| dbpprop:abstract
|
- Obscurantism (from the Latin obscurans, "darkening") is the practice of deliberately preventing the facts or full details of something from becoming known. There are two common senses of this: (1) opposition to the spread of knowledge—a policy of withholding knowledge from the general public; and (2) a style (as in literature, art, philosophy, or theology) characterized by deliberate vagueness or abstruseness. In this article, obscurantism in the first and second senses are explained in separate sections, below. The term derives from the title of the 16th-century satire Epistolæ Obscurorum Virorum ("Letters of Obscure Men") based upon the real-life dispute between German humanist Johann Reuchlin and Dominican monks such as Johannes Pfefferkorn as to whether all Jewish books should be burned as un-Christian or not. The letters satirized the monks' arguments for burning "un-Christian" works, Enlightenment philosophers used the term for conservative, especially religious enemies of progressive Enlightenment and its concept of the liberal spread of knowledge. Friedrich Nietzsche distinguishes the obscurantism of metaphysics and theology from the "more subtle" obscurantism of Kant's critical philosophy and modern philosophical skepticism, claiming that obscurantism is that which obscures existence: "The essential element in the black art of obscurantism is not that it wants to darken individual understanding but that it wants to blacken our picture of the world, and darken our idea of existence."
- Obskurität bezeichnet eine Verdunkelung im übertragenen Sinne einer Unklarheit. Das zugehörige Adjektiv obskur wird im Deutschen seit dem 17. Jahrhundert in der Bedeutung „dunkel, unbekannt, verdächtig, [von] zweifelhafter Herkunft“ verwendet. Das Wort ist aus dem gleichbedeutenden lateinischen ob-scurus entlehnt, welches in der ursprünglichen Bedeutung „bedeckt“ zu der indogermanischen Wortwurzel *[s]keu- „bedecken“ gehört.
- Obscurantisme és un terme utilitzat pels adeptes del laicisme per a descriure l'estat d'esperit d'immobilisme de persones que defenen, sovint per motius religiosos, les veritats eternes de la revelació i que s'oposen activament a les valors de la il·lustració i de la revolució francesa: la recerca de la veritat per a mètodes científics, la llibertat d'expressió en les arts i la premsa i finalment el progrès social i democràtic segons els principis de llibertat, igualtat, fraternitat. Es parla així de l'obscurantisme dels reis de Castella durant la contrareforma, del qual Felip II de Castella hauria sigut l'exponent per excel·lència, de l'obscurantisme de l'església catòlica en la seva oposició contra les descobertes de Nicolau Copèrnic, de Galileo Galilei i molts altres científics. La política obscurantista i repressiva de l'estat espanyol explica que les teories de Copèrnic, publicades entre 1507 i 1532, només al 1774 poden divulgar-se obertament dos segles més tard per a la primera vegada a Espanya, amb la publicació de l'Estado de la Astronomía en Europa de Jordi Joan i Santacília. Avui, el terme s'utilitza també per a descriure l'actitud dels evangèlics americans en la lluita contra la teoria de l'evolució, dels adeptes de la teoria del disseny intel·ligent i del creacionisme així com de certs moviments conservadors de l'islamisme que volen defendre la seva autenticitat contra la influència del modernisme occidental que consideren com a dolent.
- El Oscurantismo es la sistemática oposición al progreso, al cuestionamiento de dogmas y a la difusión del conocimiento más allá de ciertos límites. El Oscurantismo es lo opuesto al Libre pensamiento y es con frecuencia asociado por sus opositores con los fundamentalismos religiosos. El oscurantismo, como se ha documentado en los estudios sobre la Edad Media, se basa precisamente en la imposición de límites, que afectan la extensión y difusión del conocimiento. Uno de los principales objetivos de este control en el medioevo era impedir el cuestionamiento de dogmas. Si bien es muy complejo indagar sobre los orígenes del pensamiento dogmático, éste consiste en la posesión de una doctrina o de un conjunto de creencias sustentadas en la autoridad, que no admiten análisis o evidencias que las invaliden. Por ejemplo en el mundo medieval occidental, esto se manifestaría en las frecuentes amenazas sobre teóricos que planteasen otras realidades filosóficas y religiosas que emulaban el Cristianismo, o que sencillamente ponían en práctica tradiciones religiosas de otras culturas mezclandolas con los dogmas occidentales cristianos. Por otra parte, pensadores y teóricos fueron condenados durante la Edad Media por el cuestionamiento de la realidad como era entendida y aceptada para la epoca. Estas acciones se ejecutaron en pro de prevenir desequilibrios en el colectivo social, a consecuencia de las nuevas teorias o ideas planteadas. Consiste en negar los derechos cívicos-civiles, ejemplificándose también en cierta opresión ejercida por la Santa Inquisición durante la Edad Media.
- Pour les courants intellectuels et politiques progressistes, héritiers de la philosophie des Lumières, l’obscurantisme est une attitude d'opposition à la diffusion du savoir, dans quelque domaine que ce soit.
- Per oscurantismo (dal latino obscurans) si intende una sistematica pregiudiziale opposizione al progresso, attraverso la messa in discussione di teorie ed idee innovative e la limitazione della diffusione della conoscenza oltre certi limiti. Si tratta di un termine esplicitamente dispregiativo nato all'incirca nel XVIII secolo in antitesi all'Illuminismo. Viene utilizzato da correnti di pensiero che si autodefiniscono progressiste per indicare l'atteggiamento culturale proprio di chi si schiera contro una visione dinamica della cultura ed una diffusione del pensiero e della ricerca scientifica e intellettuale in qualunque campo del sapere. In tale accezione il termine viene usato ancor oggi per connotare negativamente linee di pensiero che sembrano negare la libertà di pensiero e la libertà dell'individuo contro credenze o imposizioni ideologiche.
- 蒙昧主義(もうまいしゅぎ)(英:Obscurantism、仏:Obscurantisme、独:Obskurität)(反啓蒙主義と訳されることも)とは、新しく合理的な概念を拒絶し、古い権威を擁護する態度。啓蒙主義者らによって、批判対象へのレッテル張りとして使われた。 また、本や発言の内容がわざとぼかしたかのように曖昧で何を言っているか分からないような物言いにも対しても使われ、この用法ではカタカナでオブスキュランティズムと書かれることが多い。この使い方はとりわけ哲学の分野で使われることが比較的多く、例えば、アラン・ソーカルは『知の欺瞞』においてジャック・ラカンやジル・ドゥルーズといったフランス現代思想の思想家や哲学者たちが衒学のために必要もないのに数式や数学的概念をいい加減に用い、記述を分かりやすくするどころか曖昧で難解にしているとの批判を加えた(詳しくはソーカル事件を参照)。とはいえ、当然の事ながら文体や表現の難解さや曖昧さに普遍的基準はなく、反対者からの恣意的なレッテル張りとして使われるという側面も否定しがたい。
- Obscurantisme is de neiging om de beschaving van mens en maatschappij als ongunstig te beschouwen of tegen te houden, en om het irrationele meer ruimte te geven dan de rede. Deze neiging kan vorm krijgen in een denkwijze, een leer of in gerichte handelwijzen. Een persoon die zodanig gedrag vertoont noemt men een obscurant. Obscurantisme kan worden gezien als het tegengestelde van Verlichting. De 18e-eeuwse Verlichtingsdenker Marquis de Condorcet schreef veel over het verschijnsel, en definieerde het als "de tirannie van de arglist over de onwetendheid". In academische debatten wordt de term "obscurantistisch" nogal eens gebruikt om een opponent af te schilderen als tegenstander van de vrije uitwisseling van gedachten. Onder andere de Duitse filosoof Martin Heidegger kreeg soms dit verwijt van zijn opponenten. Obscurantistische verschijnselen worden in de hoofdstroom van het Westers denken vaak geassocieerd met orthodox-religieuze groeperingen die zich aan de Westerse beschaving onttrekken of zich ertegen afzetten. Meestal wordt de term fundamentalisme gebruikt om dergelijke obscurantistische denk- en handelwijzen mee aan te duiden. De term 'obscurantistisch' wordt meestal gebruikt in ongunstige zin. Een voorbeeld van een organisatie die expliciet beoogt de beschaving naar Westers model om te keren op een filosofische basis is de Closed Society Foundation, opgericht door de Tsjetsjeen Khozh-Ahmed Noukhaev.
- O Obscurantismo é um hábito de ocultar fatos e argumentos que possam denunciar ou contraditar, atos, opiniões, argumentos e afirmações de certos grupos que se arvoram donos da verdade. O obscurantismo é uma atitude, política, religião ou doutrina que se opõe a difusão dos conhecimentos científicos entre as classes populares. Obscurantismo, é um estado de espírito oposto à razão e ao progresso intelectual e material; um desejo de não instrução, um estado de completa ignorância; doutrina contrária ao progresso.
- Обскурантизм (мракобесие, реакционность) — враждебное отношение к просвещению и науке, прогрессу вообще. Центральное место в мракобесии часто занимает защита догм.
- Bilmesinlercilik (ayrıca Obskürantizm), belli sınırların ötesinde bilginin yayımı ve büyümesine gösterilen yeğinli bir muhalefettir. Özgür düşüncenin karşıtıdır ve genellikle dinci köktencilikle birliktedir. G. W. F. Hegel ve takipçilerinin ve daha yakın zamanlarda Martin Heidegger'in felsefi düşüngüleri (ideolojileri) ile eşleştirilir. Bu tanıma örnek olarak, kitap yasaklamak sayılabilir.
- Мракобі́сся (обскурантизм) — негативне ставлення до освіти і прогресу, відсталість, реакційність. Центральне місце в мракобіссі займає захист догм. Будучи явно лайливим, це слово застосовується не в його конкретнім значенні, хоча теоретично можливо його застосування в точному термінологічному змісті.
- 愚民政策(英文:Obscurantism)是指统治者钳制民众思想的政策:统治者愚弄人民,让人民变成无知的顺民,从而更加容易统治。
|
| rdfs:comment
|
- Obscurantism (from the Latin obscurans, "darkening") is the practice of deliberately preventing the facts or full details of something from becoming known. There are two common senses of this: (1) opposition to the spread of knowledge—a policy of withholding knowledge from the general public; and (2) a style (as in literature, art, philosophy, or theology) characterized by deliberate vagueness or abstruseness.
- Obskurität bezeichnet eine Verdunkelung im übertragenen Sinne einer Unklarheit. Das zugehörige Adjektiv obskur wird im Deutschen seit dem 17. Jahrhundert in der Bedeutung „dunkel, unbekannt, verdächtig, [von] zweifelhafter Herkunft“ verwendet. Das Wort ist aus dem gleichbedeutenden lateinischen ob-scurus entlehnt, welches in der ursprünglichen Bedeutung „bedeckt“ zu der indogermanischen Wortwurzel *[s]keu- „bedecken“ gehört.
- Obscurantisme és un terme utilitzat pels adeptes del laicisme per a descriure l'estat d'esperit d'immobilisme de persones que defenen, sovint per motius religiosos, les veritats eternes de la revelació i que s'oposen activament a les valors de la il·lustració i de la revolució francesa: la recerca de la veritat per a mètodes científics, la llibertat d'expressió en les arts i la premsa i finalment el progrès social i democràtic segons els principis de llibertat, igualtat, fraternitat.
- El Oscurantismo es la sistemática oposición al progreso, al cuestionamiento de dogmas y a la difusión del conocimiento más allá de ciertos límites. El Oscurantismo es lo opuesto al Libre pensamiento y es con frecuencia asociado por sus opositores con los fundamentalismos religiosos. El oscurantismo, como se ha documentado en los estudios sobre la Edad Media, se basa precisamente en la imposición de límites, que afectan la extensión y difusión del conocimiento.
- Pour les courants intellectuels et politiques progressistes, héritiers de la philosophie des Lumières, l’obscurantisme est une attitude d'opposition à la diffusion du savoir, dans quelque domaine que ce soit.
- Per oscurantismo (dal latino obscurans) si intende una sistematica pregiudiziale opposizione al progresso, attraverso la messa in discussione di teorie ed idee innovative e la limitazione della diffusione della conoscenza oltre certi limiti. Si tratta di un termine esplicitamente dispregiativo nato all'incirca nel XVIII secolo in antitesi all'Illuminismo.
- Obscurantisme is de neiging om de beschaving van mens en maatschappij als ongunstig te beschouwen of tegen te houden, en om het irrationele meer ruimte te geven dan de rede. Deze neiging kan vorm krijgen in een denkwijze, een leer of in gerichte handelwijzen. Een persoon die zodanig gedrag vertoont noemt men een obscurant. Obscurantisme kan worden gezien als het tegengestelde van Verlichting.
- O Obscurantismo é um hábito de ocultar fatos e argumentos que possam denunciar ou contraditar, atos, opiniões, argumentos e afirmações de certos grupos que se arvoram donos da verdade. O obscurantismo é uma atitude, política, religião ou doutrina que se opõe a difusão dos conhecimentos científicos entre as classes populares.
- Обскурантизм (мракобесие, реакционность) — враждебное отношение к просвещению и науке, прогрессу вообще. Центральное место в мракобесии часто занимает защита догм.
- Bilmesinlercilik (ayrıca Obskürantizm), belli sınırların ötesinde bilginin yayımı ve büyümesine gösterilen yeğinli bir muhalefettir. Özgür düşüncenin karşıtıdır ve genellikle dinci köktencilikle birliktedir. G. W. F. Hegel ve takipçilerinin ve daha yakın zamanlarda Martin Heidegger'in felsefi düşüngüleri (ideolojileri) ile eşleştirilir. Bu tanıma örnek olarak, kitap yasaklamak sayılabilir.
- Мракобі́сся (обскурантизм) — негативне ставлення до освіти і прогресу, відсталість, реакційність. Центральне місце в мракобіссі займає захист догм.
- 愚民政策(英文:Obscurantism)是指统治者钳制民众思想的政策:统治者愚弄人民,让人民变成无知的顺民,从而更加容易统治。
|