| dbpprop:abstract
|
- Modern architecture is art with similar characteristics, primarily the simplification of form and creation of ornament from the structure and theme of the building. The first variants were conceived early in the 20th century. Modern architecture was adopted by many influential architects and architectural educators, however very few "Modern buildings" were built in the first half of the century. It gained popularity after the Second World War and became the dominant architectural style for institutional and corporate buildings for three decades. The exact characteristics and origins of Modern architecture are still open to interpretation and debate.
- Das Neue Bauen war eine Bewegung in der Architektur und im Städtebau im Deutschland der 1910er bis 1930er Jahre. Sie ist im Kontext zu sehen mit der sich zeitgleich entwickelnden Bewegung De Stijl in den Niederlanden und den Ansprüchen des Bauhauses. Eine enge Verknüpfung besteht ebenfalls zur architektonischen Stilrichtung der Neuen Sachlichkeit. Dieser Richtung und damit auch der gesamten Bewegung des Neuen Bauens stand die konservativ ausgerichtete traditionalistische Strömung des Heimatschutzstils gegenüber. Ziel der Bewegung war es die sozialen und damit gesellschaftlichen Mißstände in Verbindung mit einer Abwendung der Architektur vom bis dahin vorherrschenden Historismus und Jugendstil zu verbinden und eine völlig neue Form des Bauens zu entwickeln. Dabei war der Wohnungsbau das größte Betätigungsfeld, so dass eine große Anzahl an Siedlungen heute noch Zeugnis von dieser Bewegung ablegt.
- L'Arquitectura Moderna és un terme molt ample que designa el conjunt de corrents o estils de l'arquitectura que s'han desenvolupat al llarg del segle XX a tot el món. L'Arquitectura Moderna s'ha caracteritzat per la simplificació de les formes, l'absència d'ornament, i la renúncia conscient a la composició acadèmica clàssica, la qual fou substituïda per una estètica amb referència a les diverses tendències de l'art modern com el cubisme, l'expressionisme, el neoplasticisme, el futurisme i altres; però és sobretot, l'ús dels nous materials : com el ferro i el formigó armat i l'aplicació de les tecnologies associades, el fet determinant que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis o els espais per a la vida i activitat humana. Les característiques de l'Arquitectura Moderna van ser descrites per l'arquitecte Bruno Taut en el seu Llibre «Die neue baukunst in Europa und Amerika» («La nova arquitectura d'Europa i Amèrica»), Stuttgart, 1929 amb els següents enunciats : La primera exigència de cada edifici és assolir la millor utilitat possible. Els materials i el sistema constructiu emprats han d'estar completament subordinats a aquesta exigència primària. La bellesa consisteix en la relació directe entre l'edifici i la finalitat, en l'ús racional dels materials i en l'elegància del sistema constructiu. L'estètica de la nova arquitectura no reconeix cap separació entre façana i planta, entre carrer o pati, entre davant o darrera. Cap detall val per ell mateix, sinó com a part necessària del conjunt. No creiem que una cosa tingui un aspecte lleig i, malgrat tot, funcioni bé. El que funciona bé, és bell. De la mateixa manera que les parts, en les seves relacions recíproques expressen la unitat de l'edifici, també la casa es relaciona amb els edificis que l'envolten. La casa és el producte d'una disposició col·lectiva i social. La repetició no s'ha de considerar com un inconvenient que s'hagi d'evitar, sinó que, al contrari, constitueix el mitjà més important d'expressió artística. A exigències uniformes, edificis uniformes. La singularitat resta reservada per a les exigències singulars, es a dir, sobretot pels edificis d'importància general i social. L'Arquitectura del Moviment Modern és un concepte propi de la crítica i de l'historiografia de l'Arquitectura Moderna, té un significat històric i conceptual més ample que els períodes de l'Arquitectura Racionalista o de l'Arquitectura Orgànica, ja que comprèn tots els corrents, moviments i tendències que des de mitjans del segle XIX tendeixen a la renovació de les característiques, dels propòsits i dels principis de l'arquitectura. L'Arquitectura Moderna sorgeix a partir dels canvis tècnics, socials i culturals vinculats a la revolució industrial. Els teòrics del Moviment Modern cerquen les arrels històriques de l'Arquitectura Moderna en un ample preludi, una etapa a cavall dels segles XVIII i XIX, en la qual diferents sectors culturals o de l'activitat econòmica i de la vida política i social comencen a copsar i a definir les conseqüencies constructives i urbanístiques de la revolució industrial. En avançar el segle XIX, una sèrie d'innovacions i propostes en diferents camps relacionats, entre d'altres amb la construcció, l'administració pública i l'industria conflueixen en l'exigència de la seva mútua integració. L'Arquitectura Moderna neix a la dècada dels 60 del segle XIX a Anglaterra, quan William Morris impulsa el moviment dels «Arts and Crafts», com a reacció contra el mal gust que domina la producció en masa d'objectes per part de l'industria, propugnant el retorn als oficis i al medievalisme gòtic en l'arquitectura. Morris va escriure : «Hem de conèixer a fons l'arquitectura gòtica, entendre que fou i que suposa : una explicació magnífica de l'esperit orgànic. Seguint aquesta tradició, s'afirma el principi estructural que fa evolucionar llurs pròpies formes adherint-se a la més estricta veritat, és a dir, en funció de les condicions d'ús, dels materials i de les tècniques de construcció. » (en l'article «The Revival of Handicraft)», publicat per la revista «Fortnightly Review », Londres 1888. En paral·lel, les «teories higienistes» juntament amb els moviments del «socialisme útòpic» senten els fonaments de l'urbanística moderna. Amb el canvi de segle, un nou estil en l'arquitectura i el disseny triomfa a Europa, és «l'Art Nouveau», també anomenat «Liberty», «Sezession», «Jugendstil», «Modernisme», etc. , que fou un estil que es contraposà, però no arribà a imposar-se, a l'academicisme imperant. L'«Art Nouveau» trenca amb els esquemes acadèmics tot imposant l'ús del ferro en l'arquitectura. Fins llavors, el ferro fou un material associat a les construccions dels enginyers que varen tenir un gran èxit amb la Torre Eiffel y la galeria de les Màquines de l' Exposició Universal de París de 1889. L'«Art Nouveau» doblega i entortolliga el ferro en cintes primes que fan tota mena de formes o figuracions i el posa en les sales de les cases i en les façanes dels edificis com la «Maison du Peuple» de Brussel·les obra de l'arquitecte Victor Horta. L'Història de l'Arquitectura Moderna registra la transició d'alguns arquitectes representatius de l'«Art Nouveau», com Henry van de Velde, així com altres de la «Seccession» vienessa com Josef Hoffmann vers les posicions pròximes a les de l'arquitecte austríac Adolf Loos amb la qual cosa s'inicia una nova etapa, l'Arquitectura Moderna, un estil nou que trenca amb tot el que hi ha. El primer període de l'Arquitectura Moderna s'inicia en els anys immediatament anteriors a la Primera guerra mundial quan l'experiència del moviment «Arts and Crafts» va ser recollida i reelaborada en el moviment del «Werkbund» a Alemanya al qual s'adhereixen Hoffmann i van de Velde, aquest últim va ser el primer director de l'escola Bauhaus a la ciutat de Weimar. Walter Gropius, un dels arquitectes del «Werkbund» va dirigir, la Bauhaus a partir del 1919 primer a Weimar i posteriorment a Dessau. La segona etapa de l'Arquitectura Moderna, l'Arquitectura racionalista, comença en aquells anys de la postguerra i s'estendrà per Europa fins la Segona guerra mundial. Els arquitectes compromessos amb el moviment : le Corbusier, Mies van der Rohe, Alvar Aalto i el propi Walter Gropius, juntament amb altres entre els quals hi ha els arquitectes catalans del G.A.T.C.P.A. C, funden els congressos internacionals d'Arquitectura Moderna per difondre'n els principis i les experiències. A l'altre costat de l'Atlàntic, des de mitjans del segle XIX se succeeixen les innovacions en els camps de la construcció i l'urbanisme que protagonitzen la industrialització i l'ocupació del territori sota l'empenta d'un capitalisme sense concesions. La colonització de la frontera Oest, l'expansió de l'industria així com l'acollida massiva d'ingents onades d'immigrants, són la base d'una tradició cultural pròpia dels Estats Units d'Amèrica. Un nou i revolucionari sistema de construcció, la «balloon frame», concebuda per que qualsevol pugui construïr-se la pròpia casa amb poc utillatge, subministrà la tecnologia necessària per colonitzar «l'Oest» als «pioners». Però no tot és lliberalisme als E.U.A. , car fou a la ciutat de Nova York on l'urbanista Frederick L. Olmsted projecta el Central Parc a l'illa de Manhattan, traient a l'especulació immobiliària una gran extensió de terrenys. Olmsted projectà també el sistema de parcs metropolitans de la ciutat de Boston. Amb els edificis industrials que s'arrengleren al llarg del riu Missouri o del llac Michigan s'inicià el desenvolupament de la construcció en alçada amb estructura de ferro i obra de fàbrica que culminarà en els gratacels de «l'Escola de Chicago», els quals desenvolupen una nova tipologia d'edificis d'oficines o comercials. Simultàniament es desenvolupa una arquitectura residencial per a les classes mitjanes feta amb fusta i pedra, derivada de la «balloon frame», la qual constitueix el preludi de les «Prarie Hauses (cases de la pradera)» de l'arquitecte Frank Lloyd Wright. En mig d'aquesta sèrie innovadora, l'arquitecte nord-americà Louis Henri Sullivan, amb estudi a Chicago on s'inicià Wright, reflexionà sobre llur propi treball i escrigué la famosa cita «form follows function (la forma segueix la funció)» que es convertirà, al llarg del segle XX, en el crit de combat i el lema de la nova arquitectura. El moviment modern continua durant la segona postguerra desenvolupant-se a Europa a cavall de les tasques de reconstrucció. En el pla teòric, les aportacions de l'anomenada Arquitectura orgànica, una tendència inspirada en l'obra de l'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright amb Alvar Aalto y Arne Jacobsen com a representants destacats, s'oposaven a l'anomenat «Estil Internacional» inspirat en l'obra de le Corbusier que postulava una ortodòxia «funcionalista» segons la «Carta d'Atenes» (i la famosa cita de Sullivan) així com l'absoluta puresa de la composició i els detalls la qual cosa, a la vegada, s'inspirava en l'obra de Mies. La cita de Taut, a l'inici d'aquest article, constitueix una síntesi teòrica de l'«Estil Internacional», que tingué una molt ampla difusió als Estats Units, Europa i Sud-amèrica. El moviment modern entrà en crisi a finals dels anys 50 del segle XX, quan es formulen una sèrie de crítiques molt severes als excessos de l'«stil Internacional» i a l'urbanisme derivat de la «Carta d'Atenes». Un conjunt de tendències que s'auto reivindiquen com a continuadores del Moviment Modern protagonitzen l'arquitectura, des dels anys 60 fins l'actualitat .
- Le Mouvement moderne ou encore l’Architecture moderne est un courant de l’architecture apparu dans la première moitié du XX siècle avec le mouvement du Bauhaus, caractérisé par un retour au décor minimal, aux lignes géométriques et fonctionnelles et la subordination des formes à l'emploi de techniques nouvelles. Il s'est développé notamment par les architectes Walter Gropius, Adolf Loos, Auguste Perret, Ludwig Mies van der Rohe, Oscar Niemeyer et Le Corbusier. Ce mouvement influença durablement la pensée architecturale et marqua l’ensemble du siècle. Si les critères exacts de ce style restent encore ouverts et sujets à débat chez ses laudateurs, on les trouve assez bien définis chez ses détracteurs comme Peter Blake dans Form follows fiasco.
- Il Movimento Moderno nella storia dell'architettura fu un periodo, collocato tra le due guerre mondiali, teso al rinnovamento dei caratteri, della progettazione e dei principi dell'architettura. Ne furono protagonisti quegli architetti che improntarono i loro progetti a criteri di funzionalità piuttosto che estetici. Il movimento si identificò nel momento della sua massima espressione, negli anni venti e trenta del XX secolo, con l'International Style, soprattutto in ambito anglosassone. Il fulcro del movimento si è manifestato nei CIAM. Non è chiaro dove il termine si sia concretizzato per la prima volta: inizialmente è molto usato soprattutto in ambito anglosassone, mentre in Italia si trova più spesso nel Razionalismo prima della seconda guerra mondiale, e nel Funzionalismo negli anni settanta e ottanta. È da notare che in questi anni il Movimento vero e proprio era già superato sia livello teorico che pratico: rimanevano solo frange, forse più numerose in Italia, che ha vissuto ai margini ed in ritardo l'epoca più espressiva dell'International Style i cui anni corrispondevano al ventennio fascista.
- 近代建築（きんだいけんちく） 近代の時期に建てられた建築物を指す一般的なことば。 日本建築史の用語として、西洋の建築様式や技術を用いた幕末期以降の日本の建築物で、とくに洋風の意匠を取り入れたものを指す。 世界的に建築史の用語として、近代建築運動の理念に基づいて建てられた建築物を指す（Modern Architecture）。正確には上記1や2との混同を避けるために「近代主義建築」と呼ぶのが正しい（モダニズム建築参照）。第二次世界大戦後のものは「現代建築」と呼ぶことが多い。 東京都千代田区に本社を置く近代建築社の発行する月刊誌。 例えば赤レンガの東京駅は、2の意味では近代建築になるが、3の意味では近代建築とはみなされない。 なお、明治以降かつ第二次世界大戦以前に建てられた和風建築のことを、「近代和風建築」と呼ぶこともある。
- Het Nieuwe Bouwen is een internationale verzamelnaam voor verschillende bouwstijlen en radicale stedenbouwkundige vernieuwingen uit de periode 1915 tot circa 1960. Deze stijlen zijn als voorloper te beschouwen van de Internationale Stijl. De term "Nieuwe Bouwen" is ontstaan in de jaren twintig en wordt gebruikt voor de moderne architectuur die zich in deze periode in Duitsland, Nederland en Frankrijk tot een belangrijke stroming ontwikkelde. Als begin van het Nieuwe Bouwen wordt vaak de Fagusfabriek van Walter Gropius en Adolf Meyer genoemd. De internationale doorbraak van het Nieuwe Bouwen vond plaats na de Tweede Wereldoorlog, met het hoogtepunt in 1960. De architecten van het Nieuwe Bouwen verwierpen nationale en regionale tradities en pronken en de schijn ophouden. Ze streefden naar een nieuwe, zuivere, vormentaal gebaseerd op eenvoudige, onversierde, volumes. Zuivere stereometrische vormen vrij in de ruimte geplaatst.
- Modernizm - ogólne określenie prądów w architekturze światowej rozwijających się w latach ok. 1918-1975, zakładających całkowite odejście nie tylko od stylów historycznych, ale również od wszelkiej stylizacji. Architektura modernistyczna opierała się w założeniu na nowej metodzie twórczej, wywodzącej formę, funkcję i konstrukcję budynku niemal wyłącznie z istniejących uwarunkowań materialnych.
- Arquitetura moderna é uma designação genérica para o conjunto de movimentos e escolas arquitetônicos que vieram a caracterizar a arquitetura produzida durante grande parte do século XX (especialmente os períodos entre as décadas de 10 e 50), inserida no contexto artístico e cultural do Modernismo. O termo modernismo é, no entanto, uma referência genérica que não traduz diferenças importantes entre arquitetos de uma mesma época. Não há um ideário moderno único. Suas características podem ser encontradas em origens diversas como a Bauhaus, na Alemanha; em Le Corbusier, na França em Frank Lloyd Wright nos EUA ou nos construtivistas russos alguns ligados à escola Vuthemas, entre muitos outros. Estas fontes tão diversas encontraram nos CIAM (Congresso Internacional de Arquitetura Moderna) um instrumento de convergência, produzindo um ideário de aparência homogênea resultando no estabelecimento de alguns pontos comuns. Alguns historiadores da arquitetura, por sua vez, traçam a gênese histórica do moderno em uma série de movimentos ocorridos em meados do século XIX, como o movimento Arts & Crafts. O International Style, conceito inventado pelo crítico Henry Russel Hitchcock e utilizado pela primeira em 1932, traduz esta posição de convergência criada pelos CIAM. Com a criação da noção de que os preceitos da arquitetura moderna seguiam uma linha única e coesa, tornou-se mais fácil a sua divulgação e reprodução pelo mundo. Dois países onde alguns arquitetos adotaram os preceitos homogêneos do International Style foram Brasil e Estados Unidos. O International Style traduz um conjunto de vertentes essencialmente européias (principalmente as arquiteturas de Gropius, Mies e Le Corbusier), ainda que figuras do mundo todo tenham participado dos CIAM. Uma outra vertente, de origem norte-americana, é relacionada à Frank Lloyd Wright e referida como arquitetura orgânica. Um dos princípios básicos do modernismo foi o de renovar a arquitetura e rejeitar toda a arquitetura anterior ao movimento; principalmente a arquitetura do século XIX expressada no Ecletismo. O rompimento com a história fez parte do discurso de alguns arquitetos modernos, como Le Corbusier e Adolf Loos. Este aspecto - na sua forma simplificada - foi criticado pelo pós-modernismo, que utiliza a revalorização histórica como um de seus motes.
- Modernismen Artiklar om modernismen Modernistisk arkitektur Modernistisk konst Modernistisk musik Modernismens litteratur Modernism är en rörelse inom arkitektur, som uppkom på 1920-talet med CIAM (Congrès Internationaux d'Architecture Moderne) som språkrör. Denna ideologi var dominerande inom arkitektur och stadsplanering under större delen av 1900-talet. Rörelsen omfattar ett flertal olika stilar, bland annat funktionalism, brutalism och high tech-arkitektur. Modernismen karakteriseras av en avskalad och geometriskt enkel arkitektur, fri från ornament då det är själva formerna och konstruktionen som står för det arkitektoniska och konstnärliga värdet. Rörelsen uppkom i Europa i efterdyningarna av första världskriget, då man ansåg att det behövdes en ny stilinriktning för den nya värld som måste byggas upp, något som kombinerades med ett ökat industriellt byggande. Den modernistiska rörelsen har däremot rötter längre tillbaka, till exempel i 1800-talets ingenjörsarkitektur, amerikanen Louis Sullivans skyskrapearkitektur och de avantgardistiska stilarna i början av 1900-talet, till exempel futurism och konstruktivism. Den "nya sakligheten", eller funktionalismen, kom att dominera rörelsen före andra världskriget och det var Weimarrepublikens Tyskland som blev utvecklingens centrum, till stor del genom Bauhausskolan i Dessau. Den stora internationella spridningen av modernismen skedde efter andra världskriget, då rörelsen till stor del kom att dominera arkitekturen. Samtidigt hade stilyttringarna ändrats och fick till exempel uttryck genom mer grova former i form av beton brut-arkitektur och brutalismens obehandlade fasadmaterial å ena sidan och high tech-arkitekturens lätta, ofta uppglasade konstruktioner å andra. På 1960- och 1970-talen kom modernismen att kritiserats hårt av den postmodernistiska rörelsen, som präglades av eklekticism och inrymde vissa element av mer klassiska ideal, och som kom att ta över en större del av arkitekturscenen, särskilt i USA. Huruvida modernismen är död eller inte är omdebatterat, men under 1990-talet uppkom begrepp som nyfunktionalism och supermodernism, som dragit inspiration från modernismen. Även inriktningar som dekonstruktivism och kritisk regionalism vilar på en modernistisk bas.
- Modern mimarlık, 19. yüzyıl'ın Eklektisist mimarlığına karşı çıkan özgün yaratma yanlısı tüm mimari akımların genel adıdır. Eklektisizm'in geçmişten biçim aktarmaları yapan tutumuna karşıt olarak, tüm modern akımlar mimari biçimlerin çağa ve güncel koşullara göre oluştuğu görüşü doğrultusunda çalışmışlarıdr. Kabaca, Art Nouveau'nun ortadan kalkışından, 1910'dan sonra, 1970'lere dek gelişen tüm akımlar Modern Mimarlık kapsamı içinde değerlendirilebiler. Bunlar tasarım anlayışları açısından birbirlerinden çok farklı kutuplarda yer alsalarda temelde tarihten yararlanmayı yadsıyışlarıyla ortaklaşırlar. 1970'lerden bu yana Modern Mimarlık Postmodernizm karşısında sürekli geriliyerek, yerini tarihselci bir akıma terketmektedir. Modern mimarlık batı uygarlığının bir ürünüdür. On sekizinci yüzyılın sonlarında, modern çağı ortaya çıkaran demokratik devrim ve endüstri devrimi ile birlikte biçimlenmeye başlamıştır. Bütün dönemlerin mimarlığı gibi modern mimarlıkta, insan yaşamı için özel bir çevre yaratmaya, insanoğlunun düşünce ve eylemlerini, olduğuna inandığı ya da olmasını istediği gibi görselleştirmeye girişmiştir. Ünlü mimar Otto Wagner, 1986'da yayımladığı kitaba verdiği başlıkla, daha sonra tüm sanat biliminin kullanabileceği bir deyimin isim babası olmuştur. 18'inci yüzyılın sonlarında ortaya çıkmaya başlayan demir köprüler Modern mimarinin ilk otantik örnekleri sayılır. Bina olaraksa, 1851 Londra sergisindeki Paxton'un Crystal Palace'ına gelinceye kadar tavizsiz bir örnek gösterebilme olanağı yoktur. Yaklaşık olarak 70 bin metre karelik bir alanı kaplayan bu teşhir sergisi, standardize elemanlar halinde demirle camın kaynaştığı ilk önemli fabrikasyon örneğidir. Nitekim böylesine muazzam bir bina 16 hafta içerisinde, o zaman için mucizevi, bugünse şaşırtıcı sayılabilecek bir sürede inşaa edilip bitirilebilmiştir. Crystal Palace'sı çeşitli özellik ve nitelikleriyle, Modern mimarının başlatıcısı ve de eskimez örneklerinden biri olarak değerlendirmek yanlış olmaz.
- 现代主义建筑是指这样的一种建筑风格，简约、没有装饰。虽然这者着这种风格的设想形成于20世纪初期，并有很多的建筑师、建筑教育家及其作品惊醒了大量的推广，但是很少有现代建筑是建于20世纪上半叶。直到二战后，通过但最终却成为各种机构和公司的建设才成为了居于主导地位的建筑风格。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
