| dbpprop:abstract
|
- Napoleon Bonaparte (15 August 1769 – 5 May 1821) later known as Napoleon I, and previously Napoleone di Buonaparte, was a military and political leader of France whose actions shaped European politics in the early 19th century. Born in Corsica and trained as an artillery officer in mainland France, Bonaparte rose to prominence under the First French Republic and led successful campaigns against the First and Second Coalitions arrayed against France. In 1799, he staged a coup d'état and installed himself as First Consul; five years later he crowned himself Emperor of the French. In the first decade of the nineteenth century, he turned the armies of the French Empire against every major European power and dominated continental Europe through a series of military victories. He maintained France's sphere of influence by the formation of extensive alliances and the appointment of friends and family members to rule other European countries as French client states. The French invasion of Russia in 1812 marked a turning point in Napoleon's fortunes. His Grande Armée was badly damaged in the campaign and never fully recovered. In 1813, the Sixth Coalition defeated his forces at Leipzig; the following year the Coalition invaded France, forced Napoleon to abdicate and exiled him to the island of Elba. Less than a year later, he escaped Elba and returned to power, but was defeated at the Battle of Waterloo in June 1815. Napoleon spent the last six years of his life under British supervision on the island of Saint Helena. An autopsy concluded he died of stomach cancer, though Sten Forshufvud and other scientists have since conjectured that he was poisoned with arsenic. The conflict with the rest of Europe led to a period of total war across the continent and his campaigns are studied at military academies the world over. While considered a tyrant by his opponents, he is also remembered for the establishment of the Napoleonic code, which laid the administrative and judicial foundations for much of Western Europe.
- Napoleon Bonaparte, als Kaiser Napoleon I. war ein französischer General, Staatsmann und Kaiser. Aus korsischer Familie stammend stieg Bonaparte während der französischen Revolution in der Armee auf. Er erwies sich als ein militärisches Talent ersten Ranges. Vor allem die Feldzüge in Italien und in Ägypten machten ihn populär und zu einem politischen Hoffnungsträger. Dies ermöglichte ihm, durch den Staatsstreich vom 18. Brumaire die Macht in Frankreich zu übernehmen. Zunächst von 1799 bis 1804 als Erster Konsul der Französischen Republik und anschließend bis 1814 Kaiser der Franzosen, stand er einem halbdiktatorischen Regime mit plebiszitären Elementen vor. Durch verschiedene Reformen – etwa die der Justiz durch den Code Civil oder der Verwaltung – hat Napoleon die staatlichen Strukturen Frankreichs bis in die Gegenwart hinein geprägt. Außenpolitisch errang er, gestützt auf die Armee, zeitweise die Herrschaft über weite Teile Kontinentaleuropas. Er war daher ab 1805 auch König von Italien und von 1806 bis 1813 Protektor des Rheinbundes. Durch die von ihm initiierte Auflösung des Heiligen Römischen Reiches wurde die staatliche Gestaltung Mitteleuropas zu einem zentralen Problem des 19. Jahrhunderts. Hatte er anfangs selbst noch den Nationalstaatsgedanken außerhalb Frankreichs verbreitet, erschwerte dessen teils konservative Umdeutung in Spanien, in Deutschland und schließlich auch in Russland die Aufrechterhaltung der napoleonischen Ordnung in Europa. Der katastrophale Ausgang des Feldzugs gegen Russland, dort als Vaterländischer Krieg bezeichnet, führte letztlich zum Sturz Napoleons. Nach einer kurzen Phase der Verbannung auf Elba kehrte er für hundert Tage an die Macht zurück. In der Schlacht bei Waterloo wurde er endgültig besiegt und zuletzt bis zu seinem Lebensende auf die Insel St. Helena verbannt.
- Napoleone Bonaparte fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa, i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès,, i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. Va començar a destacar arran de la Revolució Francesa, on va comandar diverses i exitoses campanyes contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant a Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc temps després, va retornar al poder en un episodi conegut com els Cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Elena, a l'Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del Codi Napoleònic, encara present en l'esperit (burocràcia, etc) de l'estat francès modern.
- Napoleon Bonaparte byl francouzský generál a císař, jeden z největších vojevůdců v historii lidstva. Jeho první manželkou byla Marie-Joseph-Rose de Tascher (císařovna Josefína). Poté, co se s ní rozvedl, stala se jeho druhou ženou Marie Louisa Habsbursko-Lotrinská, s níž měl syna Františka.
- Napoleón I Bonaparte fue un militar y gobernante francés, general republicano durante la Revolución y el Directorio, artífice del golpe de Estado del 18 de Brumario que le convirtió en Primer Cónsul (Premier Consul) de la República el 11 de noviembre de 1799; cónsul vitalicio desde el 2 de agosto de 1802, el 18 de mayo de 1804 fue proclamado Emperador de los Franceses (Empereur des Français) y coronado el 2 de diciembre; proclamado Rey de Italia el 18 de marzo de 1805 y coronado el 26 de mayo, ostentó ambos títulos hasta el 6 de abril de 1814 y, nuevamente, desde el 20 de marzo hasta el 22 de junio de 1815. Durante un periodo de poco más de una década, adquirió el control de casi toda Europa Occidental y Central mediante conquistas o alianzas y sólo fue, tras su derrota en la Batalla de las Naciones cerca de Leipzig en octubre de 1813, que se vio obligado a abdicar unos meses más tarde. Regresó a Francia en lo que es conocido como los Cien Días y fue decisivamente derrotado en la Batalla de Waterloo en Bélgica, el 18 de junio de 1815, siendo exiliado a la isla de Santa Elena, donde falleció. Napoleón es considerado como uno de los mayores genios militares de la Historia, habiendo comandado campañas bélicas muy exitosas, aunque con ciertas derrotas igualmente estrepitosas. Sus agresivas guerras de conquista se convirtieron en las mayores guerras conocidas hasta ese momento en Europa, involucrando a un número de soldados jamás visto en los ejércitos de entonces. Además de estas proezas bélicas, a Napoleón también se le conoce por el establecimiento del Código Napoleónico y es considerado por algunos un «monarca iluminado» debido a su extraordinario talento y capacidad de trabajo. Otros, sin embargo, lo consideran un dictador tiránico cuyas guerras causaron la muerte de millones de personas, y uno de los personajes más megalómanos y nefastos de todos los tiempos. Se le considera el personaje clave que marcó el inicio del siglo XIX y la posterior evolución de la Europa contemporánea. Sus soldados lo llamaban el Pequeño Cabo (Le Petit Caporal), en tanto que los ingleses se referían a él con el despectivo Boney y las monarquías europeas como el tirano Bonaparte, el Ogro de Ajaccio o el Usurpador Universal.
- Napoléon Bonaparte, alkujaan Napoleone Buonaparte, oli Ranskan ensimmäinen konsuli vuodesta 1799 alkaen ja Ranskan keisari Napoleon I 18. toukokuuta 1804 – 6. toukokuuta 1814 välisen ajan. Uransa huipulla hän valloitti ja hallitsi laajoja osia Länsi- ja Keski-Eurooppaa. Tällöin hänen valtakuntansa oli kooltaan, armeijaltaan ja väkiluvultaan Euroopan suurin sitten Rooman valtakunnan. Hänet vangittiin hävityn Waterloon taistelun jälkeen vuonna 1815 ja karkotettiin Saint Helenan saarelle.
- Napoléon Bonaparte fut général, Premier consul, puis empereur des Français. Il fut un conquérant de l'Europe continentale. Objet dès son vivant d'une légende dorée comme d'une légende noire, il a acquis une notoriété aujourd'hui universelle pour son génie militaire et politique, mais aussi pour son régime autoritaire, et pour ses incessantes campagnes (voulues ou non) coûteuses en vies humaines, soldées par de lourdes défaites finales en Espagne, en Russie et à Waterloo, et par sa mort en exil à Sainte-Hélène sous la garde des Anglais. Il dirige la France à partir de la fin de l’année 1799; il est d'abord Premier Consul du 10 novembre 1799 au 18 mai 1804 puis Empereur des Français, sous le nom de Napoléon I, du 18 mai 1804 au 11 avril 1814, puis du 20 mars au 22 juin 1815. Il réorganise et réforme durablement l'État et la société. Il porte le territoire français à son extension maximale avec 134 départements en 1812, transformant Rome, Hambourg, Barcelone ou Amsterdam en chefs-lieux de départements français. Il est aussi président de la République italienne de 1802 à 1805, puis roi d’Italie du 17 mars 1805 au 11 avril 1814, mais encore médiateur de la Confédération suisse de 1803 à 1813 et protecteur de la Confédération du Rhin de 1806 à 1813. Il conquiert et gouverne la majeure partie de l’Europe continentale et place les membres de sa famille sur les trônes de plusieurs royaumes européens : Joseph sur celui de Naples puis d'Espagne, Jérôme sur celui de Westphalie, Louis sur celui de Hollande et son beau-frère Joachim Murat à Naples. Il crée aussi un grand-duché de Varsovie, sans oser restaurer formellement l'indépendance polonaise, et soumet à son influence des puissances vaincues telles que la Prusse et l'Autriche. Napoléon tente de mettre un terme à son profit à la série de guerres que mènent les monarchies européennes contre la France depuis 1792. Il conduit les hommes de la Grande Armée, dont ses fidèles « grognards », du Nil et de l'Andalousie jusqu'à la ville de Moscou. Comme le note l'historien britannique Eric Hobsbawm, aucune armée n'était allée aussi loin depuis les Vikings ou les Mongols et aussi de soumettre autant de grandes puissances de l'époque. Malgré de nombreuses victoires initiales face aux diverses coalitions montées et financées par la Grande-Bretagne, l’épopée impériale prend fin en 1815 avec la défaite de Waterloo. Peu d'hommes ont suscité autant de passions contradictoires que Napoléon Bonaparte. Selon les mots de l’historien Steven Englund : « le ton (…) qui convient le mieux pour parler de Napoléon serait (…) une admiration frisant l’étonnement et une désapprobation constante frisant la tristesse. » Toute une tradition romantique fait précocement de Napoléon l'archétype du grand homme appelé à bouleverser le monde. Élie Faure, dans son ouvrage Napoléon, qui a inspiré Abel Gance, le compare à un « prophète des temps modernes ». D'autres auteurs, tel Victor Hugo, font du vaincu de Sainte-Hélène le « Prométhée moderne ». L'ombre de « Napoléon le Grand » plane sur de nombreux ouvrages de Balzac, Stendhal, Musset, mais aussi de Dostoïevski, de Tolstoï et de bien d'autres encore.
- Bonaparte Napóleon, teljes francia nevén Napoléon Bonaparte, eredeti olasz nevén Napoleone di Buonaparte, ragadványnevein a korzikai vagy a kis káplár, francia tábornok, hadvezér, politikus. 1799–1804-ig Első Konzul, 1804–1814/15-ig I. Napóleon néven a franciák császára (Empereur des Français), az európai történelem egyik legkiemelkedőbb alakja, ugyanakkor napjainkban is a leghíresebb francia a világon. A világtörténelemben a leghíresebb és legtöbbet emlegetett hadvezér, a hadvezetés máig élő ikonja. Eszméje annak a Nagy Sándorét váltotta, aki Napóleon után a leghíresebb hadvezér még ma is a világon. A pápával kötött konkordátuma, valamint közigazgatási, katonai, oktatási és jogi reformjai döntő hatást gyakoroltak a francia társadalom fejlődésére. Seregei alig több mint egy évtized alatt majdnem minden európai ország ellen harcoltak, gyakran egyidejűleg, és Franciaország uralma alá vonták a kontinentális Európa nagy részét, hódítás vagy szövetség által. Sikereinek sorát a katasztrofális oroszországi invázió törte meg. Az ezt követő lipcsei vereség után 1814-ben a szövetséges hadseregek betörtek Franciaország területére, lemondásra kényszerítve Napóleont. Elba szigetére száműzték, de a következő évben visszatért, és száz napra újra magához ragadta a hatalmat. 1815. június 18-án a waterlooi csatában végső vereséget szenvedett. Hogy soha ne térhessen vissza, a nagyhatalmak az Atlanti-óceán déli részén fekvő Szent Ilona szigetére száműzték, ahol 1821-ben bekövetkezett haláláig brit felügyelet alatt élt.
- Fu prima ufficiale d'artiglieria e quindi generale durante la rivoluzione francese. Governò la Francia a partire dal 1799: fu Primo Console dal novembre 1799 al maggio 1804 e Imperatore dei francesi, con il nome di Napoleone I (Napoléon I), dal dicembre 1804 al 14 aprile 1814 e nuovamente dal 20 marzo al 22 giugno 1815. Fu anche presidente della Repubblica Italiana dal 1802 al 1805 e re d'Italia dal 1805 al 1814, «mediatore» della Repubblica Elvetica dal 1803 al 1813 e «protettore» della Confederazione del Reno dal 1806 al 1813. Grazie a una serie di brillanti campagne militari e alleanze, conquistò e governò larga parte dell'Europa continentale, esportando gli ideali rivoluzionari di rinnovamento sociale e arrivando a controllare numerosi Regni europei tramite i membri della sua famiglia. La disastrosa Campagna di Russia segnò la fine del suo dominio sull'Europa. Sconfitto a Lipsia dagli alleati europei nell'ottobre del 1813, Napoleone abdicò il 14 aprile 1814 e fu esiliato all'Isola d'Elba. Nel marzo del 1815, abbandonata furtivamente l'Elba, sbarcò vicino ad Antibes e rientrò a Parigi «senza sparare un sol colpo», riconquistando il potere per il periodo detto dei Cento Giorni, finché non venne definitivamente sconfitto a Waterloo dalla settima coalizione, il 18 giugno 1815. Trascorse gli ultimi anni di vita in esilio all'isola di Sant'Elena, sotto il controllo degli inglesi. Dopo la sua caduta, il Congresso di Vienna ristabilì in Europa i vecchi Regni pre-napoleonici. Fu il primo regnante della dinastia dei Bonaparte. Sposò Giuseppina di Beauharnais nel 1796, e in seconde nozze l'arciduchessa Maria Luisa d'Asburgo-Lorena, l'11 febbraio 1810, dalla quale ebbe l'unico figlio legittimo, Napoleone Luigi detto il re di Roma. La sua figura ha ispirato artisti, letterati, musicisti, politici e storici, dall'ottocento sino ai giorni nostri.
- ナポレオン・ボナパルト（Napoléon Bonaparte, 1769年8月15日 - 1821年5月5日）は革命期フランスの軍人・政治家で、フランス第一帝政の皇帝ナポレオン1世（Napoleon I, 在位：1804年 - 1814年、1815年）。音訳漢字表記は拿破崙。古くは日本では奈破翁と表記された。コルシカ人。 革命後のフランスをまとめあげ、帝政を敷き、ナポレオン戦争と呼ばれる戦争で全ヨーロッパを侵略し、席巻するも敗北し、その後ヨーロッパの秩序はウィーン体制に求められた。当時のイギリスの首相ウィリアム・ピットは、「革命騒ぎの宝くじを最後に引き当てた男」とナポレオンを評した。一方でゲーテは「徳を求めたもののこれを見出せず、権力を掴むに至った」と評している。 今でもフランスを代表する英雄、あるいは独裁者として抜群の知名度を誇る。
- Napoleon Bonaparte was Eerste Consul van Frankrijk en daarna keizer der Fransen. In die hoedanigheid werd hij de machtigste man van Europa en een van de bekendste en meest invloedrijke figuren in de wereldgeschiedenis. Napoleon is vooral belangrijk als militair leider van het Franse leger in deze periodes, en is verder bekend door zijn heerschappij als vorst in het Frankrijk van na de revolutie, door zijn veldtocht naar Moskou en door zijn ondergang in Waterloo. De combinatie legerleider - staatshoofd, en dit op Europese schaal, maakt hem tot alleenheerser van een groot deel van Europa rond het jaar 1800. Zijn functies waren als volgt: Eerste Consul van Frankrijk van 11 november 1799 tot 18 mei 1804 Keizer der Fransen van 1804 tot 6 april 1814 en van 20 maart tot 22 juni 1815 Koning van Italië van 31 maart 1805 tot 1814 Beschermheer van de Rijnbond van 12 juni 1806 tot 1813.
- Napoléon Bonaparte Napoléon Bonaparte, malt av Evert A. Duykinc Info: Født: 15. august 1769 Sted: Ajaccio, Korsika, Frankrike Død: 5. mai 1821 Sted: St Helena, Atlanterhavet Fil:Flag of the United Kingdom. svg Ektefelle: Joséphine de Beauharnais Barn: Napoleon II Foreldre: Carlo Buonaparte Letizia Ramolino Politisk info: Tittler: Keiser av Frankrike Konge av Italia Beskytter av Rhinforbundet Meklingsmann av Sveits Regjeringstid: 20. mars 1804 – 6. april 1814 1. mars 1815 – 22. juni 1815 Napoléon Bonaparte var Frankrikes keiser under navnet Napoléon I fra 18. mai 1804 til 6. april 1814. Som øverstkommanderende for den franske militærmakt erobret og hersket han over det meste av det vestlige og sentrale Europa, og hadde et par år også makten i Egypt. Et mislykket felttog i Russland svekket hans posisjon, og la føringene for det endelige nederlaget ved Waterloo i 1815 som resulterte i hans fall. Få personer i historien er blitt mer omtalt og forsket på enn Napoléon. Hans historiske betydning er stadig omdiskutert, de ulike syn på ham har ofte skapt debatt og uenighet. I Frankrike regnes han av mange som en nasjonalhelt. Han fremheves først og fremst som en dyktig feltherre og militær strateg, andre ser på ham mer som en politiker og samfunnsreformator. Av andre blir han betraktet som en stor despot, tyrann eller usurpator.
- Napoléon Bonaparte (pierwotnie wł. Napoleone Buonaparte), Napoleon I – pierwszy konsul Republiki Francuskiej 1799-1804, cesarz Francuzów w latach 1804-1814 oraz 1815, prezydent i król Włoch w latach 1805-1814. Kawaler Orderu Orła Białego. Postać Napoleona wywoływała i wywołuje kontrowersje. Jest uważany z jednej strony za jednego z najwybitniejszych mężów stanu, przywódców, strategów wojny, reformatorów ustroju państwowego i prawa, a z drugiej strony - za egotystę, tyrana i agresora. W polskiej tradycji niepodległościowej i romantycznej, z uwagi na wiązanie z osobą Napoleona w okresie zaborów ogromnych nadziei społeczeństwa polskiego na odzyskanie niepodległości, idea napoleońska oraz uwielbienie dla osoby Napoleona było przejawem patriotyzmu, miłości do Ojczyzny oraz wyrazem poczucia tożsamości narodowej.
- Napoleão Bonaparte foi o dirigente efectivo da França a partir de 1799 e adotando o nome de Napoleão I foi Imperador da França de 18 de Maio de 1804 a 6 de Abril de 1814, posição que voltou a ocupar rapidamente de 20 de março a 22 de junho de 1815. Além disso, conquistou e governou grande parte da Europa central e ocidental. Napoleão nomeou muitos membros da família Bonaparte para monarcas, mas eles, em geral, não sobreviveram à sua queda. Foi um dos chamados "monarcas iluminados", que tentaram aplicar à política as idéias do movimento filosófico chamado Iluminismo ou Aufklärung. Napoleão Bonaparte tornou-se uma figura importante no cenário político mundial da época, já que esteve no poder da França durante 16 anos e nesse tempo conquistou grandes partes do continente europeu. Os biógrafos afirmam que seu sucesso deu-se devido ao seu talento como estrategista, ao seu talento para empolgar os soldados com promessas de riqueza e glória após vencidas as batalhas, além do seu espírito de liderança. O governo do Diretório foi derrubado na França sob o comando de Napoleão Bonaparte, que, junto com a burguesia, instituiu o consulado, primeira fase do governo de Napoleão. Este golpe ficou conhecido como 'Golpe 18 de Brumário' (data que corresponde ao calendário estabelecido pela Revolução Francesa e equivale a 9 de novembro do calendário gregoriano) em 1799. Muitos historiadores alegam que Napoleão fez questão de evitar que camadas inferiores da população subissem ao poder.
- Napoleon Bonaparte, cunoscut mai târziu ca Napoleon I şi iniţial ca Napoleone di Buonaparte, a fost un lider politic şi militar al Franţei, ale cărui acţiuni au influenţat puternic politica europeană de la începutul secolului al XIX-lea. Născut în Corsica şi specializat pe profilul de ofiţer de artilerie în Franţa continentală, Bonaparte a devenit cunoscut în timpul Primei Republici Franceze şi a condus campanii reuşite împotriva Primei şi celei de-a Doua Coaliţii, care luptau împotriva Franţei. În 1799 a organizat o lovitură de stat şi s-a proclamat Prim Consul; cinci ani mai târziu s-a încoronat ca Împărat al francezilor. În prima decadă a secolului al XIX-lea a opus armatele Imperiului Francez împotriva fiecări puteri majore europene şi a dominat Europa continentală printr-o serie de victorii militare. A menţinut sfera de influenţă a Franţei prin constituirea unor alianţe extensive şi prin numirea prietenilor şi membrilor familiei în calitate de conducători ai altor ţări europene sub forma unor state clientelare franceze. Invazia franceză a Rusiei din 1812 a marcat un punct de cotitură în destinul lui Napoleon. Marea sa Armată a suferit pierderi covârşitoare în timpul campaniei şi nu s-a recuperat niciodată pe deplin. În 1813, a Şasea Coaliţie l-a înfrânt la Leipzig; în anul următor Coaliţia a invadat Franţa, l-a forţat pe Napoleon să abdice şi l-a exilat pe insula Elba. În mai puţin de un an, a scăpat de pe Elba şi s-a întors la putere, însă a fost învins în bătălia de la Waterloo din iunie 1815. Napoleon şi-a petrecut ultimii şase ani ai vieţii sub supraveghere britanică pe insula Sfânta Elena. O autopsie a concluzionat că a murit de cancer la stomac, deşi Sten Forshufvud şi alţi oameni de ştiinţă au continuat să susţină că a fost otrăvit cu arsen. Conflictul cu restul Europei a condus la o perioadă de război total de-a lungul continentului, iar campaniile sale sunt studiate la academii miltare din întreaga lume. Deşi considerat un tiran de către oponenţii săi, el a rămas în istorie şi datorită creării codului napoleonian, care a pus fundaţiile administrative şi judiciare în majoritatea Europei de Vest.
- Наполео́н I Бонапа́рт — император Франции в 1804—1815 гг. , французский полководец и государственный деятель, заложивший основы современного французского государства.
- Napoleon I av Frankrike, född 15 augusti 1769 i Ajaccio, Korsika, Frankrike (som Napoleone di Buonaparte, senare Napoléon Bonaparte), död 5 maj 1821 på St. Helena i Sydatlanten, var Frankrikes kejsare från 2 december 1804 till 6 april 1814. Som överbefälhavare för den franska militärmakten erövrade och härskade han över större delen av västra och centrala Europa, och innehade ett par år även makten i Egypten. Ett misslyckat fälttåg mot Ryssland försvagade hans position, och blev grunden för nederlaget vid slaget vid Waterloo, som resulterade i hans fall. Få personer i historien har blivit mer omtalade och föremål för forskning än Napoleon. Hans historiska betydelse är omdiskuterad, de olika synsätten på honom har ofta skapat debatt och oenighet. I Frankrike betraktas han av många som en nationalhjälte. Han framhävs först och främst som en stor fältherre och militär strateg, andra ser honom mer som en politiker och reformator. Av andra betraktas han som en stor tyrann. Napoleon ligger begravd i Hôtel des Invalides i Paris.
- Napolyon Bonapart, Fransız Devrimi'nin generali, 11 Kasım 1799'den 18 Mayıs 1804'e kadar Fransa Konsülü olarak Fransa Cumhuriyeti'nin ilk başkanı, sonrasında da 18 Mayıs 1804 ile 6 Nisan 1814 arasında Napolyon I adını alarak Fransa İmparatoru ve İtalya Kralı olmuştur.
- Наполео́н І Бонапа́рт (Napoléon Bonaparte) — французький імператор у 1804—1814 і 1814—1815 рр. Генерал революційної армії з 1796 р. , у 1799 р. повалив владу Директорії і став диктатором. З 1803 р. завоював майже всю Європу, створивши на її території маріонеткові королівства для своїх братів. Зазнавши поразки у Росії, був змушений зректися престолу; був засланий на острів Ельба. У березні 1815 р. знову захопив владу, але був розбитий англійськими військами біля Ватерлоо і засланий на Острів Святої Єлени. Встановлені ним закони дотепер діють у Франції.
- 拿破侖·波拿巴（Napoléon Bonaparte，1769年8月15日－1821年5月5日），即拿破侖一世（Napoléon I），出生於科西嘉島，法國軍事家與政治家，法蘭西第一共和國第一執政（1799年－1804年），法蘭西第一帝國及百日王朝的皇帝（1804年－1814年，1815年），曾經佔領過西歐和中歐的廣大領土。
|
| rdfs:comment
|
- Napoleon Bonaparte (15 August 1769 – 5 May 1821) later known as Napoleon I, and previously Napoleone di Buonaparte, was a military and political leader of France whose actions shaped European politics in the early 19th century. Born in Corsica and trained as an artillery officer in mainland France, Bonaparte rose to prominence under the First French Republic and led successful campaigns against the First and Second Coalitions arrayed against France.
- Napoleon Bonaparte, als Kaiser Napoleon I. war ein französischer General, Staatsmann und Kaiser. Aus korsischer Familie stammend stieg Bonaparte während der französischen Revolution in der Armee auf. Er erwies sich als ein militärisches Talent ersten Ranges. Vor allem die Feldzüge in Italien und in Ägypten machten ihn populär und zu einem politischen Hoffnungsträger. Dies ermöglichte ihm, durch den Staatsstreich vom 18. Brumaire die Macht in Frankreich zu übernehmen.
- Napoleone Bonaparte fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa, i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès,, i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin.
- Napoleon Bonaparte byl francouzský generál a císař, jeden z největších vojevůdců v historii lidstva. Jeho první manželkou byla Marie-Joseph-Rose de Tascher (císařovna Josefína). Poté, co se s ní rozvedl, stala se jeho druhou ženou Marie Louisa Habsbursko-Lotrinská, s níž měl syna Františka.
- Napoléon Bonaparte, alkujaan Napoleone Buonaparte, oli Ranskan ensimmäinen konsuli vuodesta 1799 alkaen ja Ranskan keisari Napoleon I 18. toukokuuta 1804 – 6. toukokuuta 1814 välisen ajan. Uransa huipulla hän valloitti ja hallitsi laajoja osia Länsi- ja Keski-Eurooppaa. Tällöin hänen valtakuntansa oli kooltaan, armeijaltaan ja väkiluvultaan Euroopan suurin sitten Rooman valtakunnan.
- Napoléon Bonaparte fut général, Premier consul, puis empereur des Français. Il fut un conquérant de l'Europe continentale.
- Bonaparte Napóleon, teljes francia nevén Napoléon Bonaparte, eredeti olasz nevén Napoleone di Buonaparte, ragadványnevein a korzikai vagy a kis káplár, francia tábornok, hadvezér, politikus. 1799–1804-ig Első Konzul, 1804–1814/15-ig I. Napóleon néven a franciák császára (Empereur des Français), az európai történelem egyik legkiemelkedőbb alakja, ugyanakkor napjainkban is a leghíresebb francia a világon.
- Fu prima ufficiale d'artiglieria e quindi generale durante la rivoluzione francese. Governò la Francia a partire dal 1799: fu Primo Console dal novembre 1799 al maggio 1804 e Imperatore dei francesi, con il nome di Napoleone I (Napoléon I), dal dicembre 1804 al 14 aprile 1814 e nuovamente dal 20 marzo al 22 giugno 1815.
- Napoleon Bonaparte was Eerste Consul van Frankrijk en daarna keizer der Fransen. In die hoedanigheid werd hij de machtigste man van Europa en een van de bekendste en meest invloedrijke figuren in de wereldgeschiedenis. Napoleon is vooral belangrijk als militair leider van het Franse leger in deze periodes, en is verder bekend door zijn heerschappij als vorst in het Frankrijk van na de revolutie, door zijn veldtocht naar Moskou en door zijn ondergang in Waterloo.
- Napoléon Bonaparte Napoléon Bonaparte, malt av Evert A. Duykinc Info: Født: 15. august 1769 Sted: Ajaccio, Korsika, Frankrike Død: 5. mai 1821 Sted: St Helena, Atlanterhavet Fil:Flag of the United Kingdom. svg Ektefelle: Joséphine de Beauharnais Barn: Napoleon II Foreldre: Carlo Buonaparte Letizia Ramolino Politisk info: Tittler: Keiser av Frankrike Konge av Italia Beskytter av Rhinforbundet Meklingsmann av Sveits Regjeringstid: 20. mars 1804 – 6. april 1814 1. mars 1815 – 22.
- Napoléon Bonaparte (pierwotnie wł. Napoleone Buonaparte), Napoleon I – pierwszy konsul Republiki Francuskiej 1799-1804, cesarz Francuzów w latach 1804-1814 oraz 1815, prezydent i król Włoch w latach 1805-1814. Kawaler Orderu Orła Białego. Postać Napoleona wywoływała i wywołuje kontrowersje.
- Napoleão Bonaparte foi o dirigente efectivo da França a partir de 1799 e adotando o nome de Napoleão I foi Imperador da França de 18 de Maio de 1804 a 6 de Abril de 1814, posição que voltou a ocupar rapidamente de 20 de março a 22 de junho de 1815. Além disso, conquistou e governou grande parte da Europa central e ocidental. Napoleão nomeou muitos membros da família Bonaparte para monarcas, mas eles, em geral, não sobreviveram à sua queda.
- Napoleon Bonaparte, cunoscut mai târziu ca Napoleon I şi iniţial ca Napoleone di Buonaparte, a fost un lider politic şi militar al Franţei, ale cărui acţiuni au influenţat puternic politica europeană de la începutul secolului al XIX-lea.
- Наполео́н I Бонапа́рт — император Франции в 1804—1815 гг. , французский полководец и государственный деятель, заложивший основы современного французского государства.
- Napoleon I av Frankrike, född 15 augusti 1769 i Ajaccio, Korsika, Frankrike (som Napoleone di Buonaparte, senare Napoléon Bonaparte), död 5 maj 1821 på St. Helena i Sydatlanten, var Frankrikes kejsare från 2 december 1804 till 6 april 1814. Som överbefälhavare för den franska militärmakten erövrade och härskade han över större delen av västra och centrala Europa, och innehade ett par år även makten i Egypten.
- Napolyon Bonapart, Fransız Devrimi'nin generali, 11 Kasım 1799'den 18 Mayıs 1804'e kadar Fransa Konsülü olarak Fransa Cumhuriyeti'nin ilk başkanı, sonrasında da 18 Mayıs 1804 ile 6 Nisan 1814 arasında Napolyon I adını alarak Fransa İmparatoru ve İtalya Kralı olmuştur.
- Наполео́н І Бонапа́рт (Napoléon Bonaparte) — французький імператор у 1804—1814 і 1814—1815 рр. Генерал революційної армії з 1796 р. , у 1799 р. повалив владу Директорії і став диктатором. З 1803 р. завоював майже всю Європу, створивши на її території маріонеткові королівства для своїх братів.
- 拿破侖·波拿巴（Napoléon Bonaparte，1769年8月15日－1821年5月5日），即拿破侖一世（Napoléon I），出生於科西嘉島，法國軍事家與政治家，法蘭西第一共和國第一執政（1799年－1804年），法蘭西第一帝國及百日王朝的皇帝（1804年－1814年，1815年），曾經佔領過西歐和中歐的廣大領土。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
