| dbpprop:abstract
|
- Count Nicolò Gabrielli di Quercita was an Italian opera composer. Born in Naples, at the time capital of the Kingdom of the Two Sicilies, Nicolò Gabrielli was the scion of a distinguished yet decayed aristocratic family originally from Gubbio and settled thereafter in Tropea and Palermo. He showed since his early childhood a talent for music that led him to enter the Naples conservatory where he studied under the supervision of Nicola Zingarelli and Gaetano Donizetti. He dedicated himself especially to musical composition, and debuted in August 1835 with a melodrama in Neapolitan dialect, I dotti per fanatismo. Nicolò Gabrielli was a very prolific composer, and from 1835 onwards worked at many opera buffas, commedias and farsas, including La lettera perduta (1836), Il Cid (1836), La parola di matrimonio, L'americano in fiera ossia Farvest Calelas (1837), Vinclinda (1837), L'affamato senza danaro, Edwige o Il sogno (1839), Il padre della debuttante (1839), La marchesa e il ballerino (1839), Nadan o L'orgoglio punito (1839), L'assedio di Sciraz ossia L'amor materno, Basilio III Demetriovitz, Il bugiardo veritiero (1841), Il condannato di Saragozza, La zingara, Carlo di Rovenstein, L'assedio di Leyda (1843), Sara ovvero La pazza delle montagne di Scozia (1843), Il gemello, Una passeggiata sul palchetto a vapore verso Capri (1845), Giulia di Tolosa, Il vampiro, Bradamante e Ruggero, Fiorina (1849), La regina delle rose. He also worked at several ballets, including Ester d'Engaddi (1837), Il rajah di Benares (1839), that, similarly to other later works, was composed and represented in occasion of the birthday of Ferdinand II of the Two Sicilies, Amore alla prova (1839), Il duca di Ravenna (1841), Giaffar (1841), Olga di Cracovia (1841), L'istituto delle fanciulle (1841), Il gobbo del Giappone (1841), La conquista del Messico (1842), L'orfanella africana (1845), Merope (1846), Alcidoro, Ifigenia in Aulide (1847), Il trionfo d'amore (1848), Olema (1848), Paquita (1848), Gisella (1849), I Candiano (1849), Schariar ovvero Le mille e una notte (1849). Other ballets were: Le spose veneziane, Stefano re di Napoli, La stella del marinaio. In 1840 he was appointed musical director of the Royal Theatre of San Carlo in Naples, a position that enabled him to travel all over Italy and abroad and make acquaintance with the international society. In 1854 he was invited by Napoleon III to join the imperial court in Paris, where he debuted at the Opéra with a ballet, Gemma (1854, libretto by Théophile Gautier and choreography by former ballerina Fanny Cerrito). Other works followed, including I paggi del Conte di Provenza, Les elfes (1856), La ninfa Cloe, Don Grégoire ou Le précepteur dans l'embarras, Melissa, ossia I viaggiatori all'isola incantata (1859), Le petit cousin, L'étoile de Messine, Les memoirs de Fanchette. His last work to be represented in a theatre was La fin du monde (1865). The popularity of the comte Gabrielli, as he was known in the aristocratic and artistic circles du tout Paris, gradually decreased after the fall of Napoleon III and the advent of the Third French Republic. A staunch Bonapartist, he went into semi-secluded retirement in his Paris apartment, but still composed the military march Simon Bolívar, and dedicated it to the President of Venezuela, Antonio Guzmán Blanco. A cantique composed by Nicolò Gabrielli was adopted by the Protestant communities of the French-speaking part of Switzerland as their unofficial hymn, and was later included in the work Chants populaires de Suisse romande pour voix mixtes, published at Geneva in 1887. Nicolò Gabrielli was appointed Knight of the French Legion of Honor in 1864. He died in Paris in 1891 and was buried in the Montparnasse cemetery.
- El comte Nicolò Gabrielli, baró de Quercita fou un compositor italià. Descendent d'una família noble, fou deixeble de Singarelli i Contí, i més tard de Gaetano Donizetti. Dirigí l'orquestra dels teatres de Sant Carlo i el Fondo de la seva ciutat nadiua, estrenà gran nombre d'òperes i ballets en els mateixos, com també en els principals teatres de París. Entre les òperes anomenarem: I dotti per fanatismo; La lettera perduta; La parola di matrimonio; L'americano in Fiera; Don Gregorio, que per espai de molts anys formà part del repertori de l'Òpera Còmica de París; L'affamato senza denaro; Il padre della debuttante; La marchesa e la ballerina; Il condamnato di Saragossa, i Sara, ovvero la Panza della Scozia. Els ballets que va compondre passen de 60, dels quals varies foren estrenats a París, com els titulats Gemma, Les Effes i L’étoile de Nesine. El 1864 li fou concedida la Legió d'Honor.
- El conde Nicolò Gabrielli di Gubbio, barón de Quercita fue un compositor italiano. Descendiente de una familia noble muy antigua y originaria de los Estados Pontificios, Nicolo Gabrielli nació en Nápoles. Estudió música y composición en el Conservatorio de su ciudad natal, donde fue discípulo de Gaetano Donizetti, y en 1840 fue elegido como Director del Teatro San Carlo. Es el autor de muchos ballets, comedias y ópera-buffa en dialecto napolitano, en italiano y en francés. En 1854 el emperador francés Napoleón III, con la familia del cual Gabrielli era aparentado, lo invitó a establecerse en París, donde debutó, con el ballet Gemma (libreto de Théophile Gautier), representado en el teatro de l’Opéra. A pesar de las críticas, su música fue muy popular durante el Segundo Imperio y sus obras fueron representadas en numerosos teatros europeos. Entre la mas conocidas en España destacan las siguientes: El Cid, L’affamato senza danaro, Il condannato di Zaragoza, La conquista del México (1842), Una passeggiata verso Capri, Les Elfes, L’étoile de Messine, Les mémoirs de Fanchette. Detrás de la caída de Napoleón III, con la proclamación de la República, Nicoló Gabrielli abandonó progresivamente la escena artística. Su producción también disminuyó en los últimos años de su vida; sin embargo en 1883 compuso la marcha militar Simón Bolívar, y la dedicó al “ilustre americano” Don Antonio Guzmán Blanco, Presidente de Venezuela. Habiendo decidido de quedarse en la ciudad donde había conocido fama y fortuna, murió en París en 1891 y fue enterrado en el cementerio del Père-Lachaise. Por decreto del 12 de agosto de 1864, Napoleón III lo había nombrado Caballero de la Legión de Honor.
- Le comte Nicolò Gabrielli, baron de Quércita, est un compositeur italien, qui vécut longtemps en France.
|