| dbpprop:abstract
|
- Oruç Reis (also called Barbarossa or Redbeard) was a Turkish privateer and Ottoman Bey (Governor) of Algiers and Beylerbey (Chief Governor) of the West Mediterranean. He was born on the island of Midilli in today's Greece and was killed in a battle with the Spaniards in Algeria. He became known as Baba Aruj or Baba Oruç (Father Aruj) when he transported large numbers of Mudejar refugees from Spain to North Africa; he was known through folk etymology in Europe as Barbarossa. He was the older brother of the famous Turkish privateer and Ottoman admiral Hayreddin Barbarossa.
- Arudsch, türkisch Oruç, genannt Baba Arudsch oder von den Europäern Barbarossa, war ein bedeutender osmanischer Korsar im westlichen Mittelmeer und Herrscher von Algier. Der Name Barbarossa, eigentlich Barberousse, leitet sich nicht - wie bei Kaiser Friedrich Barbarossa - von einem rötlichen Bart ab, sondern ist eine französische Verballhornung des türkischen Ehrentitels Baba Oruç, deutsch "Vater Arudsch", den er sich durch die Rettung der, durch die Inquisition verfolgten, spanischen Juden und Muslime und deren anschließender Ansiedlung in Nordafrika und in Küstengebieten um Konstantinopel erwarb. Arudsch wurde 1473 in Mytilini auf Lesbos, als Sohn eines türkischen Kavallerieoffiziers und seiner griechischen Frau geboren. Nach einigen Kommandos in der osmanischen und ägyptischen Flotte der Mameluken kam er 1504 ins westliche Mittelmeer, wo er als Korsar mit schnellen Fustas im Bündnis mit den Hafsiden von Tunis erfolgreich den christlichen Handel angriff. Der Emir von Algier bat Arudsch 1515 um Hilfe im Kampf gegen die Spanier. Arudsch vertrieb die Spanier aus Algerien, ermordete wenig später den Emir und ernannte sich zum neuen Herrscher von Algerien. Er unterwarf auch die Nachbargebiete, wobei er mit Spanien in den Kampf um Tlemcen geriet, als die dort regierenden Abdalwadiden die spanische Oberhoheit anerkannten. Arudsch fiel 1518 vor Tlemcen gegen die Spanier. Nachfolger in Algier wurde sein Bruder Khair ad-Din Barbarossa. Arudsch verlor seine rechte Hand im August 1512 in einem Gefecht mit Spaniern um Bougie (Algerien) und trug danach eine silberne Prothese, was ihm zu dem Beinamen Silberarm verhalf.
- Arudj o Aruj (Oruç Reis, àrab عروج بربروس, castellà antic Arrudye), també anomenat Barba-roja, però aquest malnom era més propi del seu germà, fou un corsari grecoturc al servei de l'imperi Otomà, que va governar Algèria com a bey d'Alger, i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental. La confusió del nom Barba-roja es perquè una vegada va rescatar a uns centenars de mudèjars refugiats del sud de la península Ibèrica que va portar cap a Àfrica, i aquestos agraïts el van anomenar Baba Arudj que en català es va traduir com Barba-roja, en castellà com Barbarroja i en italià com Barbarossa. Era el germà gran de Khayr al-Din Barba-roja El seu pare era el soldat turc (ghazawat, o membre de la guarnició de Lesbos) Yakub Aga (Yakup Ağa) i la seva mare una cristiana grega de l'illa de Lesbos (Λέσβος) anomenada Katerina. Eren quatre germans: Ishaq, Arudj, Khayr al-Din i Ilyas, a més de dues germanes. Segons els arxius fou un sipahi (membre de la cavalleria). Després va comprar un bot i es va dedicar al comerç marítim. Va aprendre italià, català o castellà, francès, grec i àrab; en un viatge fou capturat pels cavallers de Sant Joan de Rodes i el seu germà Ilyas va morir o ell mateix va quedar ferit i portat al castell Bodrum. Khayr al-Din (Hizir en turc) es va assabentar d'eon era, hi va anar, i el va alliberar. Oruç va anar a Antalya on va aconseguir 18 galeres del príncep otomà Shehzade Korkud, governador local, amb l'encàrrec de combatre als cavallers de Sant Joan. Més tard Korkud fou governador de Manisa i li va donar 24 galeres més que li va entregar a Esmirna, amb l'orde de participar a l'expedició a la Pulla. Arudj en aquesta expedició va capturar dos vaixells enemics i a la tornada va passar per Eubea on va capturar tres vaixells més. Al arribar a Mitilena va saber que Korkud havia fugit a Egipte al pujar al tron el seu germà, degut a que per evitar disputes successòries els germans solien ser executats. Per evitar problemes per la seva amistat amb Korkud, se'n va anar també a Egipte on va torbar a Korkud i va tenir una entrevista amb el sultà mameluc Kansuh al-Ghawri que li va donar un vaixell i li va encarregar d'atacar les costes d'Itàlia i les illes mediterrànies. El 1502 va operar a Ligúria i Sicília. El 1503 va capturar 3 vaixells i va convertir Djerba en la seva base. Khayr se li va unir el 1504 i van demanar al emir hàfsida Abu Abd Allah Muhammad V (Abu Abdullah Muhammad Hamis), permís per utilitzar el port de La Goulette, que els fou concedit a canvi d'un terç del botí. Poc després va capturar uns vaixells del Papa prop d'Elba; després els dos germans van capturar una nau siciliana amb 380 soldats castellans i 60 cavallers catalans; el 1505 van atacar Calàbria. Ja començava a ser famós i altres corsaris se li van unir incloent Kurtoğlu (conegut a Occident com Curtogoli). El 1508 van assolar les costes de Ligúria, especialment Diano Marina. El 1509 el germà gran, Ishaq, que s'havia quedar a Lesbos per dirigir els negocis familiars, es va reunir amb els seus germans. Aquest mateix any va lluitar contra els castellans a Bugia. Abans del 1510 va transportar els mudèjars que fugien dels castellans, cap a lloc segur a l'Àfrica. El 1510 van atacar Cap Passero a Sicília i van enfrontar els atacs castellans a Orà, Alger i Trípoli. L'agost de 1511 assolaven terres de Calàbria. El 1512 l'ex emir de Bugia, expulsat pels castellans el 1510, que no podia recuperar la ciutat tot sol, li va demanar ajut per retornar al seu tron. Arudj va establir un bloqueig per mar de la ciutat mentre l'ex sobirà ajudat per pirates turcs i tres mil berbers, l'assetjava per terra. En aquesta batalla Arudj va perdre el braç esquerra al vuitè dia de combats i es va haver de retirar. Llavors se l'anomenà Gümüş Kol (Braç de Plata) en referència a la pròtesis de plata que es va col·locar. El mateix any van atacar les costes andaluses i van agafar un vaixell dels Lomellini, senyors de Tabarca. Els tres germans van desembarcar a Menorca, van capturar un castell i van seguir cap a Ligúria capturant 4 galeres genoveses prop de Gènova; la flota genovesa enviada al rescat fou igualment capturada; en un mes havien capturat 23 vaixells, El 1513 van capturar 4 vaixells anglesos, van atacar València on van capturar 4 vaixells més, van atacar Alacant i van seguir cap a Màlaga on van capturar una galera. El 1513 i 1514 es van enfrontar diverses vegades a flotilles aragoneses i van haver de traslladar la seva base a Cherchell, a l'est d'Alger. El [1514], amb 12 galions i 1100 corsaris, van bloquejar Bugia i va destruir dues fortaleses castellanes a la ciutat, però el mal temps, la deserció dels berbers locals i les noticies de l'arribada de socors el van fer abandonar el setge, i quan va arribar la flota aragonesa dirigida per Miquel de Gurrea, virrei de Mallorca, ja havien sortit cap a Ceuta, la qual van assolar i després Djidjelli, a la costa algeriana, que estava ocupada pels genovesos (al servei d'Espanya) des del 1510 </ref> Relats similars situen els fets el 1512 o el 1514 </ref> També van conquerir Mahdia a Tunísia. Més tard va atacar Sicília, Sardenya, les Balears i la costa peninsular adjacent on va capturar 3 vaixells. El 1515 va capturar alguns vaixells a Mallorca. En aquest any va enviar valuosos regals al sultà otomà Selim I que li va enviar dues galeres i dues espases molt treballades i embellides amb diamants. El 1516 els tres germans, units a Kurtoğlu, van assetjar el castell d'Elba, i després van tornar a Ligúria on van capturar 12 vaixells i en van damnar 28. El 1516 es va establir a Djidjelli que va fer servir de base contra els espanyols d'Alger. Sembla que ja tenia algunes ambicions polítiques i va donar gra a les tribus afectades per una fam (el que el va fer molt popular) i va intervenir també en els conflictes dels caps berbers. El 22 de gener de 1516 va morir el rei d'Aragó Ferran el Catòlic i els habitants d'Alger van pensar en alliberar-se de la amenaça que suposava la presència castellana i aragonesa al penyal d'Alger i van cridar a Arudj que era a Djidjelli i disposava de canons i vaixells. L'emir local dels Banu Ziyyad o Ziyyadites Abu-Abd-Al·lah V (1504-1517) va fugir i els espanyols que eren a terra es van refugiar al penyal d'Alger, un illot fortificat davant la ciutat; es va enviar una petició d'ajut a Carles I (V emperador); el bombardeig de Arudj sobre el penyal no va obtenir resultat i ja s'acostava la flota enviada des de la Península Ibèrica. A més els turcs es comportaven a Alger com en país conquerit i els habitants d'Alger dirigits per Salim al-Tumi, van voler desfer-se dels pirates. Però Arudj es va anticipar, va fer matar a Salim i va agafar el poder a la ciutat; la flota enviada en socors no va aconseguir expulsar als germans d'Alger i un desembarcament el dia 30 de setembre dirigit per Diego de Vera va fracassar, i Arudj, consolidat, es va declarar llavors sultà d'Alger; per ampliar el seu territori va conquerir Miliana, Medea i Tenes. Per portar els canons per les zones arenoses de l'Àfrica del nord va fer servir veles que els impulsaven com a vaixells. El 1517 va atacar Capo Limiti i després l'illa del Cap Rizzuto a Calàbria. Dels territoris orientals en va donar el govern al seu germà Khayr al-Din Barba-roja amb seu a Dellys. Per garantir el seu poder Arudj volia la protecció del sultà otomà. Així que va enviar al sultà otomà la renuncia al seu favor del títol de sultà d'Alger. El sultà va acceptar i va declarar a Alger un sandjak, del que Arudj fou nomenat bey (governador) i beglerbegi (beylerbeyi) de la Mediterrània Occidental, i li va prometre suport amb geníssers, galeres i canons. Els espanyols que exercien el protectorat sobre l'emir Abu Abdallah V de Tlemcen i Orà, d'eon havia fugit cap a Tenes, el van substituir per Abu Hamu Musa o Abu-Hammu III al li van ordenar d'atacar a Arudj per terra però Arudj es va anticipar, va atacar Tlemcen, va ocupar en el camí la Kala dels Banu Rashid on va deixar una guarnició dirigida pel seu germà Ishaq, i va arribar a Tlemcen que va ocupar. Sembla que Abu Abdallah V fou capturat i executat i el darrer sobrevivent de la família, Abu Hamu Musa o Abu-Hammu III (1517-1527) va fugir a Orà i va urgir l'ajut espanyol. Amb Arudj anava el pretendent al tron Abu Zayyan, que no estava vinculat als espanyols, però en lloc de portar-lo al tron, Arudj va annexionar el territori i va fer expedicions fins a Oudja i el territori dels Beni Snassen, i sembla que volia negociar amb el sultà de Fes una aliança contra Espanya. El gener de 1518 una columna espanyola dirigida per Martín de Argote va conquerir la Kala dels Banu Rashid tallant les comunicacions entre Tlemcen i Alger. El Maig de 1518 Carles I (V) va arribar en persona a Orà i fou rebut per Abu Hamu i el governador espanyol Diego de Córdoba, marques de Comares, que va quedar al front d'una força de 10000 homes a la que es van unir milers de berbers. L'exèrcit va avançar cap a Tlemcen on Arudj i el seu germà Ishaq s'esperaven amb 1500 turcs i 5000 àrabs o berbers; davant una revolta local, es van fer forts a la fortalesa de Mishwar, on esperaven ajut del sultà de Fes. Arudj va resistir 20 dies; al esgotar-se les provisions va intentar una sortida i es va poder escapar amb algun homes; finalment les forces de Garcia de Tineo van entrar a la ciutat mentre Arudj era atrapat vora el modern Río Salado (província d'Orà) i va morir en lluita o fou mort pels perseguidors (tardor del 1518); el seu germà Ishaq va morir també a la lluita a la ciutat.
- Aruj, también conocido como Baba Aruj o Barbarroja (a veces Barbarossa, como en italiano), fue un corsario otomano y gobernador de Argel para la Sublime Puerta. 'Aruj fue uno entre cuatro hermanos: Ishaq, 'Aruj, Ilias y Jaireddín, nacidos en los años setenta del siglo XV en la isla de Lesbos (Λέσβος), todos hijos de Yakub Aga y una madre cristiana griega, Katalina (Katerina), de la que se ha dicho que era viuda de un sacerdote cristiano. Algunas fuentes hacen de Yakub un Sipahi, una especie de caballero feudal, mientras que otras lo convierten en jenízaro originario de Vardar, cerca de Salónica. Los cuatro hermanos comenzaron como marinos y corsarios en el Mediterráneo, para contrarrestar la actividad corsaria de los Caballeros de San Juan de la isla de Rodas. Ilias murió durante una expedición comercial, y 'Aruj fue hecho prisionero en Rodas y vendido como esclavo. 'Aruj escapó de la cautividad y llegó a Italia, desde donde se desplazó a Egipto. Consiguió una audiencia con el sultán Qansoh al-Ghuri, que estaba organizando una flota de barcos dirigidos a la India. El sultán le dio el mando de un barco, con el que 'Aruj, desde su base en Alejandría atacó islas del Mediterráneo controladas por los cristianos. Alrededor de 1505 'Aruj consiguió tomar tres barcos más y estableció su base en la isla de Yerba, trasladando sus operaciones al Mediterráneo occidental. Su fama creció entre 1504 y 1510, años en los que transportó musulmanes mudéjares desde la España cristiana al norte de África. Ya se le conocía como Baba Aruj, o Baba Oruc (cuyo significado es 'Padre Aruj'), por los paternales cuidados que ofrecía a los musulmanes necesitados. De una corrupción de Baba Aruj, surge el nombre Barbaroja . En 1516, Aruj tomó Argel y después Tremecén, ocasionando la huida de Abu Hamo Musa III. Abu Zayan conspiró contra él, así que Aruj lo hizo ejecutar y se declaró gobernador de Argel. Fue famoso por poner velas a los cañones que transportaba por los desiertos del norte de África. El mejor medio de proteger Argel y el norte de África contra España era unirse al Imperio Otomano, el principal rival de los españoles. Para ello, tuvo que renunciar al título de Sultán de Argel. Los otomanos lo nombraron Gobernador de Argel y Gobernador en Jefe del Mediterráneo occidental y prometieron apoyarlo. En 1518 'Aruj murió en una batalla contra los españoles, que intentaban retomar Tremecén. Murió a la edad de 55 años, y su hermano Jaireddín tomó su lugar, su nombre (Barbarroja) y su misión.
- Arudj Reïs (ou Horuk) dit Baba-Oruç qui par déformation donna Barberousse, est un corsaire ottoman albanais.
- Aruj, også kjent som Baba Aruj og Barbarossa som er italiensk for Rødskjegg, var en osmansk-tyrkisk kaper og guvernør av Alger. Aruj var en av fire brødre: Ishaq, Aruj, Ilias og Khidr, som ble født på 1470-tallet på øya Lesbos (Λέσβος). Foreldrene var Yakub Aga, og en kristen-gresk kvinne, Katalina (Katerina). De fire brødrene arbeidet som matroser og kapere på Middelhavet. Ilias ble drept under en handelsekspidisjon, og Aruj ble tatt til fange og fengslet på Rhodos for å bli solgt som slave. Aruj klarte senere å rømme, og dro til Italia og derfra videre til Egypt. Der fikk han audiens hos Sultan Qansoh al-Ghuri, som var midt i forberedelsene av en flåte han skulle sende til India. Han ga Aruj et skip som, fra en base i Alexandria, ble brukt til å angripe de øyene i Middelhavet som var kontrollert av kristne. Rundt 1505 greide Aruj å beslaglegge tre skip til, og gjorde øya Djerba til sin hovedbase. Hans berømmelse økte da han mellom 1504 og 1510 transporterte muslimske mudejarer fra det kristne Spania til Nord-Afrika. Han ble kjent som Baba Aruj, eller Baba Oruc, som betyr «far Aruj», for hans faderlige behandling av muslimer i nød. I Spania og Frankrike ble «Baba Aruj» til «Barbarossa». I 1516, inntok Aruj Alger, og deretter Tlemcen, noe som fikk Abu Hamo Musa III til å flykte. Aruj utnevnte seg selv til hersker over Alger, og Alger kom med i Det osmanske riket. I 1518 ble Aruj drept i et slag med spanjolene, som prøvde å ta tilbake makten over Tlemcen. Han ble 45 år gammel, og Khair ad Din overtok hans plass, hans navn (Barbarossa) og hans verv.
- Ару́дж, известен также как Баба Арудж (тур. Baba Oruç, отец Арудж), — турецкий пират, владыка Алжира. Перешёл в мусульманство и принял имя Арудж в 16 лет после захвата турками острова Лесбос, где он жил, и добровольно поступил на турецкое пиратское судно. Уже в возрасте 20 лет он отличался отвагой и беспощадностью. Попав во время боя в плен к христианам, был сослан на остров Родос, но вскоре бежал и снова стал пиратом. Но, не удовлетворяясь ролью, а соответственно и долей добычи рядового пирата, Арудж взбунтовал команду и, захватив корабль, стал предводителем. Одной из первых операций, совершенных им, был дерзкий захват двух военных галер, принадлежавших Папе Римскому Юлию II. Заключив договор с эмиром Туниса, Арудж получил в распоряжение остров Джербу, на котором организовал базу своего пиратского флота, в обмен на обязательство отдавать эмиру 20 % захваченной пиратской добычи, однако вскоре сумел добиться уменьшения доли эмира до 10 % Пиратский флот Аруджа, пополняемый кроме турок и маврами, бежавшими из освобождённой христианами Испании, терроризировал все порты Средиземноморского побережья. В 1516 году мелкий мавританский султан Селим ат-Туми, призвав на помощь Аруджа, захватил Алжир и провозгласил себя эмиром Алжира. Пользовавшийся полным доверием нового эмира, Арудж, войдя к нему в бассейн во время купания, собственноручно задушил в воде Селима и провозгласил себя владыкой Алжира под именем Барбароссы I. В 1516—1517 годах Арудж разгромил войска Мулая Абу Абдаллаха, вассала испанского короля, взяв Медею, Тенес и другие поселения. После ряда осложнений на суше и на море с войсками и флотом испанского короля Карла V султан Барбаросса I, потеряв значительное количество соратников, был вынужден оставить Алжир на своего брата Хайр-ад-Дина и с отрядом всего в 1500 человек отправиться за помощью к марокканскому султану. Настигнутый испанцами у реки Саладо, Барбаросса успел переправиться на другой берег и имел возможность спастись, однако, видя, как отважно сражаются его товарищи, принял решение вернуться к отряду и погиб в неравном бою. Распространено мнение, что Арудж имел прозвище Барбаросса (то есть «Рыжебородый»). Однако в «Британской энциклопедии» сказано: Барбаросса — имя, которое христиане дали семье грозных морских разбойников и турецких адмиралов XVI века — Аруджу (Харуджу), Хызыру (Хайр эд-Дину, Хайраддину) и Хасану, сыну Хайраддина. В 1840 г. капитан [Жан-Луи-Мари-Станислас] Валсин-Эстерхази, автор исторического описания правления Османской империи в Африке, выдвинул предположение, что Барбаросса — Рыжебородый — было просто искажением имени Баба Арудж (отец Арудж). Арабская же хроника рассматриваемой эпохи, опубликованная С. Рэнгом и Ф. Денисом в 1837 г. , ясно говорит о том, что именем Барбаросса христиане называли только Хайраддина. Вероятно, Аруджа при жизни не называли Рыжебородым. По всей видимости, это прозвище дали ему более поздние авторы.
- Oruç Reis, Osmanlı denizcisi. Barbaros Hayrettin Paşa'nın ağabeyidir. Cezayir Valisi ve Batı Akdeniz Beylerbeyi olarak görev yapmıştır.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
