| dbpprop:abstract
|
- Ontology is the philosophical study of the nature of being, existence or reality in general, as well as of the basic categories of being and their relations. Traditionally listed as a part of the major branch of philosophy known as metaphysics, ontology deals with questions concerning what entities exist or can be said to exist, and how such entities can be grouped, related within a hierarchy, and subdivided according to similarities and differences.
- Die Ontologie (aus dem Griechischen ὄν on als Partizip zu εἶναι einai „sein“ und aus λόγος logos - „Lehre“, „Wort“) ist eine Disziplin der theoretischen Philosophie. In der Ontologie geht es einerseits um Grundstrukturen der Realität. Dieser Gegenstandsbereich ist weitgehend derselbe, der nach traditioneller Terminologie „allgemeine Metaphysik“ genannt wurde. Spezielle Gegenstandsbereiche betreffende Fragen sind zum Beispiel „Was ist der Mensch?“, „Gibt es einen Gott?“ oder „Hat die Welt einen Anfang?“. Diese Themen fielen nach traditioneller Stoffgliederung in den Bereich „spezielle Metaphysik“. Bei einigen traditionellen Herangehensweisen steht der Begriff des Seins im Vordergrund. Allgemeiner fällt unter den Gegenstandsbereich der Ontologie eine Systematik grundlegender Typen von Entitäten (Gegenstände, Eigenschaften, Prozesse) und ihrer strukturellen Beziehungen. Heute werden in der systematischen Philosophie die Ausdrücke „Ontologie“ und „Metaphysik“ zumeist gleichsinnig gebraucht.
- L'ontologia, del grec ὄν "de l'ésser" (participi de εἶναι, ésser) i -λογία, "ciència, estudi o teoria", és l'estudi de l'ésser o de l'existència. Té com a objectiu descriure o posar les categories i relacions bàsiques de l'ésser o de l'existència per a definir els ens i els tipus d'ens dins d'aquest context. L'ontologia també pot definir-se com l'estudi de les concepcions de la realitat. La ontologia sovint (però no sempre) té una relació estreta amb la metafísica. Hom podria dir que la ontologia fou suggerida indirectament per primer cop per Anaximandre, i que fou definida per primer cop per Parmènides. Alguns filòsofs, especialment de l'escola platònica, proposen que tots els noms substantius es refereixen a ens. D'altres proposen que alguns noms substantius no es refereixen a ens, sinó que són una manera de referir-se a un conjunt (d'objectes o esdeveniments). Segons aquest últim punt de vista, en comptes de referir-se a un ens, es refereix a un conjunt d'esdeveniment mentals experimentats per la persona; per exemple, la "societat" es refereix al conjunt de persones amb interaccions comunes, la "geometria" es refereix al conjunt d'un tipus específic d'activitat intel·lectual. Qualsevol ontologia ha d'explicar quines paraules es refereixen a ens i quines no, perquè, i quines categories en són el resultat. Quan hom aplica aquest procés als substantius com ara electrons, energia, contracte, felicitat, temps, veritat, casualitat i Déu, l'ontologia es converteix en el fonament de moltes de les branques de la filosofia.
- Ontologie (z řeckého το ών, to ón jsoucí + λόγος, logos slovo, řeč) je filosofická disciplina, která se zabývá jsoucnem, bytím jako takovým a základními pojmy. Aristotelés pro ni používá označení první filosofie, která je součástí metafysiky a zabývá se nejobecnějšími otázkami.
- En filosofía, la ontología (del griego οντος, genitivo del participio del verbo εἰμί, ser, estar y λóγος, ciencia, estudio, teoría) es una disciplina que la Escolástica medieval identificaba con la Metafísica . Ella es considerada, tal vez, como la más importante de las disciplinas filosóficas, que estudia lo que es en tanto que es y existe como sub-stantia de los fenómenos. Por ello la metafísica es muchas veces, más erróneamente, estimada como ontología, teoría del ser, es decir, el estudio de todo lo que es: qué es, cómo es y cómo es posible. La ontología se ocupa de la definición del ser y de establecer las categorías fundamentales o modos generales de ser de las cosas a partir del estudio de sus propiedades, estructuras y sistemas . Tradicionalmente, gracias a la Escolástica medieval, se le conoce como una rama de la Metafísica y se ocupa de cuestiones como la existencia de los entes, cómo esos entes pueden ser clasificados dentro de una jerarquía, y subdivididos de acuerdo a similitudes y diferencias. Por ello, trata de escribir o proponer las categorías y relaciones básicas del ser o la existencia para definir las entidades y de qué tipo son. Las entidades comprenden los objetos, las personas, los conceptos, las ideas, las cosas, etc. En cierto modo, reflexiona sobre las concepciones de la realidad, sus relaciones y características.
- Ontologia eli oppi olevaisesta (kreikan sanoista ὄν, ὄντος 'oleminen' ja -λογία 'oppi') on olevaisen perimmäistä olemusta tutkiva filosofian osa. Ontologia luetaan usein metafysiikan osa-alueeksi niin sanottuna yleisenä metafysiikkana. Se tutkii olemisen ja olemassaolon käsitteitä ja olevaisen perimmäistä laatua, kuten sitä, mitä tyyppiä olevia asioita on olemassa ja minkälaisia suhteita niiden välillä on. Tällaisena metafysiikan on perinteisesti sanottu olevan tutkimusta olevasta itsenään, ei olevasta sellaisena kuin se ilmenee.
- En philosophie, l'ontologie (du grec oν, oντος, participe présent du verbe être) est l'étude de l'être en tant qu'être, c'est-à-dire l'étude des propriétés générales de tout ce qui est. La Scolastique considéra cette étude comme une partie de la métaphysique, en tant qu'elle définit les transcendentia, les déterminations communes à tous les êtres (ce qu'on appellera plus tard métaphysique générale, par opposition à la théologie, dite métaphysique spéciale). Le terme, bien que grec, ne fut créé qu'à l'époque moderne, sans doute au XVII siècle, en imitant le terme plus ancien de théologie, avec lequel il entretient toutefois un rapport très voisin. En effet Jacob Lorhard l'utilise dès 1606 dans son Ogdoas Scholastica comme synonyme de métaphysique et les Elementa philosophiae sive Ontosophiae (1647) de Johannes Clauberg reprennent le terme qu'on retrouve ensuite une fois chez Leibniz. Dans la métaphysique de Christian Wolff, l'ontologie est définie comme une sous-partie de la métaphysique, la partie la plus générale par opposition aux trois disciplines de la « métaphysique spéciale », la théologie (Dieu), la psychologie (l'Âme) et la cosmologie (le Monde).
- Fájl:OntologyWolff. jpg Christian Wolff: Philosophia Prima Sive Ontologia című művének első oldala, 1730 - Ez volt az első olyan filozófiai mű amely címszavában szerepelt az „Ontológia” szó. Az ontológia, más néven léttan, lételmélet, létfilozófia vagy általános metafizika, az a filozófiai tudomány, amely a léttel mint létezők alapjával foglalkozik, azaz elsősorban nem a létezőről, hanem a létről szóló tudomány. Az „ontológia” kifejezés a görög on (létezés/lét) és a logos (tudomány) szavak összekapcsolásából származik.
- L'ontologia, una delle branche fondamentali della filosofia, è lo studio dell'essere in quanto tale, nonché delle sue categorie fondamentali. Il termine deriva dal greco ὄντος, òntos (genitivo singolare del participio presente ὤν di εἶναι, èinai, il verbo essere) più λόγος, lògos, letteralmente "discorso sull'essere", può anche derivare direttamente da τά όντα, ovvero gli enti, variamente interpretabili in base alle diverse posizioni filosofiche.
- 存在論（そんざいろん、Ontology）は、哲学のひとつの部門で、そもそも最も根源的に存在するものはなにか、さまざまな様態で現実に存在するもの、根本的な実体を伴って存在するものとは、といった問題に取り組むものである。存在論をOntologyというが、この表現はギリシア語で「存在するもの」をいう「オン」（on）という言葉から由来している。 特にアングロサクソン系の哲学の流れの中では、存在論は、認識論と並んで哲学の主要な関心としてひとつの流れを形作ってきた。その間に、ものそれ自体（合わせてその属性）とそれが我々に対して現れている様態を区別するというやり方が通例となってきた。その点においては、存在論は、さまざまなか瑣末な表れを派生的なものとして退ける我々の認識の能力を問いただしているという言い方も出来る。存在論は、古典的な哲学の体系の中では、形而上学の一部に数えられている。 存在論を主題的に扱う哲学には、古代ギリシアの自然哲学者、プラトン、アリストテレスなど、中世のスコラ学者たち、ライプニッツなどの合理主義哲学、ドイツ観念論、マルティン・ハイデガーの存在論などがある。
- De ontologie (van het Grieks ὀν = zijnde en λόγος = woord, leer) is de zijnsleer. Traditioneel is ontologie een tak van de filosofie, binnen de metafysica. Het beschrijft de eigenschappen, of breder: het zijn van het geheel van dingen, "entiteiten" of ook zijnden genoemd, waarvan aangenomen wordt dat ze bestaan of beter: zijn. De klassieke ontologie probeert de fundamentele categorieën ervan te onderscheiden. Daarom wordt het soms ook wel 'categorietheorie' genoemd, hoewel 'ontologie' gebruikelijker is. In de klassieke tijd (tot en met de middeleeuwen) waren metafysica en ontologie volledig synoniem aan elkaar. Met Christian von Wolff (1679-1754) begonnen in de moderne tijd allerlei afsplitsingen van de algemene metafysica, te beginnen met (toentertijd) kosmologie, psychologie en allerlei apologetische stromingen binnen de theologie. Bij empirisch onderzoek wordt de aard van een onderzoeksobject ontologisch gezien als: objectief gegeven en dus onveranderlijke van structuur hebbende meetbaar onafhankelijk van menselijk kennen Met name de eerste term is van belang omdat zonder een onveranderlijke structuur experimenten op het object geen zin hebben. Van veranderlijke objecten worden de onveranderlijke wetmatigheid daarin gezocht. Een ontologie fundeert een theorie over de werkelijkheid en maakt zo een zinvolle meting van die werkelijkheid mogelijk. De metingen kunnen weer leiden tot revisie van de theorie en zo tot nieuwe metingen. Crises in de wetenschap, zoals die in de kwantummechanica, waarbij theorie noch meting een eenduidig antwoord geven, dwingen een nieuwe ontologie af (zie ook Einstein en Heisenberg). De ontologie staat in wisselwerking met de fenomenologie en de epistemologie. Van het begrip ontologie uit de filosofie is later het specifieke begrip ontologie binnen de informatica afgeleid.
- Ontologi har gresk opprinnelse, og betyr noe slikt som «slik ting faktisk er». Ontologien er dermed læren om hvordan virkeligheten faktisk ser ut. Det er vanskelig, om ikke umulig å komme frem til en omforent forståelse av hvordan verden faktisk ser ut. Filosofer har diskutert dette i flere hundre år. Problemet er at det antageligvis er umulig å komme fram til et svar på om det ene eller andre synet er det riktige. Men mye tyder på at man nærmer seg en antagelse om at virkeligheten kan bare undersøkes empirisk i begrenset grad.
- Ontologia lub metafizyka - podstawowy obok epistemologii dział filozofii starający się badać strukturę rzeczywistości i zajmujący się problematyką związaną z pojęciami bytu, istoty, istnienia i jego sposobów, przedmiotu i jego własności, przyczynowości, czasu, przestrzeni, konieczności i możliwości.
- Ontologia (em grego ontos e logoi, "conhecimento do ser") é a parte da filosofia que trata da natureza do ser, da realidade, da existência dos entes e das questões metafísicas em geral A ontologia trata do ser enquanto ser, isto é, do ser concebido como tendo uma natureza comum que é inerente a todos e a cada um dos seres Costuma ser confundida com metafísica Conquanto tenham certa comunhão ou interseção em objeto de estudo, nenhuma das duas áreas é subconjunto lógico da outra, ainda que na identidade
- Ontologia, termen creat în secolul al XVII-lea de către Rudolf Goclenius, este o disciplină filozofică, ramură fundamentală a metafizicii, al cărei obiect de studiu este Fiinţa şi Existenţa, şi categoriile în care acestea se împart: lucruri, proprietăţi, procese, fapte. În literatura filosofică de limbă engleză, ontologia este opusă teoriei cunoaşterii, făcându-se deosebirea între lucruri (sau atributele lor), aşa cum sunt în sine, şi felul cum ele ne apar. Deja în filosofia antichităţii greceşti s-a dezbătut problema "fiinţei a ceea ce există" (Sein des Seienden), de exemplu în "Metafizica" lui Aristotel. În Evul Mediu, reprezentanţii scolasticei abordează temele ontologiei în relaţie cu discutarea problemelor teologice. Scolasticii dezbat aşa numitele "transcendentalii" (transcendentalia), prin care se înţeleg atributele cu care ne apar cele existente, cercetând categorii ca res (lucru), ens (existent), unum (unul), aliquid (ceva), bonum (binele), verum (adevărul) şi, în parte, pulchrum (frumosul). Începând cu Christian Wolff (Philosophia Prima Sive Ontologia, 1730), ontologia se definitivează ca metafizică a fiinţei şi existenţei lucrurilor. "Metafizica generală" (metaphysica generalis),sau ontologia, se deoseşte de "Metafizicile speciale" (metaphysica specialis), care au ca obiect existenţa lui Dumnezeu (Teologia naturală), a sufletului (Psihologia naturală) şi a lumii (Cosmologia naturală). În "Metafizicile speciale", problemele din anumite domenii ale fiinţării sunt dezbătute pe baze raţionale, nu empirice. Immanuel Kant a criticat vehement această reprezentare a unei teorii a adevărului fundamental deductivă şi în "Critica raţiunii pure" (Kritik der reinen Vernunft, 1781) încearcă să rezolve problemele ontologice pe baza filosofiei sale transcendentale. În ontologia analitică modernă, în cadrul filosofiei analitice, sunt cercetate categoriile fundamentale: lucru, calitate şi eveniment, precum şi unele noţiuni ca parte şi întreg, dependent şi independent, care sunt atribute ale unor anumite entităţi. Pe primul plan se situează problema felului cum se comportă o categorie faţă de alta şi dacă o anumită categorie poate fi caracterizată drept fundamentală. De aici se desprind şi unele trăsături comune cu chestiunile de bază ale informaticii. În ultimul timp problemele ontologice nu mai stau în centrul de preocupărilor filosofice. Filosoful contemporan Willard Van Orman Quine (Word and Object - Cuvânt şi obiect, 1961) este încă confruntat cu întrebarea a ceea ce există, răspunsul său însă, cum că lucrurile ar reprezenta variabile ale unei teorii generale a lumii, nu mai are rezonanţa filosofică a dezbaterilor ontologice din trecut.
- Онтоло́гия (новолат. ontologia от др. -греч. ὤν род. п. ὄντος — сущее, то, что существует и λόγος — учение, наука) — раздел философии, изучающий бытие.
- Ontologi (av grekiskans on, genitiv ontos "varande" och logia "lära", av logos "ord") är inom filosofin, och även inom antropologin och inom andra besläktade vetenskaper, namnet på läran om det varande gällande hur världen eller tingen är beskaffade, vilka deras väsensbetingade drag är. En grundläggande del av ontologin är att försöka beskriva vilka egenskaper som ligger ett tings natur, och vilka som är accidenser. Om ett ting saknar en av de egenskaper som ligger i dess natur, så kallas det att tinget har en ontologisk privation, dvs det är utan en del av sitt vara. En ontologisk privation innebär inte att föremålet upphör att vara vad det är i ontologisk mening, utan endast att det är i avsaknad av detta något. T. ex. har en blind människa en ontologisk privation i det att syn är en del av människans natur, men den personen upphör inte att vara av naturen människa p.g.a. det. Ontologin utgår i regel från att varat kan indelas i olika nivåer. Man utgår i dessa resonemang från statusarna abstrakter, substanser och egenskaper, och ibland även tid. Detta har en parallell i Bertrand Russells typteori. En annan viktig fråga inom ontologin är att utröna skillnaden mellan varat och det varande. Ontologin och dess begrepp är viktig i bestämmandet och definitionen av väsen och av fiktioner.
- Varlık bilimi. Temel sorunu varlığın ne olduğu olan felsefi disiplindir Ontoloji varlık ya da varoluş ile bunların temel kategorilerinin araştırılmasıdır. "Varlık" ve "varoluş" ayrımını; "Varlık vardır. " ve "Varlık yoktur. " fikirlerini tartışır. Aristoteles'e göre ontoloji varlığın mahiyetinde varlığın bilimidir veya varlıkların incelenmesidir. Ontoloji hangi varlık kategorilerinin daha temel olduğunu belirlemekle uğraşır ve bu kategorilerdekilerden hangilerinin var olduğunun söylenebileceğini sorar. Değişik filozoflar temel varlık kategorileri için değişik listeler yapmışlardır. Ontolojinin temel sorunlarından biri "Temel varlık kategorileri nelerdir?" sorusudur. Ontolojik sorulara bazı örnekler: 1 Varlık nedir? 2 Varoluş nedir? 3 Fiziksel nesneler nelerdir? 4 Bir fiziksel nesnenin var olduğu söylemini kanıtlamak mümkün müdür? 5 Bir nesnenin özellikleri veya ilişkileri nedir ve bunlar nesneyle nasıl ilişkilidir? 6 Var oluş bir özellik midir? 7 Bir nesne ne zaman yok olur, ne zaman değişir? Bazı ontolojik kavramlar Yazılım mimarisinde, pazarlamada veya satışta birimlerin olabilmeleri, olmak zorunda olmaları, olmalarına ihtiyaç duyulmaları Aristoteles David Malet Armstrong Alain Badiou Gustav Bergmann Patricia Churchland Paul Churchland Gilles Deleuze René Descartes Jean Gebser Georg Wilhelm Friedrich Hegel Martin Heidegger Heraclitus Edmund Husserl Roman Ingarden Saul Kripke Gottfried Leibniz Friedrich Nietzsche William of Ockham Parmenides Plato Plotinus Hilary Putnam W. V. Quine Bertrand Russell Gilbert Ryle Jean-Paul Sartre Barry Smith Baruch Spinoza P. F. Strawson Pierre Teilhard de Chardin Ludwig Wittgenstein
- Онтоло́гія — (лат. ontologia від дав. -гр. ών рід. п. грец. όντος — суще, те, що існує і грец. λόγος — учення, наука) — це вчення про буття, розділ філософії, у якому з'ясовуються фундаментальні проблеми існування, розвитку сутнісного, найважливішого. Поняття «онтологія» не має однозначного тлумачення у філософії.
- 本体论译自英文ontology，又译存在论、存有論或是论，它是形而上学的一个基本分支，英语词ontology是来源于希腊语单词ον（存有）和λόγος（科學、研究、理論）的组合。本體論主要探讨存有本身，即一切现实事物的基本特征。 有的哲学家，如柏拉图学派认为：任何一个名词都对应着一个实际存在；另外一些哲学家则主张有一些名词并不代表存在的实体，而只代表一种集合的概念，包括事物或事件，也有抽象的，由人类思维产生的事物。例如“社团”就代表一群具有同一性质的人组成的集合；“几何”就代表一种特殊知识的集合等。 本體論就是「研究到底哪些名词代表真实的存在实体，哪些名词只是代表一种概念」。所以本體論成为某些哲学分支的基础。近年來，人工智慧及資訊技術相關領域的學者也開始將本體論的觀念用在知識表達上，即藉由本體論中的基本元素：概念及概念間的關連，作為描述真實世界的知識模型。針對此一趨勢，W3C組織也開始定義了許多本體論的相關語言，如RDF、DAML+OIL、OWL等。
|
| rdfs:comment
|
- Ontology is the philosophical study of the nature of being, existence or reality in general, as well as of the basic categories of being and their relations. Traditionally listed as a part of the major branch of philosophy known as metaphysics, ontology deals with questions concerning what entities exist or can be said to exist, and how such entities can be grouped, related within a hierarchy, and subdivided according to similarities and differences.
- Die Ontologie (aus dem Griechischen ὄν on als Partizip zu εἶναι einai „sein“ und aus λόγος logos - „Lehre“, „Wort“) ist eine Disziplin der theoretischen Philosophie. In der Ontologie geht es einerseits um Grundstrukturen der Realität. Dieser Gegenstandsbereich ist weitgehend derselbe, der nach traditioneller Terminologie „allgemeine Metaphysik“ genannt wurde.
- L'ontologia, del grec ὄν "de l'ésser" (participi de εἶναι, ésser) i -λογία, "ciència, estudi o teoria", és l'estudi de l'ésser o de l'existència. Té com a objectiu descriure o posar les categories i relacions bàsiques de l'ésser o de l'existència per a definir els ens i els tipus d'ens dins d'aquest context. L'ontologia també pot definir-se com l'estudi de les concepcions de la realitat. La ontologia sovint (però no sempre) té una relació estreta amb la metafísica.
- Ontologie (z řeckého το ών, to ón jsoucí + λόγος, logos slovo, řeč) je filosofická disciplina, která se zabývá jsoucnem, bytím jako takovým a základními pojmy. Aristotelés pro ni používá označení první filosofie, která je součástí metafysiky a zabývá se nejobecnějšími otázkami.
- En filosofía, la ontología (del griego οντος, genitivo del participio del verbo εἰμί, ser, estar y λóγος, ciencia, estudio, teoría) es una disciplina que la Escolástica medieval identificaba con la Metafísica . Ella es considerada, tal vez, como la más importante de las disciplinas filosóficas, que estudia lo que es en tanto que es y existe como sub-stantia de los fenómenos.
- Ontologia eli oppi olevaisesta (kreikan sanoista ὄν, ὄντος 'oleminen' ja -λογία 'oppi') on olevaisen perimmäistä olemusta tutkiva filosofian osa. Ontologia luetaan usein metafysiikan osa-alueeksi niin sanottuna yleisenä metafysiikkana. Se tutkii olemisen ja olemassaolon käsitteitä ja olevaisen perimmäistä laatua, kuten sitä, mitä tyyppiä olevia asioita on olemassa ja minkälaisia suhteita niiden välillä on.
- En philosophie, l'ontologie (du grec oν, oντος, participe présent du verbe être) est l'étude de l'être en tant qu'être, c'est-à-dire l'étude des propriétés générales de tout ce qui est. La Scolastique considéra cette étude comme une partie de la métaphysique, en tant qu'elle définit les transcendentia, les déterminations communes à tous les êtres (ce qu'on appellera plus tard métaphysique générale, par opposition à la théologie, dite métaphysique spéciale).
- Fájl:OntologyWolff. jpg Christian Wolff: Philosophia Prima Sive Ontologia című művének első oldala, 1730 - Ez volt az első olyan filozófiai mű amely címszavában szerepelt az „Ontológia” szó. Az ontológia, más néven léttan, lételmélet, létfilozófia vagy általános metafizika, az a filozófiai tudomány, amely a léttel mint létezők alapjával foglalkozik, azaz elsősorban nem a létezőről, hanem a létről szóló tudomány.
- L'ontologia, una delle branche fondamentali della filosofia, è lo studio dell'essere in quanto tale, nonché delle sue categorie fondamentali. Il termine deriva dal greco ὄντος, òntos (genitivo singolare del participio presente ὤν di εἶναι, èinai, il verbo essere) più λόγος, lògos, letteralmente "discorso sull'essere", può anche derivare direttamente da τά όντα, ovvero gli enti, variamente interpretabili in base alle diverse posizioni filosofiche.
- De ontologie (van het Grieks ὀν = zijnde en λόγος = woord, leer) is de zijnsleer. Traditioneel is ontologie een tak van de filosofie, binnen de metafysica. Het beschrijft de eigenschappen, of breder: het zijn van het geheel van dingen, "entiteiten" of ook zijnden genoemd, waarvan aangenomen wordt dat ze bestaan of beter: zijn. De klassieke ontologie probeert de fundamentele categorieën ervan te onderscheiden.
- Ontologi har gresk opprinnelse, og betyr noe slikt som «slik ting faktisk er». Ontologien er dermed læren om hvordan virkeligheten faktisk ser ut. Det er vanskelig, om ikke umulig å komme frem til en omforent forståelse av hvordan verden faktisk ser ut. Filosofer har diskutert dette i flere hundre år. Problemet er at det antageligvis er umulig å komme fram til et svar på om det ene eller andre synet er det riktige.
- Ontologia lub metafizyka - podstawowy obok epistemologii dział filozofii starający się badać strukturę rzeczywistości i zajmujący się problematyką związaną z pojęciami bytu, istoty, istnienia i jego sposobów, przedmiotu i jego własności, przyczynowości, czasu, przestrzeni, konieczności i możliwości.
- Ontologia, termen creat în secolul al XVII-lea de către Rudolf Goclenius, este o disciplină filozofică, ramură fundamentală a metafizicii, al cărei obiect de studiu este Fiinţa şi Existenţa, şi categoriile în care acestea se împart: lucruri, proprietăţi, procese, fapte. În literatura filosofică de limbă engleză, ontologia este opusă teoriei cunoaşterii, făcându-se deosebirea între lucruri (sau atributele lor), aşa cum sunt în sine, şi felul cum ele ne apar.
- Онтоло́гия (новолат. ontologia от др. -греч. ὤν род. п. ὄντος — сущее, то, что существует и λόγος — учение, наука) — раздел философии, изучающий бытие.
- Ontologi (av grekiskans on, genitiv ontos "varande" och logia "lära", av logos "ord") är inom filosofin, och även inom antropologin och inom andra besläktade vetenskaper, namnet på läran om det varande gällande hur världen eller tingen är beskaffade, vilka deras väsensbetingade drag är. En grundläggande del av ontologin är att försöka beskriva vilka egenskaper som ligger ett tings natur, och vilka som är accidenser.
- Varlık bilimi. Temel sorunu varlığın ne olduğu olan felsefi disiplindir Ontoloji varlık ya da varoluş ile bunların temel kategorilerinin araştırılmasıdır. "Varlık" ve "varoluş" ayrımını; "Varlık vardır. " ve "Varlık yoktur. " fikirlerini tartışır. Aristoteles'e göre ontoloji varlığın mahiyetinde varlığın bilimidir veya varlıkların incelenmesidir.
- Онтоло́гія — (лат. ontologia від дав. -гр. ών рід. п. грец. όντος — суще, те, що існує і грец. λόγος — учення, наука) — це вчення про буття, розділ філософії, у якому з'ясовуються фундаментальні проблеми існування, розвитку сутнісного, найважливішого.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
