Ostpolitik (German for Eastern Policy) is a term for the "Change Through Rapprochement" policy — as verbalized by Egon Bahr in 1963 — the efforts of Willy Brandt, Chancellor of the Federal Republic of Germany (West Germany), to normalise his country's relations with Eastern European nations (including the German Democratic Republic, or East Germany).

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Ostpolitik (German for Eastern Policy) is a term for the "Change Through Rapprochement" policy — as verbalized by Egon Bahr in 1963 — the efforts of Willy Brandt, Chancellor of the Federal Republic of Germany (West Germany), to normalise his country's relations with Eastern European nations (including the German Democratic Republic, or East Germany). The proper term is in fact Neue Ostpolitik (German for New Eastern Policy), to set a contrast to the former Eastern Europe policy of the Christian Democratic governments until 1969. The Christian Democrats under Konrad Adenauer and others tried to ignore and isolate the communist regime of East Germany, while Brandt's Social Democrats tried to achieve more freedom for East Germans by a certain degree of collaboration.
  • Als Ostpolitik im engeren Sinne wird die im Rahmen des Ost-West-Konflikts auf Ausgleich mit der Sowjetunion und den osteuropäischen Staaten zielende Außenpolitik der Bundesrepublik Deutschland, beginnend mit der Regierung Willy Brandt und Walter Scheel, zwischen 1969 und 1989 bezeichnet. Die historischen Wurzeln reichen über die Zeit des Nationalsozialismus und der von der Regierung Konrad Adenauer verfolgten Ostpolitik im Hinblick auf die Westintegration hinaus. Im 19. Jahrhundert wurde die Idee einer Ostpolitik mit dem Schlagwort „Drang nach Osten“ vorbereitet. Die Neue Ostpolitik beschreibt insbesondere eine Verständigungspolitik und die damit verbundene Umsetzung des von Egon Bahr, zwischen 1972 und 1974 Bundesminister für besondere Aufgaben unter Brandt, festgelegten politischen Prinzips des „Wandels durch Annäherung“ für den Umgang der Bundesrepublik Deutschland mit der Deutschen Demokratischen Republik (DDR) und den osteuropäischen Nachbarstaaten. Sie bezeichnet die durch die Ostverträge schrittweise erfolgte Überwindung des Status quo der Politik beider deutscher Staaten bis zum Beginn des Zusammenbruchs der DDR im Jahre 1989.
  • Ostpolitik (en alemany Política de l'est) fou l'esforç realitzat per Willy Brandt, Ministre d'Exteriors primer i Canceller de l'Alemanya Occidental després, per normalitzar les relacions amb les nacions de l'Europa de l'Est, incloent l'Alemanya Oriental. L'origen del terme fa referència a la decisió d'Alemanya de mirar cap a l'Est en comptes de només cap a l'Oest com havia fet fins aleshores Konrad Adenauer (el primer canceller de la República Federal d'Alemanya. Entre els elements principals de l'Ostpolitik destaquen l'abandonament de la Doctrina Hallstein i el reconeixement de la línia Oder-Neisse com a frontera entre Polònia i l'Alemanya Oriental. També es feren més estretes les relacions comercials amb l'Europa de l'Est i la Unió Soviètica. Les negociacions entre Brandt i el canceller de l'Alemanya Oriental Willi Stoph començaren ràpidament, però no fou possible arribar a un acord formal ja que Brand no estava disposat a reconèixer la part oriental com un estat sobirà. El 1970 l'Alemanya Occidental i la Unió Soviètica signaren el Tractat de Moscou i poc temps després arribaren els acords amb Polònia 1971 i els altres països del bloc soviètic. L'acord més controvertit fou l'anomenat Acord Bàsic, signat el 1972 en la qual la RFA i la RDA es reconeixien mútuament com a estats. Això fou durament criticat pels conservadors que creien que aquest reconeixement portaria a la divisió permanent d'Alemanya.
  • Ostpolitik (en alemán Política del este) es un término que describe el esfuerzo realizado por Willy Brandt, Ministro de relaciones exteriores y cuarto Canciller de la República Federal Alemana después, para normalizar las relaciones con las naciones de Europa del Este, incluyendo la Alemania del Este. El origen del término hace referencia a la decisión de Alemania de mirar hacia el este en vez de sólo hacia el oeste, como había hecho hasta entonces Konrad Adenauer, el primer canciller de la República Federal de Alemania. Entre los elementos principales de la Ostpolitik destacan el abandono de la Doctrina Hallstein y el reconocimiento de la línea Oder-Neisse como frontera entre Polonia y la Alemania del Este. También se estrecharon las relaciones comerciales con la Europa del Este y la Unión Soviética. Las negociaciones entre Brandt y el canciller de la Alemania del Este, Willi Stoph, empezaron rápidamente, pero no fue posible llegar a un acuerdo formal, ya que Brand no estaba dispuesto a reconocer la parte oriental como un Estado soberano. En 1970, la Alemania del Oeste y la Unión Soviética firmaron el Tratado de Moscú y poco tiempo después llegaron los acuerdos con Polonia y los otros países del bloque soviético. El acuerdo más controvertido fue el llamado Acuerdo Básico, firmado en 1972, según el cual la RFA y la RDA se reconocían mutuamente como Estados. Eso fue duramente criticado por los conservadores, que creían que este reconocimiento llevaría a la división permanente de Alemania.
  • Ostpolitik (en alemán Política del este) es un término que describe el esfuerzo realizado por Willy Brandt, Ministro de relaciones exteriores y después cuarto Canciller de la República Federal Alemana de 1969 a 1974, para normalizar las relaciones con las naciones de Europa del Este, incluyendo la Alemania del Este. El origen del término hace referencia a la decisión de Alemania de mirar hacia el este en vez de sólo hacia el oeste, como había hecho hasta entonces Konrad Adenauer, el primer canciller de la República Federal de Alemania. Entre los elementos principales de la Ostpolitik destacan el abandono de la Doctrina Hallstein y el reconocimiento de la línea Oder-Neisse como frontera entre Polonia y la Alemania del Este. También se estrecharon las relaciones comerciales con la Europa del Este y la Unión Soviética. Las negociaciones entre Brandt y el canciller de la Alemania del Este, Willi Stoph, empezaron rápidamente, pero no fue posible llegar a un acuerdo formal, ya que Brand no estaba dispuesto a reconocer la parte oriental como un Estado soberano. En 1970, la Alemania del Oeste y la Unión Soviética firmaron el Tratado de Moscú y poco tiempo después llegaron los acuerdos con Polonia y los otros países del bloque soviético. El acuerdo más controvertido fue el llamado Acuerdo Básico, firmado en 1972, según el cual la RFA y la RDA se reconocían mutuamente como Estados. Eso fue duramente criticado por los conservadores, que creían que este reconocimiento llevaría a la división permanente de Alemania.
  • Ostpolitik (« politique vers l'Est », en allemand) est un terme désignant la nouvelle politique étrangère de Willy Brandt, chancelier de l'Allemagne de l'Ouest, décidée le 28 octobre 1969 conduisant à l'abandon de la doctrine Hallstein, afin de mettre en place une politique de rapprochement et de détente entre l'Allemagne de l'Ouest, l'Union Soviétique et ses alliés du Pacte de Varsovie. Elle est plus particulièrement théorisée et mise en place par le conseiller de Willy Brandt, Egon Bahr. Parfois mal vue par les autres membres de l’OTAN, qui craignent que la RFA ne s'éloigne du Pacte en menant une politique trop conciliante avec l'Union Soviétique et ses alliés du Pacte de Varsovie, l'Ostpolitik marque pourtant une évolution fondamentale dans l'élaboration d'un climat de rapprochement entre l'Est et l'Ouest. Deux traités, l'un avec l'Union soviétique, signé le 12 août 1970, et un autre avec la République populaire de Pologne, signé le 7 décembre 1970. À l'époque de la signature, Brandt s'agenouilleat devant le monument dédié aux victimes du ghetto de Varsovie, image qui fit le tour du monde reconnaissent l'inviolabilité de la ligne Oder-Neisse en 1970, mais pas son caractère intangible. Les relations entre les deux Allemagnes se normalisent : un traité quadripartite sur le statut de Berlin est signé le 3 septembre 1971. L’Union soviétique accepte de laisser passer les marchandises et les personnes se trouvant entre Berlin-Ouest et le territoire de la RFA. Le statu quo est scellé par la signature du traité fondamental à Berlin-Est le 21 décembre 1972 qui amène la RFA et la RDA à se reconnaître mutuellement. La RFA et la RDA deviennent ainsi l'année suivante en 1973 membres de l'Organisation des Nations unies. Cette même année, toujours dans le cadre de l'Ostpolitik, la RFA signira un traité avec la Tchécoslovaquie. Le terme désigne aussi la stratégie ecclésiastique adoptée par Jean-Paul II et Paul VI au cours de la guerre froide et à la suite de la chute du mur de Berlin.
  • Con il termine Ostpolitik si definisce la politica di normalizzazione dei rapporti con la Repubblica Democratica Tedesca (DDR) e con gli altri paesi del blocco orientale perseguita da parte di Willy Brandt, cancelliere della Repubblica Federale Tedesca, a partire dall’inizio degli anni '70 e per la quale Brandt ottenne il Premio Nobel per la Pace nel 1971 La Ostpolitik si poneva in contrasto con la politica perseguita fino a quel momento dai governi tedeschi, a partire dal governo di Konrad Adenauer, sintetizzata nella cosiddetta dottrina Hallstein. Il primo a teorizzare una "trasformazione tramite l’avvicinamento" fu Egon Bahr, uno dei consiglieri più vicini a Willy Brandt. In concreto, a partire dalla fine degli anni ’60 ebbero luogo una serie di incontri fra Brandt ed i leader dei paesi dell’est che, inizialmente, ebbero il merito di "riaprire" le comunicazioni fra i paesi e portarono in seguito alla stipulazione di alcuni trattati. Il primo fu il trattato di Mosca firmato il 12 agosto 1970 con il quale la Repubblica Federale Tedesca riconosceva il confine della linea Oder-Neisse e rinunciava a rivendicazioni territoriali, l’Unione Sovietica per contro si impegnava ad aprire le trattative per la ricerca di una soluzione per la situazione di Berlino. Il successivo fu il trattato di Varsavia del 7 dicembre 1970 nel quale la repubblica Federale Tedesca riconosceva i confini mentre la Polonia si impegnava a permettere l’emigrazione di alcuni gruppi di tedeschi che si trovavano ancora sul suo territorio. Il clima di progressiva distensione dei rapporti permise l’inizio delle lunghe trattative che portarono alla firma del cosiddetto accordo delle quattro potenze (Viermächteabkommen über Berlin) firmato il 3 settembre del 1971 fra Francia, Regno Unito, Stati Uniti e Unione Sovietica nel quale furono stabilite, in modo più chiaro, le responsabilità delle forze di occupazione della città di Berlino ed una serie di provvedimenti per il miglioramento delle condizioni di vita e di mobilità delle persone all’interno, nonché gli accessi alla città. Il passo successivo fu il cosiddetto accordo sui transiti (Transitabkommen) del 17 dicembre 1971 nel quale la Repubblica Democratica Tedesca riconosceva, per la prima volta, il diritto ai propri cittadini di visitare i parenti nella Repubblica Federale in caso di grave emergenza familiare. In seguito a quest’accordo, i due paesi riconobbero la necessità di giungere ad una regolamentazione più approfondita dei reciproci rapporti. Dopo mesi di trattative si giunse il 21 dicembre 1972 alla firma del cosiddetto accordo di base (Grundlagenvertrag) nel quale i due paesi si impegnavano a garantire la reciproca integrità territoriale e riconoscevano la rispettiva sovranità. La ratifica di questo trattato dette luogo ad un aspro dibattito politico (culminato con un appello da parte della CSU alla Corte Costituzionale), il partito d’opposizione tedesco considerava questo trattato la fine definitiva di qualsiasi speranza di riunificazione della Germania. In seguito alla ratifica del trattato sia la Repubblica Federale Tedesca sia la Repubblica Democratica Tedesca furono ammesse all’ONU. L’ultimo paese con il quale venne raggiunto un accordo fu la Cecoslovacchia con la firma del trattato di Praga, 11 dicembre 1973.
  • 東方外交(ドイツ語:Ostpolitik)は、ドイツのブラント首相による東ドイツを含めた対東欧諸国との関係正常化を目的とした東欧諸国に対する外交政策の総称。
  • Onder Ostpolitik verstaat men de gewijzigde politiek van ontspanning tegenover het toenmalige Oost-Europa, gevoerd sinds 1969 door Duitslands bondskanselier Willy Brandt en zijn minister van buitenlandse zaken Walter Scheel. Deze koerswijziging was een breuk met de heersende Hallsteindoctrine.
  • Ostpolitik (ty. østpolitikk) refererer til Willy Brandts sterkt kontroversielle politikk på begynnelsen av 1970-tallet som søkte å forbedre forholdet til de kommunistiske diktaturene i Øst-Europa. Den innebar en anerkjennelse av statene Polen og DDR, og av de daværende de facto-grensene som faktiske (riktignok med forbehold om rett til senere grenseendringer), noe som var et brudd med tidligere tysk politikk. Mange konservative så på Brandts Ostpolitik som landssvik og mente det var i strid med den tyske grunnloven, som krevet gjenforening av Tyskland (i grensene fra 1937), at tyske flyktninger skulle få returnere til sine hjem i Øst-Tyskland: Schlesien, Pommern, Øst-Brandenburg, Vest- og Øst-Preussen foruten Sudetenland. Opposisjonen forsøkte i 1972 å fremme et mistillitsforslag for å kaste Brandt som kansler på grunn av denne politikken, og regnet med å vinne avstemningen. Men til alles overraskelse tapte de den; senere viste det seg at to konservative parlamentsmedlemmer hadde blitt bestukket av Stasi, etterretningsorganisasjonen til det sovjetiske marionettregimet i DDR. De fordrevnes organisasjoner, som med flere millioner medlemmer er en viktig maktfaktor i tysk politikk, avviser til dags dato Brandts østpolitikk.
  • Ostpolitik (na língua alemã significa Política do leste) é um termo usado para descrever os esforços realizados por Willy Brandt, Ministro dos Negócios Estrangeiros e Chanceler da República Federal Alemã para normalizar as relações com as nações da Europa de Leste, incluindo a República Democrática Alemã. A origem do termo refere-se à decisão da Alemanha de focalizar interesses no leste europeu e não somente no oeste, como tinha feito até aí Konrad Adenauer, o primeiro chanceler da República Federal da Alemanha. Entre os elementos principais da Ostpolitik destacam-se o abandono da Doutrina Hallstein e o reconhecimento da linha Oder-Neisse como fronteira entre a Polónia e a Alemanha Oriental. Também se estreitaram relações comerciais com a Europa de Leste e a União Soviética. As negociações entre Brandt e o chanceler da Alemanha Oriental, Willi Stoph, começaram rapidamente. No entanto não foi possível chegar a um acordo formal já que Brand não estava disposto a reconhecer a parte oriental como estado soberano. En 1970, a Alemanha Ocidental e a União Soviética assinaram o Tratado de Moscovo e pouco tempo depois chegaram os acordos com a Polónia e com outros países do chamado bloco soviético. O acordo mais controverso foi o chamado Acordo Básico, assinado em 1972, segundo o qual a RFA e a RDA reconheciam-se mutuamente como estados. Isto foi duramente criticado pelos conservadores que afirmaram que este reconhecimento levaria à divisão permanente da Alemanha, como de facto aconteceu até 1989.
  • Ostpolitik, die neue Ostpolitik, Östpolitiken, var en utrikespolitisk inriktning av den västtyske förbundskanslern Willy Brandt under början av 1970-talet som syftade till att normalisera relationen till Östeuropa. Willy Brandt var under perioden 1957-1966 borgmästare i Västberlin och ansåg att den då förda västtyska politiken gentemot Östtyskland (DDR) var felaktig. Genom att erkänna Östtyskland och fördrag med Polen och Sovjetunionen normaliserades relationerna med dessa länder. Brandts Ostpolitik var dock omdiskuterad på hemmaplan.
  • Ostpolitik, Federal Almanya Cumhuriyetinin 1967 de SPD genel başkanı ve Şansölye Willy Brandt'ın ülkesindeki ABD egemenliğini kırmak için Varşova paktı ve Sovyetler Birliği ile ilişkileri normalleştirmek için oluşturduğu ve ilan ettiği politika. Bu politikanın 3 ana unsuru vardı 1 Sovyetler Birliği ile Doğrudan ilişki 2 Varşova Paktı ülkeleri ile ilişkilerin normalleştirilmesi 3 Doğu Almanya'yı ayrı bir birim olarak tanımaksızın bu devletle geçici antlaşma yapmak Bu politikanın ilk adımı 1970 de Polonya ile sınır antlaşmasının yapılması ve Oder ve Niesse nehirlerin sınır olar tanınması antlaşmasıdır daha sonra Çekoslavakya, Doğu Almanya ile antlaşmalar yapılmış son olarak 12 Ağustos 1979'da Sovyetler Birliği ile doğrudan diyolağa başlanılmıştır.
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
rdf:type
rdfs:comment
  • Ostpolitik (German for Eastern Policy) is a term for the "Change Through Rapprochement" policy — as verbalized by Egon Bahr in 1963 — the efforts of Willy Brandt, Chancellor of the Federal Republic of Germany (West Germany), to normalise his country's relations with Eastern European nations (including the German Democratic Republic, or East Germany).
  • Als Ostpolitik im engeren Sinne wird die im Rahmen des Ost-West-Konflikts auf Ausgleich mit der Sowjetunion und den osteuropäischen Staaten zielende Außenpolitik der Bundesrepublik Deutschland, beginnend mit der Regierung Willy Brandt und Walter Scheel, zwischen 1969 und 1989 bezeichnet. Die historischen Wurzeln reichen über die Zeit des Nationalsozialismus und der von der Regierung Konrad Adenauer verfolgten Ostpolitik im Hinblick auf die Westintegration hinaus. Im 19.
  • Ostpolitik (en alemany Política de l'est) fou l'esforç realitzat per Willy Brandt, Ministre d'Exteriors primer i Canceller de l'Alemanya Occidental després, per normalitzar les relacions amb les nacions de l'Europa de l'Est, incloent l'Alemanya Oriental. L'origen del terme fa referència a la decisió d'Alemanya de mirar cap a l'Est en comptes de només cap a l'Oest com havia fet fins aleshores Konrad Adenauer (el primer canceller de la República Federal d'Alemanya.
  • Ostpolitik (en alemán Política del este) es un término que describe el esfuerzo realizado por Willy Brandt, Ministro de relaciones exteriores y cuarto Canciller de la República Federal Alemana después, para normalizar las relaciones con las naciones de Europa del Este, incluyendo la Alemania del Este.
  • Ostpolitik (en alemán Política del este) es un término que describe el esfuerzo realizado por Willy Brandt, Ministro de relaciones exteriores y después cuarto Canciller de la República Federal Alemana de 1969 a 1974, para normalizar las relaciones con las naciones de Europa del Este, incluyendo la Alemania del Este.
  • Ostpolitik (« politique vers l'Est », en allemand) est un terme désignant la nouvelle politique étrangère de Willy Brandt, chancelier de l'Allemagne de l'Ouest, décidée le 28 octobre 1969 conduisant à l'abandon de la doctrine Hallstein, afin de mettre en place une politique de rapprochement et de détente entre l'Allemagne de l'Ouest, l'Union Soviétique et ses alliés du Pacte de Varsovie.
  • 東方外交(ドイツ語:Ostpolitik)は、ドイツのブラント首相による東ドイツを含めた対東欧諸国との関係正常化を目的とした東欧諸国に対する外交政策の総称。
  • Onder Ostpolitik verstaat men de gewijzigde politiek van ontspanning tegenover het toenmalige Oost-Europa, gevoerd sinds 1969 door Duitslands bondskanselier Willy Brandt en zijn minister van buitenlandse zaken Walter Scheel. Deze koerswijziging was een breuk met de heersende Hallsteindoctrine.
  • Ostpolitik (ty. østpolitikk) refererer til Willy Brandts sterkt kontroversielle politikk på begynnelsen av 1970-tallet som søkte å forbedre forholdet til de kommunistiske diktaturene i Øst-Europa. Den innebar en anerkjennelse av statene Polen og DDR, og av de daværende de facto-grensene som faktiske (riktignok med forbehold om rett til senere grenseendringer), noe som var et brudd med tidligere tysk politikk.
  • Ostpolitik (na língua alemã significa Política do leste) é um termo usado para descrever os esforços realizados por Willy Brandt, Ministro dos Negócios Estrangeiros e Chanceler da República Federal Alemã para normalizar as relações com as nações da Europa de Leste, incluindo a República Democrática Alemã.
  • Ostpolitik, die neue Ostpolitik, Östpolitiken, var en utrikespolitisk inriktning av den västtyske förbundskanslern Willy Brandt under början av 1970-talet som syftade till att normalisera relationen till Östeuropa. Willy Brandt var under perioden 1957-1966 borgmästare i Västberlin och ansåg att den då förda västtyska politiken gentemot Östtyskland (DDR) var felaktig.
  • Ostpolitik, Federal Almanya Cumhuriyetinin 1967 de SPD genel başkanı ve Şansölye Willy Brandt'ın ülkesindeki ABD egemenliğini kırmak için Varşova paktı ve Sovyetler Birliği ile ilişkileri normalleştirmek için oluşturduğu ve ilan ettiği politika.
rdfs:label
  • Ostpolitik
  • Ostpolitik
  • Ostpolitik
  • Frente Socialdemócrata de Camerún
  • Ostpolitik
  • Ostpolitik
  • Ostpolitik
  • 東方外交
  • Ostpolitik
  • Ostpolitik
  • Ostpolitik
  • Ostpolitik
  • Ostpolitik
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:langProperty of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of