| dbpprop:abstract
|
- Mukhrani is a historical lowland district in eastern Georgia, currently within the borders of Mtskheta-Mtianeti region, north of the town of Mtskheta. It lies within the historical borders of Kartli, bounded by the river Mtkvari (Kura), and its two affluents: Ksani and Aragvi. Starategically located on major transit routes traversing ancient and medieval Georgia, easily irrigable and fertile, Mukhrani was an economically advanced area and, in some sense, a link between Kartli’s lowland and highland districts. In the 2nd-4th centuries AD, the area was home to Dzalisi, one of the most important settelments of Caucasian Iberia. Medieval Georgian annals describe Mukhrani as a forested area greatly favored by the Georgian kings as a hunting ground. We then hear of the noble family of Dzaganisdze being in possession of this district from the 8th/9th century to 1123 when the king David IV confiscated it. Mukhrani became a flourishing sector of the royal domain, and its portion was subsequently donated by the crown to the monastery of Shio-Mghvime and the cathedral of Sveti-Tskhoveli. In 1512, Mukhrani passed, in hereditary ownership, to a collateral branch of the Bagrationi royal dynasty of Kartli. This occurred when the district was scrounged from King David X of Kartli by his younger brother Bagrat in reward for crucial assistance against the neighboring Georgian ruler George II of Kakheti. Henceforth, the new lords of Mukhrani came to be known as Mukhran-Batoni, and later Bagration-Mukhraneli. In the light of declined royal authority, Mukhrani turned into an autonomous seigneury, satavado, i.e. , "a holding of tavadi". It was known as samukhranbatono, i.e. , "[the land] of Mukhran-Batoni. " The chief settlement of this princedom was Shios-Ubani, since the 1770s known as Mukhrani, while a fortress built at the confluence of the Mtkvari and Ksani early in the 16th century served as a principal stronghold in the area. Other villages over which the Mukhran-Batoni held sway were Aghaiani, Kandagiani, Tezi, Okami and, for a certain period of time, Lamisqana and Gremiskhevi. The autonomous status of Mukhrani lasted until the Russian annexation of eastern Georgia in 1801, but was not fully abolished until the 1840s.
- Mukhran fou un principat creat el 1512 a la part occidental del Kartli al peu de les muntanyes Likhi. El títol el va concedir el rei David X de Kartli al seu germà petit Bagrat. Els prínceps portaven el títol de Mukhrani-batoni (Príncep de Mukhran). El principat va ser abolit el 1801 per Rússia però la casa de Mukhrani va subsistir i es va integrar a la noblesa russa. L'últim príncep Constantí IV fou coronel de l'exèrcit rus el 1809, comandant de carrabiners d'Erevan el 1827 amb rang de tinent general. Se li va reconèixer com a títol hereditari el de Kniaz Bagration-Mukhranski el 20 de setembre del 1825. Va morir el 7 de setembre de 1842 i el va succeir el seu fill Ioani Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Ivan Konstantinovitch Bagration-Mukhranski). Un altre fill Irakli Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Irakli Konstantinovitch Bagration-Mukhranski) nascut el 17 de juliol de 1813 va ser titular conseller del 1852 al 1857, conseller del virrei del Caucas el 1863, i va morir el 1892 deixant un fill que el 1903 va recollir la successió (Príncep Alexandre Bagrationi de Mukhrani). Ioani Bagrationi of Mukhrani (Kniaz Ivan Konstantinovitch Bagration-Mukhranski), que va rebre els drets successoris el 1842, va néixer el 7 de febrer de 1812 i va ser ascendit a tinent coronel el 1842, coronel i comandant del regiment d'Erevan el 1849 fins el 1851 en què fou ascendit a major general; es va distingir a la batalla de Bachkadykliar el 1853 i fou nomenat comandant dels granaders de la brigada de reserva, fins el 1858 en què fou promogut a tinent general amb el comandament de la 18 divisió d'infanteria. Va morir a Tblisi el 11 de març de 1895 i el va succeir el seu fill Constantí Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Konstantin Ivanovitch Bagration-Mukhranski) nascut el 24 de desembre de 1834, ascendit a coronel el 1874, comandant del granaders de Mingrèlia el 1877, es va retirar degut al seu estat de salut. Va morir a Tblisi el 12 de maig de 1903. La successió va passar a son cosí Alexandre, fill de Irakli Bagrationi de Mukhrani abans esmentat. Alexandre Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Alexander Iraklievitch Bagration-Mukhranski), va néixer a Mtchadisjavari el 20 de juliol de 1853; cavaller de la guàrdia el 1874, va servir a la guerra russoturca del 1877-1878 i va ser ascendit a tinent cap el final de la guerra, a capità el 1890, i a coronel el 1893; el des el 1895 va servir amb la cavalleria del Caucas en diversos destins entre ells el comandament del regiment de dragons de Nijegorod; el 1904 va ser ascendit a major general i al any següent a major general de l'escorta imperial; del 1910 al 1912 va ser comandant dels Cavallers de la Guàrdia; el 6 d'abril de 1917 va ser promogut a tinent general i va ser membre de la Duma russa. Va ser assassinat pels bolxevics a Piatogorsk el 1918 i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Giorgi Alexandrovitch Bagration-Mukhranski) nascut a Sant Petersburg el 16 de juliol de 1884. Mariscal de la noblesa de Dusheti del 1916 al 1917, es va unir a la revolució però després del triomf bolxevic va lluitar amb els blancs fins a 1921 en què es va exiliar, passant a Espanya el 1944, i va morir el 29 de setembre de 1957. El va succeir el seu únic fill Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Tblisi el 3 d'abril de 1909. Va obtenir la ciutadania espanyola el 22 de setembre de 1947 i el govern espanyol de l'època, dirigit pel general Franco, li va reconèixer el tractament d'Altesa reial. El 1957, en recollir la successió del pare, es va autoproclamar cap de la Casa Reial de Geòrgia. Va morir el 28 de novembre de 1977 i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Don Jorge de Bagration-Mukhranski), que va néixer a Roma el 22 de febrer de 1944 i que a la joventut es va dedicar a las carreres de cotxes, aconseguint alguns triomfs. Actualment està casat amb la catalana Núria Llopis i Oliart . L'hereu és el fill gran de Giorgi, Don Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Madrid el 26 d'agost de 1972. Prínceps de Mukhran (Mukhrani-batoni) 1512 - 1539 Bagrat I Mukhrani-batoni 1539 - 1580 Vakhtang I Mukhrani-batoni 1580 - 1624 Bagrat II Mukhrani-batoni 1624 - 1627 Kai khusrau Mukhrani-batoni 1627 - 1648 David I Mukhrani-batoni 1648 - 1659 Vakhtang II Mukhrani-batoni 1659 - 1667 Constantí I Mukhrani-batoni 1667 - 1688 Teimuraz Mukhrani-batoni 1688 - 1691 Ashot Mukhrani-batoni 1691 - 1710 Papuna Mukhrani-batoni 1710 Constantí II Mukhrani-batoni 1710 - 1716 Irakli Mukhrani-batoni 1716 - 1719 Levanti Mukhrani-batoni 1719 - 1734 David II Mukhrani-batoni 1734 - 1735 Mamuka Mukhrani-batoni 1735 - 1755 Constantí III Mukhrani-batoni 1755 - 1785 Simó Mukhrani-batoni 1785 - 1800 Ioani Mukhrani-batoni 1800 – 1801 Constantí IV Mukhrani-batoni
- Mukhrani, alun perin Mukhnari, on historiallinen alankoalue itäisessä Georgiassa. Se sijaitsee nykyisen Mtskheta-Mtianetin hallintoalueen (mkhare) ja historiallisen Kartlin alueen rajojen sisällä Mtskhetan kaupungin pohjoispuolella. Se rajoittuu Mtkvari-jokeen ja sen kahteen sivujokeen Ksaniin ja Aragviin. Mukhrani sijaitsi strategisella alueella, jonka läpi kulki antiikin ja keskiajan aikaan keskeisiä liikennereittejä. Se on hedelmällistä ja helposti kasteltavaa aluetta, joten se oli taloudellisesti kehittynyt ja toimi tietyssä mielessä linkkinä Kartlin ala- ja ylämaa-alueiden välillä. 100–300-luvuilla alueella sijaitsi Dzalisi, yksi Kaukasian Iberian tärkeimmistä asutuskeskuksista. Keskiaikaisissa georgialaisissa kronikoissa Mukhrania kuvataan metsittyneeksi alueeksi, jota Georgian kuninkaat suosivat metsästysmaanaan. Aatelisen Dzaganisdze-perheen kerrotaan pitäneen aluetta hallussaan 700–800-luvuilta aina vuoteen 1123, kun kuningas Davit IV takavarikoi sen. Mukhranista tuli kukoistava kuninkaallisten maiden osa, ja kruunu lahjoitti siitä myöhemmin osuudet Šiomghvimen luostarille ja Svetitskhovelin katedraalille. Vuonna 1512 Mukhrani siirtyi perintönä Kartlin kuninkaallisen Bagrationi-dynastian haaralle. Kartlin kuningas Davit X lahjoitti alueen pikkuveljelleen Bagratille palkkioksi siitä, että tämä oli auttanut häntä viereisen georgialaisvaltakunnan Kakhetin kuningasta Giorgi II:ta vastaan. Siitä eteenpäin Mukhranin herrat tunnettiin nimellä Mukhran-Batoni ja myöhemmin nimellä Bagration-Mukhraneli. Kuninkaan vallan taantuessa Mukhranista tuli autonominen läänitys, satavado, eli "tavadin (prinssin) alue". Sitä kutsuttiin nimellä Samukhranbatono eli "Mukhran-Batonin maa". Ruhtinaskunnan tärkein asutuskeskus oli Šios-Ubani, joka tunnettiin 1770-luvulta lähtien nimellä Mukhrani, kun taas Mtkvari- ja Ksani-jokien yhtymäkohtaan 1500-luvulla rakennettu linnoitus toimi alueen merkittävimpänä linnakkeena. Muita Mukhran-Batonien hallitsemia kyliä olivat Aghaiani, Kandagiani, Tezi, Okami ja jonkin aikaa myös Lamisqana ja Gremiskhevi. Mukhranin itsehallinto jatkui siihen saakka kun Venäjän keisarikunta liitti itäisen Georgian itseensä vuonna 1801, mutta se lakkautettiin lopullisesti vasta 1840-luvulla.
- Мухра́ни (груз. მუხრანი — «дубрава» от მუხა — дуб): Область в Грузии, ограниченная реками Курой, Ксани и Арагви. Часть исторической территории Картли. Равнинная территория, известная виноградниками. Село в одноимённой местности. Сохранился замок князей Багратион-Мухранских и поздняя усадьба с парком. Мухрани стало самостоятельным княжеством в 1513 году, во время конфликта между Картли и Кахетией. Кахетинский царь Георгий II (прозванный Ав-Гиорги, то есть Злой Гиорги) неоднократно совершал вторжения из-за Арагви, и Баграт, брат царя Давида X, «выпросил себе в удел Мухрани и ущелья Арагви и Ксани с мохэве и мтиулами под свою власть» В том же году Баграт построил в Мухрани Мтверскую крепость, которая выдержала осаду кахетинской армии. Во время следующего набега Ав-Гиорги был захвачен в плен, где и умер. Баграту наследовал его сын Вахтанг, Вахтангу — Теймураз, который погиб в Мерабдинской битве 1624 года. Сын Теймураза, Вахтанг, был избран царём Грузии после того, как в персидском плену погиб царь Луарсаб II. Мухрани потеряло самостоятельность после 1800 года. Князья Багратион-Мухранские, претендующие на царское достоинство, эмигрировали в Испанию.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
