Fitxer:Bronce ibero. jpg|Escriptura ibèrica nord-oriental. Plom d'Ullastret (s IV a. C.). Fitxer:Bronce luzaga. jpg|Escriptura celtibèrica. Bronze de Luzaga.
  • Las escrituras paleohispánicas son los sistemas de escritura que fueron creados en la península Ibérica antes de que el alfabeto latino se convirtiera en el sistema de escritura dominante. Estas escrituras se usaron con seguridad desde como mínimo el siglo V a. C. , quizás desde el s. VII a. C. según algunas hipótesis, hasta finales del s. I a. C. o principios del s. I d. C. y fueron el principal vehículo de expresión de las lenguas paleohispánicas. Excepto el alfabeto greco-ibérico, que es una adaptación del alfabeto griego jónico, el resto de escrituras paleohispánicas comparten una característica tipológica distintiva: Presentan signos con valor silábico, para las oclusivas, y signos con valor alfabético, para el resto de consonantes y vocales. Desde el punto de vista de la clasificación de los sistemas de escritura, no es ni un alfabeto ni un silabario, sino una escritura mixta que se identifica normalmente como semisilabario. Las escrituras paleohispánicas se pueden agrupar en dos grandes grupos, meridional y nororiental, puesto que, aunque ambos grupos utilizan un repertorio de signos similar, se diferencian claramente por los valores que los signos representan. Sobre su origen no hay consenso: para algunos investigadores su origen está directa y únicamente vinculado al alfabeto fenicio, mientras que para otros en su creación también habría influido el alfabeto griego. Las inscripciones que usan los signarios meridionales han aparecido fundamentalmente en la mitad sur de la península Ibérica, representan el 5% del total conservado y muy mayoritariamente se escriben de derecha a izquierda: El signario de Espanca. La escritura tartésica (también conocida como escritura del sudoeste de la península ibérica y como sudlusitana). La escritura ibérica suroriental (también conocida como ibérica meridional). Las inscripciones que usan los signarios nororientales han aparecido fundamentalmente en el cuadrante nororiental de la península ibérica, representan el 95% del total conservado y muy mayoritariamente se escriben de izquierda a derecha: La escritura ibérica nororiental (también conocida como ibérica levantina). La escritura celtibérica. Image:Signari d'Espanca. jpg|El signario de Espanca. Image:I tarteso. jpg|Escritura tartésica. Estela de Fonte Velha. Image:Plom I de La Bastida (Cara A). jpg|Escritura ibérica suroriental. Cara A del plomo de La Bastida de las Alcusas. Image:Plom I de La Serreta (Cara B). jpg|Alfabeto greco-ibérico. Cara B del plomo de la Serreta. Image:Bronce ibero. jpg|Escritura ibérica nororiental. Plomo de Ullastret (s IV a. C.). Image:Bronce luzaga. jpg|Escritura celtibérica. Bronce de Luzaga.
  • Les écritures paléo-hispaniques sont des systèmes d'écriture crées dans la péninsule ibérique avant que l’alphabet latin devienne le système d'écriture dominant. Signaire d'Espanca Écriture du Sud-Ouest (ou tartessienne ou sud-lusitanienne) Alphabet gréco-ibérique Écriture ibérique sud-orientale (ou meridional) Écriture ibérique nord-orientale (ou levantine) Variante dual Variante no-dual Écriture celtibère Variante orientale Variante occidentale Image:Signari d'Espanca. jpg|Signaire d'Espanca. Image:I tarteso. jpg|Écriture du Sud-Ouest. Stèle de Fonte Velha. Image:Plom I de La Bastida (Cara A). jpg|Écriture ibérique sud-orientale . Tablette de plomb de La Bastida de las Alcusas. Image:Plom I de La Serreta (Cara B). jpg|Alphabet gréco-ibérique. Tablette de plomb de la Serreta. Image:Bronce ibero. jpg|Écriture ibérique nord-orientale. Tablette de plomb d'Ullastret (s IV a. C.). Image:Bronce luzaga. jpg|Écriture celtibère. Bronze de Luzaga.
  • Le scritture paleo-ispaniche sono i sistemi di scrittura sorti nella penisola iberica prima che l’alfabeto latino si convertisse nel sistema grafico dominante. Tali scritture non ebbero carattere unitario perché dovettero adattarsi anche a lingue non iberiche e in primo luogo, ad alcuni idiomi celtici e al tartessico. Al momento della propria massima diffusione le scritture paleo-ispaniche si articolavano nelle seguenti varietà principali: Signario de Espanca Scrittura del Sud-Ovest (o tartessia o sudlusitana) Alfabeto greco-iberico Scrittura iberica sudorientale (o meridionale) Scrittura iberica nordorientale (o levantina o iberica) Variante duale Variante non duale Scrittura celtiberica Variante orientale Variante occidentale Image:Signari d'Espanca. jpg|Signario d'Espanca. Image:I tarteso. jpg|Scrittura del Sud-Ovest. Stele di Fonte Velha. Image:Plom I de La Bastida (Cara A). jpg|Scrittura iberica sudorientale. Piombo di La Bastida de las Alcusas. Image:Plom I de La Serreta (Cara B). jpg|Alfabeto greco-iberico . Piombo di la Serreta. Image:Bronce ibero. jpg|Scrittura iberica nordorientale. Piombo d'Ullastret (s IV a. C.). Image:Bronce luzaga. jpg|Scrittura celtiberica. Bronzo di Luzaga.
  • As escritas paleohispânicas são as escritas criadas na península ibérica antes que o alfabeto latino convertera-se na escrita dominante. Signário de Espanca Escrita do sudoeste (o tartéssica o sudlusitana) Alfabeto greco-ibérico Escrita ibérica suroriental (o meridional) Escrita ibérica nororiental (o levantina) Variante dual Variante non-dual Escrita celtibérica Variante oriental Variante occidental Image:Signari d'Espanca. jpg|Signário de Espanca. Image:I tarteso. jpg|Escrita do sudoeste. Estela de Fonte Velha. Image:Plom I de La Bastida (Cara A). jpg|Escrita ibérica nororiental. Chumbo de La Bastida de las Alcusas. Image:Plom I de La Serreta (Cara B). jpg|Alfabeto greco-ibérico. Chumbo de la Serreta. Image:Bronce ibero. jpg|Escrita ibérica nororiental Chumbo de Ullastret (s IV a. C.). Image:Bronce luzaga. jpg|Escrita celtibérica. Bronze de Luzaga.
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
rdf:type
rdfs:comment
  • The Paleohispanic scripts are the writing systems created in the Iberian peninsula before the Latin alphabet became the dominant script. Most of them are typologically very unusual in that they are semi-syllabic rather than purely alphabetic, despite having developed from the Phoenician alphabet.
  • Die althispanischen Schriften sind die Schriftsysteme, die vor und zu Beginn der römischen Herrschaft auf der Iberischen Halbinsel benutzt wurden. Die meisten von ihnen sind typologisch sehr ungewöhnlich, da es sich eher um Halb-Silbenschriften als um echte Alphabete handelt, obwohl sie sich aus dem phönizischen Alphabet entwickelt haben. Die althispanischen Schriften wurden vom 5. vorchristlichen Jahrhundert - nach Meinung einiger Forscher vom 7. Jahrhundert - bis zum Ende des 1.
  • Les escriptures paleohispàniques són els sistemes d'escriptura que van ser creats a la Península Ibèrica abans que l'alfabet llatí hi esdevingués el sistema d'escriptura dominant. Aquestes escriptures es van usar amb seguretat des de com a mínim el segle V aC, potser des del s. VII aC segons algunes hipòtesis, fins a finals del s. I aC o principis del s. I dC i van ser el principal vehicle d'expressió de les llengües paleohispàniques.
  • Las escrituras paleohispánicas son los sistemas de escritura que fueron creados en la península Ibérica antes de que el alfabeto latino se convirtiera en el sistema de escritura dominante. Estas escrituras se usaron con seguridad desde como mínimo el siglo V a. C. , quizás desde el s. VII a. C. según algunas hipótesis, hasta finales del s. I a. C. o principios del s. I d. C. y fueron el principal vehículo de expresión de las lenguas paleohispánicas.
  • Les écritures paléo-hispaniques sont des systèmes d'écriture crées dans la péninsule ibérique avant que l’alphabet latin devienne le système d'écriture dominant. Signaire d'Espanca Écriture du Sud-Ouest (ou tartessienne ou sud-lusitanienne) Alphabet gréco-ibérique Écriture ibérique sud-orientale (ou meridional) Écriture ibérique nord-orientale (ou levantine) Variante dual Variante no-dual Écriture celtibère Variante orientale Variante occidentale Image:Signari d'Espanca.
  • Le scritture paleo-ispaniche sono i sistemi di scrittura sorti nella penisola iberica prima che l’alfabeto latino si convertisse nel sistema grafico dominante. Tali scritture non ebbero carattere unitario perché dovettero adattarsi anche a lingue non iberiche e in primo luogo, ad alcuni idiomi celtici e al tartessico.
  • As escritas paleohispânicas são as escritas criadas na península ibérica antes que o alfabeto latino convertera-se na escrita dominante. Signário de Espanca Escrita do sudoeste (o tartéssica o sudlusitana) Alfabeto greco-ibérico Escrita ibérica suroriental (o meridional) Escrita ibérica nororiental (o levantina) Variante dual Variante non-dual Escrita celtibérica Variante oriental Variante occidental Image:Signari d'Espanca. jpg|Signário de Espanca. Image:I tarteso.
rdfs:label
  • Paleohispanic scripts
  • Althispanische Schriften
  • Escriptures paleohispàniques
  • Escrituras paleohispánicas
  • Écritures paléo-hispaniques
  • Scritture paleo-ispaniche
  • Escritas paleohispânicas
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of