| dbpprop:abstract
|
- The Ostrogoths were a branch of the Goths (the other branch being the Visigoths), an East Germanic tribe that played a major role in the political events of the late Roman Empire. The Ostrogoths established the Kingdom of Italy, a relatively short-lived successor state of the Western Roman Empire. The Ostrogoths ruling Italy were also known as the Valagothi "Roman Goths" in medieval historiography. They reached their zenith under their Romanised king Theodoric the Great, who patronised such late Roman figures as Boethius and Cassiodorus, in the first quarter of the sixth century. By mid-century, however, they had been conquered by Justinians army in the Gothic War (535–554), a war with devastating consequences for Italy.
- Els ostrogots són un dels pobles germànics. El seu nom significa "gots de l'est", en oposició als de l'oest, els visigots. Van establir el seu regne al voltant del Mar Negre. A les primeres èpoques, van ser vassalls dels huns, fins a la mort del seu líder Atila. Llavors van entrar en diversos pactes amb l'imperi Romà. De fet, el seu gran rei, Teodoric, era també cònsol de Roma. Els ostrogots van envair part d'Itàlia i la Gàl·lia, però van ser derrotats per les tropes bizantines. El seu déu tutelar era el senyor de la guerra, una figura que els romans van identificar amb Mart. Com a cultura, van assimilar molts elements romans. Parlaven la llengua gòtica, avui dia extingida però de gran influència a altres idiomes europeus.
- Ostrogóti (též Východní Gótové) byli východogermánské etnikum, které výrazně zasáhlo do událostí doby stěhování národů.
- Los ostrogodos fueron un pueblo germánico procedente de la división que sufrieron los godos a raíz de las invasiones de los hunos, hacia el 370. Los ostrogodos constituyeron un vasto reino al este del río Dniéster, en las tierras alrededor del mar Negro (lo que hoy es parte de la actual Ucrania y Bielorrusia). Los visigodos fueron los godos del occidente, cuyo dominio territorial se extendía desde el Dniéster hasta el Danubio. Los ostrogodos estuvieron sometidos a los hunos desde 375, en que vencen al rey Germanrico, hasta la muerte de Atila, ocurrida en 453, cuando recobraron su independencia y se establecieron como un pueblo federado de Roma. Posteriormente se les unieron otros godos que habían huido de sus tierras a la llegada de los hunos. En el 474 fue elegido rey Teodorico, el más conocido de los monarcas ostrogodos. Hubo varios períodos de guerras y treguas entre él y el emperador bizantino Zenón. En 488 Teodorico invadió Italia y en 493 derrotó y dio muerte en Adda a Odoacro, rey de los hérulos. Tras su muerte en el 526, la situación se volvió tan violenta que en el 535 el emperador bizantino Justiniano I envió a su general Belisario en contra de los ejércitos ostrogodos en Italia. La superioridad del ejército bizantino fue la clave para el exterminio y el aplastamiento de la resistencia ostrogoda. Este pueblo fue finalmente asimilado en forma gradual por otras tribus germánicas, tales como los vándalos y los francos.
- Les Ostrogoths étaient une des deux fractions des Goths, peuple germanique venu des confins de la Baltique et établi au IV siècle en Ukraine et en Russie méridionale, au nord de la mer Noire - l'autre fraction étant celle des Wisigoths. Ils jouèrent un rôle considérable dans les événements de la fin de l'Empire romain.
- Az osztrogót nép a hun támadás hatására 370 körül kettévált gót nép keleti ága. Ezt megelőzően a Dnyesztertől keletre, a Fekete-tenger környékén alkottak királyságot. Ezzel szemben a vizigótok a Dnyeszter és a Duna között éltek. Az osztrogótok 375-től hun uralom alatt éltek, miután Hermanrich király vezetésével vereséget szenvedtek tőlük. Attila 453-ban bekövetkezett hála után a keleti gótok visszanyerték függetlenségüket és Róma szövetséges népeként letelepedtek a Római Birodalom területén. Később más, a hunok által elűzött gót törzsek is csatlakoztak hozzájuk. 474-ben Nagy Teodorikot, a legismertebb osztrogót uralkodót választották királyukká. Nagy Teodorik sokat háborúzott a bizánci Zenón császár ellen. 488-ban Nagy Teodorik elfoglalta Itáliát és 493-ban legyőzte és megölte Odoakert. 526-ban bekövetkezett halála után a helyzet olyannyira elmérgesedett, hogy I. Justinianus bizánci császár Belisarius hadvezért küldte Itáliába az osztrogótok ellen. A bizánci seregek fölénye végül megtörte az osztrogót ellenállást. Az osztrogót nép királyságának elvesztése után fokozatosan asszimilálódott más germán népekbe.
- Gli Ostrogoti (in latino Ostrogothi o Austrogothi) erano la branca orientale dei Goti, una tribù germanica che influenzò gli eventi politici del tardo Impero Romano. Sconfissero Odoacre, che aveva deposto Romolo Augustolo, ultimo Imperatore Romano d'Occidente, e si insediarono in Italia. Furono poi sconfitti dai Bizantini. Erano denominati dai Romani "Barbari".
- 東ゴート王国（Ostrogoths、またはEastern Goths、497年 - 553年）は、大王テオデリックによって建国された東ゴート族アマル王朝の王国。首都はラヴェンナ。東ローマ帝国の皇帝ゼノンとの同盟により、西ローマ帝国滅亡後、イタリアのほぼ全域を支配下においた。 テオデリックの治世において、東ゴート王国は西ローマの政治機構を再整備し、それまでのローマ法を遵守しつつ新たな国家の構築が進められた。しかし、テオデリックの死後、後継者問題や宗教対立によって国内は混乱しはじめ、ローマ帝国の再統一を進めるユスティニアヌス1世がこれに乗じて東ゴート王国に軍を派遣。東ゴート王国はこれに屈服して滅亡した。 王国としては短命であったが、ローマ帝国末期から続く戦乱の中にあって、諸外国と政治的・軍事的均衡を保ち、つかの間ながらイタリア半島にゴート人とローマ人による共存と平和を実現した。
- De Ostrogoten (Ostragoten, Oostgoten) vormden samen met de Westgoten de twee hoofdgroepen waarin de (Oost-)Germaanse stam der Goten zich splitste.
- Østgoterne, også kalt Ostrogoterne, var en av de to hovedstammene av goterne, den andre var vestgoterne. Begge disse stammene var blant de germanske folkene som forstyrret Romerriket under folkevandringstiden. Den østgotiske kongen Teoderik den store skapte et mektig kongerike i Italia, men riket falt raskt fra hverandre etter hans død. Østgoterne ble underlagt Østromerriket etter slaget ved Mons Lactarius i 553, og stammens navn forsvant.
- Ostrogoci, Goci wschodni lub Greutungowie (dosł. "ludzie stepu") – jedno z plemion germańskich. W 378 r. n.e. Ostrogoci wspomogli Wizygotów w bitwie pod Adrianopolem, w wyniku której zginął cesarz rzymski Walens. Nowy cesarz zgodził się na zamieszkanie przez Ostrogotów Dacji i Mezji pod warunkiem, że nie będą nękać Konstantynopola.
- Um dos ramos dos godos, o reino ostrogodo, que se estendia do Mar Negro até o Báltico, alcançou o poderio máximo com Ermanarico, mas foi dominado pelos hunos por volta do ano 370. Após o colapso do império huno em 455, dois anos depois da morte de seu chefe Átila, os ostrogodos penetraram na Panônia (Danúbio central) e dirigiram-se para a Itália, onde o imperador Rômulo Augústulo havia sido derrotado (476) por Odoacro, chefe dos hérulos. Em 493, o rei ostrogodo Teodorico o Grande derrotou Odoacro e governou a Itália até a morte, em 526. Teodorico foi um governante hábil, que soube conservar o equilíbrio entre as instituições imperiais e as tradições bárbaras. Homem culto, educado na corte de Constantinopla, capital do Império Romano do Oriente, conseguiu ganhar a simpatia da aristocracia romana, cujos privilégios anteriores respeitou, e do povo, que assistia satisfeito à realização de obras públicas para a reconstrução e modernização de Roma. Ao que parece, Teodorico alimentava o projeto de fundar um império godo que impusesse seu domínio sobre o resto do mundo bárbaro. Para isso, manteve contato com outras tribos godas e estabeleceu vínculos familiares com os francos, os vândalos e os burgúndios. Sua morte criou um intrincado problema de sucessão, fato de que se valeu o imperador bizantino Justiniano para intervir na Itália. O exército romano oriental, sob o comando de Belisário, derrotou completamente os ostrogodos, dirigidos por seu novo rei Totila, cujo nome original era Baduila. Os sobreviventes se dispersaram ou foram reduzidos à escravidão.
- Ostrogoţii sunt ramura răsăriteană a goţilor. Învinşi de huni şi obligaţi să-i urmeze în expediţiile lor, ostrogoţii se găseau, după moartea lui Attila, în Panonia. Sub conducerea lui Theodoric, în 489, ostrogoţii sunt trimişi de împăratul Zenon în Occident, acolo unde în 476 Odoacru îl depusese pe ultimul împărat, Romulus Augustulus. Theodoric şi armata sa reuşesc să-l învingă pe Odoacru şi în 493 ostrogoţii devin stăpânii Italiei. Din Ravenna, Theodoric guvernează peste goţi şi romani. După moartea sa, în 526, succesorii nu mai reuşesc să asigure echilibrul statului, iar tulburările interne furnizează pretextul intervenţiei lui Iustinian. Armata bizantină luptă împotriva goţilor din Italia din 534 până în 555, reuşind să desfiinţeze statul ostrogot, dar epuizând şi toate resursele peninsulei, care în curând va fi cucerită de longobarzi.
- Остго́ты, или грейтунги (Greutungi) составляли восточную ветвь готского племенного объединения, распавшегося к середине III века на две племенные группы: вестготов и остготов.
- Ostrogoter eller östgoter (lat. ostrogothi, l. ostrogothæ) var ett av de två huvudfolken bland goterna som är kända sedan år 291. Det självbeskrivande namnet ostrogoter (först nämnt på 390-talet som Greutungi-Ostrogothi) har betydelsen den uppgående solens goter, från vilken de sekundära tolkningarna "öst-" och "de lysande" senare härletts. Redan i början av 400-talet försvann beteckningen Greutungi som betydde ungefär "de som bor på stäpper och grusstränder" och som hörde ihop med det gamla namnet på Visigoterna: Tervingi (skogsbor). Sidonius Apollinaris nämner 456 att ostrogoterna är ättlingar till det folk som Ammianus Marcellinus omkring 395 hade skrivit om och då kallat Greutungi. Redan i början av 200-talet anlände de första goterna till Svarta havet, efterföljda av gepider och heruler. Goternas förtrupp begav sig snart därifrån och bosatte sig vid Donaus mynning, och denna stam var de senare så ryktbara visigoterna. Goterna och herulerna anföll sedan Romarriket både till lands och till sjöss ett flertal gånger och försökte erövra Konstantinopel, Aten m. fl. Deras anfallande flottor "räknade ofta så många fartyg att de mer kunde betraktas som flytande kungariken än som sjörövareskader". År 268 kommer främst herulerna tillbaka men besegras av kejsar Claudius II, och sammanlagt stupar drygt 100 000 germaner, varefter Moesien och Thracien åter blir romerska besittningar. Sedan Dacien givits åt goterna, lyckades ostrogoterna småningom underkuva en mängd germanska, slaviska och finska folk norr om Donau, så att de under Ermanarik efter år 350 slutligen kanske kom att härska ända upp mot Östersjön. Ermanariks stora, men löst hopfogade välde störtade emellertid samman vid hunnernas anstormande 375, och ostrogoterna blev själva lydfolk under dessa, tidvis med, tidvis utan egna kungar. Efter hunnerkonungen Attilas tåg till Gallien, vid vilket ostrogoterna måste medverka, lösgjorde de sig emellertid från det hunniska oket och fick såsom romerska foederati (bundsförvanter) slå sig ned i Pannonia (västra Ungern). Den vidare historien fram till Theoderiks död finns beskriven under Theoderik den store. Efter Theoderiks död år 526 störtade även detta ostrogotiska välde samman, och följdes av en tid av upplösning som ledde till ostrogoternas nästan fullständiga förgörelse. Theoderiks dotter Amalasuntha fick förestå sin omyndige son Athalaric men retade sina gotiska undersåtar genom att gynna den romerska befolkningen och då hon sökt stöd hos den bysantinske kejsar Justinianus I och låtit mörda huvudmännen för den gotiska oppositionen bemäktigade sig vid Athalariks död år 534 hennes släkting Theodahad kronan och lät döda Amalasuntha. Detta gav kejsar Justinianus förevändning att sända Belisarius med en armé till Italien (535). Theodahad avsattes och dödades sedan det ryktats att han i hemlighet stått i samförstånd med fienden, och Witigis (lat. Vitiges) valdes till kung samt gifte sig med Athalariks syster Mathasuentha. Rom föll i Belisarius händer genom de romerska invånarnas försorg, och trots en årslång belägring (feb. 537-mars 538) lyckades inte Witigis återta staden. Witigis erbjöd frankerna de ostrogotiska besittningarna i Gallien men detta fick som enda resultat att frankerna stärktes i sin ambition att permanenta sin närvaro i Italien - Belisarius avvärjde detta och belägrade 539 Witigis i Ravenna. Under belägringen av Ravenna anlände fredsbud från kejsar Justinianus, kanske tack vare att Witigis lyckats hetsa perserna till krig mot denne. Belisarius fortsatte dock belägringen på eget bevåg. Ostrogoterna erbjöd då Belisarius kronan och han låtsades ta emot erbjudandet, varefter han bemäktigade sig Ravenna 540 och sedan avseglade med Witigis, dennes gemål och den ostrogotiska kungaförmögenheten, till Konstantinopel. Ildibad valdes då till ny ostrogotsk kung, varpå han omgående mördades, och rugiern Erarik bemäktigade sig tronen, mördades, och efterträddes av Ildibads brorson Totila (lat. Badvila). Totila drog nytta av Belisarius frånvaro och lyckades erövra större delen av Italien. Justinianus återgav då Belisarius befälet år 544 för att denne skulle rädda Rom, men gav honom inte tillräckliga resurser för att fullgöra uppdraget. 546 lyckades Totila inta Rom, men vågade inte utsätta sig för belägring utan utrymde staden efter att ha störtat en del av dess murar. Belisarius återintog Rom och Totila belägrade honom ånyo men utan att lyckas inta staden. När kejsaren inte skickade förstärkning utverkade Belisarius sin återkallelse 549 och Totila kunde återigen besätta Rom och därefter söka fred med kejsaren. Istället skickade Justinianus 551 en betydande armé under Narses, som 552 vid Taginæ i Umbrien besegrade goterna, varvid Totila omkom. Den siste ostrogotiske kungen skulle bli Teja, som slutligen omkom samma år efter att hans här huggits ner så när som på 1000 man vid foten av Vesuvius. De överlevande fick fri lejd ut ur Italien. Vissa fasta platser var ännu i ostrogotisk besittning och styrkor från dessa förenade sig 552-553 med en frankisk-alemannisk här som ryckte in i Italien, men Narses besegrade denna här vid Capua och därmed var erövringen av Italien fullbordad. Det fåtal ostrogoter som ännu var i livet spriddes dels till Alemannien för att där uppgå i dess befolkning, dels till Konstantinopel. Det största verket om ostrogoternas historia av Cassiodorus är tyvärr förlorat, men sammanfattas av Jordanes i Getica. En annan källa är Prokopios.
- Ostrogotlar Roma İmparatorluğu'nun son dönemlerinde ortaya çıkmış bir Cermen kabilesiydi. Ostrogotlar Gotların doğu koluydu. Gotların batı koluna ise Vizigotlar deniyordu. Gotlar M.S. 1. yüzyılda İskandinavya'yı bırakıp, Vistül nehrinin alt kısmında yerleşmişlerdi. 2. yüzyılda Karadeniz'in kuzey kıyılarına gelmişler, 3. yüzyılda ise birçok kafileler halinde Yunanistan, Trakya ve Anadolu'nun sahil şehirlerine yerleşmişlerdi. Akrabaları olan birçok kavimleri çeşitli bölgelerde bıraktıktan sonra etnik bütünlüklerini kaybetmiş ve Ostrogotlar (Doğu Gotları) ile Vizigotlar (Batı Gotları) olmak üzere ikiye ayrılmışlardır. Gotlar, sağlam idari, askeri teşkilatlar kurup, güçlenerek Roma İmparatorluğu elindeki Daçya'yı işgal etmişlerdir. İmparatorluk ile sıkı münasebetleri sonucu Ostrogotlar medenileşmeye başlamışlardır. Hatta bunlardan bir kısmı Roma ordusuna asker olarak katılmışlardır. Roma İmparatorluğunun sınırlarına yapılan baskılar, Cermenlerin çoğalması ve İmparatorluğun zayıflaması sonucu kuvvetlenen Vizigotlar Dacya'yı bütünüyle ele geçirip, Bizans'a, Balkanlar'a ve Kuzey İtalya'ya doğru yayılıp, buraları istila etmişlerdir. M.S. 269-270 yıllarında Roma İmparatorlarından II. Claudius ve Aurelianus batıya doğru olan Got akınını durdurmuşlardır. Gotlar, I. Constantinus ile ittifak anlaşması yapmışlar, Piskopos Ulfilas, İncil'i Vizigot diline tercüme ederek, Gotlar'ın, Hristiyanlığı kabul etmelerini sağlamıştır.
- Остготи або грейтунги (Greutungi) — давньогерманський народ, східна гілка готів, що розділилися з кінця IV століття на вестготів (західних готів) і остготів (східних). Межею між ними в IV ст. був Дніпро; остготи жили в степах між Дніпром і Доном. Але невдовзі обидва народи посунули на захід.
- 東哥德人（Ostrogoths）也译作東哥特人，哥德人的一個分支，3世紀時曾在黑海北邊建立一個帝國。5世紀末在義大利建立東哥德王國。東哥德人自波羅的海地區向南擴張，建起一個其幅員由頓河至聶斯特河（在今烏克蘭南部）的大帝國。在4世紀時期，臻於鼎盛。被匈奴人征服（370年？）後，一些東哥德人沿頓河（450年？）定居。東哥德人在狄奧多里克領導下入侵義大利。493年狄奧多里克稱義大利王。查士丁尼一世與東哥德人在義大利交戰達二十年（535年？－554年）。此後東哥德人即不復以一個民族存在於世。 而有一部份的東哥德人遷移至克里米亞半島，所使用的語言形成了克里米亚哥德语，但是約十六世紀末其語言消亡，現代居住當地的東哥德人已經屬於斯拉夫化的德國人。
|
| rdfs:comment
|
- The Ostrogoths were a branch of the Goths (the other branch being the Visigoths), an East Germanic tribe that played a major role in the political events of the late Roman Empire. The Ostrogoths established the Kingdom of Italy, a relatively short-lived successor state of the Western Roman Empire. The Ostrogoths ruling Italy were also known as the Valagothi "Roman Goths" in medieval historiography.
- Els ostrogots són un dels pobles germànics. El seu nom significa "gots de l'est", en oposició als de l'oest, els visigots. Van establir el seu regne al voltant del Mar Negre. A les primeres èpoques, van ser vassalls dels huns, fins a la mort del seu líder Atila. Llavors van entrar en diversos pactes amb l'imperi Romà. De fet, el seu gran rei, Teodoric, era també cònsol de Roma. Els ostrogots van envair part d'Itàlia i la Gàl·lia, però van ser derrotats per les tropes bizantines.
- Ostrogóti (též Východní Gótové) byli východogermánské etnikum, které výrazně zasáhlo do událostí doby stěhování národů.
- Los ostrogodos fueron un pueblo germánico procedente de la división que sufrieron los godos a raíz de las invasiones de los hunos, hacia el 370. Los ostrogodos constituyeron un vasto reino al este del río Dniéster, en las tierras alrededor del mar Negro (lo que hoy es parte de la actual Ucrania y Bielorrusia). Los visigodos fueron los godos del occidente, cuyo dominio territorial se extendía desde el Dniéster hasta el Danubio.
- Les Ostrogoths étaient une des deux fractions des Goths, peuple germanique venu des confins de la Baltique et établi au IV siècle en Ukraine et en Russie méridionale, au nord de la mer Noire - l'autre fraction étant celle des Wisigoths. Ils jouèrent un rôle considérable dans les événements de la fin de l'Empire romain.
- Az osztrogót nép a hun támadás hatására 370 körül kettévált gót nép keleti ága. Ezt megelőzően a Dnyesztertől keletre, a Fekete-tenger környékén alkottak királyságot. Ezzel szemben a vizigótok a Dnyeszter és a Duna között éltek. Az osztrogótok 375-től hun uralom alatt éltek, miután Hermanrich király vezetésével vereséget szenvedtek tőlük.
- Gli Ostrogoti (in latino Ostrogothi o Austrogothi) erano la branca orientale dei Goti, una tribù germanica che influenzò gli eventi politici del tardo Impero Romano. Sconfissero Odoacre, che aveva deposto Romolo Augustolo, ultimo Imperatore Romano d'Occidente, e si insediarono in Italia. Furono poi sconfitti dai Bizantini. Erano denominati dai Romani "Barbari".
- De Ostrogoten (Ostragoten, Oostgoten) vormden samen met de Westgoten de twee hoofdgroepen waarin de (Oost-)Germaanse stam der Goten zich splitste.
- Østgoterne, også kalt Ostrogoterne, var en av de to hovedstammene av goterne, den andre var vestgoterne. Begge disse stammene var blant de germanske folkene som forstyrret Romerriket under folkevandringstiden. Den østgotiske kongen Teoderik den store skapte et mektig kongerike i Italia, men riket falt raskt fra hverandre etter hans død. Østgoterne ble underlagt Østromerriket etter slaget ved Mons Lactarius i 553, og stammens navn forsvant.
- Ostrogoci, Goci wschodni lub Greutungowie (dosł. "ludzie stepu") – jedno z plemion germańskich. W 378 r. n.e. Ostrogoci wspomogli Wizygotów w bitwie pod Adrianopolem, w wyniku której zginął cesarz rzymski Walens. Nowy cesarz zgodził się na zamieszkanie przez Ostrogotów Dacji i Mezji pod warunkiem, że nie będą nękać Konstantynopola.
- Um dos ramos dos godos, o reino ostrogodo, que se estendia do Mar Negro até o Báltico, alcançou o poderio máximo com Ermanarico, mas foi dominado pelos hunos por volta do ano 370. Após o colapso do império huno em 455, dois anos depois da morte de seu chefe Átila, os ostrogodos penetraram na Panônia (Danúbio central) e dirigiram-se para a Itália, onde o imperador Rômulo Augústulo havia sido derrotado (476) por Odoacro, chefe dos hérulos.
- Ostrogoţii sunt ramura răsăriteană a goţilor. Învinşi de huni şi obligaţi să-i urmeze în expediţiile lor, ostrogoţii se găseau, după moartea lui Attila, în Panonia. Sub conducerea lui Theodoric, în 489, ostrogoţii sunt trimişi de împăratul Zenon în Occident, acolo unde în 476 Odoacru îl depusese pe ultimul împărat, Romulus Augustulus. Theodoric şi armata sa reuşesc să-l învingă pe Odoacru şi în 493 ostrogoţii devin stăpânii Italiei.
- Остго́ты, или грейтунги (Greutungi) составляли восточную ветвь готского племенного объединения, распавшегося к середине III века на две племенные группы: вестготов и остготов.
- Ostrogoter eller östgoter (lat. ostrogothi, l. ostrogothæ) var ett av de två huvudfolken bland goterna som är kända sedan år 291. Det självbeskrivande namnet ostrogoter (först nämnt på 390-talet som Greutungi-Ostrogothi) har betydelsen den uppgående solens goter, från vilken de sekundära tolkningarna "öst-" och "de lysande" senare härletts.
- Ostrogotlar Roma İmparatorluğu'nun son dönemlerinde ortaya çıkmış bir Cermen kabilesiydi. Ostrogotlar Gotların doğu koluydu. Gotların batı koluna ise Vizigotlar deniyordu. Gotlar M.S. 1. yüzyılda İskandinavya'yı bırakıp, Vistül nehrinin alt kısmında yerleşmişlerdi. 2. yüzyılda Karadeniz'in kuzey kıyılarına gelmişler, 3. yüzyılda ise birçok kafileler halinde Yunanistan, Trakya ve Anadolu'nun sahil şehirlerine yerleşmişlerdi.
- Остготи або грейтунги (Greutungi) — давньогерманський народ, східна гілка готів, що розділилися з кінця IV століття на вестготів (західних готів) і остготів (східних). Межею між ними в IV ст. був Дніпро; остготи жили в степах між Дніпром і Доном.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
