Nogai (died 1299/1300), also called Nohai, Nokhai, Nogay, Noqai, Ngoche, Noche, Kara Nokhai, and Isa Nogai, was a general and de facto ruler of the Golden Horde and a great-great-grandson of Genghis Khan. His grandfather was Bo'al/Baul/Teval Khan, the 7th son of Jochi. Nogai Khan was also a notable convert to Islam.

Property Value
dbo:abstract
  • Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai vol dir "gos" que no era despectiu sinó com a "llop" o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar al Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar (1265) l'aliança contra els búlgars, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, , , i ; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla , fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, nét de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de , Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven . Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava , que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de de Bulgària mort per Lakhanas com a mitjà per accedir al tron (1277); Lakhanas fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep , l'hereu legítim, va pujar al tron. Lakhanas es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador romà d'Orient va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Lakhanas contra Terteres. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar a Lakhanas i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür (Mangu Timur) de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del khan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al khan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Bizanci i Bizya, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels romans d'Orient a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un a Bulgària dirigida per , va derrotar als mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar als búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el khan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu nét Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als khans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al khan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar al rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels romans d'Orient, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus. (ca)
  • Nogai (died 1299/1300), also called Nohai, Nokhai, Nogay, Noqai, Ngoche, Noche, Kara Nokhai, and Isa Nogai, was a general and de facto ruler of the Golden Horde and a great-great-grandson of Genghis Khan. His grandfather was Bo'al/Baul/Teval Khan, the 7th son of Jochi. Nogai Khan was also a notable convert to Islam. Though he never formally ruled the Golden Horde himself, he was effectively the co-ruler of the state alongside whatever khan was in power at the time, and had unrestricted control over the portions west of the Dnieper. At his height, Nogai was one of the most powerful men in Europe, and widely thought of as the Horde's true head. The Russian chroniclers gave him the title of tsar, and the Franciscan missionaries in the Crimea spoke of him as a co-emperor. (en)
  • Nogai (muerto en 1299), también llamado Isa Nogai, fue un general y gobernador de facto del Imperio de la Horda de Oro, además de tataranieto de Gengis Kan. Su abuelo fue Baul/Teval Kan, el séptimo hijo de Jochi. Su nombre puede deletrearse también como Nogay y Nogaj.​ Su nombre, en idioma mongol, “nokhoi”, literalmente significa “perro”. Sin embargo esto no quiere decir que fuese un nombre despectivo. Era un nombre común entre los mongoles de entonces e incluso hoy en día se dice “nokhduud” como “hola, perros” de la misma forma que en español se podría decir, “hola, chicos”. Probablemente este tipo de nombres vienen del hecho de que los mongoles tienen muchos perros, ya que son útiles para la caza y la protección del hogar.[cita requerida] (es)
  • Nogaï khan (mongol : ᠨᠣᠭᠠᠢᠬᠠᠨ, VPMC : nogai qan, cyrillique : Ногай хан, MNS : Nogai khan), ou encore Nokhoi (mongol : ᠨᠣᠬᠠᠢ, VPMC : noqai, cyrillique : нохой, MNS : nokhoi, littéralement : chien), arrière-petit-fils de Gengis Khan, fut un important personnage parmi les Mongols de Russie à la fin du XIIIe siècle et joua le rôle de faiseur de rois parmi ses cousins de la Horde d'or. Il meurt en décembre 1299. Son fils Tzaka ou Chaka (bulgare : Чака), issu de son épouse principale Akha Khatun, fut tsar des Bulgares de 1299 à 1300. Il a donné son nom à une confédération nomade, la Horde Nogaï et à ses membres et descendants, le peuple de langue turque, les Nogaïs ou Nogay, essentiellement installé dans la république du Daghestan dans le Caucase, ainsi qu'à la langue de ce peuple, le nogaï ou nogay. (fr)
  • Nogai Khan, al tempo noto come Kara Nogai, Nogai il Nero (1246 circa – 1299), è stato un condottiero mongolo dell'Orda d'Oro e de facto a più riprese ne fu il comandante supremo. Era pronipote di Gengis Khan e figlio di , settimo figlio di Djuci; Nogai comandò le forze occidentali, l'Orda Blu, fino alla morte. (it)
  • ノガイ(Noqay, Noγai, ? - 1299年)は、ジョチ・ウルス(キプチャク・ハン国)の有力者。チンギス・ハーンの長男ジョチの血を引く王族で、ジョチの七男ボアルの長男タタルの子、すなわちジョチの曾孫である。『集史』などのペルシア語資料では نوقاى Nūqāy と表記されている。 (ja)
  • 노가이 칸(Nogai Khan, ? ~ 1299년)은 킵차크 칸국의 후예 청장 칸국(또는 크림 칸국)의 칸으로, 칭기스 칸의 장남 주치의 증손자이다. 미카일 8세의 사생아인 에우프로시네 팔라이올로기나와 결혼했다. (ko)
  • Noghaj (Noghaj) (ur. ? - zm. 1299) – wódz Złotej Ordy. Nogaj był wprawdzie prawnukiem Dżocziego, jednak formalnie piastował tylko stanowisko dowódcy tümenu (tümen begi) i sprawował władzę nad częścią Złotej Ordy rozciągającą się na zachód od Donu. Wyróżnił się w kampaniach przeciwko Ilchanidom na początku lat sześćdziesiątych zaś w roku 1264 poprowadził wojska Złotej Ordy i Bułgarów przeciwko Bizancjum, które wcześniej sprzymierzyło się z Hulegu (1256–1265). Później cesarz Michał VIII (1259–1281) zawarł jednak sojusz z Nogajem, któremu w roku 1272 oddał za żonę swoją nieślubną córkę Eufrozynę. Odtąd Mongołowie Nogaja regularnie najeżdżali Bułgarię jako sojusznicy Bizancjum, by w końcu zmusić cara Jerzego Tertera (1280–1292) do uznania zwierzchności chana i oddania synowi Nogaja, Dżöge (1299–1300) (bułg. Czaka), swojej córki za żonę. Jednocześnie syn cara Teodor Swetosław (1300–1324) został zakładnikiem na dworze Nogaja. Nogaj rozciągnął swoją władzę także na pomniejszych bułgarskich dynastów panujących w Widyniu i Braniczewie. Zwierzchnictwo mongolskie w roku 1291 przyjął również król Serbii Stefan Urosz Milutin (1281–1321), oddając swojego syna Stefana Urosza Deczańskiego (1321–1331) Nogajowi za zakładnika. Töde Mengü (1280–1287) po swoim nawróceniu się na islam oddał się głównie praktykom religijnym, lekceważąc sprawy państwa. W tej sytuacji Nogaj i (ok. 1277–ok. 1299), chan Niebieskiej Ordy, stali się faktycznie współrządzącymi chanami. Gy ta trójka w roku 1283/1284 zdecydowała o odesłaniu Kubiłajowi (1260–1294) jego syna Nomukana, stosunki pomiędzy nim a Dżoczydami uległy poprawie. Brak jednolitej władzy w Ordzie rychło dał o sobie znać w jej relacjach z ruskimi książętami. Töde Mengü i Nogaj nie mogli porozumieć się co do tego, który z synów Aleksandra Newskiego, Dymitr (1276–1294) czy Andrzej (1281–1304), ma zostać wielkim księciem. W rezultacie "cztery razy pomiędzy rokiem 1281 a 1293 armie chana plądrowały Ruś Włodzimiersko-Suzdalską w imieniu Andrzeja, podczas gdy armie Nogaja wspierały Dymitra". W roku 1285 Nogaj , zaś w roku 1287 Polskę. W obu wyprawach brał udział blisko współpracujący z Nogajem bratanek Töde Mengü, Töle Bugha (1287–1291). W roku 1287 czterej bratankowie Töde Mengü zmusili go do abdykacji i najstarszy z nich, Töle Bugha, został chanem. Pomimo że Nogaj walnie przyczynił się do zdobycia władzy przez Töle Bughę, szybko doszło pomiędzy nimi do konfliktu. Nowy chan w roku 1288 odnowił wojnę z Ilchanidami, natomiast skoncentrowany na ekspansji na Zachód Nogaj był przeciwny walce z potomkami Tołuja. Jeszcze w tym samym roku zawarł on przymierze z ilchanem Arghunem (1284–1291). W roku 1291 Nogaj poparł syna Mengü Temüra Toktę (1291–1312) przeciwko Töle Budze, który został zamordowany. Tokta jeszcze poszerzył domenę Nogaja, oddając mu władzę nad Krymem. Jednocześnie próbował jednak odbudować autorytet chańskiej władzy i szybko stosunki pomiędzy nim a Nogajem pogorszyły się, na co wpływ miał także osobisty konflikt pomiędzy tym ostatnim a głównym doradcą Tokty, . W roku 1296 Nogaj zaczął szukać sojuszu z Ilchanidami przeciwko Tokcie, zaś w roku 1296/1297 przyjął tytuł chana, co ostatecznie doprowadziło do wybuchu wojny domowej. W roku 1299 Tokta pokonał i zabił Nogaja, jednocząc tym samym prawe skrzydło Złotej Ordy. Syn Nogaja, Dżöge, uciekł do Bułgarii, gdzie obwołano go carem. W następnym roku Tokta najechał jednak Bułgarię i Dżöge zginął zamordowany przez swojego szwagra, Teodora Swetosława, który uznał władzę chana. W ciągu czterech dziesięcioleci Nogaj "odgrywał tak wielką rolę w życiu politycznym Złotej Ordy, że władcy cudzoziemscy brali go za chana, wysyłali doń poselstwa i hojne podarki, przyjmowali jego posłów jak posłów królewskich itd."."Po śmierci Nogaja Złota Orda nigdy więcej nie zdobyła wpływów, które on posiadał na Bałkanach, w Bułgarii i Cesarstwie Bizantyńskim". (pl)
  • Nogai Khan (morto em 1299), também conhecido como Kara Nogai (Nogai Negro), foi um comandante militar e khan da Horda de Ouro e bisneto de Genghis Khan. Seu pai era Baul-Teval, o sétimo filho de Jochi. Seu nome também se escreve Nogay e Nogaj. Seu nome em mongol significa cão. (pt)
  • Нога́й (نوغاي), Ису-Ногай, Нокай (ног. Ногай, Nogay, тат. Nuğay, Нугай, монг. Нохай, Ногай; 1235/1240 — 1300) — золотоордынский беклярбек, правитель самого западного улуса Золотой Орды (на территории от левого берега Дуная до Днестра, ставка на Дунае). С 1270-х гг. и до своей смерти не подчинялся ханам Сарая и фактически контролировал их. Вассальную зависимость от него признали Второе Болгарское царство и Сербия, а также все южные и часть северо-восточных русских княжеств. Был женат на Ефросинье — внебрачной дочери византийского императора Михаила VIII Палеолога. Принял ислам после хана Берке. От имени Ногая берут своё название ногайцы. (ru)
  • Ногай Гайса Іса Кутар Татар (монг. Ногай; тат. Nuğay, помер 1299 або 1300) — один з монгольських царевичів, нащадок Чингізхана, за деякими даними — праонук його сина Джучі. Після прийняття ісламу отримав ім'я Гайса, що тюркською означає Ісус. Мав також ім'я Єсун (Іса) Ногай, тобто «залізний пес». Його іменем була названа Ногайська Орда і її піддані — ногайці. (uk)
  • 那海(蒙古语:ᠨᠥᠭᠠᠢ,转写:Nogai,西里尔字母:Ногай;?-1299年),別兒哥的侄孫,朮赤的曾孫、之孙、塔塔兒之子。那海的妻子是东方基督教徒。 他统领一個萬人軍團;同時,他也有他的個人宮廷衛隊。他的軍團由居住在烏拉爾河的曼吉特人和諾蓋人組成,他們兩部自別一部,另成單位。後來的諾蓋汗國由他們組成。也有人說他是拔都的兄弟。他是諾蓋汗國曼吉特人的可汗,他曾經在1262於高加索的傑爾賓特與伊兒汗國作戰,不勝,在1266年,又於高加索作戰,被射瞎一眼。 他的領地大約在第聂伯河與多瑙河下游一帶(包括加里西亞,奧塞梯與羅馬尼亞一帶)。1287年,那海聲稱拔都曾授予他特殊爵位,他後來成為多瑙河下游統治者,並處理埃及和拜占庭關係。他曾干預巴爾幹事務。後來拜占庭了解蒙古的重要,皇帝米海尔八世曾把他的私生女歐佛洛緒涅·巴列奧略(Euphrosyne Palaeologina)嫁給他。忙哥帖木兒死,脫脫蒙哥即位,西方人將兩者並列,形成。西方史料稱那海為皇帝,埃及人稱他為國王,俄羅斯人稱為沙皇。也有人叫他是白帐汗国王子。他在1265-1285年多次對東歐用兵,他在1285年入侵匈牙利,1286年入侵波蘭的加里西亞,该汗國在北高加索至第聶伯河。他经常发兵巴尔干与波兰使保加利亚成为属国。 後來脫脫即位,對他不滿,1297年那海與脫脫在顿河附近開戰,脫脫戰敗。那海在脫脫退往萨莱时,沒有繼續進逼,1299年於第聂伯河附近的波塔瓦再次開戰,脫脫勝利,脫脫軍中一名俄羅斯士兵追斬那海,那海的兒子試圖繼位,但也被打敗。 其中一個兒子恰卡逃亡到巴什基爾人那裡,後逃亡到阿蘭,再前往保加利亞,恰卡是保加利亚的一位君主。但保加利亞原国王向脫脫稱臣。於1301年把恰卡交出,恰卡被處死。 (zh)
dbo:child
dbo:spouse
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 1570919 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 24267 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 979743192 (xsd:integer)
dbp:caption
  • The flag of Nogai Khan (en)
dbp:father
  • Tatar (en)
dbp:house
dbp:issue
dbp:name
  • Nogai Khan (en)
dbp:religion
dbp:spouse
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Nogai Khan, al tempo noto come Kara Nogai, Nogai il Nero (1246 circa – 1299), è stato un condottiero mongolo dell'Orda d'Oro e de facto a più riprese ne fu il comandante supremo. Era pronipote di Gengis Khan e figlio di , settimo figlio di Djuci; Nogai comandò le forze occidentali, l'Orda Blu, fino alla morte. (it)
  • ノガイ(Noqay, Noγai, ? - 1299年)は、ジョチ・ウルス(キプチャク・ハン国)の有力者。チンギス・ハーンの長男ジョチの血を引く王族で、ジョチの七男ボアルの長男タタルの子、すなわちジョチの曾孫である。『集史』などのペルシア語資料では نوقاى Nūqāy と表記されている。 (ja)
  • 노가이 칸(Nogai Khan, ? ~ 1299년)은 킵차크 칸국의 후예 청장 칸국(또는 크림 칸국)의 칸으로, 칭기스 칸의 장남 주치의 증손자이다. 미카일 8세의 사생아인 에우프로시네 팔라이올로기나와 결혼했다. (ko)
  • Nogai Khan (morto em 1299), também conhecido como Kara Nogai (Nogai Negro), foi um comandante militar e khan da Horda de Ouro e bisneto de Genghis Khan. Seu pai era Baul-Teval, o sétimo filho de Jochi. Seu nome também se escreve Nogay e Nogaj. Seu nome em mongol significa cão. (pt)
  • Ногай Гайса Іса Кутар Татар (монг. Ногай; тат. Nuğay, помер 1299 або 1300) — один з монгольських царевичів, нащадок Чингізхана, за деякими даними — праонук його сина Джучі. Після прийняття ісламу отримав ім'я Гайса, що тюркською означає Ісус. Мав також ім'я Єсун (Іса) Ногай, тобто «залізний пес». Його іменем була названа Ногайська Орда і її піддані — ногайці. (uk)
  • Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai vol dir "gos" que no era despectiu sinó com a "llop" o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. (ca)
  • Nogai (died 1299/1300), also called Nohai, Nokhai, Nogay, Noqai, Ngoche, Noche, Kara Nokhai, and Isa Nogai, was a general and de facto ruler of the Golden Horde and a great-great-grandson of Genghis Khan. His grandfather was Bo'al/Baul/Teval Khan, the 7th son of Jochi. Nogai Khan was also a notable convert to Islam. (en)
  • Nogai (muerto en 1299), también llamado Isa Nogai, fue un general y gobernador de facto del Imperio de la Horda de Oro, además de tataranieto de Gengis Kan. Su abuelo fue Baul/Teval Kan, el séptimo hijo de Jochi. Su nombre puede deletrearse también como Nogay y Nogaj.​ (es)
  • Nogaï khan (mongol : ᠨᠣᠭᠠᠢᠬᠠᠨ, VPMC : nogai qan, cyrillique : Ногай хан, MNS : Nogai khan), ou encore Nokhoi (mongol : ᠨᠣᠬᠠᠢ, VPMC : noqai, cyrillique : нохой, MNS : nokhoi, littéralement : chien), arrière-petit-fils de Gengis Khan, fut un important personnage parmi les Mongols de Russie à la fin du XIIIe siècle et joua le rôle de faiseur de rois parmi ses cousins de la Horde d'or. Il meurt en décembre 1299. Son fils Tzaka ou Chaka (bulgare : Чака), issu de son épouse principale Akha Khatun, fut tsar des Bulgares de 1299 à 1300. (fr)
  • Noghaj (Noghaj) (ur. ? - zm. 1299) – wódz Złotej Ordy. Nogaj był wprawdzie prawnukiem Dżocziego, jednak formalnie piastował tylko stanowisko dowódcy tümenu (tümen begi) i sprawował władzę nad częścią Złotej Ordy rozciągającą się na zachód od Donu. Wyróżnił się w kampaniach przeciwko Ilchanidom na początku lat sześćdziesiątych zaś w roku 1264 poprowadził wojska Złotej Ordy i Bułgarów przeciwko Bizancjum, które wcześniej sprzymierzyło się z Hulegu (1256–1265). Później cesarz Michał VIII (1259–1281) zawarł jednak sojusz z Nogajem, któremu w roku 1272 oddał za żonę swoją nieślubną córkę Eufrozynę. Odtąd Mongołowie Nogaja regularnie najeżdżali Bułgarię jako sojusznicy Bizancjum, by w końcu zmusić cara Jerzego Tertera (1280–1292) do uznania zwierzchności chana i oddania synowi Nogaja, Dżöge (129 (pl)
  • Нога́й (نوغاي), Ису-Ногай, Нокай (ног. Ногай, Nogay, тат. Nuğay, Нугай, монг. Нохай, Ногай; 1235/1240 — 1300) — золотоордынский беклярбек, правитель самого западного улуса Золотой Орды (на территории от левого берега Дуная до Днестра, ставка на Дунае). (ru)
  • 那海(蒙古语:ᠨᠥᠭᠠᠢ,转写:Nogai,西里尔字母:Ногай;?-1299年),別兒哥的侄孫,朮赤的曾孫、之孙、塔塔兒之子。那海的妻子是东方基督教徒。 他统领一個萬人軍團;同時,他也有他的個人宮廷衛隊。他的軍團由居住在烏拉爾河的曼吉特人和諾蓋人組成,他們兩部自別一部,另成單位。後來的諾蓋汗國由他們組成。也有人說他是拔都的兄弟。他是諾蓋汗國曼吉特人的可汗,他曾經在1262於高加索的傑爾賓特與伊兒汗國作戰,不勝,在1266年,又於高加索作戰,被射瞎一眼。 他的領地大約在第聂伯河與多瑙河下游一帶(包括加里西亞,奧塞梯與羅馬尼亞一帶)。1287年,那海聲稱拔都曾授予他特殊爵位,他後來成為多瑙河下游統治者,並處理埃及和拜占庭關係。他曾干預巴爾幹事務。後來拜占庭了解蒙古的重要,皇帝米海尔八世曾把他的私生女歐佛洛緒涅·巴列奧略(Euphrosyne Palaeologina)嫁給他。忙哥帖木兒死,脫脫蒙哥即位,西方人將兩者並列,形成。西方史料稱那海為皇帝,埃及人稱他為國王,俄羅斯人稱為沙皇。也有人叫他是白帐汗国王子。他在1265-1285年多次對東歐用兵,他在1285年入侵匈牙利,1286年入侵波蘭的加里西亞,该汗國在北高加索至第聶伯河。他经常发兵巴尔干与波兰使保加利亚成为属国。 (zh)
rdfs:label
  • Nogai Noyan (ca)
  • Nogai Khan (en)
  • Nogai Kan (es)
  • Nogaï (fr)
  • Nogai Khan (it)
  • ノガイ (ja)
  • 노가이 칸 (ko)
  • Nogaj (pl)
  • Nogai Khan (pt)
  • Ногай (ru)
  • Ногай (uk)
  • 那海 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Nogai Khan (en)
is dbo:commander of
is dbo:parent of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbp:before of
is dbp:commander of
is dbp:father of
is dbp:spouse of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of