| dbpprop:abstract
|
- The Occitano-Romance branch of Romance languages encompasses the dialects pertaining to the Occitan and the Catalan languages situated in France, Spain, Andorra, Monaco, parts of Italy, and historically in the County of Tripoli and the possessions of the Crown of Aragon. The existence of this group of languages is discussed both in linguistic and political basis. According to certain linguists Occitan should be included in Gallo-Romance, and according to others both Occitan and the Catalan should be considered Gallo-Romance. However, other linguists consider Catalan as part of the Ibero-Romance languages. The issue at debate is as political as it is linguistic, since the division on Gallo-Romance and Ibero-Romance languages stems from the current nation-states of France and Spain, and thus is based more on territorial criteria than historic and linguistic criteria. One of the main proponents of the unity of the languages of the Iberian peninsula was Spanish philologist Ramon Menendez Pidal, while from long time ago others like Wilhelm Meyer-Lubke (Das Katalanische, Heidelberg, 1925) have supported the kinship of Occitan and Catalan. During the Middle Ages, for five centuries (8th to 13th) of political and social convergence of these territories, there was no clear distinction or separation between the Occitan and the Catalan. For instance, the Provençal troubadour, Albert de Sisteron, says: "Tell me which are better, French or Catalans, and place me among the Catalans, the Gascons, Provençal, Limousins, Auvergnats and Viennois". In Marseille, a typical Provençal song is called 'Catalan song'. (M. Milà i Fontanals, De los Trobadores en España, p. 487)
- La branca de les llengües occitanoromàniques junta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra i a l'est d'Espanya. L'existència d'aquesta branca està en discussió tant per bases lingüístiques com per polítiques. Segons alguns lingüistes, l'occità hauria d'incloure's a les llengües gal·loromàniques, i segons altres lingüistes el català també hauria de pertànyer a les gal·loromàniques. Encara que altres lingüistes consideren que el català forma part de les llengües iberoromàniques. La qüestió en debat és tant de base política com de lingüística, ja que la divisió en llengües gal·loromàniques i iberoromàniques prové de la divisió dels estats d'Espanya i França, i, per això, la divisió té en compte més els criteris politicoadministratius que els històrics i lingüístics. Un dels principals proponents de la unitat de les llengües de la Península Ibèrica és el filòleg Ramón Menéndez Pidal, mentre que altres com Wilhelm Meyer-Lübke (Das Katalanische, Heidelberg, 1925) sempre han fet suport al parentiu que tenen la llengua catalana amb l'occitana. Hi ha uns fets històrics indiscutibles, però. la llengua catalana i l'occitana tenen en comú l'origen en una mateixa mena de llatí, el diasistema gal·loromànic. Aquest llatí és el resultat d'una mateixa intensitat de la romanització a Catalunya i a Occitània, relacionada amb la proximitat de Roma, i també és la conseqüència d'un mateix substrat ibèric, si més no al sud d'Occitània. Les dues llengües comparteixen també el superstrat visigòtic i el fràncic, a més de la curta presència musulmana, si més no a la Catalunya Vella. El naixement del català i de l'occità s'esdevingué també en un moment de relacions per la pertinença de la Catalunya Vella i d'Occitània a l'Imperi Carolingi. Durant l'edat mitjana, aproximadament durant cinc segles on hi havia una relació política, religiosa, comercial i cultural entre Occitània i Catalunya, encara no hi havia una clara diferència entre l'occità i el català. Al segle XII, la koiné de la poesia dels trobadors influí molt en el naixement del català literari. L'occità d'aquesta poesia dels trobadors, com a primera llengua vulgar que assolí el conreu culte, esdevingué un exemple d'ús formal de la llengua vulgar i quan en el català existien diferents alternatives formals, com en el cas de l'article, influí en la tria. Després, a partir del segle XIII, les diferències entre l'occità i el català s'accentuaren a poc a poc, un cop formada la koiné literària catalana i acabada la influència del Casal de Barcelona a Occitània, per la mort de Pere I el Catòlic a Muret.
- 'Оксита́но-рома́нські мо́ви' – окситанська та каталанська мови разом зі своїми численними діалектами. Ці мови поширені у 5 країнах Західної Європи : Іспанії, Франції, Андоррі, Італії та Монако. Історично ці мови використовувалися також у Північній Африці та в Арагонському королівстві, зокрема у Афінському графстві та Південній Італії. Каталанська та окситанська мови від VIII ст. являли собою одну мовну спільноту, ці мови остаточно розділилися у XIII ст. У часи трубадурів окситанську (гасконську, провансальську, ланґедокську, овернську) та каталанську мови не розділяли, вважаючи однією мовою. Навіть у XIX ст. однією з загальновживаних назв каталанської мови була назва 'лімузенська' (так зараз називається один з діалектів окситанської мови, яким говорять у Південній Франції).
|
| rdfs:comment
|
- The Occitano-Romance branch of Romance languages encompasses the dialects pertaining to the Occitan and the Catalan languages situated in France, Spain, Andorra, Monaco, parts of Italy, and historically in the County of Tripoli and the possessions of the Crown of Aragon. The existence of this group of languages is discussed both in linguistic and political basis.
- La branca de les llengües occitanoromàniques junta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra i a l'est d'Espanya. L'existència d'aquesta branca està en discussió tant per bases lingüístiques com per polítiques. Segons alguns lingüistes, l'occità hauria d'incloure's a les llengües gal·loromàniques, i segons altres lingüistes el català també hauria de pertànyer a les gal·loromàniques.
- 'Оксита́но-рома́нські мо́ви' – окситанська та каталанська мови разом зі своїми численними діалектами. Ці мови поширені у 5 країнах Західної Європи : Іспанії, Франції, Андоррі, Італії та Монако.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
