| dbpprop:abstract
|
- Mount Benacantil (Benacantil Hill) is a mount (or rather a large hill) that dominates the urban part of Alicante, and is the characteristic image of the city. The mount name appears as Banu-l-Qatil in the work of Muslim geographer Al-Idrisi in the twelfth century, but it is possible that this is an error of transcription (Arab names like "beni" are abundant on the peninsula; the name means "family tree") because it does not make a lot of sense in Arabic (it would be "the family of the murderer"). Compared with other names in Valencian Community, the mount name is more likely to be derived from the word "benna", Arabic transcription of "pinna", which is "rock" in Latin); combined with the adjective "laqanti", which comes from "Laqant," the Arabic name of the city. Therefore, we obtain a half Roman, half Arabic toponym, "Benna Laqanti". The rock mount is covered by pine trees and bushes on the north side, while on the south side, which overlooks the Mediterranean Sea, there are only rocks. In the intermediate areas there are bushes and grasses that are quite characteristic for the dry Mediterranean climate. The mount is famous for the rock formation on its south-western slope, known as la cara del moro ("the moor's face"). The medieval fortress of Alicante, the Castle of Santa Bárbara stands on the top of the mount. On the slopes of the mount there are Park Ereta, neighborhoods of Santa Cruz, San Roque, San Anton and Raval Roig, and antique apartments. In recent years it became a botellón place. Avenida Jaime II, which is a continuation of Avenida de Alfonso el Sabio, crosses the northern foot of the mount, and so does a tunnel of Alicante Tram.
- El Benacantil és una muntanya que acapara la façana urbana d'Alacant i hi constitueix la imatge més característica. El topònim és d'origen àrab Banu-lQatil, nom atorgat pel geògraf musulmà al-Idrisi al segle XII, que deriva de les paraules "bena", transcripció a l'àrab de "pinna", penya en llatí, i de "laqanti", adjectiu que prové de "Laqant", el nom àrab de la ciutat, del qual també prové el nom d'Alacant en valencià. Fet de material rocós, hi conté vegetació de pins i altres arbustos en la cara nord, mentre que al sud, la qual dóna a la Mediterrània, tan sols hi ha roca. En les zones de transició hi ha matolls i herbes pròpies de la vegetació del clima mediterrani sec. Sobre la muntanya s'assenta la fortalesa medieval d'Alacant, el Castell de la Santa Bàrbara, i a la falda es troba el Parc de l'Ereta, els barris de la Santa Creu, Sant Roc, Sant Antoni i el Raval Roig, i un antic aparcament que s'ha convertit en els últims anys en punt habitual de la botellona. La imatge de la muntanya des de la platja hi ha una mola rocosa assembla una cara mirant cap a l'esquerra, per això la tradició popular alacantina li atorgà el nom de "la cara del moro", i sovint és utilitzada com a símbol d'Alacant. L'avinguda de Jaume II, coneguda també com a Prolongació d'Alfons el Savi, travessa la muntanya i soterrat davall es troba el túnel del metro d'Alacant. La conservació i rehabilitació del Benacantil com a zona verda de la ciutat són motiu de múltiples controvèrsies en la política local, així, el tret de la palmera cada any des del seu cim, un castell de foc que dóna pas a la cremà de les Fogueres de Sant Joan i, sobretot, el projecte de construcció del Palau de Congressos, han estat objecte de polèmiques i ample debat.
- El Benacantil es un monte que domina la fachada urbana de Alicante y constituye su imagen más característica. El topónimo aparece como Banu-l-Qatil en la obra del geógrafo musulmán Al-Idrisi, en el siglo XII; pero es posible que se trate de un error de transcripción (el autor lo asociaría a los topónimos árabes del tipo "beni" tan abundantes en la península, y que significan "familia o linaje"), porque no tiene mucho sentido en árabe (sería "la familia del asesino"). Por comparación con otros topónimos de la Comunidad Valenciana, es más probable que derive de la palabra "benna", transcripción árabe de "pinna", que es "peña" en latín; a este primer elemento se le añadiría el adjetivo gentilicio "laqanti", que proviene de "Laqant", el nombre árabe de la ciudad. Por tanto, nos encontraríamos ante un topónimo medio-romance medio-árabe: "benna laqanti". De material rocoso tiene vegetación de pinos y otros arbustos en la cara norte, mientras que en la sur, la que da al mar Mediterráneo, solamente hay roca. En las zonas de transición hay matorrales y hierbas propias de la vegetación del clima mediterráneo seco. Sobre la montaña se asienta la fortaleza medieval de Alicante, el Castillo de Santa Bárbara, y en sus faldas está el Parque de la Ereta, los barrios de Santa Cruz, San Roque, San Antón y el Raval Roig, y un antiguo aparcamiento que se ha convertido en los últimos años en punto habitual del botellón. La Avenida Jaime II, conocida como Prolongación de Alfonso el Sabio, cruza el monte y bajo él está el túnel del metro de Alicante. Su conservación y rehabilitación como zona verde de la ciudad son motivo de múltiples controversias en la política local, así, el disparo todos los años desde su cumbre de la palmera, fuego artificial que da paso a la cremà de las Hogueras de San Juan y sobre todo el proyecto de construcción del Palacio de Congresos, han sido objeto de polémicas y amplio debate.
|
| rdfs:comment
|
- Mount Benacantil (Benacantil Hill) is a mount (or rather a large hill) that dominates the urban part of Alicante, and is the characteristic image of the city.
- El Benacantil és una muntanya que acapara la façana urbana d'Alacant i hi constitueix la imatge més característica. El topònim és d'origen àrab Banu-lQatil, nom atorgat pel geògraf musulmà al-Idrisi al segle XII, que deriva de les paraules "bena", transcripció a l'àrab de "pinna", penya en llatí, i de "laqanti", adjectiu que prové de "Laqant", el nom àrab de la ciutat, del qual també prové el nom d'Alacant en valencià.
- El Benacantil es un monte que domina la fachada urbana de Alicante y constituye su imagen más característica. El topónimo aparece como Banu-l-Qatil en la obra del geógrafo musulmán Al-Idrisi, en el siglo XII; pero es posible que se trate de un error de transcripción (el autor lo asociaría a los topónimos árabes del tipo "beni" tan abundantes en la península, y que significan "familia o linaje"), porque no tiene mucho sentido en árabe (sería "la familia del asesino").
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
