| dbpprop:abstract
|
- Newton's laws of motion are three physical laws that form the basis for classical mechanics. They are: In the absence of a net external force, a body either is at rest or moves with constant velocity. The net external force on a body is equal to the mass of that body times its acceleration; F = ma. Alternatively, force is proportional to the time derivative of momentum. Whenever a first body exerts a force F on a second body, the second body exerts a force −F on the first body. F and −F are equal in magnitude and opposite in direction. These laws describe the relationship between the forces acting on a body and the motion of that body. They were first compiled by Sir Isaac Newton in his work Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica, first published on July 5, 1687. Newton used them to explain and investigate the motion of many physical objects and systems. For example, in the third volume of the text, Newton showed that these laws of motion, combined with his law of universal gravitation, explained Kepler's laws of planetary motion.
- Im Jahre 1687 erschien Isaac Newtons berühmtes Werk Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Mathematische Prinzipien der Naturphilosophie), in dem Newton drei Grundsätze der Bewegung formuliert, die als die newtonschen Axiome, Grundgesetze der Bewegung, newtonsche Prinzipien oder auch newtonsche Gesetze bekannt sind. Sie werden in Newtons Werk mit Lex prima, Lex secunda und Lex tertia, insgesamt mit Axiomata, sive leges motus (‚Axiome, oder Gesetze der Bewegung‘), bezeichnet. Diese Gesetze bilden das Fundament der klassischen Mechanik. Sie werden heute aber nicht mehr unbedingt als Axiome angesehen, weil sie sich als Folgerungen aus moderneren Grundsätzen, die über die klassische ‚newtonsche‘ Physik hinausgehen, ableiten lassen.
- Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, descrivint les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica. Newton va publicar aquestes lleis el 1687 a un treball de tres volums titulat Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, al tercer volum les va combinar amb la seva llei de la gravitació universal per tal d'explicar les llavors reconegudes lleis de Kepler sobre el moviment dels planetes. Les tres lleis són les següents: Primera llei o llei de la inèrcia Tot cos lliure, sobre el que no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en repòs, o ja sigui en moviment rectilini uniforme. (També anomenada principi de Galileu. ) El principi d'inèrcia es compleix quan no actuen forces sobre un cos i també quan les forces que actuen es contraresten entre elles. En aquests casos es quan diem que el cos està en equilibri. Segons el que diu aquesta llei podríem dir que l'efecte de les forces no es mantenir el moviment, com pensava Aristòtil, sinó modificar-lo, es a dir, accelerar-lo. Una dificultat perquè el principi d'inèrcia s'aprovés va ser que els cossos a la terra no es mantenen mai indefinidament en moviment. Tots els mòbils perden la velocitat i s'acaben parant. Es va pensar que aquesta desacceleració podria estar provocada per falta d'una força. Però Galileu va raonar que era a causa d'una altre força que els frena. Aquestes forces son les anomenades forces de fregament, que si no fos per elles els cossos de la terra es mourien indefinidament. <math>F= P + F_R</math> Segona llei o llei fonamental de la dinàmica Tot cos sobre el qual actua una força es mou de tal manera que la variació de la seua quantitat de moviment respecte del temps és igual a la força que produeix el moviment. S'expressa <math>\vec F = m * \vec a</math> on m es la massa, <math>\vec F </math> la força, i <math>\vec a</math> l'acceleració. Les dues últimes són quantitats vectorials. Si diverses forces actuen simultàniament sobre un cos, també podrem aplicar la fórmula fonamental de la dinàmica. En aquest cas la força que apareix en el primer membre serà resultant de totes les forces a les quals el cos esta sotmès. La segona llei de Newton inclou el principi d'inèrcia. Tercera llei o llei d'acció i reacció Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer: <math>\vec F_{ij} = -\vec F_{ji}</math> A més a més (versió forta de la tercera llei), aquestes dues forces es troben sobre la línia que uneix el centre de massa dels dos cossos. No hem d'oblidar que aquestes dues forces tot i que són de mateix mòdul, sentit i direccions oposades no es contraresten!.
- Newtonovy pohybové zákony jsou fyzikální zákony formulované Isaacem Newtonem. Popisují vztah mezi pohybem tělesa a silami, které na toto těleso působí. Newton zavedl celkem tři pohybové zákony, které tvoří základ klasické mechaniky a zejména dynamiky, která zkoumá příčiny pohybu. Tyto zákony umožňují určit, jaký bude pohyb tělesa v inerciální vztažné soustavě, jsou-li známy síly působící na těleso.
- Las Leyes de Newton, también conocidas como Leyes del movimiento de Newton, son tres principios a partir de los cuales se explican la mayor parte de los problemas planteados por la dinámica, en particular aquellos relativos al movimiento de los cuerpos. Revolucionaron los conceptos básicos de la física y el movimiento de los cuerpos en el universo, en tanto que En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: Por un lado, constituyen, junto con la transformación de Galileo, la base de la mecánica clásica; Por otro, al combinar estas leyes con la Ley de la gravitación universal, se pueden deducir y explicar las Leyes de Kepler sobre el movimiento planetario. Así, las Leyes de Newton permiten explicar tanto el movimiento de los astros, como los movimientos de los proyectiles artificiales creados por el ser humano, así como toda la mecánica de funcionamiento de las máquinas. Su formulación matemática fue publicada por Isaac Newton en 1687 en su obra Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. No obstante, la dinámica de Newton, también llamada dinámica clásica, sólo se cumple en los sistemas de referencia inerciales; es decir, sólo es aplicable a cuerpos cuya velocidad dista considerablemente de la velocidad de la luz (que no sobrepasen los 300,000 km/s); la razón estriba en que cuanto más cerca esté un cuerpo de alcanzar esa velocidad (lo que ocurriría en los sistemas de referencia no-inerciales), más posibilidades hay de que incidan sobre el mismo una serie de fenómenos denominados efectos relativistas o fuerzas ficticias, que añaden términos suplementarios capaces de explicar el movimiento de un sistema cerrado de partículas clásicas que interactúan entre sí. El estudio de estos efectos (aumento de la masa y contracción de la longitud, fundamentalmente) corresponde a la teoría de la relatividad especial, enunciada por Albert Einstein en 1905.
- Mekaniikan peruslait eli Newtonin lait muotoili fyysikko Isaac Newton. Ne julkaistiin ensimmäisen kerran vuonna 1687 teoksessa Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Mekaniikan peruslait käsittelevät kappaleiden liiketilan muutoksia, kun niihin vaikuttaa voimia.
- Les lois du mouvement de Newton sont en fait des principes à la base de la grande théorie de Newton concernant le mouvement des corps, théorie que l'on nomme aujourd'hui Mécanique newtonienne ou encore Mécanique classique. À ces lois générales du mouvement fondées en particulier sur le principe de relativité des mouvements, Newton a ajouté la loi de la gravitation universelle permettant d'interpréter aussi bien la chute des corps que le mouvement de la Lune autour de la Terre.
- Newton törvényeinek Isaac Newton angol fizikus négy, tömeggel rendelkező mozgó testek viselkedését leíró törvényét nevezzük. Ezek a törvények alkotják a klasszikus mechanika alapját. A négy törvényt Newton elsőként a Philosophiae Naturalis Principia Mathematica című könyvében publikálta. Könyvében számos test mozgását leírta megfigyelésekkel alátámasztva, valamint azt is megmutatta, hogy a gravitáció törvényével párosítva hogyan használhatók törvényei a bolygók Kepler törvényeinek megfelelő mozgásának leírására.
- I principi della dinamica sono la base concettuale di quella branca della fisica che studia e descrive le relazioni tra il movimento di un corpo e gli enti che lo modificano. All'interno della formalizzazione logico-matematica della meccanica newtoniana essi svolgono il ruolo di assiomi e in quanto tali sono proposti solo sulla base di osservazioni empiriche e di astrazioni concettuali successive. Tali principi vengono anche detti Principi di Newton, dal nome dello scienziato che li ha proposti nel celebre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, pubblicato nel 1687. Gli enunciati che oggi si utilizzano sono una riformulazione attuale di quelli scritti nei Principia; il volerli attribuire tout-court a Newton è improprio. Si noti inoltre che le attuali formulazioni differiscono spesso l'una dall'altra in alcuni dettagli, non del tutto inessenziali. Ai principi di Newton si affianca, nella meccanica classica, il principio di relatività di Galileo che stabilisce l'invarianza dei principi di Newton sotto taluni cambiamenti di coordinate, dette appunto trasformazioni galileiane. È molto importante tenere presente che i principi della dinamica sono validi in sistemi di riferimento inerziale e per sistemi i cui componenti siano a velocità lontane da quella della luce. I principi non valgono in sistemi di riferimento non inerziali. Per poter studiare anche questi ultimi, infatti, è stata necessaria l'introduzione di forze apparenti, quali la forza centrifuga e la forza di Coriolis dovute alle accelerazioni del sistema di riferimento. La meccanica classica è inclusa completamente nella teoria della relatività ristretta: entrambe le teorie sono valide in sistemi di riferimento inerziali, ma la prima si può considerare un'approssimazione della seconda per basse velocità (relativamente alla velocità della luce).
- ニュートン力学(ニュートンりきがく、Newtonian mechanics)は、アイザック・ニュートンが創始した一連の物理法則を指し、物体の運動と力の関係を明確に数学として表現する力学の一分野である。1687年に、著書『自然哲学の数学的諸原理』(略称『プリンキピア』)で発表された。 20世紀以降に発展した現代物理学(相対性理論と量子力学)と対比して、ニュートン力学は、その後に進展した解析力学などとあわせて古典力学と呼ばれる。 現代の物理学では、ニュートン力学は、われわれが日常扱うスケールでの有効理論であると考えている。すなわち、質点の運動を考えるとき、特殊相対性理論は速度が光速よりも十分遅いときニュートン力学で近似でき、量子力学は運動量が十分に大きい場合にニュートン力学で近似できる。またニュートン力学に含まれることもあるニュートンの万有引力理論は、重力が弱い場合の一般相対性理論の近似である。 したがって、日常的な運動の範囲で完結する問題はニュートン力学での扱いで十分説明できる。
- De Wetten van Newton vormen samen met de wet van behoud van impuls en van impulsmoment de grondslag van de klassieke mechanica. De drie natuurwetten zijn in 1687 door Isaac Newton geformuleerd in zijn boek de Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Latijn voor wiskundige beginselen van de natuurfilosofie) en beschrijven onder meer de beweging en het evenwicht van krachten.
- Newtons første lov: Når resultanten av alle kreftene som virker på en gjenstand er lik null, er gjenstanden i ro eller i bevegelse med konstant fart langs en rett linje. Hvis <math>\vec{F_{res}} = 0 </math>, så er <math>\vec{v}</math> konstant. Motsatt gjelder det også at hvis <math>\vec{v}</math> er konstant, så er <math>\vec{F_{res}} = 0 </math>. <math>\vec{F_{res}}</math> er her summen av alle krefter som virker på legemet, matematisk formulert som <math>\vec{F_{res}} = \sum_{i} \vec{F_i} </math> Newtons andre lov: Når en kraft virker på et legeme vil legemet akselerere etter formelen <math>\vec{F_{res}} = m\vec{a}</math>, hvor <math>\vec{F_{res}}</math> er resultantkraften, m er legemets masse og <math>\vec{a}</math> er akselerasjonen. Newtons tredje lov: Når det virker en kraft på et legeme, virker det en like stor og motsatt rettet kraft fra legemet.
- Zasady dynamiki Newtona – trzy zasady leżące u podstaw mechaniki klasycznej sformułowane przez Isaaca Newtona i opublikowane w Philosophiae Naturalis Principia Mathematica w 1687 roku. Zasady dynamiki określają związki między ruchem ciała a siłami działającymi na nie, dlatego zwane są też prawami ruchu. W mechanice kwantowej nie mają zastosowania, w mechanice relatywistycznej obowiązują w ograniczonym zakresie. Obecnie w wersji popularnonaukowej (podręcznikowej) funkcjonuje kilka wersji tych praw.
- As leis de Newton são as leis que descrevem o comportamento de corpos em movimento, formuladas por Isaac Newton.
- Legile lui Newton sunt trei legi ale fizicii care dau o relaţie directă între forţele care acţionează asupra unui corp şi mişcarea acelui corp. Ele au fost enunţate de Sir Isaac Newton în lucrarea sa Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Aceste legi formează baza mecanicii clasice şi Newton însuşi le-a folosit pentru a explica multe rezultate privind mişcarea obiectelor fizice. În al treilea volum al textului, a arătat că aceste legi ale mişcării, combinate cu legea atracţiei universale, explică legile lui Kepler privind mişcarea planetelor.
- Зако́ны Нью́тона — законы классической механики, позволяющие записать уравнения движения для любой механической системы.
- Isaac Newtons lagar eller Newtons rörelselagar publicerades först 1687. Rörelselagarna hade tidigare formulerats av Galileo Galilei och René Descartes men fick sin slutliga utformning hos Newton, och utgjorde grunden för den klassiska fysiken fram till 1900-talet. De beskriver föremåls acceleration, deformation och lägesförändring, och hur de påverkas av yttre krafter. De gäller för makroskopiska fysikaliska system, till exempel för kroppar, stela kroppar och himlakroppar. De kräver att systemets koordinatsystem är fixt, d.v.s. inte accelereras. Newtons första lag: En kropp förblir i vila eller i likformig rörelse så länge inga yttre krafter verkar på kroppen. Newtons andra lag: Tidsförändringen av rörelsemängden har samma riktning och storlek som den applicerade kraften. Uttryckt i matematisk dräkt lyder denna lag: <math> \vec{F}=\frac{d \vec{p} }{d t}</math> där <math>\vec{p}=m\vec{v} \qquad</math> är rörelsemängden. m är kroppens tröga massa och <math>\vec{v}</math> dess hastighet. Om kroppens massa är konstant blir uttrycket <math>\vec{F} = m \cdot \vec{a} \qquad</math> där <math>\vec{F}</math> är kraften som ger massan m accelerationen <math>\vec{a}</math>. Kraften är en resulterande kraft, dvs den är den vektoriella summan av alla krafter. Den resulterande kraften är barbapapaliknande, den är formväxlande till sin karaktär. Den ändrar utseende beroende på den givna fysikaliska situationen. Vi kan exempelvis tänka oss följande: en låda dras med en kraft åt höger, samtidigt som en friktionskraft, riktad åt vänster, verkar på lådan. Den resulterande kraften är då lika med dragkraften minus friktionskraften. Vi kan ändra på förutsättningarna något och antar att vi ger lådan en knuff åt höger och att den rör sig åt höger för att sedan stanna. Den resulterande kraften, under rörelsens gång, blir då endast lika med friktionskraften eftersom vi inte har en dragkraft längre. Newtons tredje lag: Två kroppar påverkar alltid varandra med lika stora men motriktade krafter.
- Newton'ın hareket yasaları, bir cisim üzerine etki eden kuvvetler ve cismin hareketi arasındaki ilişkileri ortaya koyan üç yasadır. İlk kez Sir Isaac Newton tarafından 5 Temmuz 1687 tarihinde yayımlanan Philosophiae Naturalis Principia Mathematica adlı çalışmada ortaya konmuştur. Bu yasalar klasik mekaniğin temelini oluşturmuş, bizzat Newton tarafından fiziksel nesnelerin hareketleri ile ilgili bir çok olayın açıklanmasında kullanılmıştır. Newton, çalışmasının üçüncü bölümünde, bu hareket yasalarını ve yine kendi bulduğu evrensel kütleçekim yasasını kullanarak Kepler'in gezegensel hareket yasalarının elde edilebileceğini göstermiştir. 1. Yasa Eylemsiz referans sistemi adı verilen öyle referans sistemleri seçebiliriz ki, bu sistemde bulunan bir parçacık üzerine bir net kuvvet etki etmiyorsa cismin hızında herhangi bir değişiklik olmaz. Bu yasa genellikle şu şekilde basitleştirilir: “Bir cisim üzerine dengelenmemiş bir dış kuvvet etkimedikçe, cisim hareket durumunu (durağanlık veya sabit hızlı hareket) korur. ” 2. Yasa Eylemsiz bir referans sisteminde, bir parçacık üzerindeki net kuvvet onun çizgisel momentumunun zaman ile değişimi ile orantılıdır: F = d (mv) / dt. Momentum, (mv) kütle ile hızın çarpımına eşittir. Kuvvet ve momentum vektörel nicelikler olduğundan, net kuvvet cisim üzerine etki eden tüm kuvvetlerin vektörel toplamı ile bulunur. Bu yasa sıklıkla şu şekilde ifade edilir: “F=ma: Bir cisim üzerindeki net kuvvet, cismin kütlesi ile ivmesinin çarpımına eşittir. ” 3. Yasa Bir A parçacığı, B parçacığı üzerine bir kuvvet uyguladığında, B parçacığı A üzerine aynı anda eşit büyüklükte ve zıt yönlü bir kuvvet uygular. Burada dikkat edilmesi gereken bu kuvvetlerin aynı doğrultu üzerinde olduğudur. Bu yasa çoğu zaman şu cümle ile basitleştirilebilir “Her etkiye karşılık eşit ve zıt bir tepki vardır. ” Bu yasalara getirilen çeşitli yorumlar vardır. En genel olan yorumda kütle, ivme ve (en önemlisi) kuvvetin önceden tanımlanmış olduğu varsayılmaktadır. Ancak Newton'ın birinci ve ikinci yasasının aslında kuvvetin ve kütlenin tanımı olduğuna dair yorumlar da mevcuttur. Dikkat edilirse ikinci yasa ancak gözlem bir eylemsiz referans sisteminden yapıldığında geçerlidir. Eylemsiz referans sistemi birinci yasada tanımlanmış olduğundan ikinci yasayı kullanarak birinci yasanın ispatını aramak mantıksal bir yanılgı olacaktır. Işık hızına yaklaşan hızlarda Newton yasaları fiziksel olayları açıklamakta yetersiz kalmakta, bu nedenle geçerliliklerini yitirmektedirler. Işık hızlarına yakın hızlarda cisimlerin hareketi incelenirken Albert Einstein'ın geliştirdiği özel görelilik teorisi dikkate alınmalıdır.
- Зауваження: В цій статті векторні величини позначаються жирним шрифтом, тоді як скалярні — курсивом. Ньютонові закони руху (або просто закони Ньютона) — це фундаментальні закони класичної механіки Вони були вперше опубліковані Ісааком Ньютоном в праці «Математичні начала натуральної філософії» та застосовані ним для пояснення багатьох фізичних явищ, пов'язаних з рухом фізичних об'єктів.
- 牛顿运动定律是伊萨克·牛顿提出了物理學的三個運動定律的總稱,被譽為是經典物理學的基礎。 牛頓第一運動定律:當物體不受外力作用,或所受合力為零時,原先靜止者恆靜止,原先運動者恆沿著直線作等速度運動。這定律又稱為「慣性定律」。 牛頓第二運動定律:物體受力後其動量變化率,和其所受的淨力(即合力)成正比,及處於同一方向。 牛頓第三運動定律:當兩物體交互作用時,彼此互以力作用於對方,兩者大小相等,方向相反,但作用在不同的物作用體上。這定律又稱為「作用與反作用定律」。
|
| rdfs:comment
|
- Newton's laws of motion are three physical laws that form the basis for classical mechanics. They are: In the absence of a net external force, a body either is at rest or moves with constant velocity. The net external force on a body is equal to the mass of that body times its acceleration; F = ma. Alternatively, force is proportional to the time derivative of momentum. Whenever a first body exerts a force F on a second body, the second body exerts a force −F on the first body.
- Im Jahre 1687 erschien Isaac Newtons berühmtes Werk Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Mathematische Prinzipien der Naturphilosophie), in dem Newton drei Grundsätze der Bewegung formuliert, die als die newtonschen Axiome, Grundgesetze der Bewegung, newtonsche Prinzipien oder auch newtonsche Gesetze bekannt sind. Sie werden in Newtons Werk mit Lex prima, Lex secunda und Lex tertia, insgesamt mit Axiomata, sive leges motus (‚Axiome, oder Gesetze der Bewegung‘), bezeichnet.
- Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, descrivint les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
- Newtonovy pohybové zákony jsou fyzikální zákony formulované Isaacem Newtonem. Popisují vztah mezi pohybem tělesa a silami, které na toto těleso působí. Newton zavedl celkem tři pohybové zákony, které tvoří základ klasické mechaniky a zejména dynamiky, která zkoumá příčiny pohybu. Tyto zákony umožňují určit, jaký bude pohyb tělesa v inerciální vztažné soustavě, jsou-li známy síly působící na těleso.
- Las Leyes de Newton, también conocidas como Leyes del movimiento de Newton, son tres principios a partir de los cuales se explican la mayor parte de los problemas planteados por la dinámica, en particular aquellos relativos al movimiento de los cuerpos.
- Mekaniikan peruslait eli Newtonin lait muotoili fyysikko Isaac Newton. Ne julkaistiin ensimmäisen kerran vuonna 1687 teoksessa Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Mekaniikan peruslait käsittelevät kappaleiden liiketilan muutoksia, kun niihin vaikuttaa voimia.
- Les lois du mouvement de Newton sont en fait des principes à la base de la grande théorie de Newton concernant le mouvement des corps, théorie que l'on nomme aujourd'hui Mécanique newtonienne ou encore Mécanique classique. À ces lois générales du mouvement fondées en particulier sur le principe de relativité des mouvements, Newton a ajouté la loi de la gravitation universelle permettant d'interpréter aussi bien la chute des corps que le mouvement de la Lune autour de la Terre.
- Newton törvényeinek Isaac Newton angol fizikus négy, tömeggel rendelkező mozgó testek viselkedését leíró törvényét nevezzük. Ezek a törvények alkotják a klasszikus mechanika alapját. A négy törvényt Newton elsőként a Philosophiae Naturalis Principia Mathematica című könyvében publikálta.
- I principi della dinamica sono la base concettuale di quella branca della fisica che studia e descrive le relazioni tra il movimento di un corpo e gli enti che lo modificano. All'interno della formalizzazione logico-matematica della meccanica newtoniana essi svolgono il ruolo di assiomi e in quanto tali sono proposti solo sulla base di osservazioni empiriche e di astrazioni concettuali successive.
- De Wetten van Newton vormen samen met de wet van behoud van impuls en van impulsmoment de grondslag van de klassieke mechanica. De drie natuurwetten zijn in 1687 door Isaac Newton geformuleerd in zijn boek de Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Latijn voor wiskundige beginselen van de natuurfilosofie) en beschrijven onder meer de beweging en het evenwicht van krachten.
- Newtons første lov: Når resultanten av alle kreftene som virker på en gjenstand er lik null, er gjenstanden i ro eller i bevegelse med konstant fart langs en rett linje. Hvis <math>\vec{F_{res}} = 0 </math>, så er <math>\vec{v}</math> konstant. Motsatt gjelder det også at hvis <math>\vec{v}</math> er konstant, så er <math>\vec{F_{res}} = 0 </math>.
- Zasady dynamiki Newtona – trzy zasady leżące u podstaw mechaniki klasycznej sformułowane przez Isaaca Newtona i opublikowane w Philosophiae Naturalis Principia Mathematica w 1687 roku. Zasady dynamiki określają związki między ruchem ciała a siłami działającymi na nie, dlatego zwane są też prawami ruchu. W mechanice kwantowej nie mają zastosowania, w mechanice relatywistycznej obowiązują w ograniczonym zakresie.
- As leis de Newton são as leis que descrevem o comportamento de corpos em movimento, formuladas por Isaac Newton.
- Legile lui Newton sunt trei legi ale fizicii care dau o relaţie directă între forţele care acţionează asupra unui corp şi mişcarea acelui corp. Ele au fost enunţate de Sir Isaac Newton în lucrarea sa Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Aceste legi formează baza mecanicii clasice şi Newton însuşi le-a folosit pentru a explica multe rezultate privind mişcarea obiectelor fizice.
- Зако́ны Нью́тона — законы классической механики, позволяющие записать уравнения движения для любой механической системы.
- Isaac Newtons lagar eller Newtons rörelselagar publicerades först 1687. Rörelselagarna hade tidigare formulerats av Galileo Galilei och René Descartes men fick sin slutliga utformning hos Newton, och utgjorde grunden för den klassiska fysiken fram till 1900-talet. De beskriver föremåls acceleration, deformation och lägesförändring, och hur de påverkas av yttre krafter. De gäller för makroskopiska fysikaliska system, till exempel för kroppar, stela kroppar och himlakroppar.
- Newton'ın hareket yasaları, bir cisim üzerine etki eden kuvvetler ve cismin hareketi arasındaki ilişkileri ortaya koyan üç yasadır. İlk kez Sir Isaac Newton tarafından 5 Temmuz 1687 tarihinde yayımlanan Philosophiae Naturalis Principia Mathematica adlı çalışmada ortaya konmuştur. Bu yasalar klasik mekaniğin temelini oluşturmuş, bizzat Newton tarafından fiziksel nesnelerin hareketleri ile ilgili bir çok olayın açıklanmasında kullanılmıştır.
- Зауваження: В цій статті векторні величини позначаються жирним шрифтом, тоді як скалярні — курсивом.
|