| dbpprop:abstract
|
- Motya, was an ancient and powerful city on an island off the west coast of Sicily, between Drepanum and Lilybaeum. The eponymous (in ancient times) island renamed San Pantaleo in the 11th century by Basilian monks is situated in a lagoon on the most western part of Sicily (nearly 850 meters long and 750 meters wide) about one km from the mainland of Sicily, to which it was joined by an artificial causeway (paved road), by which chariots with large wheels could reach the town.
- Mòtia (Motya, Μοτύη) fou una ciutat de l'oest de Sicília, entre Drepanum i Lilibea, situada en una petita illa a 1 km de la costa a la qual estava unida per un pas artificial. Fou colònia fenícia, probablement només un centre comercial que va esdevenir ciutat amb el temps. Els grecs la van fer fundar llegendàriament per una dona anomenada Motya, i la van connectar amb Hèrcules. Vers el segle VII aC va passar a dependre de Cartago. El cartaginesos, a mesura que els grecs establien colònies, es van concentrar a les tres principals: Solos (Solus), Panormos (Panormus) i Mòtia (Motya), aquesta darrera la mes propera a Cartago, per la qual cosa va esdevenir capital de les possessions cartagineses a l'illa. S'esmenta com a colònia cartaginesa el 415 aC durant l'expedició atenesa. El 409 aC, quan el general Anníbal va desembarcar a l'illa, va deixar la seva flota a Mòtia mentre avançava per terra per atacar Selinunt. En aquest temps fou saquejada (com també Panormos) per Hermòcrates, l'exiliat siracusà establert a la zona. Altre cop durant l'expedició cartaginesa sota Amilcar, els cartaginesos la van usar com a base de la seva flota. El 397 aC Dionís el vell de Siracusa la va atacar i la va assetjar. La resistència fou èpica; després de guanyar les muralles i les torres els habitants van resistir carrer per carrer, casa per casa; els que van sobreviure i no es van poder escapar, foren executats per Dionís com a càstig; Biton fou nomenat governador per Dionís, i el seu germà Leptines la va convertir en base de la flota siracusana. El 396 aC va desembarcar a Panormus el general cartaginès Himilcó, i va reconquerir la ciutat on no va trobar gaire resistència. Himilcó va fundar llavor Lilibea que tenia una posició millor i hi va traslladar els habitants de Motya que havien sobreviscut. La vella Motya va desaparèixer de la història i l'illot fou habitat només per pescadors. L'illa on antigament hi havia la ciutat la ciutat es diu avui Sant Pantaleó, i s'hi poden veure algunes ruïnes, fragments de les muralles i dues portes i s'han trobat algunes monedes i poteria. Fitxer:Mozia Kothon. jpg|El "kothon" (port) al sud de l'illa Fitxer:Inizio strada sottomarina di Mozia. jpg|La carretera submarina al nord de Mòtia Fitxer:mozia_1. jpg|Museu de Mòtia
- Motia (Motya, Μοτύη), moderna isla de San Pantaleón, fue una ciudad del oeste de Sicilia, entre Drepanum y Lilibea, situada en una pequeña isla a 1 km de la costa a la que estaba unida por un paso artificial. Fue colonia fenicia, probablemente sólo un centro comercial que se convirtió en ciudad con el tiempo. Los griegos decían haber sido fundada legendariamente por una mujer llamada Motia, y la conectaron con Heracles. Sobre el siglo VII a. C. pasó a depender de Cartago. A medida que los griegos establecían colonias, los cartagineses se concentraron en las tres principales: Solos (Solus), Panormo (Panormus) y Motia (Motya), esta última la más cercana a Cartago, por lo que se convirtió en capital de las posesiones cartaginesas en la isla. Es mencionada como colonia cartaginesa el 415 a. C. durante la expedición ateniense. En el 409 a. C. , cuando el general Aníbal Magón desembarcó en Sicilia dejó su flota en Motia mientras avanzaba por tierra para atacar Selinunte. En esta época fue saqueada (como también Panormo) por Hermócrates, el exiliado siracusano establecido en la zona. Durante la expedición cartaginesa al mando de Amílcar, los cartagineses la usaron como base de su flota. En el 397 a. C. , Dionisio I de Siracusa la atacó y la asedió. La resistencia fue épica; después de ganar las murallas y las torres, los habitantes resistieron calle a calle, casa por casa; los que sobrevivieron y no pudieron escapar, fueron ejecutados por Dionisio como castigo. Biton fue nombrado gobernador por Dionisio, y su hermano Leptines la convirtió en base de la flota siracusana. En el 396 a. C. desembarcó en Panormo el general cartaginés Himilcón y reconquistó la ciudad, donde no encontró casi resistencia. Himilcón fundó entonces Lilibea, que tenía una mejor situación, y trasladó allí a los habitantes de Motya que habían sobrevivido. La vieja Motya desapareció de la historia y el islote fue habitado sólo por pescadores. La isla, que corresponde a la que tenía la ciudad, se llama hoy San Pantaleón, y se pueden ver algunas ruinas, fragmentos de las murallas y dos puertas, y se han hallado algunas monedas y cerámica. Image:Mozia Kothon. jpg|El "kothon" (puerto) al sur de la isla Image:Inizio strada sottomarina di Mozia. jpg|La carretera submarina al norte de Motia Image:mozia_1. jpg|Museo de Motia
- Motyé, est une ancienne et puissante cité de la côte occidentale de la Sicile, entre Drepanum et Lilybée. Elle était située sur une petite île du même nom aux temps anciens (dénommée San Pantaleo par des moines de l'ordre des Basiliens au XI siècle, rebaptisée selon le nom de l’ancienne cité), à environ 1 km de la côte sicilienne, à laquelle elle était reliée par une chaussée artificielle qui pouvait être empruntée par des chariots à larges roues.
- Mozia (anche nota come Mothia, Motya), oggi San Pantaleo, è un'isola dello Stagnone di Marsala, in provincia di Trapani. Sull'isola era situata l'antica città fenicia omonima. L'isola si trova di fronte alla costa occidentale della Sicilia, tra l'Isola Grande e la terraferma, ed appartiene alla Fondazione Whitaker.
- Mozia (Motia, Motya, San Pantaleo) er en øy på bare 45 hektar straks utenfor kysten av Sicilia helt i vest, ca. 30 km sør for Trapani. Gjennom historien har mange forskjellige kulturer hatt tilhold på øya, noe som gjør at det er funnet fortidsminnesmerker i et overraskende omfang, øyas ubetydelige størrelse tatt i betrakning. Av tidligere beboere kan nevnes kartagerne og romerne, men det er særlig fønikerne som har etterlatt seg mange spor. Mozia var en av de aller viktigste fønikiske kolonier, og den eneste på Sicilia som ikke er bygget over. Øya lå brakk fra år 379 f. Kr. da den ble ødelagt av syrakuserne, til vinprodusenten og amatørarkeologen Joseph Whitaker overtok den tidlig på 1900-tallet; han nedla et stort arbeide i å ta vare på funnene som ble gjort på Mozia, eller Motya som fønikerne kalte stedet. Whitaker bygget bolig på øya, samt et lite museum som er åpent den dag i dag og som huser de tallrike arkeologiske funn. Høydepunket i samlingen er kanskje den elegante greske statuen i hvit marmor, funnet i 1979, men ellers gir det interessante og sjarmerende – om enn noe slitte – museet et godt innblikk i Sicilias fønikiske fortid. Rundt på øya finnes interessante og godt bevarte rester etter fønikisk bosetting, blant annet et kunstig havnebasseng og kaserner og murer, samt vakre og godt bevarte gulvmosaikker. Det finnes også en gravplass og en offerplass med mange barnegraver . Øya hadde fastlandsforbindelse i form av en bred dekket vei som nå befinner seg straks under havoverflaten og var kjørbar så sent som på 1970-tallet. Det har de siste årene hevet seg kritiske røster som mener at Mozia nå er på vei inn i sin andre forfallsperiode ettersom de italienske myndigheter ikke tar ansvar for dette unike stedet i tilstrekkelig grad. Bare 4% av øya er arkeologisk undersøkt. Øya er åpen for publikum og har guidede omvisninger på italiensk og engelsk.
|
| rdfs:comment
|
- Motya, was an ancient and powerful city on an island off the west coast of Sicily, between Drepanum and Lilybaeum. The eponymous (in ancient times) island renamed San Pantaleo in the 11th century by Basilian monks is situated in a lagoon on the most western part of Sicily (nearly 850 meters long and 750 meters wide) about one km from the mainland of Sicily, to which it was joined by an artificial causeway (paved road), by which chariots with large wheels could reach the town.
- Mòtia (Motya, Μοτύη) fou una ciutat de l'oest de Sicília, entre Drepanum i Lilibea, situada en una petita illa a 1 km de la costa a la qual estava unida per un pas artificial. Fou colònia fenícia, probablement només un centre comercial que va esdevenir ciutat amb el temps. Els grecs la van fer fundar llegendàriament per una dona anomenada Motya, i la van connectar amb Hèrcules. Vers el segle VII aC va passar a dependre de Cartago.
- Motia (Motya, Μοτύη), moderna isla de San Pantaleón, fue una ciudad del oeste de Sicilia, entre Drepanum y Lilibea, situada en una pequeña isla a 1 km de la costa a la que estaba unida por un paso artificial. Fue colonia fenicia, probablemente sólo un centro comercial que se convirtió en ciudad con el tiempo. Los griegos decían haber sido fundada legendariamente por una mujer llamada Motia, y la conectaron con Heracles. Sobre el siglo VII a. C. pasó a depender de Cartago.
- Motyé, est une ancienne et puissante cité de la côte occidentale de la Sicile, entre Drepanum et Lilybée. Elle était située sur une petite île du même nom aux temps anciens (dénommée San Pantaleo par des moines de l'ordre des Basiliens au XI siècle, rebaptisée selon le nom de l’ancienne cité), à environ 1 km de la côte sicilienne, à laquelle elle était reliée par une chaussée artificielle qui pouvait être empruntée par des chariots à larges roues.
- Mozia (anche nota come Mothia, Motya), oggi San Pantaleo, è un'isola dello Stagnone di Marsala, in provincia di Trapani. Sull'isola era situata l'antica città fenicia omonima. L'isola si trova di fronte alla costa occidentale della Sicilia, tra l'Isola Grande e la terraferma, ed appartiene alla Fondazione Whitaker.
- Mozia (Motia, Motya, San Pantaleo) er en øy på bare 45 hektar straks utenfor kysten av Sicilia helt i vest, ca. 30 km sør for Trapani. Gjennom historien har mange forskjellige kulturer hatt tilhold på øya, noe som gjør at det er funnet fortidsminnesmerker i et overraskende omfang, øyas ubetydelige størrelse tatt i betrakning. Av tidligere beboere kan nevnes kartagerne og romerne, men det er særlig fønikerne som har etterlatt seg mange spor.
|