Odoric of Pordenone (real name Odorico Mattiussi or Mattiuzzi) was one of the chief travellers of the later Middle Ages. His account of his visit to China was an important source for the account of John Mandeville; many of the uncredible reports in Mandeville have proven to be garbled versions of Odoric's eyewitness descriptions.
| Property | Value |
|---|
| dbpedia-owl:Person/birthDate
|
- 1286-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:Person/deathDate
| |
| dbpedia-owl:Person/individualisedPnd
| |
| dbpedia-owl:Saint/beatifiedBy
| |
| dbpedia-owl:Saint/beatifiedDate
|
- 1775-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:Saint/feastDay
| |
| dbpedia-owl:Saint/majorShrine
| |
| dbpedia-owl:Saint/veneratedIn
| |
| dbpedia-owl:beatifiedBy
| |
| dbpedia-owl:beatifiedDate
|
- 1775-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:birthDate
|
- 1286-01-01 00:00:00 (xsd:date)
|
| dbpedia-owl:deathDate
| |
| dbpedia-owl:feastDay
| |
| dbpedia-owl:majorShrine
| |
| dbpedia-owl:thumbnail
| |
| dbpedia-owl:veneratedIn
| |
| dbpprop:abstract
|
- Odoric of Pordenone (real name Odorico Mattiussi or Mattiuzzi) was one of the chief travellers of the later Middle Ages. His account of his visit to China was an important source for the account of John Mandeville; many of the uncredible reports in Mandeville have proven to be garbled versions of Odoric's eyewitness descriptions.
- Odorich von Portenau (eigentlich Odorico de Portu Naonis, auch Odorico da Pordenone) war ein Franziskanermönch und wurde durch seinen Fußmarsch von Pordenone nach Peking weltberühmt. Er wird aufgrund seiner Herkunft von Österreichern heute als erster Weltreisender ihrer Nation in Anspruch genommen.
- Odoric de Pordenone o Oderic de Pordenone (Odoric Mattiussi o Mattiuzzi) fou un viatger de l'edat mitjana que va anar a Xina. Va ser plagiat per John Mandeville uns anys després que va escriure un relat sobre un suposat viatge a Xina basat en les observacions de Pordenone. Aquest va estar acompanyat en el viatge (al menys en una part) pel monjo irlandès Jaume d'Irlanda. Era d'origen txec i va agafar hàbits de franciscà a Udine. Vers el 1316 fou missioner a l'est i no va retornar fins finals del 1329 o començaments del 1330. Pel seu relat se sap que va estar a l'Índia (occidental) vers el 1322 i a Xina entre 1323 i 1328. Va iniciar el seu viatge (entre 1316 i 1318) a Venècia i va anar a Constantinoble, de allí a Trebisonda, Erzurum, Tabriz i Sultanieh, totes ciutats on els franciscans tenien seus. De allí va passar a Kashan i Yazd, i després va tirar enrere cap a Persèpolis, Shiraz i Bagdad, seguint capo al golf Pèrsic. A Ormuz va embarcar cap a l'Índia i va arribar a Thana prop de Bombai, on feia poc el governador havia fet matar a tres franciscans italians i un de georgià; Fra Jordà Català (Jordanus Catalanus), un dominic de l'Índia, primer bisbe del país a la diòcesi de Quilon, va agafar el seus ossos i els va portar a Supera, prop de Bassein, a menys de 50 km al nord de Bombai, on els va enterrar. Oderic va desenterrar les relíquies i les va portar en endavant al damunt. Va visitar Malabar, Pandarani (20 km. al nord de Calicut), Cranganore, i Kulam o Quilon, i de allí va anar a Ceilan i després al santuari de Sant Tomàs Apòstol a Maylapur prop de Madras. De l'Índia va sortir en vaixell cap a Sumatra, i va visitar alguns ports del nord de l'illa i després va passar a Java, Borneo, i cap a Xampa (sud de Vietnam) i fins a Canton o Guangzhou, que en aquell temps s'anomenava Chin-Kalan o Gran Xina (Mahachin). De Guangzhou va viatjar als ports de Fujian, i a un dels ports d'aquesta costa, llavors anomenat Zayton i actual Xiamen, va fundar dues cases dels franciscans; en una d'elles foren dipositats els ossos dels màrtirs que portava. Després va anar a Fuzhou i cap a Zhejiang visitant Hangzhou, llavors amb el nom de Cansay, Khanzai, o Quinsai (Residència Reial), que descriu com la ciutat més gran del mon i de la que dona força detalls. Va seguir a Nanjing i va creuar el riu Yangtze, i pel Gran Canal de Xina va arribar a la seu del gran khan (probablement Yesün Temür Khan), a la ciutat de Cambalec (també Cambaleth, Cambaluc, i altres variants) que és la moderna Pequín, on va romandre tres anys, segurament servint a una de les esglésies fundades per l'arquebisbe Joan de Monte Corvino en aquestes contrades. Va retornar per les terres que diu que eren del Preste Joan (probablement Mongòlia) i per una ciutat de nom Casan va entrar cap al Tibet on potser va visitar Lhasa, i de allí va tornar per ruta desconeguda cap a l'Imperi persa, a la terra dels assassins a les muntanyes Elburz. La següent indicació es que ja era a Venècia i només se sap que va passar per Tabriz. La vaguetat de la part final del viatja contrasta amb els detalls i la claredat de la primera part. Va servir a la casa de religió de Sant Antoni de Pàdua a Pàdua on el maig del 1330 va escriure la història dels seus viatges que fou traduïda al llatí per Fra Guillem de Solagna. Quan anava a la cort del papa a Avinyó, es va posar malalt; va retornar a Udine i allí va morir el 1331. El títol més habitual de la seva obra és "Els viatges de Fra Odoric". El viatge d'Oderic cal veure'l com a part de les iniciatives diplomàtiques iniciades pel papa Innocenci IV que va enviar ambaixadors franciscans a Mongòlia el 1254, i en els anys que van seguir van seguir altres ambaixades. Niccolò, Marfeo, i Marco Polo van ver viatges el 1260 i 1271, i el 1291 el missioner Joan de Monte Corvino (per compte del papa Nicolau IV) Fou declarat sant el 1755. Una estàtua (un bust) se li va erigir a Pordenone el 1881. La seva obra fou traduïda a nombroses llengües entre les quals el francès i l'italià i van ser molt populars, però foren perjudicades per la narració de Sir John Mandeville que al relat de Oderic hi va afegir faules i invencions, adornades amb uns bons coneixements astronòmics. Es coneixen 73 manuscrits de la seva obra en llatí, francès i italià, el principal a París a la Biblioteca Nacional, manuscrits 2584, fols 118 r. 127 v. de 1350. La primera versió impresa fou a Pesaro el 1513.
- Odorik de Pordenone (někdy Oldřich z Furlánska) zvaný Oldřich Čech, byl františkánský mnich, misionář a cestovatel.
- Odoric de Pordenone, né vers 1286 à Pordenone, mort le 14 janvier 1331 à Udine a été un des rares voyageurs occidentaux à se rendre en Extrême-Orient pendant le Moyen Âge. Le récit de son voyage en Chine, dicté à Guillaume de Solagna, est authentique et fiable, au contraire de celui de Jean de Mandeville, qui le pille pour alimenter un récit de voyage imaginaire et fantaisiste.
- De zalige Oderich Mattiuzzi van Pordenone, of van Portenau, was een Italiaans geestelijke en een van de belangrijkere ontdekkingsreizigers van de late middeleeuwen.
- Odoric de Pordenone (Odorich von Portenau, Odorico de Portu Naonis, eller Odorico da Pordenone, egentlig Odoric Mattiussi eller Mattiuzzi, født mellom 1265 og 1286 i Villanova ved Pordenone i Italia; død 14. januar 1331 i Udine) var en fransiskanermunk som ble berømt for sin reise fra Pordenone til Beijing.
- Odoryk de Pordenone – włoski franciszkanin i misjonarz, autor relacji z podróży na Daleki Wschód. W 1296 roku wyruszył z misją na Bliski Wschód, następnie powrócił do Włoch, by w 1317 roku wyruszyć – tym razem na Daleki Wschód. Przez Azję Mniejszą, Indie, Cejlon, Sumatrę, Jawę oraz Indochiny dotarł do Chin. W Pekinie współpracował z innym franciszkaninem arcybiskupem Janem z Montecorvino. Po jego śmierci w 1328 Odoryka wybrano arcybiskupem Pekinu. Jako arcybiskup odwiedził Tybet. Jako pierwszy Europejczyk widział siedzibę Dalaj Lamy. W Turkiestanie otrzymał od chana pozwolenie na osiedlenie się braci mniejszych w jego państwie. Po przebyciu blisko 50 000 km misjonarz zdecydował się na powrót do Europy, by zachęcić papieża do wyłania nowych misjonarzy do Chin. Po powrocie sprawozdanie Odoryka z podróży spisał w Padwie Wilhelm z Solagna. Relacja ta jest znana pod tytułami Itinerarium, Liber de mirabilibus mundi oraz Descriptio terratum. Została przetłumaczona na kilka języków; zawierała wiele fantastycznych opisów (m. in. o skorupach żółwich większych niż katedralne kopuły). Odoryka z Pordenone beatyfikował papież Benedykt XIV w 1755. Zakony franciszkańskie obchodzą liturgiczne wspomnienie tego błogosławionego w dniu 14 stycznia.
- Одорико Порденоне или Одорик Фриульский — один из самых знаменитых путешественников средневековья, посетивший Индию, Суматру и Китай. В 1775 г. состоялась его беатификация.
- 鄂多立克 Odorico da Pordenone（约1286年–1331年1月14日）意大利方济各会托钵僧，是中世纪著名的旅行家，著有《鄂多立克东游录》，和马可波罗、伊本·白图泰、尼可罗·康提一同被称为中世纪四大旅行家。
|
| dbpprop:beatifiedBy
| |
| dbpprop:beatifiedDate
| |
| dbpprop:birthPlace
| |
| dbpprop:caption
| |
| dbpprop:dateOfBirth
| |
| dbpprop:deathDate
| |
| dbpprop:deathPlace
| |
| dbpprop:feastDay
| |
| dbpprop:hasPhotoCollection
| |
| dbpprop:imagesize
| |
| dbpprop:majorShrine
| |
| dbpprop:name
|
- Blessed Odoric of Pordenone
|
| dbpprop:veneratedIn
| |
| dbpprop:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbpprop:wordnet_type
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Odoric of Pordenone (real name Odorico Mattiussi or Mattiuzzi) was one of the chief travellers of the later Middle Ages. His account of his visit to China was an important source for the account of John Mandeville; many of the uncredible reports in Mandeville have proven to be garbled versions of Odoric's eyewitness descriptions.
- Odorich von Portenau (eigentlich Odorico de Portu Naonis, auch Odorico da Pordenone) war ein Franziskanermönch und wurde durch seinen Fußmarsch von Pordenone nach Peking weltberühmt. Er wird aufgrund seiner Herkunft von Österreichern heute als erster Weltreisender ihrer Nation in Anspruch genommen.
- Odoric de Pordenone o Oderic de Pordenone (Odoric Mattiussi o Mattiuzzi) fou un viatger de l'edat mitjana que va anar a Xina. Va ser plagiat per John Mandeville uns anys després que va escriure un relat sobre un suposat viatge a Xina basat en les observacions de Pordenone. Aquest va estar acompanyat en el viatge (al menys en una part) pel monjo irlandès Jaume d'Irlanda. Era d'origen txec i va agafar hàbits de franciscà a Udine.
- Odorik de Pordenone (někdy Oldřich z Furlánska) zvaný Oldřich Čech, byl františkánský mnich, misionář a cestovatel.
- Odoric de Pordenone, né vers 1286 à Pordenone, mort le 14 janvier 1331 à Udine a été un des rares voyageurs occidentaux à se rendre en Extrême-Orient pendant le Moyen Âge. Le récit de son voyage en Chine, dicté à Guillaume de Solagna, est authentique et fiable, au contraire de celui de Jean de Mandeville, qui le pille pour alimenter un récit de voyage imaginaire et fantaisiste.
- De zalige Oderich Mattiuzzi van Pordenone, of van Portenau, was een Italiaans geestelijke en een van de belangrijkere ontdekkingsreizigers van de late middeleeuwen.
- Odoric de Pordenone (Odorich von Portenau, Odorico de Portu Naonis, eller Odorico da Pordenone, egentlig Odoric Mattiussi eller Mattiuzzi, født mellom 1265 og 1286 i Villanova ved Pordenone i Italia; død 14. januar 1331 i Udine) var en fransiskanermunk som ble berømt for sin reise fra Pordenone til Beijing.
- Odoryk de Pordenone – włoski franciszkanin i misjonarz, autor relacji z podróży na Daleki Wschód. W 1296 roku wyruszył z misją na Bliski Wschód, następnie powrócił do Włoch, by w 1317 roku wyruszyć – tym razem na Daleki Wschód. Przez Azję Mniejszą, Indie, Cejlon, Sumatrę, Jawę oraz Indochiny dotarł do Chin. W Pekinie współpracował z innym franciszkaninem arcybiskupem Janem z Montecorvino. Po jego śmierci w 1328 Odoryka wybrano arcybiskupem Pekinu.
- Одорико Порденоне или Одорик Фриульский — один из самых знаменитых путешественников средневековья, посетивший Индию, Суматру и Китай. В 1775 г. состоялась его беатификация.
- 鄂多立克 Odorico da Pordenone（约1286年–1331年1月14日）意大利方济各会托钵僧，是中世纪著名的旅行家，著有《鄂多立克东游录》，和马可波罗、伊本·白图泰、尼可罗·康提一同被称为中世纪四大旅行家。
|
| rdfs:label
|
- Odoric of Pordenone
- Odorich von Portenau
- Odoric de Pordenone
- Odorik z Pordenone
- Odoric de Pordenone
- Odorico da Pordenone
- Oderich van Pordenone
- Odoric de Pordenone
- Odoryk de Pordenone
- Одорико Порденоне
- 鄂多立克
|
| owl:sameAs
| |
| skos:subject
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:name
|
- Blessed Odoric of Pordenone
|
| foaf:page
| |
| is dbpprop:redirect
of | |
| is owl:sameAs
of | |
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
