| dbpprop:abstract
|
- Ostracism was a procedure under the Athenian democracy in which a prominent citizen could be expelled from the city-state of Athens for ten years. While some instances clearly expressed popular anger at the victim, ostracism was often used pre-emptively. It was used as a way of defusing major confrontations between rival politicians (by removing one of them from the scene), neutralizing someone thought to be a threat to the state, or exiling a potential tyrant. Crucially, ostracism had no relation to the processes of justice. There was no charge or defence, and the exile was not in fact a penalty; it was simply a command from the Athenian people that one of their number be gone for ten years. The procedure is to be distinguished from the modern use of the term, which generally refers to informal modes of exclusion from a group through shunning. Derived as it is from the Greek world, still, the classic social anthropological example of ostracism is the precolonial Australian Aboriginal social expulsion of tribe members, sometimes even resulting in actual physical death.
- Das „Scherbengericht“ (der Ostrakismos, griech. ὁ ὀστρακισμός; früher war überwiegend die lateinische Form „Ostrazismus“ üblich) war in der griechischen Antike, vor allem in Athen, ein Verfahren, unliebsame Bürger aus dem politischen Leben der Stadt zu entfernen. Der Begriff ist abgeleitet von Ostrakon (τὸ ὄστρακον), Tonscherbe, da Bruchstücke von Tongefäßen als „Stimmzettel“ verwandt wurden. Ähnliche Verfahren gab es auch in anderen griechischen Städten; in Syrakus benutzte man statt der Scherben Olivenblätter, weshalb man hier von „Petalismos“ sprach. Im heutigen Sprachgebrauch hat sich Scherbengericht zu einem geflügelten Wort entwickelt, mit dem meist politisch motivierte Aktionen und Methoden bezeichnet werden, mit denen unliebsame oder unbequeme Personen ausgeschaltet werden sollen.
- L'ostracisme (del grec oστρακισμoς ostrakismós) fou una institució jurídica de la democràcia atenenca utilitzada per a castigar amb un exili temporal de 10 anys a tots els que podien representar un perill per a la ciutat. Segons Aristòtil l'ostracisme va ser ideat per Clístenes el 510 aC, però segons alguns s'ha de datar la seva institució vint anys després, quan es va aplicar a Hiparc de Colarges, de la família dels Pisistràtides. L'ostracisme consistia en una votació, durant la vuitena pritània, quan el nom de l'individu penat havia de ser escrit en un tros de terracota o ostraka. El caràcter polític del judici d'ostracisme emergeix clarament del fet que la condemna no requereix i no comporta una acusació penal: Plutarc, per exemple explica que Aristides a patir ostracisme perquè la seva bona fama i reputació el feien, independentment de les seves intencions, un tirà potencial. Es feia servir l'ostraka perquè el papir era molt car i importat d'Egipte. Perquè la votació fos vàlida hi havien de participar almenys 6.000 ciutadans. Molts notables polítics democràtics van patir ostracisme. En alguns casos es van aprovar lleis especials per recuperar a ciutadans exiliats, per exemple, en les guerres contra els perses es va recuperar Aristides. Segons Aristòtil també a Argos es practicava l'ostracisme. A l'obra d'Aristòfanes es diu que a Mègara i a Milet també hi havia ostracisme. En l'ús corrent l'ostracisme significa excloure algú de la societat o de la comunitat impedint-ne la comunicació.
- Ostrakismus je v původní formě takzvané střepinové hlasování o vypovězení občana ze starověkých Athén. V současné době je tento pojem používán obecně, ostrakizovat znamená vyloučit jedince z kolektivu.
- El castigo por ostracismo o, simplemente, ostracismo, era la fórmula o método por el cual se podía desterrar durante un cierto tiempo a un ciudadano no grato o peligroso para el bien común.
- Ostrakismos oli antiikin Kreikassa tapahtuva äänestys, jossa äänestettiin saviastian kappaleilla. Äänestyksessä yli 6 000 ateenalaista saattoi tuomita kenet tahansa kansanvallan uhkaajaksi katsotun 10 vuodeksi maanpakoon. Käytännössä äänestysperusteet saattoivat olla mielivaltaisia.
- L'ostracisme est, à Athènes et quelques autres cités, au V siècle av. J. -C. , une institution qui permet de bannir pendant dix ans un citoyen, sans que celui-ci perde ses biens. C'est un mécanisme d'auto-défense populaire, un simple vote de défiance politique : ce n'est pas une peine juridictionnelle, cette sanction n'est pas une condamnation pénale (pas de peine pécuniaire, conservation des droits civiques, etc.). Cette importante institution est marquée d'un grand esprit d'humanité tant dans la procédure suivie que dans la peine prononcée.
- A cserépszavazás (osztrakiszmosz) az ókori Athénban egy olyan eljárás volt, amivel a városállam egy befolyásos polgárát a nép tíz évre száműzhette. Ezt nem büntetésnek tekintették: alkalmazhatták egyrészt megelőző célzattal, egy olyan személy eltávolítására, akit az államra nézve veszélyesnek tartottak; de lehetett vetélytárs politikusok közötti kibékíthetetlen ellentétek feloldásának eszköze is.
- Ostracismo è una parola derivante dal greco ostrakismós che indica una istituzione giuridica della democrazia ateniese volta a punire con un esilio temporaneo di 10 anni coloro che avrebbero potuto rappresentare un pericolo per la città. Secondo Aristotele l'ostracismo fu ideato da Clistene nel 510 a.C. , secondo alcuni, appoggiandosi a un frammento di Arpocrazione, datano la sua istituzione circa vent'anni dopo, quando vi fu la prima applicazione (vittima ne fu Ipparco di Carmo, della famiglia dei Pisistratidi). L'ostracismo consisteva in una votazione in cui il nome dell'individuo da ostracizzare doveva essere scritto su un coccio di terracotta detto appunto ostraka. Il carattere politico del giudizio di ostracismo emerge chiaramente dal fatto che la condanna non richiedesse e non comportasse una accusa penale: Plutarco, per esempio, racconta che Aristide fu ostracizzato perché la sua buona fama e reputazione - era soprannominato "il giusto" - lo rendevano, indipendentemente dalle sue intenzioni, un tiranno potenziale. La parola ostracismo deriva dal greco ostrakon (ὄστρακο&nu) che significa coccio di terracotta. In un mondo in cui il papiro scarseggiava (era un costoso prodotto importato dall'Egitto) bozze, appunti, e votazioni venivano eseguite su frammenti di vasellame. Affinché la votazione risultasse valida, dovevano partecipare almeno 6000 cittadini, il cittadino che riceveva una maggioranza semplice dei voti veniva esiliato per 10 anni, pena la morte se fosse rimasto nell'Attica (la regione in cui sorgeva Atene, che era grande quanto tutta la regione e quindi la polis più grande della storia greca). Il cittadino perdeva il diritto di partecipare alla vita politica, in virtù della sua assenza, ma le sue proprietà non venivano confiscate, ed egli poteva nominare una persona che gestisse i suoi affari e gli girasse eventuali proventi. Molti noti politici democratici vennero ostracizzati in un certo momento e succedeva che si approvassero leggi speciali per richiamare gli ostracizzati, in circostanze particolari. Ad esempio, Aristide ritornò al servizio di Atene durante le guerre persiane e aiutò materialmente lo stato nella Battaglia di Salamina. Esistono prove di occasionali brogli. Sono state trovate delle ostraca recanti il medesimo nome, chiaramente scritte dalla stessa persona (tutte contenevano lo stesso errore di scrittura). L'analisi di queste prove porta a pensare che le ostrace precompilate fossero pensate per essere consegnate a dei cittadini a caso per favorire l'estromissione di una data persona. Nell'uso corrente, ostracizzare significa escludere qualcuno dalla società o da una comunità, evitando di comunicare o addirittura di notare la persona. In riferimento al contesto scolastico con ostracismo ci si riferisce ad una forma di bullismo che avviene all'interno di un gruppo di pari (perlopiù una classe) laddove uno o più dei suoi componenti sono presi di mira costantemente dal gruppo con prese in giro, prepotenze e vere e proprie persecuzioni.
- 陶片追放（とうへんついほう、ギリシア語: ὀστρακισμός, Ostracism）は、古代アテナイで、僭主の出現を防ぐために、市民が僭主になるおそれのある人物を投票により国外追放にした制度。オストラシズムあるいはオストラキスモスとも。 ファイル:AGMA Ostrakon Thémistocle 3. jpg オストラシズムに実際に使われた陶片。「テミストクレスの子ネオクレス」を意味するギリシャ語が刻まれている。
- Ostracisme of schervengericht was in de Atheense democratie een stemprocedure in de Ekklèsia om politieke leiders (generaals) die men te machtig vond voor tien jaar te verbannen. Men probeerde zo waarschijnlijk al te grote tegenstellingen binnen de politieke gemeenschap te overbruggen. De procedure werkte als volgt: als de burgers in de Volksvergadering besloten dat er een ostracisme moest worden gehouden, kon iedere burger op een bepaalde dag in de Agora de naam van een door hem gewraakte politiek leider op een stuk gebroken aardewerk (vandaar de naam, ostrakon = scherf) schrijven. Als er minimaal 6000 scherven waren beschreven, werd de persoon wiens naam het meest werd genoemd voor 10 jaar verbannen, met behoud van bezittingen en burgerrechten. Rond 415 v. Chr. raakte de procedure in onbruik en kwam de graphe paranomon in zwang.
- Ostrakisme (av gresk ostrakon, potteskår) er en tradisjon athenerne brukte når de skulle kvitte seg med en person som ble sett på som en fare for byens sikkerhet. Ostrakisme ble brukt i en kortere periode i det greske demokrati. I en folkeforsamling hvor minst 6000 stemmeberettige var tilstede kunne man skrive ned navnet på en politiker man ville ha fjernet på et ostrakon (potteskår). Dersom et simpelt flertall hadde skrevet ned navnet på en person, ble denne personen landsforvist i 10 år, men beholdt sine andre borgerrettigheter. Opprinnelsen til systemet varier fra kilde til kilde, men en versjon er at systemet ble innført for å forhindre dannelsen av tyranni. En annen versjon er at det ble innført av Themistokles for å lettere kunne kvitte seg med perservenner i Athen under perserkrigene. Det ble brukt første gang 487 år f. Kr. og siste gang 417 år f. Kr.
- Ostracyzm (od gr. ὄστρακον ostrakon – skorupa) – praktyka polityczna w starożytnej Grecji, rodzaj tajnego głosowania, podczas którego wolni obywatele typowali osoby podejrzane o dążenie do tyranii i zasługujące na wygnanie z miasta.
- Ostracismo era uma forma de punição política empregada inicialmente pelos atenienses. Significava a expulsão política e o exílio por um tempo de 10 anos. Seus bens ficavam guardados na cidade e ele se tornava como de fora. Foi decretada em Atenas no ano de 510 A.C. por Clístenes e foi posto em prática no ano 487 A.C. como luta contra a tirania. O político que houvesse proposto projetos e votações para beneficio próprio para retornar para a tirania era candidato certo ao ostracismo. O primeiro político punido com o ostracismo foi Hiparco e mais tarde os políticos Megacles, Jantipo e no ano 482 A.C. foi a vez de Aristides. Ao que parece o último punido foi o demagogo Hipérbolo no ano 417 A.C. A votação era feita inicialmente pela assembleia de Atenas. Se a votação tinha como resultado voto favorável ao ostracismo então uma votação pública era feita dois meses mais tarde. Se o resultado final fosse confirmado o político tinha 10 dias para deixar a cidade. Poderia voltar depois de 10 anos ou se outra assembleia seguida de votação pública trouxesse perdão. O processo deve ser distinguido do uso atual do termo, que genericamente refere-se à modos informais de exclusão de um grupo através do isolamento social. Derivado, assim do mundo grego, ainda, o exemplo social antropológico clássico de ostracismo, é a expulsão de membros da tribo Aborígene pré-colonial Australiana, que poderia resultar em morte do membro expulso. Em Atenas, o ostracismo contribui para a manutenção da república.
- Ostracismul a fost o procedură prin care cetăţenii consideraţi periculoşi pentru democraţia cetăţii puteau fi exilaţi pentru o perioadă de 10 ani.
- Файл:Scherbengericht. png Остраконы из Афин с надписями: «Перикл, сын Ксантиппа», «Кимон, сын Мильтиада», «Аристид, сын Лисимаха» Остраки́зм (др. -греч. ὁ ὀστρακισμός /ˣо остракисмо́с/, от τὸ ὄστρακον /то̀ о́стракон/, «черепок, скорлупа») — в Древних Афинах — изгнание гражданина из государства посредством голосования черепками.
- Ostracism kallas det i några av det forna Greklands demokratiskt styrda stater rådande bruket att genom omröstning med små tavlor eller skärvor av bränd lera (plural ostraka) på viss tid, vanligen 10 år, landsförvisa personer, som ansågs farliga för folkfriheten. I Aten, där ostracismen infördes av Kleisthenes, var stadgat, att folket varje år skulle tillfrågas, om det ville göra bruk av ostracismen. Blev svaret jakande, utsattes en ny folkförsamling för omröstningens företagande. Så vida därvid minst 6 000 medborgare kom tillstädes och deltog i omröstningen, var den, vars namn befanns skrivet på de flesta röstskärvorna, förbunden att lämna landet inom 10 dagar. Ostracismen betraktades inte som något straff och åtföljdes inte av vanära eller egendomsförlust. Den var endast ett skyddsmedel från samhällets sida mot alltför mäktiga medborgare och var från början huvudsakligen riktad mot Peisistratidernas planer att återvinna det förlorade enväldet. Men under de följande tidernas partistrider missbrukades den till att hetsa folkets avund och misstänksamhet mot envar, som på något sätt höjde sig över den stora massan, varför just även Atens utmärktaste män drabbades därav. Dess sista offer var demagogen Hyperbolos. I Syrakusa på Sicilien förekom ett med ostracismen nära överensstämmande bruk, vilket kallades petalismos, emedan blad (petala) istället för lerskärvor nyttjades vid omröstningen.
- Файл:Scherbengericht. png Остраки. Номіновані особи: Перикл, Кімон, Мільтіад, Аристид, Лісімах Остракі́зм — у Стародавній Греції політичний метод боротьби проти політичних супротивників як спосіб уникнути загрозу демократії з боку надміру сильних особистостей, запобігання тиранії. У сучасній українській мові це слово означає різкий осуд кого-, чого-небудь, гоніння на когось, щось.
- 陶片放逐制（ὄστρακον）（Ostracism）亦被翻译为，“陶片放逐法”，“贝壳放逐法”或“贝壳放逐法”。陶片放逐制是雅典的一项政治制度。由雅典政治家克里斯提尼于前510年创立。如果有人企图威胁雅典的民主制度，雅典人民可以通过这项制度把他逐出雅典。 每年雅典城邦公民大会第6次常务委员会（亦称为主席团，为公民大会500人议事会的常设机构）会议期间（12月），常务委员会会询问公民大会是否需要进行陶片放逐投票，以使城邦摆脱影响力太大的人士（制度设立的最初目的是为了放逐有恢复僭主野心的雅典政治家），如果大会表决通过该提案，则于翌年的2月或3月间实施放逐投票，地点在雅典的阿哥拉(Agora)。但放逐投票会议的召开并不意味着一定有人被放逐，因为雅典法律规定放逐投票须达到6000 人的法定人数。投票当日，阿哥拉中央用木板围出一个一个圆形场地，并留出10个入口，与雅典的10个部落相对应，以便同一部落的公民从同一入口进场。投票者在选票——陶罐碎片较为平坦处，刻上他认为应该被放逐者的名字，投入本部落的投票箱。如果选票总数未达到6000，此次投票即宣告无效；如果超过6000，再按票上的名字将票分类，得票最多的人士即为当年放逐的人选，放逐期限为10年（一说为5年，但都可以为城邦的需要而随时被召回）。被放逐者无权为自己辩护，须在10天内处理好自己的事务，然后离开城邦。放逐期间，被放逐者的公民权和财产权保留，回到城邦后自动恢复。 根据古希腊哲学家亚里士多德在《雅典政制》中的记载，雅典执政官克里斯提尼（Cleisthenes）在领导雅典人民，推翻僭主独裁统治建立民主政治的过程中（约公元前509－508年）创立了陶片放逐法。陶片放逐制度设立的最初目的是为了对付政治上掌握大权而意图恢复建立僭主政治的雅典政客。值得注意的是，该制度的真正開始实施与其制定时间相距甚远。直到希波战争中的马拉松战役（Marathon）（公元前490－前489年）之后两年间，雅典平民取得更大的政治权力后，陶片放逐法才首次付诸实施（约为公元前487年），第一次遭受放逐的人士即为前雅典僭主庇西特拉图（Peisistratus）的亲戚希帕科斯（Hipparchus）。 陶片放逐在雅典政治中并不非常频繁，而且对于被放逐的人也没有更多的附加惩罚。 雅典政治家阿里斯提德（Aristeides）就曾在放逐投票时，被一个目不识丁的公民请求代写上阿氏自己的姓名投入票柜，阿里斯提德问那人何以要放逐他，那人答道：“不为什么，我甚至还不认识这个人；但是到处都称呼他为‘公正之士’，我实在听烦了”。 公元前415年春，雅典著名平民领袖海柏波拉斯因党派斗争无辜被逐，而后海柏波拉斯被迫远走萨摩斯岛，却在此遭到支持寡头政治的激进分子杀害。这一事件在雅典平民当中造成极大影响，民众俨然将陶片放逐视为一出闹剧，因此此后再不曾援用，陶片放逐在雅典城邦的适用自此终结。 公元前411年，雅典寡头派剥夺了公民大会的权利，制定新宪法，篡夺了国家权力，希腊的民主制度结束。
|
| rdfs:comment
|
- Ostracism was a procedure under the Athenian democracy in which a prominent citizen could be expelled from the city-state of Athens for ten years. While some instances clearly expressed popular anger at the victim, ostracism was often used pre-emptively. It was used as a way of defusing major confrontations between rival politicians (by removing one of them from the scene), neutralizing someone thought to be a threat to the state, or exiling a potential tyrant.
- Das „Scherbengericht“ (der Ostrakismos, griech. ὁ ὀστρακισμός; früher war überwiegend die lateinische Form „Ostrazismus“ üblich) war in der griechischen Antike, vor allem in Athen, ein Verfahren, unliebsame Bürger aus dem politischen Leben der Stadt zu entfernen. Der Begriff ist abgeleitet von Ostrakon (τὸ ὄστρακον), Tonscherbe, da Bruchstücke von Tongefäßen als „Stimmzettel“ verwandt wurden.
- L'ostracisme (del grec oστρακισμoς ostrakismós) fou una institució jurídica de la democràcia atenenca utilitzada per a castigar amb un exili temporal de 10 anys a tots els que podien representar un perill per a la ciutat. Segons Aristòtil l'ostracisme va ser ideat per Clístenes el 510 aC, però segons alguns s'ha de datar la seva institució vint anys després, quan es va aplicar a Hiparc de Colarges, de la família dels Pisistràtides.
- Ostrakismus je v původní formě takzvané střepinové hlasování o vypovězení občana ze starověkých Athén. V současné době je tento pojem používán obecně, ostrakizovat znamená vyloučit jedince z kolektivu.
- El castigo por ostracismo o, simplemente, ostracismo, era la fórmula o método por el cual se podía desterrar durante un cierto tiempo a un ciudadano no grato o peligroso para el bien común.
- Ostrakismos oli antiikin Kreikassa tapahtuva äänestys, jossa äänestettiin saviastian kappaleilla. Äänestyksessä yli 6 000 ateenalaista saattoi tuomita kenet tahansa kansanvallan uhkaajaksi katsotun 10 vuodeksi maanpakoon. Käytännössä äänestysperusteet saattoivat olla mielivaltaisia.
- L'ostracisme est, à Athènes et quelques autres cités, au V siècle av. J. -C. , une institution qui permet de bannir pendant dix ans un citoyen, sans que celui-ci perde ses biens. C'est un mécanisme d'auto-défense populaire, un simple vote de défiance politique : ce n'est pas une peine juridictionnelle, cette sanction n'est pas une condamnation pénale (pas de peine pécuniaire, conservation des droits civiques, etc.).
- A cserépszavazás (osztrakiszmosz) az ókori Athénban egy olyan eljárás volt, amivel a városállam egy befolyásos polgárát a nép tíz évre száműzhette. Ezt nem büntetésnek tekintették: alkalmazhatták egyrészt megelőző célzattal, egy olyan személy eltávolítására, akit az államra nézve veszélyesnek tartottak; de lehetett vetélytárs politikusok közötti kibékíthetetlen ellentétek feloldásának eszköze is.
- Ostracismo è una parola derivante dal greco ostrakismós che indica una istituzione giuridica della democrazia ateniese volta a punire con un esilio temporaneo di 10 anni coloro che avrebbero potuto rappresentare un pericolo per la città. Secondo Aristotele l'ostracismo fu ideato da Clistene nel 510 a.C.
- 陶片追放（とうへんついほう、ギリシア語: ὀστρακισμός, Ostracism）は、古代アテナイで、僭主の出現を防ぐために、市民が僭主になるおそれのある人物を投票により国外追放にした制度。オストラシズムあるいはオストラキスモスとも。 ファイル:AGMA Ostrakon Thémistocle 3.
- Ostracisme of schervengericht was in de Atheense democratie een stemprocedure in de Ekklèsia om politieke leiders (generaals) die men te machtig vond voor tien jaar te verbannen. Men probeerde zo waarschijnlijk al te grote tegenstellingen binnen de politieke gemeenschap te overbruggen.
- Ostrakisme (av gresk ostrakon, potteskår) er en tradisjon athenerne brukte når de skulle kvitte seg med en person som ble sett på som en fare for byens sikkerhet. Ostrakisme ble brukt i en kortere periode i det greske demokrati. I en folkeforsamling hvor minst 6000 stemmeberettige var tilstede kunne man skrive ned navnet på en politiker man ville ha fjernet på et ostrakon (potteskår).
- Ostracyzm (od gr. ὄστρακον ostrakon – skorupa) – praktyka polityczna w starożytnej Grecji, rodzaj tajnego głosowania, podczas którego wolni obywatele typowali osoby podejrzane o dążenie do tyranii i zasługujące na wygnanie z miasta.
- Ostracismo era uma forma de punição política empregada inicialmente pelos atenienses. Significava a expulsão política e o exílio por um tempo de 10 anos. Seus bens ficavam guardados na cidade e ele se tornava como de fora. Foi decretada em Atenas no ano de 510 A.C. por Clístenes e foi posto em prática no ano 487 A.C. como luta contra a tirania. O político que houvesse proposto projetos e votações para beneficio próprio para retornar para a tirania era candidato certo ao ostracismo.
- Ostracismul a fost o procedură prin care cetăţenii consideraţi periculoşi pentru democraţia cetăţii puteau fi exilaţi pentru o perioadă de 10 ani.
- Файл:Scherbengericht. png Остраконы из Афин с надписями: «Перикл, сын Ксантиппа», «Кимон, сын Мильтиада», «Аристид, сын Лисимаха» Остраки́зм (др. -греч.
- Ostracism kallas det i några av det forna Greklands demokratiskt styrda stater rådande bruket att genom omröstning med små tavlor eller skärvor av bränd lera (plural ostraka) på viss tid, vanligen 10 år, landsförvisa personer, som ansågs farliga för folkfriheten. I Aten, där ostracismen infördes av Kleisthenes, var stadgat, att folket varje år skulle tillfrågas, om det ville göra bruk av ostracismen.
- Файл:Scherbengericht. png Остраки.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
