| dbpprop:abstract
|
- Modernisme also known, in English, as Catalan modernism, was the Catalan equivalent to a number of fin-de-siècle art movements, such as Symbolism, Decadence and Art Nouveau / Jugendstil, from roughly 1888 to 1911. The modernisme movement was centred on the city of Barcelona, and its best-known exponent was the architect Antoni Gaudí. Modernisme was a cultural movement led by deeply individualistic and anti-traditionalist intellectuals who, roughly from 1888 (the First International Exposition of Barcelona) to 1911 (the death of Joan Maragall, the most important Modernista poet), attempted to update Catalan arts and ideas so as to uplift Catalan culture to a par with other European cultures. Such renewal included a distinctive style of Art Nouveau in architecture and plastic arts, but also the introduction of Symbolism, Decadence, Nietzschean Vitalism, Parnassianism and other contemporaneous movements into Catalan literature and philosophy, a modernizing transformation of Catalan traditional music, and so forth.
- Der Modernisme Català ist ein Architekturstil, der sich von etwa 1885 bis 1920 in Katalonien, hauptsächlich in Barcelona, entwickelte. Diese Bewegung entsprang einem Überdruss an der neogotischen und neoromanischen Ästhetik des 19. Jahrhunderts und endete mit einer Hinwendung zum architektonischen Rationalismus in den 20er und 30er Jahren des 20. Jahrhunderts. Obwohl der Modernisme Teil einer Strömung ist, welche ganz Europa erfasste, erhielt diese Bewegung in Katalonien einen eigenen Charakter und entwickelte sich möglicherweise zur am weitesten fortgeschrittenen Form des Jugendstils.
- El modernisme català és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya, i principalment a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix del cansament de l'estètica neogòtica, neoromànica i neoclàssica de meitat del segle XIX i precedirà el racionalisme arquitectònic dels anys 20 i 30 del segle XX. Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. A la vegada que es produeix el modernisme a Catalunya, es produeix a gran part d'Europa i certs punts del continent americà. Els moviments paral·lels més significatius foren: Arts & Crafts al Regne Unit, Liberty a Itàlia, Jugendstil a Alemanya, Art Nouveau a Bèlgica i França, Sezesion a Àustria... etc. A la fi del segle XIX sorgeixen a Europa tendències arquitectòniques que trenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb la intenció del segle XX, que donen gran rellevància a l'estètica. Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial, que ha anat arrelant en els diversos països, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han canviat completament la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les quals s'han anat establint indústries que regenten un nombre creixent de burgesos. El modernisme és, doncs, un estil urbà i burgès. El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XIX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa i el moviment, que s'instrumentalitzarà amb els materials de construcció i les tècniques tradicionals pròpies catalanes, en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes. Els arquitectes i els seus escultors col·loquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors a manera d'elements decoratius, ja sigui com figures adossades o a com ornament de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de grandària major, animals fabulosos o persones, i en les cornises elements de ceràmica de color. Les finestres i les balconades disposen de reixes de ferro forjat, que són llaurades artísticament i contenen motius inspirats en la naturalesa. El desenvolupament del modernisme és fomentat a Catalunya per la burgesia, que se sent catalana i és culta i sensible a l'art, és per això que sorgeixen casos de mecenatge per part de l'alta burgesia catalana (com és el cas del comte Güell amb Antoni Gaudí). Aquesta burgesia veu en aquesta nova arquitectura la manera de satisfer les seves ànsies de modernització, d'expressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest de manera discreta la seva riquesa i la seva distinció. A més a més es dóna la circumstància que en ser enderrocades les muralles de Barcelona (que transcorrien pel que desprès seran les rondes de la ciutat) i fer-se efectiva la construcció de l'eixample barceloní fins a unir els diferents municipis de la plana, es posa definitivament en marxa el creixement de la ciutat prenent la dimensió a partir d'aleshores de gran ciutat, i restant-ne com a conseqüència d'això un gran nombre de testimonis d'aquella febre urbanitzadora i constructora. D'entre els més de 100 arquitectes que realitzaren edificis d'estil modernista català, en destaquen sobretot tres: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Moltes de les obres seves han estat catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
- El modernismo catalán o modernisme es un estilo arquitectónico que se desarrolla Cataluña y principalmente en Barcelona, a lo largo de unos 50 años, entre 1880 y 1930. Aunque es parte de una corriente general que surge en toda Europa, en Cataluña adquiere una personalidad propia y diferenciada, y se convierte en el modernismo probablemente más desarrollado. A finales del siglo XIX surgen en Europa tendencias arquitectónicas que rompen con los criterios tradicionales y buscan nuevas formas de edificar con miras al siglo XX, que dan gran relevancia a la estética. Este movimiento es consecuencia de la Revolución Industrial, que ha ido arraigando en los diversos países, y de los avances derivados de ella, como la electricidad, el ferrocarril y la máquina de vapor, que han cambiado por entero la forma de vivir de la población y han originado un crecimiento de las ciudades, en las que se han ido estableciendo industrias que regentan un número creciente de burgueses. El modernismo es, pues, un estilo urbano y burgués. El modernismo rechaza el estilo poco atractivo de la arquitectura industrial de la primera mitad del siglo XIX, y desarrolla nuevos conceptos arquitectónicos basados en la Naturaleza, que consisten en los materiales de construcción que se emplean, en las formas de los edificios y en las figuras de sus fachadas. Los arquitectos y sus escultores colocan en el exterior de los edificios pájaros, mariposas, hojas y flores a modo de elementos decorativos, ya sea como figuras adosadas o como adorno de la piedra o cerámica. También se colocan figuras de tamaño mayor, animales fabulosos o personas, y en las cornisas elementos de cerámica de color. Las ventanas y los balcones disponen de rejas de hierro forjado, que son labradas artísticamente y contienen motivos inspirados en la Naturaleza. El desarrollo del modernismo es fomentado en Cataluña por la burguesía, que se siente catalana y es culta y sensible al arte. Esta burguesía ve en esta nueva arquitectura la manera de satisfacer sus ansias de modernización, de expresar su identidad catalana, y de poner de manifiesto de manera discreta su riqueza y su distinción. Fueron más de 100 arquitectos los que realizaron edificios de estilo modernista catalán. Destacando entre ellos sobre todo tres: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner y Josep Puig i Cadafalch. Algunas de la obras del Modernismo catalán han sido catalogadas por la Unesco como Patrimonio Cultural de la Humanidad: de Lluís Domènech i Montaner: Palacio de la Música Catalana en Barcelona; Hospital de Sant Pau en Barcelona; de Antoni Gaudí: Parque Güell en Barcelona; Palacio Güell en Barcelona; Fachada de la Natividad y cripta en el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia en Barcelona; Casa Batlló en Barcelona; Casa Milá en Barcelona; Casa Vicens en Barcelona; Cripta de la Colonia Güell en Santa Coloma de Cervelló. El modernismo catalán expandió su influencia en otras zonas de España, que como Cataluña, vivieron un gran desarrollo económico a principios del siglo XX. Destaca en este sentido el modernismo en Cartagena, fundamentalmente por obra del arquitecto catalán Víctor Beltrí.
- Le Modernisme catalan modernisme Català(ca) est l'ensemble des formes que prend l'Art nouveau en Catalogne . Il convient de remarquer qu'en catalan « el Modernisme » désigne l'ensemble du mouvement de l'Art nouveau. Le Modernisme se développa principalement au long d’une cinquantaine d’années, entre 1880 et 1930. Il s’agit d’une tendance européenne, qui acquiert en Catalogne une personnalité différenciée. À la fin du XIX siècle, les tendances architecturales qui surgissent veulent rompre avec les critères traditionnels, recherchant de nouvelles formes d’édification, les yeux rivés sur le XX siècle, et réservant une place privilégiée à l’esthétique. Ce mouvement résulte de la Révolution Industrielle, déjà installée dans divers pays, et des avancées techniques dérivées, comme l’électricité, le chemin de fer et la machine à vapeur, innovations qui changèrent complètement les modes de vie de la population et furent à l’origine du déploiement des villes où s’installèrent les industries. Le modernisme est donc un style urbain et bourgeois. Le mouvement se profile à partir du refus de l’architecture industrielle de la première moitié du XIX siècle, et développe de nouveaux concepts basés sur les motifs naturels, autant dans les matériaux utilisés, dans les formes des édifices et les ornementations des façades. Les architectes et sculpteurs font apparaitre sur les extérieurs des oiseaux, feuilles et fleurs comme éléments décoratifs, en tant que sculptures posées ou ornement de la pierre et la céramique. Il n’est pas rare de trouver des figures de taille plus imposante, animaux légendaires ou figures humaines, et de la céramique colorée sur les corniches. Les fenêtres et balcons se distinguent par les grilles de fer forgé, travaillées en motifs inspirés par les éléments de flore. Le modernisme est fortement soutenu par la bourgeoisie catalane cultivée. Par le mécénat dans cette nouvelle architecture, elle veut satisfaire son élan de modernité et exprimer son identité catalane ainsi que démontrer, mais de manière discrète, sa richesse et distinction. Certaines œuvres du modernisme catalan ont été classées Patrimoine mondial de l'UNESCO: de Lluís Domènech i Montaner : Palau de la Música Catalana à Barcelone; Hospital de Sant Pau à Barcelone; d'Antoni Gaudí : Parc Güell à Barcelone; Palais Güell en Barcelone; Façade de la Nativité et crypte de la Sagrada Familia à Barcelone; Casa Batlló à Barcelone; Casa Milà à Barcelone; Casa Vicens à Barcelone; Crypte de la Colonia Güell à Santa Coloma de Cervelló. Essentiellement centré en Catalogne, le modernisme catalan influença aussi d’autres zones d’Espagne, celles qui comme la Catalogne furent protagonistes d’un important développement économique au début du XX siècle. Citons particulièrement les édifices modernistes de Carthagène, élaborées par l’architecte catalan Víctor Beltrí.
- モデルニスモまたはモデルニズモ（Modernismo） モデルニスモ（Modernismo） - スペイン語およびポルトガル語で芸術様式のモダニズム（あるいはアール・ヌーヴォー）、カトリック教会の近代主義（Modernism (Roman Catholicism)）のこと。 モデルニスモ（Modernismo） - カタルーニャ地方の芸術様式。本項で詳述する。 モデルニスモ（Modernismo） - ルベン・ダリオを代表とするスペイン語圏のラテンアメリカ文学の運動。モデルニスモ文学を参照。 ファイル:CasaNavas. Domenech-Muntaner-02. jpg ドメネク・イ・モンタネー作のナバス邸 モデルニスモまたはカタルーニャ・モデルニスモ（カタルーニャ語：Modernisme catalán、カタロニア・モデルニスモとも）またはモデルニスメ（英語：Modernisme）とは、スペインのバルセロナを中心としたカタルーニャ地方で19世紀末から20世紀初頭に流行した、フランスのアール・ヌーボーと類似した芸術様式をいう。
- Het Catalaans modernisme was de Catalaanse variant van de kunststroming Art Nouveau / Jugendstil. Het Catalaanse modernisme heeft een zware stempel gedrukt op de stad Barcelona. De bekendste exponent van deze kunststroming is de architect Antoni Gaudí. De kunststroming, van ca. 1880 tot 1911, wordt gekenmerkt door het gebruik van gebogen (in plaats van rechte) lijnen, asymmetrie en veelvuldig gebruik van organische elementen ontleend aan de natuur, gecombineerd met rijke decoratie en detaillering. Het Catalaanse modernisme omvatte naast architectuur ook literatuur, muziek, theater en beeldende kunst. Het was een reactie van de intellectuele avantgarde op het traditionalisme, de burgerlijkheid en de romantiek die tot die tijd de Catalaanse kunst hadden overheerst. Het Catalaans modernisme ging hand in hand met het in die tijd opkomende Catalaans nationalisme, dat erkenning zocht van de Catalaanse cultuur als gelijk aan de Spaanse, een ook Catalaanse politieke autonomie of zelfs onafhankeljkheid van Spanje nastreefde. De kunststroming kwam naar de voorgrond tijdens de Wereldtentoonstelling in Barcelona in 1888 en beleefde zijn hoogtepunt rond de eeuwwisseling. Rond 1910 was het allang niet meer avantgarde, maar algemeen geaccepteerd geworden door de middenklasse. In het Catalaans nationalisme had ook een verburgerlijking en ruk naar rechts plaatsgevonden. Kunstenaars van een tegenbeweging, het classisistische Noucentisme, begonnen het Catalaanse modernisme als burgerlijk te betitelen en er afstand van te nemen; de kunststroming raakte daarna snel uit de mode. Het Catalaanse modernisme bleef echter wel invloed uitoefenen op latere kunstenaars, vooral in de 1930er jaren, zoals de kubist Pablo Picasso, de surrealisten Josep Vicent Foix en Salvador Dalí en de futurist Joan-Salvat Papasseit. Enkele belangrijke kunstenaars binnen het Catalaanse modernisme waren: de architecten Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch en Josep Maria Jujol de dichter Joan Maragall de kunstschilder en schrijver Santiago Rusiñol de kunstschilder Ramon Casas i Carbó de schrijver Gabriel Alomar
- Katalansk modernisme (som ikke må forveksles med modernisme) er en katalansk arkitektonisk, kunstnerisk, musikalsk og litterær stilart som grovt sett ble utvikla fra midten av 1880-åra til 1920-tallet. Den er den katalanske versjonen av jugendstilen, eller art nouveau. Modernismebevegelsen var sentrert rundt Barcelona, og den mest kjente eksponenten for stilen var arkitekten Antoni Gaudí. Den katalanske modernismen starta som et forsøk på å løfte fram katalansk kultur til samme nivå som kulturen i resten av Europa. Katalansk nasjonalisme var derfor en viktig drivkraft.
- O modernismo catalão ou modernisme é um estilo arquitetônico que se desenvolve na Catalunha e nomeadamente em Barcelona, por cerca de 50 anos, entre 1880 e 1930. Embora seja parte de uma corrente geral que surge em toda Europa, na Catalunha adquire uma pessoalidade própria e diferençada, e converte-se no modernismo provavelmente mais desenvolvido. No fim do século XIX surgem na Europa tendências arquitetônicas que rompem com os critérios tradicionais e buscam novas formas de edificar com olhos ao século XX, que dão grande relevância a estética. Este movimento é conseqüência da Revolução Industrial, que foi arraigando nos diversos países, e dos avanços derivados dela, como a eletricidade, a ferrovia e a motor a vapor, que mudaram por inteiro a forma de viver populacional e originaram um crescimento das cidades, nas quais se foram estabelecendo indústrias que regem um número crescente de burgueses. O modernismo é, pois, um estilo urbano e burguês. O modernismo recusa o estilo pouco atrativo da arquitetura industrial da primeira metade do século XIX, e desenvolve novos conceitos arquitetônicos baseados na Naturaleza, que consistem nos materiais de construção que se empregam, nas formas dos edifícios e nas figuras das suas fachadas. Os arquitetos e os escultores colocam no exterior dos edifícios pássaros, mariposas, folhas e flores a jeito de elementos decorativos, quer como figuras encostadas quer como adorno da pedra ou cerâmica. Também se colocam figuras de tamanho maior, animais fabulosos ou pessoas, e nas cornijas elementos de cerâmica de cor. As janelas e as varandas dispõem de grades de ferro forjado, que são lavradas artisticamente e contêm motivos inspirados na Natureza. O desenvolvimento do modernismo é fomentado na Catalunha pela burguesia, que se sente catalã e é culta e sensível á arte. Esta burguesia vê nesta nova arquitetura a maneira de satisfazer as suas ânsias de modernização, de expressar a sua identidade catalã, e de dar ao manifesto de maneira discreta a sua riqueza e a sua distinção. Foram mais de 100 arquitetos os que realizaram edifícios em estilo modernista catalão. Destacam-se entre eles três: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner e Josep Puig i Cadafalch . Algumas da obras do Modernismo catalão foram catalogadas pela UNESCO como Patrimônio Cultural da Humanidade: de Lluís Domènech i Montaner : Palácio da Música Catalã em Barcelona; Hospital de Sant Pau em Barcelona; de Antoni Gaudí : Parque Güell em Barcelona; Palau Güell em Barcelona; Fachada da Natividade e cripta no Templo Expiatório da Sagrada Família em Barcelona; Casa Batlló em Barcelona; Casa Milà em Barcelona; Casa Vicens em Barcelona; Cripta da Colônia Güell em Santa Coloma de Cervelló. O modernismo catalão expandiu a sua influência em outras zonas da Espanha, que como Catalunha, viveram um grande desenvolvimento econômico a princípios do século XX. Destaca-se neste senso o modernismo em Cartagena, primariamente por obra do arquiteto catalão Víctor Beltrí. Barcelona Modernismo Arte da Catalunha
- Modernisme, katalanska ’modernism’, spanska modernismo catalán (inte att förväxla med modernism) är beteckningen på den katalanska formen av jugend. Modernisme uppstod i slutet av 1880-talet slut och varade fram till 1910-talets början. Modernismerörelsen initierades som ett försök att lyfta fram katalansk kultur i nivå med den övriga europeiska kulturen. Modernismerörelsen inbegrep utöver arkitektur även konst, musik och litteratur.
|
| rdfs:comment
|
- Modernisme also known, in English, as Catalan modernism, was the Catalan equivalent to a number of fin-de-siècle art movements, such as Symbolism, Decadence and Art Nouveau / Jugendstil, from roughly 1888 to 1911. The modernisme movement was centred on the city of Barcelona, and its best-known exponent was the architect Antoni Gaudí.
- Der Modernisme Català ist ein Architekturstil, der sich von etwa 1885 bis 1920 in Katalonien, hauptsächlich in Barcelona, entwickelte. Diese Bewegung entsprang einem Überdruss an der neogotischen und neoromanischen Ästhetik des 19. Jahrhunderts und endete mit einer Hinwendung zum architektonischen Rationalismus in den 20er und 30er Jahren des 20. Jahrhunderts.
- El modernisme català és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya, i principalment a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix del cansament de l'estètica neogòtica, neoromànica i neoclàssica de meitat del segle XIX i precedirà el racionalisme arquitectònic dels anys 20 i 30 del segle XX.
- El modernismo catalán o modernisme es un estilo arquitectónico que se desarrolla Cataluña y principalmente en Barcelona, a lo largo de unos 50 años, entre 1880 y 1930. Aunque es parte de una corriente general que surge en toda Europa, en Cataluña adquiere una personalidad propia y diferenciada, y se convierte en el modernismo probablemente más desarrollado.
- Le Modernisme catalan modernisme Català(ca) est l'ensemble des formes que prend l'Art nouveau en Catalogne . Il convient de remarquer qu'en catalan « el Modernisme » désigne l'ensemble du mouvement de l'Art nouveau. Le Modernisme se développa principalement au long d’une cinquantaine d’années, entre 1880 et 1930. Il s’agit d’une tendance européenne, qui acquiert en Catalogne une personnalité différenciée.
- Het Catalaans modernisme was de Catalaanse variant van de kunststroming Art Nouveau / Jugendstil. Het Catalaanse modernisme heeft een zware stempel gedrukt op de stad Barcelona. De bekendste exponent van deze kunststroming is de architect Antoni Gaudí. De kunststroming, van ca.
- Katalansk modernisme (som ikke må forveksles med modernisme) er en katalansk arkitektonisk, kunstnerisk, musikalsk og litterær stilart som grovt sett ble utvikla fra midten av 1880-åra til 1920-tallet. Den er den katalanske versjonen av jugendstilen, eller art nouveau. Modernismebevegelsen var sentrert rundt Barcelona, og den mest kjente eksponenten for stilen var arkitekten Antoni Gaudí.
- O modernismo catalão ou modernisme é um estilo arquitetônico que se desenvolve na Catalunha e nomeadamente em Barcelona, por cerca de 50 anos, entre 1880 e 1930. Embora seja parte de uma corrente geral que surge em toda Europa, na Catalunha adquire uma pessoalidade própria e diferençada, e converte-se no modernismo provavelmente mais desenvolvido.
- Modernisme, katalanska ’modernism’, spanska modernismo catalán (inte att förväxla med modernism) är beteckningen på den katalanska formen av jugend. Modernisme uppstod i slutet av 1880-talet slut och varade fram till 1910-talets början. Modernismerörelsen initierades som ett försök att lyfta fram katalansk kultur i nivå med den övriga europeiska kulturen. Modernismerörelsen inbegrep utöver arkitektur även konst, musik och litteratur.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
