| dbpprop:abstract
|
- Miguel Mihura Santos was a Spanish playwright. He is best known for his comedy Tres sombreros de copa (1932), a work of absurd humor that predates similar works by Beckett or Ionesco and that broke with many of the previous conventions of Spanish comic theatre. Miguel Mihura was born in Madrid in 1905. His father was an actor and theatrical producer. When he was in his twenties, he wrote his best known comedy, Tres sombreros de copa, but its humour was not appreciated by the conservative pre-war Spanish society. Tres sombreros de copa was not staged until 1952, achieving a great success. Mihura also wrote several screenplays in Spanish films during the Francoism. Most of them were cut by the censors and some do not exist. One of his greatest contributions was in Welcome Mr. Marshall! (1953).
- Miguel Mihura Santos ist ein spanischer Schriftsteller, der sich als Verfasser erfolgreicher Komödien, aber auch als Herausgeber satirischer Zeitschriften und Drehbuchschreiber betätigte. Er gilt als bedeutendster Vertreter des spanischsprachigen humoristischen Theaters des 20. Jahrhunderts.
- Miguel Mihura Santos va néixer a Madrid el 21 de juliol de 1905 i va morir el 28 d'octubre de 1977. El seu pare, Miguel Mihura Álvarez, va ser actor, autor i empresari teatral; com autor va escriure sarsueles, comèdies i alguna òpera; com empresari teatral no va ser gaire afortunat; com a intèrpret va gaudir d'èxit i popularitat en els papers còmics que representava. Mihura deia que ell no havia estat un nen que jugava amb soldadets de plom sinó amb peluques, disfresses de teatre, ja que sovint el seu pare el portava a ell al camerino i les tiples de la companyia el mimaven i li donaven petons. Així que des de molt petit es trobava familiaritzat amb les gires i amb la vida irregular i bohèmia dels homes i dones de la faràndula, per la que se sentia atret des de ben petit. Sol va tenir un germà, "Jerónimo", que era més gran que ell. Els dos van estudiar en un selecte col·legi de Sant Isidori, de Madrid. Poc atret pels estudis, Miguel va superar el batxillerat amb algunes dificultats. Més tard, va estudiar piano, idiomes i dibuix. Al voltant de 1921, Mihura admirava a Enrique García Álvarez que el considerava el dramaturg <<més desorbitat, menys burgés, i potser el mestre dels que després començarien a cultivar lo esbojarrat>>. Al 1925, va morir el seu pare, i va abandonar temporalment el negoci teatral, que sempre el va considerà la seva autèntica vocació i la seva feina per la qual estava preparat. La experiència d'aquells anys i la seva relació directa amb totes les cares del àmbit teatral - tant literàries com econòmiques - seran decisives per la seva vida professional. Potser per aquesta raó Mihura mai va pretendre ser un home literari que tan sol aspirava ha tenir un reconeixement del públic molt ampli per arriba a viure de la seva obra. Als vint anys Mihura habitualment anava a les tertúlies de la Granja del Henar i de Pombo i inicia les seves col·laboracions als diaris i revistes de qualitat de dibuixant i articulista. A partir del any 1925, amb el pseudònim de Miguel Santos- que és la composició del seu nom i el seu segon cognom - i el de El conde Pepe, comença a formar part de la redacció de les anomenades revistes galants, alguns exemple d'elles són: Muchas gràcies, Flirt i Pessigolles, i per últim el setmanari Bon Humor (1927-1931). En aquestes publicacions col·laborava amb veterans com Pérez Zúñiga, Julio Camba o Gómez de la Serna, que eren un grup de joves escriptors molt atents al model d'humor que s'estava cultivant en algunes revistes europees. Al 1927 comença a treballar per a Gutiérrez (1927-1935), que consistia en un setmanari dirigit pel caricaturista K-Hito que després va posar en pràctica a la La ametralladora i en la codorniz. El coneixement dels treballs de Migura en aquesta època són imprescindibles per valor satisfactòriament la seva obra més famosa Tres sombreros de Copa. L'obra de Mihura s'ha d'emmarcar en el context dels moviments avantguardistes i del trencament amb la tradició realista que va caracteritzar als autors de l'anomenada generació del 27 que eren: Jardiel Poncela, José López Rubío, Tono i Edgar Neville. Tots ells cultivaven el que es va denominar com <<l'humor desorbitat o humor pur>>. Els membre d'aquesta generació de humoristes espanyols van participar en les mateixes tertúlies i col·laboraren en la mateixa revista, en les que es va cultiva el cosmopolitisme cultura i un humor renovador, de evasió, per mitja del qual es burlaven dels tòpics, de l'estupidesa i de l'estretor de mires de les convencions burgeses; molts d'ells es van interessar pel cinema, fins i tot, alguns d'ells van arribar a treballar a Hollywood. Ells van acceptar el règim Franquista, del qual mai es van sentir còmodes i en el que a gairebé ningú li va anar bé. Al 1932 remata Mihura Tres sombreros de copa i se la va llegir a amics, escriptors, actors i empresaris. A uns pocs els va agradar molt, però la major part d'ells no van entendre l'obra ni es van interessar per ella. Per això, encara de les promeses que l'autor va obtenir de l'empresari Manolo Collado, l'obra es va quedar sense estrenar. Després, durant la guerra civil, Mihura se la va tornar a llegir a Sant Sebastià Nacional a un grup d'amics, entre els que es trobaven Tono, Conchita Montes i Edgar Neville, López Rubio i Jardiel Poncela. Però el autor de Eloissa està abaix de un ametller es va aixecar i se'n va anar abans que s'acabés la lectura. A l'actriu Isabel Garcés i a l'empresari Arturo Serrano els va interessar la comèdia, però, després de diversos aplaçaments, Mihura va arribar a la conclusió que tenien una por espantosa d'estrenar-la en qualsevol lloc. I tot això passava al 1939, quan l'humor de l'obra ja resultava per a l'autor <<infantil i passat de moda>>. Entre el 1933 fins el 1951, Mihura es va dedicar al cine, encara que després de 1951 també va participar en cinc pel·lícules més. Va ser una època que ell va trobar en el cinema a part de molts beneficis econòmics també l'ambient idoni per tenir relacions amb belles dones. Al 1933 comença a treballar en els estudis de CEA com adaptador de diàleg original. Durant aquest anys cinematogràfics va col·laborar amb el seu germà en diversos llargmetratges com en la pel·lícula de Don Vindo Rodríguez. Durant la guerra civil Mihura es trasllada a Sant Sebastià, on col·labora en una revista setmanal d'humor anomenada la metralladora. Segons Neville, uns dels col·laboradors de la metralladora, deia que el propòsit de la revista era <<triturar una civilització burgesa i falsa que portava ranquejant un segle de cursileria i de convencions [... ]>> Al 1941 associat amb Manuel Halcón funda i dirigeix La codorniu, nom que va ser elegit per ser el ocell més innocent. Les col·laboració cultivaven un humor abstracte i amb la sàtira de tòpics i frases fetes. El 1944 va deixar la revista ja cansat. Ens els següents anys de la seva vida Mihura torna al teatre que no sempre serà triomfal. I en els últims anys tan sol val la pena recordar Ninette i Un senyor de Murcia. La genialitat de Mihura havia decaigut molt quan el 28 d'octubre de 1977 mor l'autor a causa d'una malaltia hepàtica.
- Miguel Mihura Santos fue un escritor, historietista y periodista español.
- Egli operò nell'ambito teatrale. La sua opera più importante è Tres sombreros de copa scritta nel 1932. Quest'opera fa parte del teatro dell'assurdo che raggiunge il picco negli anni sessanta poiché prima dovette superare le difficoltà delle barriere tradizionaliste innalzate dal mondo borghese.
- Miguel Mihura Santos İspanyol yazar ve gazetecidir. 20li yaşlarda, henüz gazeteciyken, aralarında 'Edgar Neville' ve 'Enrique Jardiel Poncela' nın da bulunduğu birçok değerli gazeteciyle kafelerde toplantilar yaptı. 'Enrique Jardiel Poncela' O’nun üslubunu en çok etkileyen kişidir. Ayrıca Miguel Mihura karikatür dergileri 'La Ametralladora' ve 'La Codorniz' in kurucularından biridir. En önemli eserlerinden 'Tres sombreros de copa'yı 1932 yılında yazdı ama eser yirmi sene sonra 1952’de tiyatrolarda yerini bulabildi. Bu eserde bir tüccarın köylerden birinde ürünlerini tanıtırken kendisine köyün zengin ama çirkin kızının aşık olması, tüccarın da para için hayatını geçirebileceği başka bir kızı bırakıp o kızla birlikte olması konu edilir.
|
| rdfs:comment
|
- Miguel Mihura Santos was a Spanish playwright. He is best known for his comedy Tres sombreros de copa (1932), a work of absurd humor that predates similar works by Beckett or Ionesco and that broke with many of the previous conventions of Spanish comic theatre. Miguel Mihura was born in Madrid in 1905. His father was an actor and theatrical producer.
- Miguel Mihura Santos ist ein spanischer Schriftsteller, der sich als Verfasser erfolgreicher Komödien, aber auch als Herausgeber satirischer Zeitschriften und Drehbuchschreiber betätigte. Er gilt als bedeutendster Vertreter des spanischsprachigen humoristischen Theaters des 20. Jahrhunderts.
- Miguel Mihura Santos va néixer a Madrid el 21 de juliol de 1905 i va morir el 28 d'octubre de 1977. El seu pare, Miguel Mihura Álvarez, va ser actor, autor i empresari teatral; com autor va escriure sarsueles, comèdies i alguna òpera; com empresari teatral no va ser gaire afortunat; com a intèrpret va gaudir d'èxit i popularitat en els papers còmics que representava.
- Miguel Mihura Santos fue un escritor, historietista y periodista español.
- Egli operò nell'ambito teatrale. La sua opera più importante è Tres sombreros de copa scritta nel 1932. Quest'opera fa parte del teatro dell'assurdo che raggiunge il picco negli anni sessanta poiché prima dovette superare le difficoltà delle barriere tradizionaliste innalzate dal mondo borghese.
- Miguel Mihura Santos İspanyol yazar ve gazetecidir. 20li yaşlarda, henüz gazeteciyken, aralarında 'Edgar Neville' ve 'Enrique Jardiel Poncela' nın da bulunduğu birçok değerli gazeteciyle kafelerde toplantilar yaptı. 'Enrique Jardiel Poncela' O’nun üslubunu en çok etkileyen kişidir. Ayrıca Miguel Mihura karikatür dergileri 'La Ametralladora' ve 'La Codorniz' in kurucularından biridir.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
