| dbpprop:abstract
|
- The Northern Crusades or Baltic Crusades were crusades undertaken by the Christian kings of Denmark and Sweden, the German Livonian and Teutonic military orders, and their allies against the pagan peoples of Northern Europe around the southern and eastern shores of the Baltic Sea. Swedish and German Catholic campaigns against Russian Eastern Orthodox Christians are also sometimes considered part of the Northern Crusades. Some of these wars were called crusades during the Middle Ages, but others, including most of the Swedish ones, were first dubbed crusades by 19th century romantic nationalist historians. The east Baltic world was transformed by military conquest: first the Livs, Latgallians and Estonians, then the Semigallians, Curonians, Prussians and the Finns underwent defeat, baptism, military occupation and sometimes extermination by groups of Danes, Germans and Swedes.
- Die Litauerkriege des Deutschen Ordens in den Jahren 1303 bis 1410 waren eine mehr als hundert Jahre währende kriegerische Auseinandersetzung zwischen dem Deutschen Orden und dem Großfürstentum Litauen. Ursachen waren zum einen kriegerische Konflikte im 13. Jahrhundert, die durch verheerende Plünderungszüge litauischer Scharen in Livland ausgelöst wurden, zum anderen weitreichende Expansionsbestrebungen des Ordens im Verlauf des 14. Jahrhunderts. Der politisch und militärisch erstarkte Ritterorden verdeckte ab der Mitte des 14. Jahrhunderts seine territorialen Ansprüche auf Niederlitauen durch die Begründung, im Auftrag der Kurie die Christianisierung des heidnischen Litauens durchsetzen zu wollen. Die mittelalterliche Terminologie des Ordens bezeichnete die ihrer eigenständigen Religion, aufbauend auf Elementen der baltischen Mythologie, anhängende Bevölkerung Litauens in ihrer Gesamtheit als unbelehrbare Heiden, zu deren christlicher Bekehrung nur das Schwert verhalf. Der Ordenschronist Peter von Dusburg charakterisierte die Litauer um 1326 aus der Perspektive des Deutschen Ordens:
- Les Croades Bàltiques, també anomenades Croades Nòrdiques, van ser un seguit de campanyes militars dutes a terme per les potències de l'Occident cristià de finals de segle XII contra els pobles pagans que habitaven la ribera del mar Bàltic, al nord-est d'Europa: els pobles bàltics, així com els habitants originals de Prússia coneguts com antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics. El seu començament oficial va ser la crida del Papa Celestí III el 1193, si bé que els regnes germànics i escandinaus que ja havien estat convertits al catolicisme havien començat a guerrejar contra aquestes poblacions abans d'aquesta data. El conflicte es va perllongar fins al començament del segle XIV; com en bona part de les altres croades, els seus participants es desviaren del seu objectiu original i acabaren lluitant per parcelar el territori conquerit entre les ordes militars que les havien capitanejat, enfrontant-se també als Estats rus i polonès. La fundació de l'Estat de l'Orde Teutònic, de parla alemanya, a Prússia va ser el principal resultat de les croades bàltiques, i l'origen de la Prússia germànica (Preußen).
- Las cruzadas bálticas fueron cruzadas emprendidas durante la edad media por los reyes católicos de Suecia y Dinamarca y las órdenes Teutónica y Livonia contra los pueblos paganos de Europa nororiental y la cuenca del Mar Báltico. A partir del siglo XIX, la historiografía romántica englobaría también en el térmnino las campañas de suecos y daneses contra los cristianos orientales. El punto de partida oficial de las cruzadas bálticas fue la llamada del papa Celestino III en 1193, pero los reinos ya cristianos de Alemania y Escandinavia ya habían comenzado a subyugar a sus vecinos paganos. Los pueblos no cristianos que fueron objeto de las campañas incluyen: Sorabos y Rugianos, de Rügen, Pomerania y Mecklenburgo (en 1147, por los daneses, más adelante también por sajones y polacos), Finlandeses, en 1154 (Finlandia Proper; disputada), 1249? y 1293 (por los suecos), Estonios, Curonianos, Livonianos y Letonios, Lituanos (por los alemanes, 1316), Prusianos, Abotritas. Las tierras cristianas ortodoxas que fueron objeto de las campañas incluyen: Algunas tierras de la República de Nóvgorod (atacadas por los Caballeros Teutónicos) que habían sido cristianizadas ya en el XI siglo, incluso Pskov tomado en 1241. El conflicto armado entre bálticos y eslavos que vivieron en las orillas bálticas y sus vecinos sajones y daneses al oeste y al sur había sido común varios siglos antes de la cruzada. Las batallas anteriores habían sido causadas en gran parte por tentativas de controlar las rutas del comercio terrestres y marinas y de ganar ventaja económica en la región. La cruzada continuó básicamente este patrón de conflicto, no obstante ahora inspirado y prescrito por el papa y emprendido por los caballeros papales y los monjes armados. Las primeras campañas fueron lanzadas en paralelo a la Segunda Cruzada en Tierra Santa en 1100, y continuaron irregularmente hacia el noreste hasta el siglo XVI. Las cruzadas bálticas proporcionaron una oportunidad para el crecimiento y la expansión de la Orden Teutónica de caballeros alemanes, inspirada en los caballeros templarios que participaron en las cruzadas de la Tierra Santa. La orden teutona ejerció un gran control político sobre grandes territorios en la región báltica.
- Pohjoiset ristiretket olivat sotaretkiä, joita etupäässä ritarikunnat ja myös tanskalaiset ja ruotsalaiset tekivät Itämeren rannoilla asuneita pakanoita vastaan. Osat retkistä oli paavin hyväksymiä virallisia ristiretkiä ja osa tavanomaisia ryöstö- ja valloitusretkiä, jotka saivat vasta myöhemmin ristiretki-nimityksen. Ensimmäinen virallinen ristiretki Pohjolassa käytiin vuonna 1147 nykyisessä Pohjois-Saksassa asuneita vendejä vastaan. Myöhemmät retket suuntautuivat Baltiaan.
- Aussi appelées croisades nordiques, les croisades baltes ont été menées par les puissances de l'Occident chrétien contre les peuples païens du nord-est de l'Europe riverains de la mer Baltique à partir de la fin du XII siècle : les peuples baltes, et également les habitants originels de la Prusse désignés sous le nom de Vieux-Prussiens (ou borusses). Leur lancement a été officiellement prononcé par Célestin III en 1193, mais les royaumes germaniques et scandinaves déjà convertis au catholicisme avaient déjà commencé à envoyer des croisés à la conquête de leurs voisins à cette date. Elles durent jusqu’au début du XIV siècle; comme bien des croisades, elles se détournent de leur but originel et s'achèvent par la territorialisation des ordres militaires qui les ont conduites.
- Litvánia teuton keresztes-hadjáratok a Teuton Lovagrend a litván államok ellen vezérelt háborúi 1303 és 1385 között. A keresztes-hadjáratok egészen a Lengyel–litván unió megkötéséig zajlottak, melynek célja a litvánok leigázása volt.
- Le Crociate del Nord o Crociate baltiche sono le crociate organizzate tra la fine del XII e l'inizio del XIII secolo contro l'ancora pagana Livonia, provocando l'effettivo ingresso nella storia dei popoli baltici, fino ad allora rimasti complessivamente isolati nei loro territori. L'antica Livonia corrispondeva alla regione baltica che si estende attorno al Golfo di Riga, compresa tra l'Estonia a nord e la Lettonia a sud. Sul finire del XII secolo questa regione comincia a rappresentare un valore religioso importante per il mondo cattolico, prima con Papa Celestino III e poi con Innocenzo III. Quest'ultimo, politico e pontefice di spessore, non elaborava soltanto pie intenzioni su quei territori e sapeva le necessarie strategie per evangelizzarli. Il primo vescovo della Livonia si chiama Meinardo, viene dalla Germania settentrionale, terra allora di monasteri di frontiera, famosi per l'arte della memoria (i monaci sapevano a mente la Scrittura più che le raffinatezze del latino ciceroniano). Nel 1186, Meinardo giunge a Ikskile, costruisce la prima chiesa e una fortificazione, entrambe in pietra. I Livi cercano di distruggere quest'ultima tirandola con le corde, ma si accorgono che è troppo solida per le loro usanze. Nel 1201 la diocesi viene trasferita nella vicina Riga, città di nuova fondazione. Il vescovo Bertoldo verrà ucciso e fatto a pezzi dalla popolazione locale. Nel 1202 Albrecht von Buxthoeven (Alberto di Buxthoeven), nominato primo vescovo di Livonia da papa Innocenzo III, fondò l'Ordine cavalleresco dei Portaspada (Fratres Militiae Christi) ai fini di cristianizzare la regione. La Livonia, terra di frontiera del cristianesimo, non voleva rinunciare ai propri riti pagani. La situazione degenerò quando i missionari cristiani non armati inviati nella regione furono massacrati. Papa Innocenzo III decise allora di proclamare una crociata ed incaricò l'Ordine dei Portaspada di conquistare e controllare la regione. Nel 1206 Vinne de Rorbach, primo Gran Maestro dell'Ordine, vinse la battaglia di Riga e converti la Livonia al cristianesimo. Venne assunse pertanto il titolo di principe di Livonia (Fürst von Livland). Il successivo ingresso nel Sacro Romano Impero sancì l'entrata del paese baltico sotto l'orbita tedesca.
- 北方十字軍あるいはバルト十字軍とはカトリックのデンマーク王、スウェーデン王、リヴォニア帯剣騎士団、ドイツ騎士団によって開始された十字軍のことで、すなわち北ヨーロッパおよびバルト海沿岸の異教徒に対して行われたキリスト教国の同盟による遠征である。 スウェーデンとドイツによるロシアの正教会に対する遠征もまた「北方十字軍」の一部と考えられている。つまり北方十字軍とは、西欧のゲルマン系民族と東欧のスラヴ系民族との闘争の歴史の最初の局面であったという見方も出来る。
- De nordlige korstog eller Østersjøkorstogene var korstog som ble utført av de katolske kongene i Danmark og Sverige, og den tyske orden mot Nord-Europas hedninger langs Østersjøen. Svenskene og tyskerne hadde også korstog mot de russisk-ortodokse kongedømmene i nord. Noen av disse korstogene ble kalt korstog i sin samtid, men de fleste, særlig de svenske fikk denne betegnelsen av nasjonal-romantiske historikere på 1800-tallet. Områdene i Baltikum ble etterhvert kolonisert av tyskere, svensker og dansker. Finnene, esterne, latvierne, litauerne og gammelprøysserne konverterte til kristendommen. Også norske styrker deltok, både konger og privatpersoner ble med på korstogene i Østersjøen.
- Północne Wyprawy Krzyżowe lub Bałtyckie Wyprawy Krzyżowe były krucjatami podejmowanymi przez katolickich królów Danii i Szwecji oraz niemieckie zakony rycerskie: zakon kawalerów mieczowych i zakon krzyżacki oraz ich sprzymierzeńców przeciwko pogańskim ludom Europy północnej, zamieszkałym wokół południowych i wschodnich brzegów Bałtyku. Spowodowało to narzucenie, na setki lat, skandynawskiego i niemieckiego panowania na terenach Finlandii, Łotwy i Estonii oraz na terenie Prus. Także szwedzkie i niemieckie kampanie przeciwko prawosławnym Rusinom są czasami również uważane za część Krucjat Północnych. Niektóre z tych wojen były nazwane krucjatami podczas średniowiecza, ale inne, wliczając w to większość krucjat szwedzkich, zostały po raz pierwszy nazwane krucjatami przez XIX-wiecznych, nacjonalistyczno-romantycznych historyków. Świat wschodniego Bałtyku został przekształcony przez militarne podboje: najpierw Liwończycy, Łotysze, Estończycy, potem Prusowie i Finowie ulegli podbojowi, chrystianizacji i okupacji militarnej przez grupy Niemców, Duńczyków i Szwedów .
- As Cruzadas do Norte ou Cruzadas do Báltico foram cruzadas empreendidas pelos reis católicos da Dinamarca e Suécia, pelas Ordens militares alemãs dos Livonianos e dos Teutônicos, e por seus aliados contra os povos pagãos da Europa Setentrional localizados próximos das costas sul e leste do Mar Báltico. As campanhas suecas e alemãs contra os cristãos ortodoxos orientais russos são algumas vezes também consideradas parte das Cruzadas do Norte. Algumas dessas guerras foram chamadas de cruzadas durante a Idade Média, mas outras, incluindo a maioria das suecas, foram pela primeira vez intituladas de cruzadas por historiadores nacionalistas românticos do século XIX.
- Sub numele de Cruciada din nord sau Cruciadele baltice se înţeleg acele campanii militare organizate între sfârşitul secolului al XII-lea şi începutul celui de-al XIII-lea cu scopul creştinării popoarelor din Livonia, până atunci încă păgâne, având drept consecinţă intrarea efectivă în istorie a popoarelor baltice, până atunci rămase izolate de restul Europei. Livonia antică corespundea regiunii baltice care se extinde în jurul Golfului Riga, cuprinsă între Estonia la nord şi Letonia la sud. Către sfârşitul secolului al XII-lea această regiune a început să reprezinte un interes religios pentru lumea catolică, la început sub Papa Celestin al III-lea, apoi sub Papa Inocenţiu al III-lea. Acesta din urmă, autoritate religioasă şi personalitate politică în acelaşi timp, nu s-a restrâns doar la scopuri pioase privind acele teritorii, ci a elaborat şi strategia necesară pentru a le lua în posesie. Primul episcop din Livonia, Meinardo, provenea din Germania septentrională, o regiune de frontieră cu mănăstiri faimoase datorită monahilor dotaţi cu o memorie deosebită. În anul 1186, Meinardo ajunge până la Ikskile, construeşte aici prima biserică şi o fortificaţie, ambele din piatră. Livonienii încearcă să le distrugă, trăgându-le cu funii, dar constată că erau prea solide pentru posibilităţile lor. În anul 1201 dioceza se mută la Riga, o cetate de construcţie recentă. Episcopul Bertoldo este prins şi masacrat de populaţia locală. În anul 1202, Albert von Appeldern, numit arhiepiscop al Livoniei de către Papa Inocenţiu al III-lea, înfiinţează Ordinul Cavaleresc al Putătorilor de Spadă (Fratres Militiae Christi) cu scopul creştinării popoarelor din regiune. Livonia, ţară situată la graniţa cu popoarele creştine, nu voia să renunţe la riturile păgâne. Situaţia degenerează când misionarii creştini trimişi aici, la început neînarmaţi, fură masacraţi. Papa Inocenţiu III decise atunci proclamarea unei cruciade şi însărcină Ordinul cavalerilor Purtători de Spadă să cucerească şi să controleze regiunea respectivă. În anul 1206, Vinne de Rorbach, primul Mare Maestru al Ordinului, câştigă bătălia de la Riga şi reuşeşte să convertească - de voie, de nevoie - la creştinsm populaţiile locale. Rorbach primeşte titlul de principe de Livonia (Fürst von Livland). Aderarea Livoniei la Sfântul Imperiu Roman în anul 1225 consacră intrarea ţărilor baltice în orbita de influenţă germană. Textul care relatează cu amănunte aceste evenimente, Chronicon Livoniae de Heinrich din Letonia, un sacerdot de origine germană, este păstrat în volumul al XXIII-lea al colecţiei Monumenta Germaniae historica, şi a fost de curând dat publicităţii. Cu toată cruzimea acestei cruciade, care a dus la exterminarea unei bune părţi a populaţiei, ce practica o formă de religie animistică, rezultatul final l-a constituit intrarea Livoniei în istoria occidentului. Dacă astăzi republicile baltice sunt membre ale Uniunii Europene, acest fapt poate fi privit ca o ultimă consecinţă a Cruciadei din nord.
- Се́верные кресто́вые похо́ды (Балтийские крестовые походы) — это историческое событие XII—XIII веков, когда католические немецкие, датские и шведские феодалы организовывали «северные» крестовые походы в Восточную Прибалтику против язычников: финских племён, славян, балтийских народов. Иногда к Северным крестовым походам относят военные кампании шведских и германских рыцарей против православных восточнорусских княжеств. Северный крестовый поход официально начался в 1193 году, когда Папа римский Целестин III призвал к христианизации язычников Северной Европы, хотя ещё до этого королевства Скандинавии и Священная Римская империя уже вели военные действия против северных народов восточной Европы. Захваченные земли в Пруссии, Юго-Западной Финляндии, Западной Карелии активно колонизировались, на них образовывались новые государственные структуры, как, например, немецкие герцогство Мекленбургское, маркграфство Бранденбургское, владения Тевтонского и Ливонского духовно-рыцарских орденов, активно участвовавших в завоеваниях. Коренное население подвергалось христианизации, нередко насильственной. На завоёванных крестоносцами территориях, иногда на месте прежних поселений, возникали новые города и укрепления: Рига, Берлин, основанные немцами, Ревель — датчанами, Выборг — шведами и др. Некоторые из них, как, например, Рига, были важными форпостами католической церкви, резиденциями архиепископов. Однако всех своих целей крестоносцы так и не достигли: Великое княжество Литовское и Жемайтия смогли отстоять свою независимость Далеко не все военные события Северных крестовых походов считались крестовыми походами в средние века, некоторые из них были названы крестовыми походами только лишь в XIX веке национальными историками на волне национал-романтизма.
- I norra Europa genomfördes under medeltiden ett antal korståg av de katolska länderna Danmark, Sverige samt de tyska riddarordnarna Tyska orden och svärdsriddarorden. Målen för dessa var västslaverna (Danmark), Baltikum (alla fyra) samt Finland (Sverige) och Novgorod (Sverige och riddarordnarna). Vissa av dessa sågs som korståg redan under medeltiden, medan andra (främst de svenska inriktade mot Finland) troligen inte betraktades som "officiella" sådana. I synnerhet har det i svensk historieskrivning spritts uppfattningen att Erik den helige skall ha lett ett korståg mot Finland, något det inte finns några samtida belägg för. De första av påvestolen sanktionerade "heliga" krigen i norden var de som Eugenius III sanktionerade i samband med andra korståget. Dessa riktade sig främst mot venderna. Dock hade de skandinaviska länderna och Tyska riket redan tidigare försökt lägga under sig sina hedniska grannar. De folk som blev mål för de olika korstågen var Vender, bland annat på Rügen och i Mecklenburg och Pommern Folken i dagens Finland: 1249 mot Tavastland och 1293 mot Karelen, av svenskar, även om Novogord tidigare missionerat i området. Ester, semgaller och liver, 1193–1227, av danskar och tyskar. Litauer, från tidigt 1200-tal till 1316, av tyskar; ej lyckosamt. pruser, 1210 av danskar, senare tyskar ryssar, 1240, 1378 och framåt, 1495-1497 av svenskar.
- 北方十字军戰役或称为波罗的十字军戰役为由丹麦和瑞典信奉天主教的国王、德意志的宝剑骑士团及条顿骑士团,和他们的盟友針对北欧波罗的海东南部的异教徒发起的十字军戰役。瑞典和德意志为反对俄罗斯的东正教徒而发起的战役,有時候也被認為是北方十字军戰役的一部分。 这些战争中的一部分在中世纪時就被称為十字军戰役,但是其他部分,包括大部分的瑞典的部分,到19世纪才第一次被浪漫民族主义历史学者称为十字军戰役。波罗的海东部因为军事征服而改变:首先是利沃尼亚人、拉特加利亚人和爱沙尼亚人,然后是瑟米利亚人、库尔兰人、普鲁士人和芬兰人,都被丹麦人、德意志人和瑞典人合伙击败、洗礼、占领,甚至有時候灭绝。
|