| dbpprop:abstract
|
- Moisei Solomonovich Uritsky was a Bolshevik revolutionary leader in Russia. He was born in the town of Cherkasy, Ukraine, to a Jewish family. His father, a merchant, died when Moisei was little and his mother raised her son by herself. Moisei studied law at the University of Kiev. During his studies he joined the Russian Social Democratic Labour Party and organized an underground network for importing and distributing political literature. In 1897 he was arrested and exiled for running an illegal mimeograph press. Becoming involved in the revolutionary movement, he participated in the revolutionary Jewish Bund. In 1903, he became a Menshevik. His activities in Petersburg during the 1905 revolution earned him a second term of exile. Along with Alexander Parvus he was active in dispatching revolutionary agents to infiltrate the Tsarist security apparatus. In 1914 he emigrated to France and contributed to the Party newspaper Our Word. Back in Russia in 1917 Uritsky became a member of the Mezhraiontsy group. A few months before the October Revolution of 1917, he joined the Bolsheviks and was elected to their Central Committee on July 1917. Uritsky played a leading part in the Bolsheviks' armed take-over in October and later was made head of the Petrograd Cheka, or secret police. In this position Uritsky coordinated the pursuit and prosecution of members of the nobility, military officers and ranking Russian Orthodox Church clerics who opposed the Bolsheviks. Because Uritsky was against the Treaty of Brest-Litovsk, he resigned his post in 1918, like Bukharin, Bubnov, Piatakov, Dzherzhinsky and Smirnov. On March 4, 1918, the Petrograd committee published the first number of the journal Kommunist, the public organ of the "left communist" opposition, as directed by Radek and Uritsky. The Extraordinary Seventh Congress of the Bolshevik party, which was held between March 6th and 8th, 1918, rejected the Theses on the Present Situation that was submitted as a resolution by the "Left Communists". The "Left Communists" Lomov and Uritsky, who were elected to the Central Committee, stated at the Congress that they would not work in the Central Committee, and did not begin work there for several months in spite of insistent demands from the Central Committee. On May 25, 1918, with the Revolt of the Czechoslovak Legion, the Russian Civil War began and Uritsky resumed his position on the Central Committee. Leonid Kanegieser, a young Jewish military cadet, assassinated Uritsky on August 30, 1918 in retaliation for the execution of his friend and other officers. Following this event, along with the assassination attempt on Lenin by Fanya Kaplan on August 30, the Bolsheviks began a wave of persecution known as the Red Terror.
- Moissei Solomonowitsch Urizki war ein bolschewistischer Revolutionär und Politiker.
- Moisei Solomonovitx Uritskii (Моисей Соломонович Урицкий). Activista polític rus. Fill d'un mercader israelià, als tres anys perdé al seu pare, i la seva mare volgué educar-lo en l'esperit de la religió dels seus avantpassats, fent-li aprendre el Talmud; però el nen Moisés semblava poc disposat a estudiar la història d'Israel, i en morir la seva mare, al cap de sis anys, fou educat per la seva germana gran, la qual es preocupà del seu benestar material, deixant-lo en completa llibertat en quan a llur creences. El nen aprengué el rus i entrà en una escola oficial, malgrat les protestes dels jueus que formaven el cercle de llurs relacions. Als vint anys d'edat estudià el Dret en la Universitat de Kíev. Ja durant els estudis s'interessà pel moviment socialdemòcrata, i en ves de fer-se advocat, s'allistà com a voluntari en un regiment d'infanteria de Kíev. Al tercer dia d'estança en el servei fou detingut per repartir propaganda revolucionaria entre els soldats. El 1900 fou desterrat al govern d’Irkutsk, on hi va romandre fins el 1905, en què tronà a la metròpoli, consagrant-se per sencer a les tasques del partit socialista. Quan l'escissió del partit socialdemòcrata, es posà al costat dels menxevics, sent al poc temps un dels caps més actius d'aquesta agrupació. El 1906 fou desterrat novament per quatre anys al govern de Vologda, però a causa de llur poca salut (estava tuberculós), les autoritats tsaristes li permeteren traslladar-se a l'estranger. Uritzki residí una temporada a París i Berlín i desprès a Suïssa, fins que el 1910 tornà a Rússia, essent altra volta detingut i enviat a Arkhànguelsk, on per segona vegada se li’n donà permís per passar a l'estranger. En esclatar la gran guerra es trobava a Berlín, des d'on passà a Estocolm i desprès a Copenhaguen, romanent en la capital de Dinamarca fins la revolució de febrer. Des dels primer dies de la guerra fou, com Trotski, una furiosa campanya contra els patriotes socialistes. El 23 de març torna a Petrograd, i trobant els menxevics poc revolucionaris, s'afilià al partit bolxevic, venint a ser un ardent partidari del comunisme. Per l'octubre ja era membre del Comitè central del partit, i fou un dels primers en revoltar-se contra el govern de Kerenski. Prengué part activa en el moviment que hauria de donar el poder a Lenin, i des de llavors es trobà en tots els llocs de perill. A rel del cop d’Estat se li confià de president de la Comissió de lluita per a vèncer la contrarevolució. Uritzki era adversari del tractat de Brest-Litovsk, però se sotmeté al acceptar el seu partit aquella pau imposada per Alemanya. El 30 d'agost, al dirigir-se al Palau d'Hivern, un israelià, de nom Leónides Akimovich Kaniguiser, el matà d'un tret de revòlver.
- Moiséi Solomónovich Uritski fue un revolucionario judío, líder Bolchevique durante la Revolución Rusa de Octubre de 1917. Su padre fue un comerciante judío, que murió cuando Uritski era pequeño. La madre crió entonces a Moiséi en el ambiente religioso del judaísmo, que en esa época era discriminado por las autoridades rusas. Estudió leyes en la Universidad de Kiev. Durante su época de estudiante se unió al Partido Obrero Socialdemócrata de Rusia POSDR y organizó una red para importar y distribuir literatura política. En 1897 fue arrestado y deportado por imprimir ilegalmente en un mimeógrafo. Se involucró ampliamente en el movimiento revolucionario e hizo parte de la "Unión General Obrera Judía" conocida como Bund. En 1903 durante el II Congreso del POSDR se hizo Menchevique. Sus actividades en San Petersburgo durante la Revolución Rusa de 1905 lo condujeron a una nueva deportación. En 1914 emigró a Francia y fue colaborador del periódico socialdemócrata Nashe Slovo ("Nuestra Palabra"). Rechazó las tesis de "defensa de la patria" durante la I Guerra Mundial y apoyó al sector "internacionalista" de la socialdemocracia internacional que se reunió en septiembre de 1915 en Zimmerwald y luego en abril de 1916 en Kienthal. Organizó las redes de correo para conducir financiación hacia los internacionalistas en Rusia y en el cumplimiento de esa labor transfirió dineros alemanes procedentes del controvertido Parvus y contribuyó con Karl Radek al traslado de Lenin desde Suiza a Rusia en un tren sellado alemán. De regreso en Rusia en 1917 Uritski fue miembro del grupo "Interdistrital" (Mezhraiontsy) de Petrogrado. A finales de julio de 1917, se unió a los Bolcheviques, participando en el Sexto Congreso del partido, que lo eligió como integrante del Comité Central. Uritski se desempeñó luego como uno de los dirigentes de la insurrección en Octubre. Posteriormente fue designado como jefe de la Cheka (policía secreta) en Petrogrado . Uritski estuvo entre los dirigentes que se opusieron a la firma del Tratado de Brest-Litovsk impuesto por Alemania. Al aprobarse la firma de éste, renunció a su cargo en marzo de 1918, tal y como lo hicieron Bujarin, Dzherzhinsky, Piatakov, Bubnov y Smirnov. El 4 de marzo de 1918 el comité del partido en Petrogrado publicó el primer número del diario Kommunist, dirigido por Bujarin, Rádek y Uritski, como órgano de los "Comunistas de Izquierda". El Séptimo Congreso (extraordinario) del partido reunido del 6 al 8 de marzo de 1918, rechazó las Tesis sobre la Actual Situación propuestas por los "Comunistas de Izquierda", tres de los cuales, Bujarin, Lómov y el propio Uritski fueron elegidos por el Congreso en el Comité Central pero por varias semanas se negaron a desempeñar sus funciones. La guerra civil se desencadenó a partir del 25 de mayo de 1918, tras el levantamiento de la Legión Checoslovaca. Capitalistas de todo el mundo apoyaron activamente al "Ejército Blanco" que actuaba en diferentes lugares de Rusia dirigido por generales del antiguo régimen. En julio, el Conde Mirbach, embajador alemán en Moscú fue asesinado por los socialrevolucionarios de izquierda, que habían sido aliados de los bolcheviques. Ante las difíciles circunstancias, los "Comunistas de Izquierda", Uritski entre ellos, decidieron asumir sus cargos en el partido y el estado parea defender la revolución socialista en peligro. El cadete militar, de antepasados alemanes, Leonid Kanegeiser, asesinó a Moiséi Uritski el 17 de agosto de 1918, como supuesta retaliación por la ejecución de un amigo y otros oficiales del Ejército Blanco. Este hecho fue seguido por el atentado contra Lenin cometido por Fanya Kaplan el 30 de agosto siguiente, tras lo cual los bolcheviques impusieron el "Terror Rojo".
- Moisei Solomonovitš Uritski (ven. Моисе́й Соломо́нович Ури́цкий; 1873–30.8.1918) oli venäläinen vallankumouksellinen. Uritski syntyi Kiovan läänin Tšerkasyssa juutalaisen kauppiaan perheeseen. Vuonna 1897 hän valmistui Kiovan yliopiston juridisesta tiedekunnasta. Vallankumoukselliseen liikkeeseen Uritski liittyi 1890-luvun alussa. Vuonna 1898 hänestä tuli Venäjän sosiaalidemokraattisen työväenpuolueen jäsen. Vuonna 1899 Uritski karkotettiin Jakutiaan. Vuoden 1903 jälkeen hänestä tuli menševikki. Vuoden 1905 vallankumoukseen hän osallistui Pietarissa ja Krasnojarskissa. Vuonna 1906 karkotettiin Vologdaan ja myöhemmin Arkangelin lääniin. Vuonna 1914 muutti ulkomaille. Helmikuun vallankumouksen jälkeen Uritski palasi Venäjälle ja liittyi bolševikkipuolueeseen. Elokuussa 1917 hänet valittiin puolueen keskuskomitean jäseneksi ja maaliskuussa 1918 keskuskomitean kandidaattijäseneksi. Uritski oli yksi lokakuun vallankumouksen johtajista. Sen jälkeen hän toimi ulkoministeriön ja perustuslakia säätävän kokouksen järjestämiskomitean komissaarina. Helmikuussa 1918 Uritski nimitettiin Pietarin vallankumouksen puolustuskomitean jäseneksi. Maaliskuussa hänestä tuli Pietarin tšekan puheenjohtaja. 30.8.1918 juutalainen sosialistivallankumouksellinen Leonid Kannegiser ampui Uritskin Pietarin sisäasiain kansankomissariaatin rakennuksen aulassa. Hänet on haudattu Pietarin Mars-kentälle. Neuvostoliitossa Uritskin mukaan nimettiin asutuskeskuksia, katuja ja muita kohteita.
- Moïsseï Ouritsky (Моисей Соломонович Урицкий, 1873-1918) fut un révolutionnaire actif pendant la révolution russe. Né à Tcherkassy en Ukraine de parents juifs - comme d'autres nombreux futurs révolutionnaires - il fait ses études à l'Université de Kiev dont il est diplômé en 1897 et adhère aux idées socialistes. Lors du Congrès de Londres en 1903, il fait partie de la faction menchevik aux côtés de Julius Martov. Il collabore de Scandinavie au journal Nache Slovo (Notre parole), un quotidien socialiste internationaliste publié à Paris. Au VI Congrès du POSDR de juillet-août 1917, il est élu membre du Comité Central. Comme Trotsky, il rallie les bolcheviks à la faveur de la révolution à laquelle il participe activement, approuvant la dissolution de l'Assemblée Constituante. Il prend en charge des responsabilités au sein de la Tcheka mais est assassiné, dans son bureau, par un étudiant socialiste-révolutionnaire nommé Leonid Kannegisser le 30 août 1918. Cet assassinat marqua le début de la « terreur rouge ».
- Figlio di un mercante ebreo, restò molto presto orfano di padre e fu allevato dalla madre. Studiò legge all'Università di Kiev. Durante gli studi, aderì al partito socialdemocratico dei lavoratori di Russia ed organizzò una rete clandestina per l'importazione e la distribuzione di materiale politico. nel 1897 fu arrestato ed esiliato con l'accusa di aver istituito e diretto una stamperia clandestina. Partecipò successivamente al movimento rivoluzionario aderendo all'Unione generale dei lavoratori ebrei . Nel 1903 divenne menscevico. Durante i moti rivoluzionari del 1905 riuscì, assieme a Aleksandr L'vovič Parvus ad infiltrare agenti rivoluzionari nell'apparato di sicurezza zarista. A causa di tale attività fu nuovamente esiliato. Nel 1914 emigrò in Francia, dove lavorò al giornale di partito Naše Slovo ("La nostra parola"). Al ritorno in Russia nel 1917, entrò a far parte del gruppo Mežrajoncy. Pochi mesi prima dell'inizio della Rivoluzione d'ottobre divenne bolscevico e fu eletto al Comitato Centrale nel luglio del 1917. Urickij, che ebbe un ruolo centrale nella rivoluzione, fu successivamente nominato responsabile della Čeka (la polizia politica sovietica) a San Pietroburgo. Fortemente contrario, come Dzeržinskij e Bucharin, al Trattato di Brest-Litovsk, si dimise dal suo incarico nel 1918. Nel marzo del 1918 venne pubblicato il primo numero del giornale Kommunist, diretto da Urickij e da Karl Radek. Il giornale fu concepito come l'organo ufficiale dell'opposizione dei "Comunisti di sinistra". Nel corso del settimo congresso del partito comunista russo, tenutosi tra il 6 e l'8 marzo 1918, la tesi proposta dal gruppo dei Comunisti di sinistra venne rigettata. Tre membri del gruppo (Bujarin, Lomov e Urickij) furono eletti al Comitato Centrale, ma si rifiutarono per molte settimane di prendere parte ai lavori. Urickij riprese il suo posto con l'inizio della guerra civile il 25 maggio 1918. Il successivo 30 agosto, Urickij venne assassinato da un giovane cadetto, Leonid Ioakimovič Kannegiser, che intendeva vendicare l'esecuzione di un suo amico e di altri ufficiali. A seguito di tale azione, e del contemporaneo tentato omicidio di Lenin ad opera di Fanny Kaplan, i bolscevichi iniziarono la campagna nota come Terrore rosso.
- モイセイ・ソロモノヴィチ・ウリツキー(ロシア語:Моисей Соломонович Урицкий、1873年1月2日(グレゴリオ暦1月14日) - 1918年8月30日)は、ソ連共産党の活動家。ペトログラード・チェーカー議長。ユダヤ人。労農赤軍情報局(GRUの前身)長セミョーン・ウリツキーは甥に当たる。
- Mojżesz Uricki, ros. Моисей Соломонович Урицкий – rewolucjonista rosyjski i bolszewik, szef piotrogrodzkiego Czeka. Urodził się na Kijowszczyźnie w rodzinie żydowskiego kupca. W 1897 roku ukończył prawo na Uniwersytecie Włodzimierza w Kijowie, rok później wstąpił do Socjaldemokratycznej Partii Robotniczej Rosji, gdzie zajmował się kolportażem bezdebitowych wydawnictw partyjnych. W 1899 roku został aresztowany i zesłany do Jakucji. W składzie SDPRR był członkiem Bundu, który był jej członem autonomicznym. W 1903 roku opowiedział się za mienszewikami. W 1905 roku wziął udział w rewolucji w Petersburgu i Krasnojarsku, za co został uwięziony w Wołogdzie i Archangielsku. W sierpniu 1912 roku uczestniczył w zjeździe SDPRR w Wiedniu. Po obaleniu caratu wrócił do Piotrogrodu, po połączeniu frakcji międzydzielnicowców z bolszewikami wszedł we wrześniu 1917 w skład Komitetu Centralnego SDPRR(b). W sierpniu 1917 roku wszedł w skład Piotrogrodzkiej Rady Delegatów Robotniczych i Żołnierskich z ramienia bolszewików. Pisywał do "Prawdy", "Wpieriod" i innych gazet bolszewickich. W czasie rewolucji październikowej członek Komitetu Wojskowo-Rewolucyjnego w Piotrogrodzie, później komisarz w komisariacie spraw zagranicznych. W styczniu 1918 uczestniczył w rozpędzeniu rosyjskiej Konstytuanty. Niechętnie odnosił się do podpisania przez bolszewików traktatu brzeskiego. Od marca 1918 roku stał na czele piotrogrodzkiej Czeka, był również komisarzem spraw wewnętrznych obwodu północnego RFSRR. Odpowiedzialny za zbrodnie czerwonego terroru w Piotrogrodzie i jego okolicach. 30 sierpnia został zabity przez poetę Leonida Kannegisera w westybulu piotrogrodzkiego komisariatu spraw wewnętrznych przy Dworcowej Płoszczadzi. Pochowano go na Polu Marsowym w Piotrogrodzie. Jego śmierć, równoległa do zamachu na Lenina dokonanego przez Fanny Kapłan stała się pretekstem do wydania przez bolszewików dekretów o masowym "czerwonym terrorze" i udzielenia Czeka nieograniczonych pełnomocnictw w tym zakresie.
- Моисе́й Соломо́нович Ури́цкий — российский революционный и политический деятель, известный прежде всего своей деятельностью на должности председателя ЧК. Количество жертв, убитых по приказу Урицкого, составляло не менее 5 тыс. человек. Файл:MoiseiUridsky. jpg (Из воспоминаний товарища обер-прокурора Священного синода князя Жевахова)
|