| dbpprop:abstract
|
- Nicolas-Marie d'Alayrac, known as Nicolas Dalayrac, was a French composer, best known for his opéras-comiques.
- Nicolas-Marie Dalayrac (d’Alayrac), war ein französischer Komponist. Er gehört unter den französischen Opernkomponisten des 19. Jahrhunderts zu den produktiven Vertretern der Opéra comique.
- Nicolas-Marie Dalayrac fou un compositor francès. Destinat pels seus pares a l'advocacia, no obstant consentiren en proporcionar-li un professor de violí, però com què això li feia oblidar els estudis, el professor fou despatxat, i el jove Dalayrac, que tenia una vivíssima passió per la música, continuà l'estudi del violí, i perquè la seva família no se n'assabentés, pujava cada nit al terrat de casa seva i allà s'entregava per complet a la seva passió. Unes monges veïnes que advertiren el risc que corria, avisaren a la família, que des de llavors el deixà en completa llibertat per seguir la seva afecció. El 1774 es traslladà a París amb l'objecte d'ampliar estudis, i les primeres obres foren alguns quartets, estrenant el 1871 les seves dues primeres òperes, que foren molt ben acollides pel públic, així com altres 48 més que escriví. Dalayrac es distingí pel sentiment dramàtic i per la seva facilitat melòdica, que algunes vegades degenerava en trivialitat. La seva orquestració era millorable i l'harmonia era moltes vegades força pobre. No obstant això, amb les condicions adés apuntades i certa ingenuïtat en la invenció melòdica n'hi havia prou en aquella època per fer perdonar defectes semblants què, just és confessar-ho, es presenten molt atenuats en les últimes òperes, en les quals es ben palesa la influencia d'Étienne Nicolas Méhul i Luigi Cherubini. De caràcter noble i desinteressat, fou volgut per tothom qui el tractà, i se'n diu què en el moment que el banquer Sanaletta, que guardava tots els seus estalvis, havia fet fallida, morí el seu pare, instituint-lo hereu en perjudici del seu germà menor, i Dalayrac, sempre generós, anul·là el testament. La seva mort produí un sentiment general, i en el saló de descans de l'Òpera Còmica es col·locà el seu bust, degut a Castelier. Heus ací les seves obres: Le petit souper (1781), Le chevalier à la mode (1781), L'eclipse totale (1782), Le corsaire (1783), Les deux tuteurs (1784), L'amant statue (1785), La dot (1785), Nina (1786), Azémia (1787), Rénaud d'Ast (1787), Les deux sérenades (1788), Sargines (1788), Fauchette (1788), Les deux petits savoyards (1789), Raoul (1789), La soirée orageuse (1790), Le chène patriotique (1790), Vert-Vert (1790), Camille —la millor de les seves òperes— (1791): Agnés et Olivier (1791), Philippe et Georgette (1791), Juliette et Romeo (1792), Ambroise (1793), Asquill (1793), Urgande et Merlin (1793), La prise de Toulon (1794), L'enfance de J. J. Rousseau (1794), Le détenu (1794), La pauvre femme (1795), Adèle et Dorsan (1795), Marianne (1796), La maison isolée (1797), Gulnare (1798), Alexis (1798), Le chateau de Monténéro (1798), Adolphe et Clara (1799), Le rocher de Leucade (1800), Une matinée de Catinat (1800), Léhénman (1801), La boucle de cheveux (1802), Picaros et Diego (1803), Le pavillon du Calife (1804), Gulistan (1805), Koulouf (1806), Lina (1807), i Le poète et le musicien (1811),
- Nicolas-Marie d'Alayrac, llamado Nicolas Dalayrac, fue un compositor frances. Convertido en abogado, fue alentado por su padre para abandonar su carrera y dedicarse a su pasión por la música. Obtuvo un puesto de subteniente en la guardia de Carlos X de Francia en la corte de Versailles, donde recibía un salario de 750 libras, que completaba con una renta de 450 libras acordadas con su padre. Se benefició de los consejos de Grétry. Sus primeras composiciones son dúos de violines, tríos de cuerdas o cuatetos. Las publicó bajo seudónimo con consonancia italiana. Los cuartetos tuvieron un gran éxito, y se descubre su verdadera identidad. Según René-Charles Guilbert de Pixérécourt, fue miembro de la logia masónica de los «Neuf Sœurs» y compuso en 1778 la música para la recepción de Voltaire y de la de la fiesta en honor de Benjamin Franklin en casa de Anne-Catherine de Ligniville Helvétius. Se casó con la actriz Gilberte Pétronille Sallarde. En la Revolución francesa, cambio su nombre de d'Alayrac a Dalayrac. En 1798, fue nombrado miembro de la Académie royale de Suède, y recibió la légion d'honneur en 1804. Compuso Le Poète et le musicien en ocasión del aniversario de la coronación de Napoléon en 1809.
- Nicolas-Marie d'Alayrac, oli ranskalainen säveltäjä, joka aluksi oli asianajaja, mutta isänsä kehotuksesta luopui urastaan ja omistautui täydellisesti intohimolleen musiikille.
- Nicolas-Marie d'Alayrac, dit Nicolas Dalayrac, né à Muret le 8 juin 1753 et mort à Paris le 26 novembre 1809, est un compositeur français.
- Nicolas-Marie Dalayrac, (eigenlijk d'Alayrac) was een Frans componist en advocaat.
- Nicolas Dalayrac (Nicolas d'Alayrac) to francuski kompozytor. Komponował głównie opery komiczne, których stworzył około 60. Najbardziej znane to: Nina ou la folle par amour 1786 Camille ou le souterrain 1791 Adolphe et Clara ou Les deux prisonniers 1799 Maison à vendre 1800 Gulistan ou Le Hulla de Samarcande 1805 Koulouf ou Les Chinois 1806
- Nicolas-Marie d'Alayrac ou Nicolas Dalayrac, foi um compositor francês.
|
| rdfs:comment
|
- Nicolas-Marie d'Alayrac, known as Nicolas Dalayrac, was a French composer, best known for his opéras-comiques.
- Nicolas-Marie Dalayrac (d’Alayrac), war ein französischer Komponist. Er gehört unter den französischen Opernkomponisten des 19. Jahrhunderts zu den produktiven Vertretern der Opéra comique.
- Nicolas-Marie Dalayrac fou un compositor francès. Destinat pels seus pares a l'advocacia, no obstant consentiren en proporcionar-li un professor de violí, però com què això li feia oblidar els estudis, el professor fou despatxat, i el jove Dalayrac, que tenia una vivíssima passió per la música, continuà l'estudi del violí, i perquè la seva família no se n'assabentés, pujava cada nit al terrat de casa seva i allà s'entregava per complet a la seva passió.
- Nicolas-Marie d'Alayrac, llamado Nicolas Dalayrac, fue un compositor frances. Convertido en abogado, fue alentado por su padre para abandonar su carrera y dedicarse a su pasión por la música. Obtuvo un puesto de subteniente en la guardia de Carlos X de Francia en la corte de Versailles, donde recibía un salario de 750 libras, que completaba con una renta de 450 libras acordadas con su padre. Se benefició de los consejos de Grétry.
- Nicolas-Marie d'Alayrac, oli ranskalainen säveltäjä, joka aluksi oli asianajaja, mutta isänsä kehotuksesta luopui urastaan ja omistautui täydellisesti intohimolleen musiikille.
- Nicolas-Marie d'Alayrac, dit Nicolas Dalayrac, né à Muret le 8 juin 1753 et mort à Paris le 26 novembre 1809, est un compositeur français.
- Nicolas-Marie Dalayrac, (eigenlijk d'Alayrac) was een Frans componist en advocaat.
- Nicolas Dalayrac (Nicolas d'Alayrac) to francuski kompozytor. Komponował głównie opery komiczne, których stworzył około 60. Najbardziej znane to: Nina ou la folle par amour 1786 Camille ou le souterrain 1791 Adolphe et Clara ou Les deux prisonniers 1799 Maison à vendre 1800 Gulistan ou Le Hulla de Samarcande 1805 Koulouf ou Les Chinois 1806
- Nicolas-Marie d'Alayrac ou Nicolas Dalayrac, foi um compositor francês.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
