The term opera buffa was at first used as an informal description of Italian comic operas variously classified by their authors as ‘commedia in musica’, ‘commedia per musica’, ‘dramma bernesco’, ‘dramma comico’, ‘divertimento giocoso' etc. It is especially associated with developments in Naples in the first half of the 18th century, from whence its popularity spread to Rome and northern Italy.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • The term opera buffa was at first used as an informal description of Italian comic operas variously classified by their authors as ‘commedia in musica’, ‘commedia per musica’, ‘dramma bernesco’, ‘dramma comico’, ‘divertimento giocoso' etc. It is especially associated with developments in Naples in the first half of the 18th century, from whence its popularity spread to Rome and northern Italy. It was at first characterized by everyday settings, local dialects, and simple vocal writing (the basso buffo is the associated voice type), the main requirement being clear diction and facility with patter. Foreign genres such as opéra comique or Singspiel differed as well in having spoken dialogue in place of recitativo secco, although one of the most influential examples, Pergolesi's La serva padrona, sparked the Querelle des bouffons in Paris as an adaptation without sung recitatives. The New Grove Dictionary of Opera considers La Cilla (music by Michelangelo Faggioli, text by F. A. Tullio, 1706) and Luigi and Federico Ricci’s Crispino e la comare (1850) to be the first and last sightings of the genre, although the term is still occasionally applied to newer work. Summits in this history are the 80 or so libretti by Carlindo Grolo, Loran Glodici, Sogol Cardoni and various other approximate anagrams of Carlo Goldoni, the three Mozart/Da Ponte collaborations, and the comedies of Gioachino Rossini.
  • Opera buffa (dt. komische Oper, musikalische Komödie; auch scherzhafte Oper) ist die komische italienische Oper, im Gegensatz zur ernsten Opera seria. Sie besitzt zwei bis drei Akte und Rezitative zwischen den Musiknummern (im Unterschied zu den gesprochenen Zwischentexten der Opéra comique). Ihre Hauptfiguren sind keine Adligen, sondern Bauern, Diener oder Stadtbürger. Manche dieser Figuren sind der Commedia dell'arte entlehnt. Die Opera buffa entstand im 18. Jahrhundert gleichzeitig in Neapel und Venedig.
  • L'opera buffa (òpera còmica) és un gènere d'òpera que es desenvolupà a Nàpols en la primera part del segle XVIII, i que va estendre la seva popularitat a Roma i al nord d'Itàlia. L'opera buffa va sorgir com a resposta a les característiques estilístiques (i excessos maliciosos) de l'estil d'opera seria. Pretenia transformar l'òpera en un gènere més proper a l'home del poble, en una diversió pròdiga també per a reis i noblesa i on s'hi descrivia gent comuna amb problemes comuns. Els caràcters i les situacions còmiques, que normalment implicaven criats, havien estat una part de l'òpera seriosa fins a primers del segle XVIII, quan l'òpera còmica començava a emergir com un gènere diferent. Al principi, les òperes còmiques es componien de forma curta, per als descansos entre els actes de l'opera seria. Es coneixia com a intermezzo, i fou el precursor de l'òpera còmica de ple dret que es desenvoluparia a finals del mateix segle. La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi, tot i sent un intermezzo encara es representa amb una certa regularitat avui, i proporciona un exemple excel·lent de l'embrió d'aquest estil. A part de Pergolesi, els primers compositors importants d'opera buffa foren Nicola Logroscino, Baldassare Galuppi i Alessandro Scarlatti, tots ells es movien entre Nàpols i Venècia. A mitjans del segle XVIII havia adquirit un apogeu important i van començar a incloure-hi tons sentimentals i a vegades inclús derivant a comèdies lacrimògenes que li donaren encara més entitat. En l'òpera en general, però en la còmica en particular, les rígides formes evolucionen cap a textos en els quals el públic estava finalment capacitat per desxifrar les paraules que els cantants pronunciaven, la història més enllà de la música era intel·ligible. Començava a acceptar-se el concepte de música per a la mera diversió. S'utilitzava el llenguatge de la classe baixa, sovint en el dialecte local, i es retrataven caricatures que es trobaven sovint en la commedia dell'arte. Poc a poc els dos gèneres es van anar acostant. En l'òpera còmica els personatges adquiriren més categoria musical i interpretativa. Les àries en un principi eren curtes, però ja a finals de segle, junt amb l'aparició de peces col·lectives, s'allargaren afegint-hi una segona part més ràpida i rítmica, la cabaletta. Aquí el cantant podia improvisar per al seu lluïment. Dues corts imperials es disputaven els millors compositors de l'època. D'una part, la tsarina Caterina II de Rússia, amb Baldassare Galuppi, Tommaso Traetta, Niccolò Piccini, Giovani Paisiello, Domenico Cimarosa i el valencià Vicent Martín i Soler. D'altra part, la cort vienesa amb Antonio Salieri, Giuseppe Bonno, Mozart, Carl Fitters von Dittersdorf, i també Martin i Soler. La descripció d'aquest gènere és molt generalista, el tipus de comèdia podia variar dins d'una variada gamma: des d'Il barbiere di Siviglia de Rossini que era purament una comèdia, fins a Le nozze di Figaro de Mozart, que hi afegia drama i patetisme. El gènere declinava al segle XIX, i es considera sovint el Falstaff de Verdi com l'última opera buffa.
  • La Opera buffa, también conocida como Commedia per musica (Comedia), o Dramma giocoso per musica (drama jocoso), es una ópera con un tema cómico. Se desarrolló en Nápoles en la primera mitad del siglo XVIII. De allí se difundió hacia Roma y el norte de Italia. Su contraparte estilística es la ópera seria. El subgénero fue la evolución musical de la ópera y de la llamada ópera seria. Una de las funciones que desempeñaba la ópera en ese momento era aplicar algunas técnicas y estéticas propias de la música seria, como el oratorio y la cantata, en contextos más accesibles para los músicos y el público. La razón para el gran éxito de la ópera en general, ha sido este tipo de acercamiento a temas más populares y entendibles, junto con el acercamiento contemporáneo al teatro, de comprensión relativamente universal. Otros subgéneros que se relacionan con la ópera bufa, en su intención de conectar a una audiencia más amplia son la tonadilla y la zarzuela en España,Opéra-comique francesa o el singspiel alemán. Algunas de las características de la ópera bufa son: recitativos (partes habladas) más extensos y para hacerlos más intelegibles, escritos en la lengua del pueblo, no el italiano o el alemán; temas cotidianos o superficiales; y en algunos casos, uso de personajes muy conocidos, como los de la comedia del arte italiana. Los ejemplos de ópera bufa son muy variados: desde Il barbiere di Siviglia, de Rossini, hasta Le nozze di Figaro, de Mozart. El género ha caído en desuso después del siglo XIX, y para muchos la última ópera de este género es Falstaff, compuesta por Verdi en 1893. Los iniciadores del movimiento fueron: Giovanni Battista Pergolesi, Nicola Logroscino, Baldassare Galuppi y Alessandro Scarlatti.
  • Opera buffa eli koominen ooppera, tunnettu myös nimillä commedia per musica ja dramma giocoso per musica on eräs oopperan tyylisuunta. Opera buffa kehittyi Napolissa, Italiassa 1800-luvun alkupuolella. Sieltä se levisi Roomaan ja pohjois-Italiaan.
  • L'opera buffa è un genere operistico. Si sviluppò a Napoli nella prima metà del XVIII secolo, e da lì migrò a Roma e nel nord Italia. Compositori famosi, compreso Mozart, Rossini ed altri ancora, diedero un largo contributo allo sviluppo di questo genere operistico.
  • オペラ・ブッファ(opera buffa)は、オペラの一形態。18世紀前半にナポリで生まれ、その後ローマやイタリア北部でも広く知られるようになった。18世紀後半には豊かに発展し、パイジェッロ、チマローザ、モーツァルトによって頂点を迎え、19世紀前半のドニゼッティの頃まで盛んに書かれた。
  • De opera buffa is een operagenre dat ontstaan is in Italië uit de improvisatiekomedie, dat in de 18e en 19e eeuw in zwang was. In het begin was dit operagenre kort en komisch en bedoeld om in de pauze van een opera seria gespeeld te worden, als intermezzo dus. Een voorbeeld hiervan is bijvoorbeeld La serva padrona, een stuk van Giovanni Paisiello uit zijn Russische tijd dat een variatie is op het gelijknamige stuk van Giovanni Battista Pergolesi. Al gauw ontwikkelde de opera buffa zich tot een zelfstandig opera-genre. Een bekend voorbeeld van de opera buffa is Le Nozze di Figaro, een werk van Wolfgang Amadeus Mozart.
  • Buffo betegner den tenor eller bass i en opera eller operette som har en komisk rolle. Uttrykket brukes også om komiske sangstemmer i andre ensembler. Bufforoller er gjerne karakterer som nærmer seg karikaturer, overdrevne figurer eller typer som bare gjennom gester, mimikk og kostymering kan få publikum til å le. Ofte gis en bufforolle i en oppsetning et lokalt tilsnitt ut fra stedet stykket spilles. En buffo besitter gjerne ikke det samme stemmematerialet som sangere med lyrisk- eller helterepertoar. Skuespillerevnene kan derimot være desto større. Det kvinnelige motstykket til buffo kalles soubrette og blir vanligvis sunget av en sopran.
  • Opera buffa, lub inaczej opera komiczna to jeden z dwóch podstawowych gatunków opery, w odróżnieniu do opery seria. Powstała w Neapolu, w pierwszej połowie XVIII wieku. Nazwa pochodzi od włoskiego buffone - błazen. Do powstania tej formy doprowadziło usamodzielnienie się intermediów, które początkowo grane były po to, aby zapełnić przerwy pomiędzy aktami włoskiej opery seria. Były to pierwotnie sceny o niewybrednej akcji, złożone z dialogu, arii i recytatywu, z postaciami commedia dell'arte. Za pierwszą operę buffa uważa się La serva padrona ("Służąca panią") Giovanniego Battisty Pergolesiego. Powstała ona w 1733 roku jako intermezzo do opery seria Il prigioniero superbo ("Dumny więzień"). Na skutek popularności La serva padrona intermedia zmieniły status z wesołego przerywnika muzycznego na odrębny gatunek muzyczny. Wystawienie jej w roku 1752 w Paryżu wywołało spór pomiędzy buffonistami - zwolennikami muzyki włoskiej, a antybuffonistami, opowiadającymi się za sztywną i dostojną operą Lully'ego i Rameau. Zwolennikiem opery buffa był między innymi Jean-Jacques Rousseau, który zainicjował francuską operę komiczną (bouffe), wystawiając swój własny utwór tego rodzaju - Le devin du village ("Wiejski filozof"). Odtąd Francja przyswoiła sobie formę opery komicznej i wkrótce prześcignęła na tym polu Włochów. Niezrównanymi twórcami tej formy we Francji byli: N. Dalayrac, N. Isouard, F. A. Boieldieu, D. Auber i A. Adam. We Włoszech w wieku XVIII tworzyli ją G. Paisiello, P. Guglielmi i D. Cimarosa, którego opery buffa uważane są za zapowiedź romantycznego belcanta. Za szczyt osiągnięć w dziedzinie opery komicznej uznać można Wesele Figara i Così fan tutte Wolfganga Amadeusza Mozarta, a także Cyrulika sewilskiego Gioacchino A. Rossiniego.
  • Opera buffa, komisk operaform med ursprung i 1600-talets Italien. Opera buffan odlades från 1700-talets början först i Italien och kännetecknas av ett komiskt innehåll samt att all text, även dialog, sjungs. De för övrigt närstående genrerna opéra comique och sångspel skiljer sig därvidlag från buffan, då de tidigare har talad dialog. Under buffans blomstringsperiod, som varade till mitten av 1800-talet, användes för dialogen seccorecitativet, som senare dock avlöstes av andra reciativtyper. I motsats till opera seria lade den klassiska opera buffan an på livfull karaktärsteckning, vokalensemlber och stora finaler.
  • О́пера-бу́ффа (іт. opera buffa — жартівлива опера) — італійська комічна опера. Виникла в XVIII ст. на основі інтермедій та народно-побутової пісенної традиції (на противагу опері-серіа). Найвідоміші автори Опери-буффа. : Д. Перголезі, Д. Паізієлло, Л Чимароза, пізніше її традиції підтримали Г. Доніцетті, В. -А. Моцарт, Д. Россіні. З стилі О. -б. створено деякі опери Дж. Верді («Фальстаф»), С. Прокоф'ева («Заручини з монастирі»), І. Стравінського («Мавра») та інші.
dbpprop:hasPhotoCollection
rdf:type
rdfs:comment
  • The term opera buffa was at first used as an informal description of Italian comic operas variously classified by their authors as ‘commedia in musica’, ‘commedia per musica’, ‘dramma bernesco’, ‘dramma comico’, ‘divertimento giocoso' etc. It is especially associated with developments in Naples in the first half of the 18th century, from whence its popularity spread to Rome and northern Italy.
  • Opera buffa (dt. komische Oper, musikalische Komödie; auch scherzhafte Oper) ist die komische italienische Oper, im Gegensatz zur ernsten Opera seria. Sie besitzt zwei bis drei Akte und Rezitative zwischen den Musiknummern (im Unterschied zu den gesprochenen Zwischentexten der Opéra comique). Ihre Hauptfiguren sind keine Adligen, sondern Bauern, Diener oder Stadtbürger. Manche dieser Figuren sind der Commedia dell'arte entlehnt. Die Opera buffa entstand im 18.
  • L'opera buffa (òpera còmica) és un gènere d'òpera que es desenvolupà a Nàpols en la primera part del segle XVIII, i que va estendre la seva popularitat a Roma i al nord d'Itàlia. L'opera buffa va sorgir com a resposta a les característiques estilístiques (i excessos maliciosos) de l'estil d'opera seria. Pretenia transformar l'òpera en un gènere més proper a l'home del poble, en una diversió pròdiga també per a reis i noblesa i on s'hi descrivia gent comuna amb problemes comuns.
  • La Opera buffa, también conocida como Commedia per musica (Comedia), o Dramma giocoso per musica (drama jocoso), es una ópera con un tema cómico. Se desarrolló en Nápoles en la primera mitad del siglo XVIII. De allí se difundió hacia Roma y el norte de Italia. Su contraparte estilística es la ópera seria. El subgénero fue la evolución musical de la ópera y de la llamada ópera seria.
  • Opera buffa eli koominen ooppera, tunnettu myös nimillä commedia per musica ja dramma giocoso per musica on eräs oopperan tyylisuunta. Opera buffa kehittyi Napolissa, Italiassa 1800-luvun alkupuolella. Sieltä se levisi Roomaan ja pohjois-Italiaan.
  • L'opera buffa è un genere operistico. Si sviluppò a Napoli nella prima metà del XVIII secolo, e da lì migrò a Roma e nel nord Italia. Compositori famosi, compreso Mozart, Rossini ed altri ancora, diedero un largo contributo allo sviluppo di questo genere operistico.
  • オペラ・ブッファ(opera buffa)は、オペラの一形態。18世紀前半にナポリで生まれ、その後ローマやイタリア北部でも広く知られるようになった。18世紀後半には豊かに発展し、パイジェッロ、チマローザ、モーツァルトによって頂点を迎え、19世紀前半のドニゼッティの頃まで盛んに書かれた。
  • De opera buffa is een operagenre dat ontstaan is in Italië uit de improvisatiekomedie, dat in de 18e en 19e eeuw in zwang was. In het begin was dit operagenre kort en komisch en bedoeld om in de pauze van een opera seria gespeeld te worden, als intermezzo dus. Een voorbeeld hiervan is bijvoorbeeld La serva padrona, een stuk van Giovanni Paisiello uit zijn Russische tijd dat een variatie is op het gelijknamige stuk van Giovanni Battista Pergolesi.
  • Buffo betegner den tenor eller bass i en opera eller operette som har en komisk rolle. Uttrykket brukes også om komiske sangstemmer i andre ensembler. Bufforoller er gjerne karakterer som nærmer seg karikaturer, overdrevne figurer eller typer som bare gjennom gester, mimikk og kostymering kan få publikum til å le. Ofte gis en bufforolle i en oppsetning et lokalt tilsnitt ut fra stedet stykket spilles.
  • Opera buffa, lub inaczej opera komiczna to jeden z dwóch podstawowych gatunków opery, w odróżnieniu do opery seria. Powstała w Neapolu, w pierwszej połowie XVIII wieku. Nazwa pochodzi od włoskiego buffone - błazen. Do powstania tej formy doprowadziło usamodzielnienie się intermediów, które początkowo grane były po to, aby zapełnić przerwy pomiędzy aktami włoskiej opery seria.
  • Opera buffa, komisk operaform med ursprung i 1600-talets Italien. Opera buffan odlades från 1700-talets början först i Italien och kännetecknas av ett komiskt innehåll samt att all text, även dialog, sjungs. De för övrigt närstående genrerna opéra comique och sångspel skiljer sig därvidlag från buffan, då de tidigare har talad dialog.
  • О́пера-бу́ффа (іт. opera buffa — жартівлива опера) — італійська комічна опера. Виникла в XVIII ст. на основі інтермедій та народно-побутової пісенної традиції (на противагу опері-серіа). Найвідоміші автори Опери-буффа. : Д. Перголезі, Д.
rdfs:label
  • Opera buffa
  • Opera buffa
  • Opera buffa
  • Opera buffa
  • Opera buffa
  • Opera buffa
  • オペラ・ブッファ
  • Opera buffa
  • Buffo
  • Opera buffa
  • Opera buffa
  • Опера буффа
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of