| dbpprop:abstract
|
- An ontological argument for the existence of God attempts the method of a priori proof, which uses intuition and reason alone. In the context of the Abrahamic religions, ontological arguments were first proposed by the Medieval philosophers Avicenna and Anselm of Canterbury. Important variations were developed by later philosophers like Shahab al-Din Suhrawardi, René Descartes, Gottfried Leibniz, Norman Malcolm, Charles Hartshorne, and Alvin Plantinga. A modal-logic version of the argument was devised by the mathematician Kurt Gödel. The ontological argument has been a controversial topic in philosophy. Many philosophers, including Gaunilo of Marmoutiers, David Hume, Immanuel Kant, and Gottlob Frege and Bertrand Russell, have openly criticized it. Among Islamic philosophers, Al-Ghazali, Averroes and Mulla Sadra criticised Avicenna's argument in varied ways, and Mulla Sadra put forward a substitute argument. The argument examines the concept of God and argues that if we can conceive of God he must exist. The argument is often criticized as committing a bare assertion fallacy, as it offers no supportive premise other than qualities inherent to the unproven statement. This is also called a circular argument, because the premise relies on the conclusion, which in turn relies on the premise. The differences among the argument's principal versions arise mainly from using different concepts of God as the starting point. Anselm, for example, starts with the notion of God as a being of which no greater can be conceived, while Descartes starts with the notion of God as being totally perfect, and Leibniz with something having all "perfections".
- L'argument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposada per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury. Anselm no proposà exactament un mètode ontològic, és a dir, preocupat per la natura de l'ésser, però la seva argumentació pren com a referència la distinció entre éssers necessaris -coses que no poden no existir- i éssers contingents -coses que poden no existir. L'argument ontològic per a l'existència de Déu en totes les seves interpretacions i formes acaba en una afirmació similar a "Déu existeix ja que és un ésser necessari". Una versió molt col·loquial de la conclusió d'Anselm és que "Déu no pot no existir". Òbviament, això és una afirmació controvertida, i l'argument ontològic té una llarga història de detractors i defensors.
- Ontologický důkaz existence Boha nebo přesněji ontologický argument je myšlenkový postup, který chce filosoficky zdůvodnit víru v Boha tím, že dokáže jeho existenci.
- El argumento ontológico para la existencia de Dios es un razonamiento apriorístico que pretende probar la existencia de Dios empleando únicamente la razón y la intuición. Dentro del contexto de las religiones abrahámicas, el argumento ontológico fue propuesto por primera vez por el filósofo medieval Avicena, aunque el planteamiento más famoso es el de Anselmo de Canterbury en su Proslogion. Filósofos posteriores como Shahab al-Din Suhrawardi, René Descartes (muy conocido por aparecer en su Discurso del Método), o Gottfried Leibniz ofrecieron versiones del argumento, e incluso una versión lógico-modal del mismo fue desarrollada por el lógico y matemático Kurt Gödel. El argumento ontológico ha sido siempre un muy controvertido tema de la filosofía, no por pretender probar la existencia de Dios, sino por el modo en que lo hace. Muchos filósofos, entre los que se cuentan al-Ghazali, Averroes, David Hume, Immanuel Kant, Bertrand Russell o Gottlob Frege, lo han rechazado frontalmente, sin que necesariamente creyeran que Dios no existe; muchos de sus críticos, de hecho, han sido destacados religiosos. En efecto, esta polémica surge del hecho de que el argumento analiza el concepto de Dios y afirma que el propio concepto implica la existencia de Dios: si podemos concebir un Dios, entonces, razona, Éste debe existir. Así, la principal crítica al argumento suele ser que no ofrece premisa alguna a la demostración más allá de cualidades inherentes a la proposición no demostrada, conduciendo a un argumento circular en el que las premisas se basan en las conclusiones, las cuales a su vez se basan en las premisas. Las principales diferencias entre las distintas versiones del argumento provienen principalmente de los diferentes conceptos de Dios que se toman como punto de partida. Anselmo, por ejemplo, comienza con la noción de Dios como un ser tal que nada mayor puede ser concebido, mientras que Descartes comienza con la noción de Dios como el ser poseedor de todas las perfecciones.
- Ontologinen todistus on todistus Jumalan olemassaolosta, jonka kehitti ensimmäisenä Anselm Canterburylainen 1070-luvulla kirjassa Proslogion. Anselm esitti käsityksen Jumalasta täydellisenä olentona, jota täydellisempää ei voi ajatella: ”olento, jota suurempaa ei voida kuvitella”. Anselm erotti kaksi asiaa: että olio on olemassa vain mielessä, ja että olio on olemassa myös todellisuudessa. Jos täydellisin kuviteltavissa oleva olio olisi ainoastaan kuvittelijan mielessä, syntyisi Anselmin mukaan ristiriita: on kuviteltavissa vielä täydellisempi olio, joka on olemassa myös kuvittelijasta riippumattomassa todellisuudessa. Tämän vuoksi täydellisimmän kuviteltavissa olevan olion täytyy olla todellisuudessa olemassa. Todistuksen ensimmäisen muodon lisäksi Anselm esitti sen myös toisessa muodossa. Hän esitti, että on olemassa olio, jota on mahdoton kuvitella olemattomaksi. Koska Jumala on olio, joka on täydellinen, Jumala ei Anselmin mukaan ole ajan rajoittama. Jumala ei ole koskaan alkanut olla olemassa eikä koskaan lakkaa olemasta olemassa. Täten on mahdotonta, että Jumalaa ei olisi olemassa. Anselm väitti, että hänen todistuksensa koskee ainoastaan ajatusta Jumalasta eikä mistään muusta oliosta. Hän tarkoittaa täydellisintä kuviteltavissa olevaa oliota, joka on niin täydellinen, että sitä ei edes voi kuvitella olemattomaksi. Ontologisella todistuksella tai sen eri muunnelmilla on ollut huomattava merkitys useiden myöhempienkin filosofien kuten Descartesin ja Leibnizin ajatusrakennelmissa.
- L'argument ontologique visant à prouver l'existence de Dieu cherche à montrer que Dieu existe nécessairement, en vertu de la définition de ce qu'est Dieu. Formulé de nombreuses fois au cours de l'histoire, c'est cependant à Descartes qu'on le rapporte le plus souvent, dans les Méditations Métaphysiques. Il avait auparavant été avancé au VI siècle par Boèce, et au XI siècle par Anselme de Cantorbéry. Après Descartes, des variantes de cette preuve seront notamment proposées par Spinoza, Leibniz et Allan Kardec. En religion, la somme théologique est l'une des démonstrations les plus complètes de l'argument ontologique. Toutefois, la révélation est le partenaire privilégié de la raison dans l'univers religieux. Par exemple, le chêne de Mambré constitue une révélation de Dieu en tant que Trinité. Il serait impossible de démontrer l'existence de trois hypostases par la seule raison.
- Az ontológiai istenérv teológiai és filozófiai fogalom, egy kísérlet Isten létezésének bizonyítására. Az a fő jellegzetessége, hogy tisztán logikai alapokra kívánja helyezni a bizonyítást. Az a priori istenérvet Kant óta "ontológiai istenérvnek" szokás nevezni.
- La prova ontologica è una dimostrazione logica dell'esistenza dell'essere. Per traslazione, nella scolastica divenne la dimostrazione a priori dell'esistenza di Dio. Sin dal tempo dei presocratici si ebbero numerosi tentativi e confutazioni di prove ontologiche: pensiamo all'Uno di Parmenide o al discorso di Socrate sugli Dèi (che gli valse l'accusa di empietà). La maggior parte di simili argomenti si basavano sull'identità tra essere e pensare.
- Det ontologiske gudsbevis ble først formulert av Anselm av Canterbury og består i forenklet form av to premisser og en konklusjon: P1: Gud er et fullkomment vesen. P2: Å være fullkommen innebærer å eksistere. K: Gud eksisterer. Gudsbeviset som kalles det «ontologiske» - i dette henseendet vil betegnelsen ontologi gjelde for enhver diskusjon som dreier seg om det værendes vesen - er det tredje av de store bevisene. Sammen med Det ontologiske gudsbeviset har man Det teleologiske gudsbevis og Det kosmologiske gudsbevis. Forestill deg, sa han, det største, mest fullkomne vesen som er mulig. Hvis dette vesenet har alle de attributter som er ønskelige, bortsett fra eksisten, så er det ikke det største eller mest fullkomne, for det er åpenbart at et vesen som eksisterer, er større og mer fullkomment enn et som ikke gjør det. De fleste tenkende mennesker føler at dette argumentet ikke holder, men det er vanskelig - som f. eks i historien med Akilles og skilpadden - å vise hva som er galt med det. På slutten av 1700-tallet gjorde Kant det på en måte som tilfredsstiller de fleste. Men saken er kontroversiell, og i de senere årene har det ontologiske gudsbeviset dukket opp i igjen i filosofien. Blant filosofene er det idag relativt bred enighet om at guds eksistens ikke kan bevises. Dette betyr ikke at guds eksistens dermed er motbevist, men at rasjonelle bevis er irrelevante i diskusjonen om denne gudens eventuelle eksistens. Se Gudsbevis
- Dowód ontologiczny - łac. ratio Anselmi, dowód na istnienie Boga autorstwa Anzelma z Canterbury. Do dziś trwają spory dotyczące poprawności tego dowodu i mimo kolejnych "obaleń" wciąż intryguje on filozofów i logików.
- Primeira premissa: Se «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» existisse apenas na mente, seguir-se-ia que «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» seria aquilo mesmo maior do que o qual alguma coisa se pode pensar. Segunda premissa: Mas, isto, em virtude da própria definição de Deus, é impossível. Conclusão: Portanto, é forçoso concluir que «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» existe não só na mente como também na realidade. O argumento ontológico completo é, em esquema, o seguinte: Primeira premissa (definição de Deus): Deus é «alguma coisa maior do que a qual nada se pode pensar». Segunda premissa: Mesmo aqueles que negam a existência de Deus têm Deus na sua mente. Terceira premissa: Aquilo que existe na mente e na realidade é maior do que aquilo que existe apenas na mente. Quarta premissa (primeira premissa da redução ao absurdo): Se «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» existir apenas na mente, segue-se que «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» é aquilo mesmo maior do que o qual alguma coisa se pode pensar. Quinta premissa (segunda premissa da redução ao absurdo): É auto-contraditório que «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» seja aquilo maior do que o qual alguma coisa se pode pensar. Conclusão (da redução ao absurdo): Portanto, «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» existe tanto na mente como na realidade. Conclusão: Portanto, Deus existe necessariamente.
- Argumentul ontologic este un argument deductiv a priori. Este o încercare de a se ajunge la ideea existenţei lui Dumnezeu, prin analiza conceptuală, pornind de la conceptul lui Dumnezeu ca fiinţă perfectă. Argumentul a fost dezvoltat pentru prima dată de Sf. Anselm în Proslogion cap. II. După ce Descartes dă o reformulare a argumentului, el a fost acceptat de Spinoza şi de Leibniz. În evul mediu, argumentul a fost respins de Toma d'Aquino iar mai târziu, a fost criticat de Hume şi de Kant.
- Det ontologiska gudsbeviset, ett argument som söker påvisa Guds existens genom en reflexion av gudsbegreppets innehåll. Guds existens är enligt detta argument logiskt eller begreppsligt nödvändig. Om man skulle anta att Gud inte existerade, skulle man enligt argumentets förespråkare kunna härleda en motsägelse. Den förste kände förespråkaren av ett ontologiskt gudsbevis var Anselm av Canterbury. Enligt denne är Gud "det om vilket inget större kan tänkas". Om man då antog att Gud inte existerade, skulle man kunna tänka sig ett objekt som var precis som Gud, förutom att detta existerade. Men då vore detta nya objekt större än Gud, eftersom det existerar i verkligheten. Alltså kan man tänka sig något större än Gud. Men Gud var ju det största tänkbara. Vi har härlett en motsägelse ur påståendet att Gud inte existerar. Alltså måste Gud existera. Det ontologiska gudsbeviset kritiserades av bland andra Immanuel Kant, som menade att det var fel att betrakta existens som ett predikat, d.v.s. något som man kan lägga till vårt begrepp om ett objekt. Andra, bland andra matematikern John Allen Paulos, hävdar att det inte uppstår någon motsägelse av antagandet att Gud inte existerar, varför det ontologiska beviset är ogiltigt. Även i modern tid har argumentet haft flera försvarare, bland andra den amerikanske filosofen Alvin Plantinga.
- Ontolojik Kuram, Tanrı'nın var olmasını, yetkin ve kusursuz olması ile açıklamaya çalışan Teist kuramdır. Tanrı'nin varlığının ispatı konusunda Ontolojik argüman şöyledir: Tanrı en yetkin varlıktır. Varolmamak en yetkin olmayla çelişir, dolaysıyla Tanrı varolmak zorundadır. Bu argüman ilk olarak İbn-i Sina tarafından kullanılmıştır. Daha sonra Descartes de Tanrının varlığının isbatı için bu argümanı kullanmıştır. Daha sonra Kant bu konuda varolmak bir özellik değildir diyerek bu argümanın zayıf noktasını göstermiştir... yani burda anlatılmak istenen şey yuklemle ilgili bir şeydir... işte kant descartese karşı çıkarken descart'ın Tanrıyı yuklem yerine koymsından gelir ki bu da yanlış bir tutumdur...
|
| rdfs:comment
|
- An ontological argument for the existence of God attempts the method of a priori proof, which uses intuition and reason alone. In the context of the Abrahamic religions, ontological arguments were first proposed by the Medieval philosophers Avicenna and Anselm of Canterbury. Important variations were developed by later philosophers like Shahab al-Din Suhrawardi, René Descartes, Gottfried Leibniz, Norman Malcolm, Charles Hartshorne, and Alvin Plantinga.
- L'argument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposada per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury. Anselm no proposà exactament un mètode ontològic, és a dir, preocupat per la natura de l'ésser, però la seva argumentació pren com a referència la distinció entre éssers necessaris -coses que no poden no existir- i éssers contingents -coses que poden no existir.
- Ontologický důkaz existence Boha nebo přesněji ontologický argument je myšlenkový postup, který chce filosoficky zdůvodnit víru v Boha tím, že dokáže jeho existenci.
- El argumento ontológico para la existencia de Dios es un razonamiento apriorístico que pretende probar la existencia de Dios empleando únicamente la razón y la intuición. Dentro del contexto de las religiones abrahámicas, el argumento ontológico fue propuesto por primera vez por el filósofo medieval Avicena, aunque el planteamiento más famoso es el de Anselmo de Canterbury en su Proslogion.
- Ontologinen todistus on todistus Jumalan olemassaolosta, jonka kehitti ensimmäisenä Anselm Canterburylainen 1070-luvulla kirjassa Proslogion. Anselm esitti käsityksen Jumalasta täydellisenä olentona, jota täydellisempää ei voi ajatella: ”olento, jota suurempaa ei voida kuvitella”. Anselm erotti kaksi asiaa: että olio on olemassa vain mielessä, ja että olio on olemassa myös todellisuudessa.
- L'argument ontologique visant à prouver l'existence de Dieu cherche à montrer que Dieu existe nécessairement, en vertu de la définition de ce qu'est Dieu. Formulé de nombreuses fois au cours de l'histoire, c'est cependant à Descartes qu'on le rapporte le plus souvent, dans les Méditations Métaphysiques. Il avait auparavant été avancé au VI siècle par Boèce, et au XI siècle par Anselme de Cantorbéry.
- Az ontológiai istenérv teológiai és filozófiai fogalom, egy kísérlet Isten létezésének bizonyítására. Az a fő jellegzetessége, hogy tisztán logikai alapokra kívánja helyezni a bizonyítást. Az a priori istenérvet Kant óta "ontológiai istenérvnek" szokás nevezni.
- La prova ontologica è una dimostrazione logica dell'esistenza dell'essere. Per traslazione, nella scolastica divenne la dimostrazione a priori dell'esistenza di Dio. Sin dal tempo dei presocratici si ebbero numerosi tentativi e confutazioni di prove ontologiche: pensiamo all'Uno di Parmenide o al discorso di Socrate sugli Dèi (che gli valse l'accusa di empietà). La maggior parte di simili argomenti si basavano sull'identità tra essere e pensare.
- Det ontologiske gudsbevis ble først formulert av Anselm av Canterbury og består i forenklet form av to premisser og en konklusjon: P1: Gud er et fullkomment vesen. P2: Å være fullkommen innebærer å eksistere. K: Gud eksisterer. Gudsbeviset som kalles det «ontologiske» - i dette henseendet vil betegnelsen ontologi gjelde for enhver diskusjon som dreier seg om det værendes vesen - er det tredje av de store bevisene.
- Dowód ontologiczny - łac. ratio Anselmi, dowód na istnienie Boga autorstwa Anzelma z Canterbury. Do dziś trwają spory dotyczące poprawności tego dowodu i mimo kolejnych "obaleń" wciąż intryguje on filozofów i logików.
- Primeira premissa: Se «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» existisse apenas na mente, seguir-se-ia que «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» seria aquilo mesmo maior do que o qual alguma coisa se pode pensar. Segunda premissa: Mas, isto, em virtude da própria definição de Deus, é impossível. Conclusão: Portanto, é forçoso concluir que «aquilo maior do que o qual nada se pode pensar» existe não só na mente como também na realidade.
- Argumentul ontologic este un argument deductiv a priori. Este o încercare de a se ajunge la ideea existenţei lui Dumnezeu, prin analiza conceptuală, pornind de la conceptul lui Dumnezeu ca fiinţă perfectă. Argumentul a fost dezvoltat pentru prima dată de Sf. Anselm în Proslogion cap. II. După ce Descartes dă o reformulare a argumentului, el a fost acceptat de Spinoza şi de Leibniz.
- Det ontologiska gudsbeviset, ett argument som söker påvisa Guds existens genom en reflexion av gudsbegreppets innehåll. Guds existens är enligt detta argument logiskt eller begreppsligt nödvändig. Om man skulle anta att Gud inte existerade, skulle man enligt argumentets förespråkare kunna härleda en motsägelse. Den förste kände förespråkaren av ett ontologiskt gudsbevis var Anselm av Canterbury. Enligt denne är Gud "det om vilket inget större kan tänkas".
- Ontolojik Kuram, Tanrı'nın var olmasını, yetkin ve kusursuz olması ile açıklamaya çalışan Teist kuramdır. Tanrı'nin varlığının ispatı konusunda Ontolojik argüman şöyledir: Tanrı en yetkin varlıktır. Varolmamak en yetkin olmayla çelişir, dolaysıyla Tanrı varolmak zorundadır. Bu argüman ilk olarak İbn-i Sina tarafından kullanılmıştır. Daha sonra Descartes de Tanrının varlığının isbatı için bu argümanı kullanmıştır.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
