| dbpprop:abstract
|
- Muḥammad Khān Qājār (1742-1797) was the chief of the Qajar tribe. He became the Emperor/Shah of Persia in 1794 and established the Qajar dynasty. He was succeeded by his nephew, Fat′h Ali Shah Qajar. At the age of six Agha Muhammad was castrated on the orders of Adil Shah to prevent him from becoming a political rival, but this disability did not hinder his career. Despite being a eunuch, he became the chief of his tribe in 1758. In 1762 he was captured by a rival tribe and sent to Shiraz as a prisoner to Karim Khan's court. Agha Muhammad spent the next 16 years as a hostage, until he escaped in 1779. That same year, the death of Shah Karim Khan Zand plunged the country into a series of civil wars and disputes over the succession, with many members of the Zand dynasty acceding to the Peacock Throne in the space of only ten years. Agha Muhammad took the opportunity to launch a rebellion which, in 1794, succeeded in capturing Lotf Ali Khan, the last Zand ruler. Two years later he proclaimed himself Shahanshah (King of Kings). Agha Muhammad restored Persia to a unity it had not had since the fall of the Safavid dynasty. He was, however, a man of extreme violence who killed almost all who could threaten his hold on power. In 1795 he ravaged Georgia, a kingdom to the north of Persia, which was formerly part of the Safavid empire. In the same year he also captured Khorasan. Shah Rukh, ruler of Khorasan and grandson of Nadir Shah, was tortured to death because Agha Muhammad thought that he knew of Nadir's legendary treasures. In 1796 Agha Muhammad moved his capital from Sari to Tehran. He was the first Persian ruler to make Tehran, then only a village, his capital. Although the Russians took Derbent and briefly occupied Baku during the Persian Expedition of 1796, he successfully expanded Persian influence into the Caucasus, reasserting Iranian sovereignty over its former dependencies in the region. He was, however, a notoriously cruel ruler, who reduced Tbilisi to ashes and massacred its Christian population, as he had done with his Muslim subjects. Agha Muhammad was assassinated in 1797 in the city of Shusha, the capital of Karabakh khanate, after about 16 years in power. Legend has it that at the night of his death, Agha Muhammad Khan ordered his servants to bring him a melon cut into slices. He finished half, ordered the other half to be put away and vowed to his servants, that if even one slice of the melon was missing in the morning, all three servants would be beheaded by him. Later on that night one of the servants forgot and ate a slice. The servants then killed Agha Muhammad Khan with the dagger because they were afraid he would kill them in the morning. According to Hasan-e Fasa'i's' Farsnama-ye Naseri, during Agha Muhammad's stay in Shusha, one night "a quarrel arose between a Georgian servant named Sadeq and the valet Khodadad-e Esfahani. They raised their voices to such a pitch that the shah became angry and ordered both to be executed. Sadeq Khan-e Shaqaqi, a prominent emir, interceded on their behalf, but was not listened to. The shah, however, ordered their execution to be postponed until Saturday, as this happened to be the evening of Friday, and allowed them to go back to their duties in the royal pavilion, unfettered and unchained. From experience, however, they knew that he would kep to what he had ordered, and, having no hope, they turned to boldness. When the shah was sleeping, they were joined by the valet Abbas-e Mazandarani, who was in the plot with them, and the three invaded the royal pavilion and with dagger and knife murdered the shah."
- Aga Mohammed Khan (Aserbaidschanisch - Ağa Məhəmməd Şah Qacar, persisch آقا محمد خان , auch Aga Mohammed Schah آقا محمد شاه ; * 1742; † 17. Juni 1797) war Schah von Persien. Er begründete die Kadscharen-Dynastie, galt als energisch und klug, zugleich aber auch als extrem grausam. Er ist nach herrschender Meinung der Architekt Irans, wie wir es heute kennen. Allein die Tatsache, dass es der von ihm gegründeten Dynastie gelang, Persien bis ins 20. Jahrhundert zu regieren, ohne eine Kolonie europäischer Mächte zu werden, sagt etwas über seine Fähigkeiten aus.
- Agha Muhammad Shah (1742-1797) fou el fundador de la dinastia Qadjar de Pèrsia. Era el fill gran de Muhammad Hasan Khan, el cap de la tribu dels qadjar o kadjar; era encara jove quan fou fou castrat per orde d'Adil Shah el nebot de Nadir Shah (1748). El 1757 el seu pare va conquerir l'Azerbaidjan; a la primavera del 1758 va avançar cap a Karabagh, Mughan i Arran deixant com a governador a Tabriz a Agha Muhammad. El pare va lluitar a Isfahan contra Karim Khan Zand però l'exèrcit es va dividir i va haver de tornar a Astarabad. Agha Muhammad no es va poder sostenir a Tabriz i va retornar també a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu havia aprofitat l'absència de Muhammad Hasan Khan d'Astarabad per apoderar-se d'aquesta ciutat, però el qadjar a la seva tornada, el va foragitar, i Develu es va retirar a Damghan on fou assetjat pel seu contrincant. Karim Khan Zand va aprofitar aquestes lluites i va enviar un exèrcit manat per Shaykh Ali Khan Zand al Mazanderan, que se li va sotmetre; Muhammad Hasan va abandonar el setge de Damghan i va anar al Mazanderan, però nous enfrontaments entre els seus turcmans el van obligar a retornar a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu es va aliar a Shaykh Ali Khan Zand i a Karim Khan Zand, i junts van avançar cap a Astarabad. La batalla decisiva es va lliurar prop de la ciutat i Karim Khan i els seus aliats van obtenir la victòria. Muhammad Hasan va morir assassinat en la seva fugida. Muhammad Khan Qoyunlu que Muhammad Hasan havia deixat com a governador d'Astarabad, va fugir junt amb Agha Muhammad Khan, el germà d'aquest Husayn Kuli Khan i altres membre de la família dirigent qadjar, i es van refugiar a l'estepa de Gurgan. Muhammad Husayn Khan Develu fou restaurat com a governador d'Astarabad. Amb la mort del seu pare, Agha Muhammad, amb només uns 16 o 22 anys i eunuc, va esdevenir cap de la tribu. Develu aviat va poder capturar a Muhammad Khan Qoyunlu, Agha Muhammad Khan, Husayn Kuli Khan i altres caps qadjars i els va enviar a Shiraz amb Karim Khan Zand on el xa els va mantenir presoners per evitar el renaixement del seu poder; dos prínceps qadjars més (germanastres de Agha Muhammad Khan), Murtada Kuli i Mustafa Kul, estaven al costat de Karim Khan, ja que la seva mare era la pròpia germana d'aquest. Khadidja Begum, germana de Muhammad Hasan Khan i per tant tia d'Agha Muhammad Khan, era la esposa de Karim Khan Zand i això va assegurar als hostatges un tracte exquisit. Un dels seus germans, elñ ja esmentat Husayn Kuli Khan, fou fins i tot nomenat governador de Damghan i va tenir una carrera agitada fins a la seva mort el 1777. Muhammad Husayn Khan Develu va morir de pesta el 1762/1763 i el va succeir com a governador d'Astarabad el seu germà petit Muhammad Hasan Khan Develu. En general Astarabad va romandre en poder del Develu però va canviar de mans més d'una vegada. El 1774 Husayn Kuli Khan, el segon fill de Muhammad Hasan Khan Qadjar i germà de Agha Muhammad Khan va enviar al seu fill Fath Ali (conegut per Baba Khan) a la cort de Shiraz i fou ben rebut per Karim Khan Zand que li va concedir el govern de Damghan. A la mort de Karim Khan Zand el 1779, Agha Muhammad va fugir de Shiraz i es va dirigir a Mazanderan on durant un temps va residir a Sari i va participar a les lluites entre les fraccions qadjars dels ashakabash i yukharibash (aquesta darrera dominava ara a Astarabad o Gorgan). Molts prínceps qadjars foren partidaris dels zand durant aquestes lluies, entre els quals Murtada Kuli Khan i Rida Kuli Khan. El 1780/1781 va entrar en conflicte amb els russos que havien establert una colònia a Ashraf, d'eon els va expulsar. El 1785 ja dominava Gurgan, Mazanderan i Gilan. Aquell mateix any va morir Ali Murad Khan, i Agha es va dirigir llavors contra Isfahan de la que s'havia apoderat Djafar Khan Zand. Va derrotar a un exèrcit zand a Qom, i va ocupar Isfahan restaurant com a governador a Bakir Khan Khuraskani, retornant llavors al nord. El 1786 es va instal•lar al llogaret de Teheran per la seva posició central i la proximitat als llocs d'assentament dels qadjars. El 1786/1787 Djafar Khan va reconquerir Isfahan però en fou expulsat per Agha Muhammad que en va donar el govern al seu germanastre Djafar Kuli Khan. El 1788/1789 Luft Ali Khan va succeir a Djafar Khan Zand i a l'any següent Agha Muhammad va retornar al sud; Lutf Ali va fugir a Shiraz que fou assetjada tres mesos per Agha Muhammad però finalment es va retirar retornant a Teheran. El 1790 va entrar a l'Azerbaidjan on després de la mort de Karim Khan Zand el 1779 diversos senyors locals s'havien fet pràcticament independents. El 1791 Luft Ali Khan va deixar el govern de Shiraz a Hadjdji Ibrahim i va marxar contra Isfahan però en la seva absència el governador va donar un cop d'estat i es va fer amb el poder per a si mateix; Lutf Ali va retonar però fou rebutjar davant Shiraz i es va dirigir al sud. Hadjdji va negociar amb Agha Muhammad que va enviar una tropa contra Luft Ali, que fou derrotada; llavors Agha va marxar personalment a Shiraz, va rebre la submissió de la ciutat i va rebutjar un atac de Lutf Ali prop de Persèpolis. No obstant altre cop lluites faccionals el van obligar a retornar a Teheran i Astarabad. Luft Ali es va dirigir a Kirman que va ocupar el 1794 i Agha Muhammad va retornar al sud i va assetjar Kirman (ciutat) que va sotmetre al cap d'uns mesos. Luft Ali, que havia pogut fugir fou capturat prop de Narmashir i enviat a Agha que el va fer matar després de torturar-lo de forma horrorosa. Així va dominar tota Pèrsia excepte el Khurasan. El rei Irakli II de Geòrgia va signar un tractat d'aliança amb Rússia (Tractat de Georgievsk) el 24 de juliol de 1783 que reconeixia el protectorat de Rússia sobre Geòrgia i algunes tropes russes es van instal·lar al país però a causa de la guerra amb els otomans (1787-1792) les tropes foren retirades; pero el 1794 van retornar. Agha Muhammad es va dirigir a Ardabil i va exigir (1795) el reconeixement de la sobirania persa a Geòrgia, i va prometre al rei Irakli que seria confirmat com a governador o valí si reconeixia la situació de tributari persa que Geòrgia havia tingut sota els safàvides. Irakli si va negar (primavera del 1795) i els perses van envair el país i van ocupar Tblisi el 11 de setembre de 1795, i la van incendiar, massacrant a la població cristiana; també van devastar gran part de Geòrgia oriental. Agha Muhammad va passar el hivern al Mughan i es va fer reconèixer com a sobirà pels petits prínceps locals del Caucas. Va retornar a Teheran la primavera del 1796, i hi fou solemnement coronat com a xa de Pèrsia. Al Khurasan encara governaven els afshàrides descendents de Nadir Shah. També es produïen incursions dels uzbeks del Khan Djani Beg de Bukharà. El 1796 Agha Muhammad Shah es van acostar a Mashad i el cap de govern Nadir Mirza va fugir a Herat; el xa Ismail Shahrokh va capitular i fou torturat per revelar on eren els llegendaris tresors del seu avi (de fet les restes de les seves joies, doncs si en quedava cap eren molt poques), i finalment enviat amb un fill més jove a Mazanderan on va morir poc després dels efectes de la tortura. Als uzbeks els va exigir retonar als presoners que havien fet en les seves incursions. Va negociar una aliança amb Zaman Shah de Kabul dirigida contra Bukharà. L'estiu del 1796 els russos, en una expedició en revenja pel saqueig i incendi de Tblisi, van ocupar Derbent i temporalment Bakú; Agha Muhammad va deixar de costat els plans del Khurasan i va retornar a Teheran. Els russos es van retirar per la mort de la tsarina Caterina II de Rússia la Gran per orde del nou tsar Pau I de Rússia. La primavera del 1797 es va dirigir al Caucas, va creuar l'Araxes i va ocupar Shusha. Fou assassinat al campament de Shusha al khanat de Karabagh, el 17 de juny de 1797, segons la llegenda per uns servidors amenaçats de ser decapitats al dia següent. El va succeir el seu nebot Fath Ali Shah, fill de Husayn Kuli Khan. Nadir Mirza va recuperar Mashad i la va conservar fins el 1802 quan Fath Ali Shah la va reconquerir (Nadir fou capturat, i executat el 1803) Agha Muhammad Shah va tenir un gran primer ministre (sadr-e azam) en la persona d'Hadjdji Ibrahim Khan Zand Kalantar al-Shirazi nomenat el 1794, que va exercir fins a la mort del xa i després en el regnat del seu successor.
- Mohamed Khan Kayar (1742-1797) (en persa محمد خان قاجار fue el jefe de la tribu kayar. Se convirtió en Emperador/Sah de Persia en 1794 y estableció la dinastía kayar. Le sucedió su sobrino, Fat′h Alí Sah Kayar. A la edad de seis años, Agha Mohamed fue castrado por orden de 'Adil Sah para impedirle que se convirtiera en un rival político, pero esta minusvalía no dificultó su carrera. A pesar de ser un eunuco, se convirtió en jefe de su tribu en 1758. En 1762 fue capturado por una tribu rival y enviado a Shiraz como prisionero a la corte de Karim Jan. Agha Mohamed pasó los siguientes 16 años como rehén, hasta que se escapó en 1779. Ese mismo año, la muerte del sah Karim Jan Zand sumergió el país en una serie de disputas y guerras civiles sobre la sucesión, con muchos miembros de la dinastía Zand accediendo al Trono del Pavo Real en el espacio de sólo diez años. Agha Mohamed aprovechó la oportunidad de lanzar una rebelón que, en 1794, tuvo éxito al capturar Loft Alí Jan, el último gobernante Zand. Dos años más tarde se proclamó a sí mismo Shahanshah . Agha Mohamed restauró la unidad que Persia no tenía desde la caída de la dinastía safávida. Fue, sin embargo, un hombre de violencia extremada que mató a casi todos los que podían ser un peligro para su poder. En 1795 devastó Georgia, un reino al Norte de Persia, que anteriormente era parte del imperio safávida. En el mismo año tomó también Jorasán. El sah Ruj, gobernante de Jorasán y nieto de Nadir Sah, fue torturado hasta la muerte debido a que Agha Mohamed pensó que sabía algo de los legendarios tesoros de Nadir. En 1796 Aga Mohamed trasladó su capital desde Sadi a Teherán. Fue el primer gobernante persa que hizo de Teherán, entonces un pueblo, su capital. Aunque los rusos conquistaron Derbent y brevemente Bakú durante la expedición persa de 1796, consiguió con éxito extender la influencia persa por el Cáucaso, reafirmando la soberanía iraní sobre sus anteriores dependencias en la región. Redujo Tiflis a cenizas y masacró a su población cristiana, como había hecho con sus súbditos musulmanes. Agha Mohamed fue asesinado en 1797 en la ciudad de Susa, la capital del janato de Karabaj, después de alrededor de 16 años en el poder. Según la leyenda, la noche de su muerte Agha Mohamed Jan ordenó a sus sirvientes que le llevaran un melón cortado en rodajas. Acabó la mitad, ordenó que se llevaran la otra mitad y juró a sus sirvientes que si una sola de las rodajas del melón faltaba por la mañana, los tres servidores serían decapitados por él. Más tarde esa noche uno de los sirvientes comió una rodaja. Los sirvientes entonces asesinaron a Agha Mohamed Jan con la daga porque temían que él los matara a ellos por la mañana.
- Agha Mohammad Khan, fils de Mohammad Hassan Khan, le chef d'une des importantes tribus turcomanes d'Iran, les Qajars, devient le shah d'Iran en 1794 et fonde la dynastie Qajar. Né en 1742, il est castré à l'âge de 7 ans probablement par Adel shah Afshar, vassal de la famille régnante Zand. En 1762, il est capturé et envoyé comme prisonnier à Shiraz, la capitale des Zand. Il passe 16 ans en captivité avant de fuir en 1779. La même année, l'Iran connaît une période d'instabilité et de chaos à la suite de la mort de Karim Khan Zand. En l'espace de dix ans, cinq membres de la famille Zand se succèdent sur le trône des pâons. Agha Mohammad Khan profite de l'occasion pour mener une rébellion en rassemblant les tribus Qajar. La rébellion se terminera par la capture de Lotf Ali Khan Zand, le dernier roi de la dynastie. Agha Mohammad Khan est le premier à établir la capitale à Téhéran en 1786, alors un petit village au nord de la ville antique de Rey. En 1796, il attaque la Géorgie, royaume chrétien au nord de l'Iran et vassal de Catherine II, l'impératrice de la Russie et rétablit la souveraineté iranienne sur le territoire. La Russie va alors monter une expédition punitive contre la Perse. La même année il se fait couronner dans sa nouvelle capitale. En quelques années, il reconquiert la plupart des dépendances iraniennes du Caucase et réunifie l'empire dévasté depuis les Safavides. Il est considéré comme un souverain cruel, principalement à cause du châtiment infligé aux habitants de la ville de Kerman où il demande à ses soldats de rendre aveugle plusieurs milliers de personnes. Une année après son couronnement, il est assassiné le 17 juin 1797 dans son camp de Coucha (actuelle Shousha en Azerbaïdjan), par deux de ses valets condamnés à mort pour une dispute et laissés en liberté pour la nuit. Son neveu Bâbâ Khan, gouverneur de Fars, lui succède en prenant le nom de Fath Ali Shah Qajar.
- アーガー・モハンマド・シャー(Agaa Muhammad Khan、1742年-1797年)は、イランのカージャール朝の初代皇帝(在位:1779年-1797年)。 トルコ系カージャール族の族長として勢力を誇り、ザンド朝と対立・抗争を繰り返していたが、遂にその抗争に勝利してイラン全土の支配権を掌握し、1779年にカージャール朝を建国した。 その後、勢力拡大を目指してホラーサーン(イラン北東部)を占領した。しかし1797年、テヘランに遠征途中に暗殺されてしまった。 アーガーは5歳の時に、一家の敵によって去勢されていたために子が無く、後を甥のファトフ・アリー・シャーが継いだ。
- Agha Mohammad Chan Kadżar (ur. 1742, zm. 1797) był szachem Persji, pierwszym z dynastii Kadżarów. Urodził się jako syn przywódcy jednego z plemion turkmeńskich, Kadżarów. W wieku siedmiu lat został wykastrowany na polecenie Adila Szaha, ówczesnego władcy Iranu. Nie przeszkodziło mu to w zostaniu przywódcą swego plemienia w 1758. W 1762 został schwytany przez wrogie mu plemię i wysłany do Szirazu jako zakładnik na dworze szacha Karim Chana. Przebywał tam do 1779, kiedy uciekł. W tym samym roku Karim Chan zmarł, co sprawiło, że kraj popadł w chaos. Przez kolejne dziesięć lat pięciu różnych władców z dynastii Zandów rządziło krajem. Agha Mohammad Chan, wykorzystując powstałe zamieszanie, wszczął rebelię, która zakończyła się jego zwycięstwem w 1794. Przejęcie władzy przez Mohammada Chana przyniosło pokój i stabilizację, której Iran nie znał od upadku dynastii Zandów. Ogłosił się Królem królów w 1796. Na jego panowanie jednak rzuca cień wyjątkowe okrucieństwo, z jakim sprawował władzę. W 1794 pokonał swego poprzednika Lotf Alego Chana i zdobył miasto Kerman. Mieszkańcy miasta zdecydowanie popierali pokonanego władcę. Rozwścieczony tym brakiem szacunku, Mohammad Chan rozkazał ukaranie jego mieszkańców. Mężczyźni zostali zabici lub oślepieni, a kobiety i dzieci sprzedane w niewolę. Kerman był następnie niszczony przez następne dziewięćdziesiąt dni. Sam Loft Ali Chan został po krótkim czasie schwytany, oślepiony własnoręcznie przez szacha a później zamordowany podczas tortur. W 1795 najechał na Gruzję, po tym jak ta odmówiła uznania jego zwierzchnictwa. Wojska perskie zrównały Tbilisi z ziemią, a jego mieszkańców zmasakrowano. Katarzyna II wysłała karną ekspedycję w 1796 r. , ale jej efekty były raczej mizerne, ponieważ jej syn i następca, car Paweł I, kazał wstrzymać kampanię i wycofać wojska. W tym samym roku zdobył region Chorasan. Jego władca Szahruch Szah, wnuk słynnego Nadir Szaha został poddany torturom, w wyniku których zmarł, albowiem Mohammad Chan sądził iż wie gdzie są ukryte legendarne skarby jego dziadka. W 1797, rok po swojej koronacji został zamordowany w mieście Szusza, w dzisiejszym Azerbejdżanie. Według jednej legendy, w noc swej śmierci Mohammad Chan kazał sobie przynieść melon pocięty na kawałki. Zjadł jedną połowę, drugą każąc sobie odłożyć. Ostrzegł swoich służących, że jeśli choć jeden kawałek zostanie zjedzony, to zostaną oni ścięci osobiście przez Szacha. Jeden ze służących zapomniał się i zjadł kawałek owocu. Słudzy następnie zabili władcę, obawiając się pewnej śmierci.
- Ага́ Мохамме́д Шах Каджа́р (перс. آقا محمد خان قاجار — Âqâ Mohammad Şâh Qâjâr) (Ага-Мухаммед-хан, Ага-Мухаммед-шах) — шах (шаханшах) Персии в 1779—1797 годах, шах с 1796 года. Основатель династии Каджаров. Был сыном предводителя тюркского племени каджаров
- Ağa Muhammed Han Kaçar, Kaçar kabilesinin hükümdarı ve İran'a 1797 ve 1925 yılları arasında egemenlik etmiş Kaçar Hanedanının kurucusu. Ağa Muhammed, 6 yaşındayken aile rakipi Adil Şah'ın emiri ile hadım edilmesine rağmen, 1758'de Kaçar kabilesinin hükümdarı olmuştur. 1762'de rakip kabile tarafından yakalanmış ve Kerim Han Zand'ın sarayına mahpus olarak gönderilmiştir. 16 yıl rehine gibi yaşamış Ağa Muhammed, 1779 yılında kaçmayı başarmıştır.
- Ага Мохаммед хан Каджар — іранський шах з 1796 року, засновник династії Каджарів в Ірані. З середини 1780-х очолив боротьбу каджарів проти зендів, яка під кінець 1794 завершилася перемогою каджарів. Підкорив своїй владі майже весь Іран. Відрізнявся надзвичайною жорстокістю в розправах над супротивниками та в придушенні народних повстань проти каджарів. В 1795 році здійснив похід в Грузію — спустошив країну та розграбував Тбілісі. Повернувшись із Грузії коронувався шахом Ірану. Під час свого другого набігу на Грузію був убитий в Шуші власними слугами.
|
| rdfs:comment
|
- Muḥammad Khān Qājār (1742-1797) was the chief of the Qajar tribe. He became the Emperor/Shah of Persia in 1794 and established the Qajar dynasty. He was succeeded by his nephew, Fat′h Ali Shah Qajar. At the age of six Agha Muhammad was castrated on the orders of Adil Shah to prevent him from becoming a political rival, but this disability did not hinder his career. Despite being a eunuch, he became the chief of his tribe in 1758.
- Aga Mohammed Khan (Aserbaidschanisch - Ağa Məhəmməd Şah Qacar, persisch آقا محمد خان , auch Aga Mohammed Schah آقا محمد شاه ; * 1742; † 17. Juni 1797) war Schah von Persien. Er begründete die Kadscharen-Dynastie, galt als energisch und klug, zugleich aber auch als extrem grausam. Er ist nach herrschender Meinung der Architekt Irans, wie wir es heute kennen. Allein die Tatsache, dass es der von ihm gegründeten Dynastie gelang, Persien bis ins 20.
- Agha Muhammad Shah (1742-1797) fou el fundador de la dinastia Qadjar de Pèrsia. Era el fill gran de Muhammad Hasan Khan, el cap de la tribu dels qadjar o kadjar; era encara jove quan fou fou castrat per orde d'Adil Shah el nebot de Nadir Shah (1748). El 1757 el seu pare va conquerir l'Azerbaidjan; a la primavera del 1758 va avançar cap a Karabagh, Mughan i Arran deixant com a governador a Tabriz a Agha Muhammad.
- Mohamed Khan Kayar (1742-1797) (en persa محمد خان قاجار fue el jefe de la tribu kayar. Se convirtió en Emperador/Sah de Persia en 1794 y estableció la dinastía kayar. Le sucedió su sobrino, Fat′h Alí Sah Kayar. A la edad de seis años, Agha Mohamed fue castrado por orden de 'Adil Sah para impedirle que se convirtiera en un rival político, pero esta minusvalía no dificultó su carrera. A pesar de ser un eunuco, se convirtió en jefe de su tribu en 1758.
- Agha Mohammad Khan, fils de Mohammad Hassan Khan, le chef d'une des importantes tribus turcomanes d'Iran, les Qajars, devient le shah d'Iran en 1794 et fonde la dynastie Qajar. Né en 1742, il est castré à l'âge de 7 ans probablement par Adel shah Afshar, vassal de la famille régnante Zand. En 1762, il est capturé et envoyé comme prisonnier à Shiraz, la capitale des Zand. Il passe 16 ans en captivité avant de fuir en 1779.
- Agha Mohammad Chan Kadżar (ur. 1742, zm. 1797) był szachem Persji, pierwszym z dynastii Kadżarów. Urodził się jako syn przywódcy jednego z plemion turkmeńskich, Kadżarów. W wieku siedmiu lat został wykastrowany na polecenie Adila Szaha, ówczesnego władcy Iranu. Nie przeszkodziło mu to w zostaniu przywódcą swego plemienia w 1758. W 1762 został schwytany przez wrogie mu plemię i wysłany do Szirazu jako zakładnik na dworze szacha Karim Chana.
- Ага́ Мохамме́д Шах Каджа́р (перс. آقا محمد خان قاجار — Âqâ Mohammad Şâh Qâjâr) (Ага-Мухаммед-хан, Ага-Мухаммед-шах) — шах (шаханшах) Персии в 1779—1797 годах, шах с 1796 года. Основатель династии Каджаров. Был сыном предводителя тюркского племени каджаров
- Ağa Muhammed Han Kaçar, Kaçar kabilesinin hükümdarı ve İran'a 1797 ve 1925 yılları arasında egemenlik etmiş Kaçar Hanedanının kurucusu. Ağa Muhammed, 6 yaşındayken aile rakipi Adil Şah'ın emiri ile hadım edilmesine rağmen, 1758'de Kaçar kabilesinin hükümdarı olmuştur. 1762'de rakip kabile tarafından yakalanmış ve Kerim Han Zand'ın sarayına mahpus olarak gönderilmiştir. 16 yıl rehine gibi yaşamış Ağa Muhammed, 1779 yılında kaçmayı başarmıştır.
- Ага Мохаммед хан Каджар — іранський шах з 1796 року, засновник династії Каджарів в Ірані. З середини 1780-х очолив боротьбу каджарів проти зендів, яка під кінець 1794 завершилася перемогою каджарів. Підкорив своїй владі майже весь Іран.
|