| dbpprop:abstract
|
- Noucentisme (Noucentista being its adjective) was a Catalan cultural movement of the early 20th century that originated largely as a reaction against Modernisme, both in art and ideology, and was, simultaneously, a perception of art almost opposite to that of avantgardists. In 1906, Eugeni d'Ors coined the term following the Italian tradition of naming styles after the centuries and using the phonetically equivalent words nou (nine) and nou (new) to suggest it was a renovation movement. The same year two essential works for Noucentisme were published: "Els fruits saborosos" by poet Josep Carner and "La nacionalitat catalana" by the Conservative politician Enric Prat de la Riba.
- Noucentisme war eine kulturelle Strömung in Katalonien, die im politischen Umfeld der 1906 von Enric Prat de la Riba gegründeten katalanistischen Bewegung Solidaritat Catalana aufkam. Sie endete 1923 mit dem Staatsstreich Primo de Riveras. In der Kunst erwies sich der Noucentisme als die katalanische Form des Neoklassizismus und war weitgehend eine Reaktion auf das „romantische Chaos“ des Modernisme.
- El Noucentisme és un moviment cultural, d'abast polític, que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d'Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. D'Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D'Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S'inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell. A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d'una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d'autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest. A nivell ideològic, el Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. Manifesten una preponderància de la línia respecte al color i defensen la sobrietat expressiva. És una reacció en contra del liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el laïcisme. S'oposa a aquests moviments amb una exigència intervencionista en els afers públics, un renovat espiritualisme, i una major importància de la voluntat en contra de la dada més empírica. Valora més la intel·ligència que la sensibilitat. El Noucentisme coincideix més amb les doctrines més mediterraneistes que s'estan donant a França en aquell moment. Doctrines originades en primer lloc per l’école romane i després per les aportacions de Cézanne i la retòrica classicista de l'esprit nouveau. El Noucentisme va servir a la burgesia catalana per refermar-se com a classe hegemònica i exportar el seu programa de millora a la resta d'Espanya. Hereta de la Renaixença l'afany de superació per veure la literatura catalana a un més alt nivell, en aquest cas a partir de la recuperació dels clàssics grecollatins i una gran atenció a la forma. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metàfores. La seva ideologia és la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. És una reacció contra el modernisme, el liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el laïcisme. La novel·la va ser un gènere menor durant aquest període, tot i això, Narcís Oller i Joaquim Ruyra en van escriure. La major producció de prosa eren relats breus i contes ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les a causa de que el text fos massa llarg. La producció de teatre va ser molt minsa, només van ser Carles Soldevila i Millàs-Raurell qui n'escriguren. Els autors més importants del període són Josep Carner i Eugeni d'Ors. Els artistes plàstics més representatius del Noucentisme foren escultors com Arístides Maillol -que tot i ser de la Catalunya del Nord i de estar més vinculat a París que a Barcelona coincidia amb l'estètica dels noucentistes de la Catalunya Sud-, Josep Clarà Enric Casanovas i Esteve Monegal. Entre els pintors cal destacar Joaquim Torres-Garcia, principal responsable de l'orientació mediterranista del moviment, Joaquim Sunyer, Xavier Nogués -sempre però amb una certa dosi d'ironia-, Francesc d'Assís Galí o Josep Aragay i Casanova.
- Novecentismus, nazývaný také generace 14 byl směr katalánské literatury, představující uměleckou opozici proti modernismu a avantgardě. Byl představován především katalánskými umělci na počátku 20. století (většina děl vznikla v letech 1906 – 1923). Umělci většinou žili bohémským způsobem života, vyznávali radikalismus a individualismus. Novecentismus v umění byl úzce spojen s politikou. V poesii novocentismus prosazoval návrat ke klasicismu, požadoval uhlazený a přesný jazyk, objektivitu, nestrannost, zájem o přírodu. Byli ovlivněni francouzským parnasismem a symbolismem. Nejvýznamnějším básníkem tohoto směru byl Josep Carner, autor květnatých, propracovaných básní, vynikajících krásou jazyka a ovlivněných barokem, dalšími významnými osobnostmi byl Pompeu Fabra, filolog a kodifikátor moderní katalánštiny či prozaik Eugeni d'Ors.
- Novecentismo, Generación del 14 o Vanguardias son las denominaciones genéricas de una estética principalmente literaria que agrupa a un conjunto de autores en su mayoría ensayistas situados entre la Generación del 98 y la Generación del 27. El término novecentismo fue acuñado en catalán por Eugenio d'Ors como noucentisme. Los autores catalanes del noucentisme derivaban de la Renaixença y que pretendían elevar la cultura catalana a un nivel europeo. Buscaban la belleza y la perfección formal, con el gusto por palabras arcaicas, referencias clásicas y ritmos armónicos. Aunque no poseen conciencia de grupo, sí que comparten algunos rasgos coincidentes, entre los que destacan su elevada preparación intelectual (escriben libros doctrinales y ensayos); su europeísmo, que anteponen al castellanismo noventayochista; la obsesión constante por una obra «bien hecha», alejada de cualquier improvisación, y un gran cuidado de la forma.
- Con Noucentisme s'intende il movimento culturale cha caratterizzò la Catalogna dei primi anni del XX secolo, in contrapposizione con il modernismo che aveva dominato il periodo precedente. Il nome venne coniato nel 1906 da Eugeni d'Ors seguendo la tradizione italiana di chiamare gli stili con il nome dei secoli in cui si erano sviluppati (ad esempio, il Quattrocento, il Cinquecento, ecc.. ) e sfruttando l'equivalenza fonetica del termine nou che in catalano significa sia "nove" che "nuovo". Noucentisme richiama così non solo il Novecento, ma dà inoltre l'idea di un movimento di rinnovazione. Sempre nel 1906 vennero inoltre pubblicate due opere essenziali del noucentisme quali: Els fruits saborosos del poeta Josep Carner e La nacionalitat catalana del politico conservatore Enric Prat de la Riba.
|
| rdfs:comment
|
- Noucentisme (Noucentista being its adjective) was a Catalan cultural movement of the early 20th century that originated largely as a reaction against Modernisme, both in art and ideology, and was, simultaneously, a perception of art almost opposite to that of avantgardists. In 1906, Eugeni d'Ors coined the term following the Italian tradition of naming styles after the centuries and using the phonetically equivalent words nou (nine) and nou (new) to suggest it was a renovation movement.
- Noucentisme war eine kulturelle Strömung in Katalonien, die im politischen Umfeld der 1906 von Enric Prat de la Riba gegründeten katalanistischen Bewegung Solidaritat Catalana aufkam. Sie endete 1923 mit dem Staatsstreich Primo de Riveras. In der Kunst erwies sich der Noucentisme als die katalanische Form des Neoklassizismus und war weitgehend eine Reaktion auf das „romantische Chaos“ des Modernisme.
- El Noucentisme és un moviment cultural, d'abast polític, que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d'Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg.
- Novecentismus, nazývaný také generace 14 byl směr katalánské literatury, představující uměleckou opozici proti modernismu a avantgardě. Byl představován především katalánskými umělci na počátku 20. století (většina děl vznikla v letech 1906 – 1923). Umělci většinou žili bohémským způsobem života, vyznávali radikalismus a individualismus. Novecentismus v umění byl úzce spojen s politikou.
- Novecentismo, Generación del 14 o Vanguardias son las denominaciones genéricas de una estética principalmente literaria que agrupa a un conjunto de autores en su mayoría ensayistas situados entre la Generación del 98 y la Generación del 27. El término novecentismo fue acuñado en catalán por Eugenio d'Ors como noucentisme. Los autores catalanes del noucentisme derivaban de la Renaixença y que pretendían elevar la cultura catalana a un nivel europeo.
- Con Noucentisme s'intende il movimento culturale cha caratterizzò la Catalogna dei primi anni del XX secolo, in contrapposizione con il modernismo che aveva dominato il periodo precedente. Il nome venne coniato nel 1906 da Eugeni d'Ors seguendo la tradizione italiana di chiamare gli stili con il nome dei secoli in cui si erano sviluppati (ad esempio, il Quattrocento, il Cinquecento, ecc.. ) e sfruttando l'equivalenza fonetica del termine nou che in catalano significa sia "nove" che "nuovo".
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
