The Middle Ages of European history (adjective form medieval or mediæval) was a period in history which lasted for roughly a millennium, commonly dated from the fall of the Western Roman Empire in the 5th century to the beginning of the Early Modern Period in the 16th century, marked by the division of Western Christianity in the Reformation, the rise of humanism in the Italian Renaissance, and the beginnings of European overseas expansion.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • The Middle Ages of European history (adjective form medieval or mediæval) was a period in history which lasted for roughly a millennium, commonly dated from the fall of the Western Roman Empire in the 5th century to the beginning of the Early Modern Period in the 16th century, marked by the division of Western Christianity in the Reformation, the rise of humanism in the Italian Renaissance, and the beginnings of European overseas expansion. There is some variation in the dating of the edges of these periods which is due mainly to differences in specialization and focus of individual scholars. The Middle Ages form the middle period in a traditional schematic division of European history into three "ages": the classical civilization of Antiquity, the Middle Ages, and the modern period. The idea of such a periodization is attributed to Flavio Biondo, an Italian Renaissance humanist historian but commonly seen periodization ranges span the years ca. 400–476 AD to ca. 1453–1517. Dates are approximate, and are based upon nuanced arguments; for other dating schemes and the reasoning behind them, see "periodization issues", below. The Middle Ages witnessed the first sustained urbanization of northern and western Europe. Many modern European countries owe their origins to events unfolding in the Middle Ages; present European political boundaries are, in many regards, the result of the military and dynastic achievements during this tumultuous period.
  • Der Begriff Mittelalter bezeichnet in der europäischen Geschichte die Epoche zwischen Antike und Neuzeit, von etwa 500 bis 1500. Sowohl der Beginn als auch das Ende des Mittelalters sind Gegenstand der wissenschaftlichen Diskussion und werden recht unterschiedlich angesetzt. Im Mittelalter wurde die politische und kulturelle Dominanz des griechisch-römisch geprägten Mittelmeerraums abgelöst durch eine neue, fast ganz Europa umfassende Welt christlicher Feudalstaaten romanischer, germanischer, slawischer und keltischer Völkerschaften. Grundzüge des europäischen Mittelalters waren eine nach Ständen geordnete Gesellschaft, eine gläubig christliche Geisteshaltung in Literatur, Kunst und Wissenschaft und Latein als gemeinsame Kultur- und Bildungssprache. Daneben waren die Idee der Einheit der christlichen Kirche (die aber faktisch nach dem großen Schisma mit der Ostkirche nicht mehr bestand) sowie ein recht einheitliches Weltbild kennzeichnend für diese Epoche. Die vorherrschende Gesellschafts- und Wirtschaftsform des Mittelalters war der Feudalismus.
  • L'edat mitjana o medieval, en la història d'Europa, és el període intermedi entre l' edat antiga i l'edat moderna. Per tant, tradicionalment, començà el segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural. Actualment els historiadors del període prefereixen matisar aquesta ruptura entre l'edat antiga i l'edat mitjana de forma que entre els segles III i VIII se sol parlar d'antiguitat tardana, que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en allò econòmic, per la substitució del sistema esclavista pel feudalisme; en allò social, per la desaparició del concepte de ciutadania romana i la consolidació dels estaments medievals; en allò polític per la descomposició de les estructures centralitzades de l'Imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en allò ideològic i cultural per l'absorció i substitució de la cultura clàssica per les teocèntriques cultures cristianes o islàmica (cadascuna en el seu espai). L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos grans períodes: alta edat mitjana; i baixa edat mitjana, que al seu torn pot dividir-se en un període de plenitud, la plena edat mitjana (segle XI a segle XIII), i els dos últims segles que van presenciar la crisi de l'edat mitjana. L'alta edat mitjana es caracteritzà per la ruralització i la davallada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'Imperi bizantí allargà l'ensulsida de l'imperi Romà d'Occident mentre l'Islam s'estengué fins a Hispània. Entre els segles VIII i X l'Europa cristiana consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de feudalisme marcat per la feblesa del poder monàrquic, amb una autoritat mediatitzada per la noblesa i el clergat; l'autarquia econòmica; l'existència d'una complexa xarxa de relacions socials i vincles feudals; i una societat teocràtica, on la idea de Déu omplí tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el llatí com a llengua de cultura i d'intercanvi. La baixa edat mitjana es caracteritzà, a partir del segle XI, per un canvi de tendència: l'agricultura de l'Occident europeu començà a generar excedents comercialitzables i es produí un desenvolupament de les ciutats impulsat per una intensa activitat comercial. El període d'expansió econòmica fou bruscament interromput a mitjan segle XIV: fou el principi del trencament de les estructures econòmiques i socials del sistema senyorial imperant i l'inici de molts dels trets bàsics de l'edat moderna europea. En aquest llarg període de mil anys hi hagué fets i processos molt diferents, diferenciats temporalment i geogràfica, que responien tant a influències mútues amb altres civilitzacions i territoris com a dinàmiques internes. Algunes tingueren una gran projecció cap al futur i foren les bases de l'expansió europea posterior, i del desenvolupament d'una incipient vida urbana i una burgesia que amb el temps desenvoluparien el capitalisme. També sorgiren formes polítiques noves: el califat islàmic, els poders universals de la cristiandat llatina, l' Imperi Bizantí i els regnes eslaus integrats en la cristiandat oriental; i en menor escala, tot tipus de ciutats estat, des de les petites ciutats imperials lliures fins a repúbliques italianes que van mantenir imperis marítims; i les monarquies feudals, que transformades en un model de monarquia autoritària, prefiguren l'estat modern.
  • Portál – Hlavní článek – Kategorie Středověk je tradiční označení dějinné epochy mezi koncem starověku a antické civilizace a začátkem novověku, které se poprvé objevilo v období renesance. Středověk je obvykle ohraničen pádem Západořímské říše v roce 476 a objevením Ameriky Kryštofem Kolumbem roku 1492 či zveřejněním 95 tezí Martinem Lutherem roku 1517.
  • La Edad Media, Medievo o Medioevo es el período histórico de la civilización occidental comprendido entre el siglo V y el XV. Su comienzo se sitúa convencionalmente en el año 476 con la caída del Imperio Romano de Occidente y su fin en 1492 con el descubrimiento de América, Error en la cita: Edad MediaNacimientoFallecimientoNacionalidadOcupación, Patrimonio de Antonina Ivanovna Pojarkova (* -) fue una destacada, y . Realizó importantes exploraciones botánicas al [editar] Abreviatura La Pojark. se emplea para indicar a Edad Media como autoridad en la descripción y de los vegetales. Realizó una extensa y exhaustiva labor taxonómica, identificando y clasificando más de 450 nuevas, las que publicaba habitualmente en : Trudy Bot. Inst. Akad. Nauk S.S.S.R. ; Novosti Sist. Vyssh. Rast. ; Fl. URSS, ed. Komarov; Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. ; Bot. Journ. , URSS; Journal Botanique de l'URSS; Fl. Murm. Prov. ; Referat. Nauch. -Issl. Rab. Akad. Nauk SSSR, Biol. ; Bot. Zhurn. ; Opred. Rast. Kavk. ; Notul. Syst. Inst. Bot. Komarov. Acad. Sci. URSS; Čas. Nár. Mus. , Odd. Přír. [editar] Referencias ↑ Edad media 476-1492 o en con la, fecha que tiene la ventaja de coincidir con la y con el fin de la . Actualmente los historiadores del periodo prefieren matizar esta ruptura entre y Edad Media de manera que entre los siglos y se suele hablar de, que habría sido una gran etapa de transición en todos los ámbitos: en lo económico, para la sustitución del por el; en lo social, para la desaparición del concepto de y la definición de los medievales, en lo político para la descomposición de las estructuras centralizadas del que dio paso a una dispersión del poder; y en lo ideológico y cultural para la absorción y sustitución de la por las culturas o (cada una en su espacio). <ref>Perry Anderson, ''op. cit. '' Suele dividirse en dos grandes períodos: Temprana o (a, sin una clara diferenciación con la Antigüedad Tardía); y (a), que a su vez puede dividirse en un periodo de plenitud, la (siglo XI al), y los dos últimos siglos que presenciaron la o del . Aunque hay algunos ejemplos de utilización previa,<ref>{{cita|Aunque el primero que señaló la existencia de unidad en el periodo comprendido entre el siglo V y el XV fue el humanista, la gloria de haber utilizado antes que nadie el término Edad Media le corresponde al, . En una carta suya del año 1469 se dice expresamente lo siguiente: «sed mediae tempestatis tum veteris, tum recentio­res usque ad nostra tempora». Esa ''media tempestas'' era el esbozo de unos «tiempos medios», que servían de puente entre la gloriosa, a la que se mitificaba, y los nuevos tiempos, que habían vuelto sus ojos hacia aquel período de esplendor. Expresiones como ''medium aevum'', ''media tempes­tas'', ''media aetas'', etc. , aparecen en historiadores o filólogos desde comienzos del siglo XVI. Asi, por ejemplo, las utilizaron, en 1501, o, en 1532. Más avanzado el siglo, en 1575, las encontramos en y . El uso de dichas expresiones puede, asimismo, rastrearse en el transcurso del siglo XVII:, en 1601;, en 1604;, en 1662; etc. , en su célebre ''Glosario'', aparecido en 1678, habló de la «mediae et infimae latinitatis». Puede decirse que el término Edad Media había sido plenamente admitido, por más que su origen no fuera propiamente obra de los historiadores, sino de los filólogos. No obstante, en el mismo siglo XVII se produjeron algunas precisiones de gran transcendencia acerca de los «tiempos medios». En 1665,, en una obra titulada ''Arca Noé'', llamaba «medium aevum» al período comprendido entre los años 300 y 1500. Poco tiempo después, en 1688, apareció un libro que iba a desempeñar un papel destacado en la fijación del concepto de Edad Media. Se trata de la ''Historia medii aevi a temporibus Constantini Magni ad Constantinopolim a Turcis captam'', del que era autor, profesor de la . Fue Keller, cuyas precisiones cronológicas sobre el Medievo son bien significativas, el punto de partida de la difusión y generalización de la expresión Edad Media. |Valdeón, ''op. cit. '', vol 11 pg. 11. }} el concepto de ''Edad Media'' nació como la segunda edad de la división tradicional del debida a (Historia Medii Aevi a temporibus Constanini Magni ad Constaninopolim a Turcis captam deducta'',<ref>Riu, Manuel : ''Prólogo a la edición española'' en ''La historia del mundo en la Edad Media'' . Madrid, Sopena, tomo I pg. XXIV. quien la consideraba un tiempo intermedio, sin apenas valor por sí mismo, entre la identificada con el arte y la cultura de la de la y la renovación cultural de la -en la que él se sitúa- que comienza con el y el . La popularización de este esquema ha perpetuado un erróneo: el de considerar a la Edad Media como una, sumida en el retroceso intelectual y cultural, y un aletargamiento social y económico secular . Sería un periodo dominado por el aislamiento, la, la, la y el miedo alimentado por la inseguridad endémica, la violencia y la brutalidad de guerras e invasiones constantes y epidemias apocalípticas. <ref> Sin embargo, en este largo periodo de mil años hubo todo tipo de hechos y procesos muy diferentes entre sí, diferenciados temporal y geográficamente, respondiendo tanto a influencias mutuas con otras civilizaciones y espacios como a dinámicas internas. Muchos de ellos tuvieron una gran proyección hacia el futuro, entre otros los que sentaron las bases del desarrollo de la posterior, y el desarrollo de los agentes sociales que desarrollaron una de base predominantemente rural pero que presenció el nacimiento de una incipiente vida urbana y una que con el tiempo desarrollarán el . <ref>Rodney Hilton, ''op. cit. '' Lejos de ser una época inmovilista, la Edad Media, que había comenzado con, y continuado con grandes procesos repobladores vio cómo en sus últimos siglos los antiguos caminos se reparaban y modernizaban con airosos puentes, y se llenaban de toda clase de viajeros encarnando la metáfora espiritual de la vida como un viaje . <ref>Le Goff, ''op. cit. '', pg. 63-64 También surgieron en la Edad Media formas políticas nuevas, que van desde el islámico a los de la o el y los reinos integrados en la; y en menor escala, todo tipo de, desde las pequeñas hasta que mantuvieron imperios marítimos como; dejando en la mitad de la escala a la que tuvo mayor proyección futura: las, que transformadas en prefiguran el . De hecho, todos los conceptos asociados a lo que se ha venido en llamar aparecen en la Edad Media, en sus aspectos intelectuales con la misma crisis de la . <ref>Romano y Tenenti, ''op. cit. '' Ninguno de ellos sería entendible sin el propio, se entienda este como o como, según las distintas interpretaciones s. <ref>El debate entre las distintas concepciones del feudalismo es uno de las clásicas discrepancias entre las escuelas institucionalista o restrictiva; y la materialista . Para el caso español es muy ilustrativo este texto de Salustiano Moreta : El choque de civilizaciones entre e, manifestado en la, la y las; tuvo también su parte de fértil intercambio cultural que amplió los horizontes intelectuales de Europa, hasta entonces limitada a los restos de la cultura clásica salvados por el altomedieval y adaptados al cristianismo. Esa misma Europa Occidental produjo una impresionante sucesión de estilos artísticos, que en las zonas fronterizas se mestizaron también con el o con el . La no respondía a una moderna, pero tampoco lo había hecho la de los autores clásicos, que se ocuparon de la desde su propia perspectiva; y en ambas edades sin conexión con, que estaba relegado al manual de s y s, responsables de un lento pero constante progreso en las s y procesos productivos. La diferenciación entre y vinculadas al estudio intelectual convivió con una teórica puesta en valor espiritual del trabajo en el entorno de los s, cuestión que no pasó de ser un ejercicio piadoso, sobrepasado por la mucho más trascendente valoración de la, determinada por la estructura económica y social y que se expresó en el . Medievalismo es tanto la ''cualidad o carácter de medieval'',<ref> como el interés por la época y los temas medievales y su estudio; y medievalista el especialista en estas materias. <ref>''Persona versada en el conocimiento de lo medieval. '' El descrédito de la Edad Media fue una constante durante la, en la que,,, e se afirman como reacciones contra ella, o más bien contra lo que entienden que significaba, o contra los rasgos de su propio presente que intentan descalificar como pervivencias medievales. No obstante desde fines del se producen interesantes recopilaciones de medievales que buscan un método crítico para la . El y el del revalorizaron la Edad Media como parte de su programa estético y como reacción anti-académica, además de como única posibilidad de encontrar base histórica a las emergentes naciones . Los abusos románticos de la ambientación medieval, produjeron ya a mediados del siglo XIX la reacción del . <ref> ''El público está harto de España, del Oriente y de la historia de Francia al modo de Walter Scott''. Otro tipo de abusos son los que dan lugar a una abundante literatura pseudohistórica que llega hasta el presente, y que ha encontrado la fórmula del éxito mediático entremezclando temas esotéricos sacados de partes más o menos oscuras de la Edad Media . <ref>Véase todo lo referente a ''''. Algunos de ellos se vincularon al, como el alemán . Por otro lado, hay abundancia de otros tipos de producciones artísticas de ficción de diversa calidad y orientación inspiradas en la Edad Media . También se han desarrollado en el otros movimientos medievalistas: un medievalismo historiográfico serio, centrado en la renovación metodológica y un medievalismo popular . <div style="font-size:90%">__TOC__ </li> <li id="cite_note-1"> </li> <li id="cite_note-2"> </li></ol></ref> Enlaces externos *Archivo:Wikispecies-logo. svg tiene un artículo sobre . * Antonina Ivanovna Pojarkova en
  • Keskiaika on Euroopan historian ajanjakso ns. "vanhan ajan" ja "uuden ajan" välissä, karkeasti 500-luvun alusta 1400-luvulle. Kuvan keskiajasta jonkinlaisena "pimeänä" kautena loivat uuden ajan alun oppineet, jotka halusivat siten korostaa renessanssina tunnetun oman aikakautensa merkitystä sekä omaa etevämmyyttään aikaisempiin oppineisiin nähden.
  • Le Moyen Âge est une époque ou période historique occidentale située entre l’Antiquité et les Temps modernes. Il s’étend sur une période d'environ mille ans que les historiens ont divisée en plusieurs parties.
  • Fájl:Karl 1 mit papst gelasius gregor1 sacramentar v karl d kahlen. jpg Nagy Károly ábrázolása I. Gelasius és I. Gergely pápákkal A középkor az európai történelem hármas történelmi korfelosztásában a középső korszakot jelenti: az ókor után következő, az újkor kezdetéig tartó időszakot. A fogalom, media tempestas néven, 1469-ben jelent meg először Giovanni Andrea dei Bussi pápai követ Nicolaus Cusanushoz írt levelében. A mai hármas tagolást (ókor, középkor, újkor) Cristoph Cellarius használta először, szerinte a medium aevum 313-ban milánói ediktummal, azaz a kereszténység elismerésével kezdődött és 1453-ban, Konstantinápoly bevételével ért véget. Utóbb a kezdetét sokáig egyértelműen a Római Birodalom „bukásától” számították. A középkor végének időpontját Amerika felfedezéséhez illetve a reformáció 1517-es kezdetéhez kötötték. Az egyes nemzetek történetírói gyakran a saját történelmük korszakhatárához igazították a középkor végét, így például az angoloknál előfordul, hogy bosworthi csata dátumától számítják az újkor kezdetét, míg a magyar történetírás a mohácsi csatavesztésnél jelöli ki a határt. A humanisták számára a Nyugatrómai Birodalom bukása és a saját koruk között eltelt ezer év a sötétség és a kulturális hanyatlás időszaka volt. A középkor minden szempontból negatív minősítést azonban csak a 18. században, a felvilágosodás idején kapott. Ekkor vált általánossá a sötét középkor megnevezés. A középkor Európa történelmére és tágabb értelemben a vele szomszédos bizánci és arab világra, vagyis a mediterrán területekre vonatkozó korszak. Dél-Ázsia és Kelet-Ázsia Európától és a mediterrán térségtől elszigetelten fejlődött. A keleti civilizációk ebben a korban nem omlottak össze, mint a római civilizáció, sőt folyamatosan virágoztak és fejlődtek, így az ókor és egy köztes, középső korszak, a középkor szétválasztásának sincs értelme a történelmükben. Az ázsiai történészek éppen ezért másfajta korszakbeosztást használnak. Ugyancsak nem beszélhetünk az európai történelem szerinti középkorról a többi földrész, így Afrika nagyobb része (Fekete-Afrika), Amerika, Ausztrália és Óceánia esetében sem.
  • Il Medioevo è una delle quattro grandi epoche - classica, medievale, moderna e contemporanea - in cui viene tradizionalmente suddivisa la storia dell'Europa. Secondo tale periodizzazione, il suo inizio si colloca nel 476, cioè nell'anno che vide la deposizione dell'ultimo imperatore romano Romolo Augusto e, con essa, la fine dell'Impero romano d'Occidente. La conclusione dell'età medievale ha invece date diverse da paese a paese, corrispondenti alla nascita delle rispettive monarchie nazionali e al periodo rinascimentale. Le più comunemente utilizzate sono: il 1453, anno che segna la fine della guerra dei cent'anni tra Inghilterra e Francia, la presa di Costantinopoli da parte dei Turchi Ottomani e la comparsa del primo libro a stampa; il 1492, coincidente con la conquista del Sultanato di Granada, ultimo baluardo islamico in Spagna, e la scoperta delle Americhe da parte del genovese Cristoforo Colombo; il 1517, anno in cui Martin Lutero diede avvio alla Riforma protestante. Nacque inizialmente come vocabolo del profetismo semieretico, dove si indicava l'epoca di allora (il XIII secolo) come un'epoca intermedia tra il regno dell'Antica Legge e il futuro Regno di Dio. Tale termine fu usato in senso di periodo storico per la prima volta nell'opera Historiarum ab inclinatione romanorum imperii decades, dell'umanista Flavio Biondo, scritta verso il 1450 e pubblicata nel 1483. Secondo Flavio Biondo, in polemica con la cultura del XIV secolo (che oggi consideriamo la crisi del Medioevo), l'epoca è come una lunga parentesi storica, caratterizzata da una stasi culturale che si colloca tra la grandezza dell'età classica e la rinascita umanistico-rinascimentale della civiltà che ad essa si ispira. Questa visione negativa del Medioevo è poi stata superata (anche se ancora oggi permane una visione negativa di questa età). Secondo l'impostazione della storiografia marxista, condivisa anche da alcuni storici non marxisti, il Medioevo si concluderebbe con la fine del feudalesimo e l'avvento dell'industrializzazione nel XVIII secolo.
  • ファイル:St michaelis. jpg 中世(ちゅうせい、英: Middle Ages)は、西洋史観を元にした歴史の時代区分の一つである。古代よりも後、近世・近代よりも前の時期を指す。 イタリア・ルネサンスの時代には、栄光の古代ギリシャ・ローマが衰退したのちに、ゲルマン民族が支配する「暗黒時代」となり、ルネサンスというその名のとおり復興の時代を通って現在=啓蒙主義の時代に至ると考えられた。よって暗黒時代は古代と現代の過渡期として中世と呼ばれた。 これらから古代-中世-近代の三時代区分法が生まれ、西洋史の大きな枠組みとして広く使われるようになった。生産関係に重点を置くマルクス主義歴史学(唯物史観)の5時代区分論(原始共産制・古代奴隷制・封建制・資本主義制・共産主義制)においても基本的には同様で、中世は封建制、農奴制社会とされる。ただし唯物史観においては古代から退化して現代にいたるのではなく、生産手段の継続的な進歩という進化論的視点がとられる。 古代・中世・近代という区分自体、もともとヨーロッパ社会をモデルとする歴史学の発想であるが、文明開化以降日本の近代歴史学でも同様の区分が考えられた。日本の場合はヨーロッパの騎士に対応する武士が統治した封建時代が存在するなど西洋史と類似点が多く飛鳥・奈良・平安時代を古代、鎌倉時代以降を中世とした。しかし、江戸時代は中世と近代のどちらにも当てはまらないため「近世」とされた。ヨーロッパにおいても、ルネサンスから絶対王政の時代を近世として、フランス革命・アメリカ独立戦争以降を近代と考えることもある。ただしこの考えを四千年以上の歴史がある中国史に当てはめる際には問題が生じ、議論となった。 最近では日本史において西洋史の概念を当てはめることに対する適切性、さらに西洋史においては中世=暗黒・後退の時代という史観に対する見直しなどが起こっているため、便宜上はいまだに中世との名前を使うが昔のような史観そのものは学会で主張されることはそれほどない。
  • Met middeleeuwen wordt de periode tussen oudheid en nieuwe tijd aangeduid in de geschiedenis van Europa. Traditioneel situeert men dit door Italiaanse humanisten geïntroduceerde periodebegrip tussen de val van het West-Romeinse Rijk in de 5e eeuw en de Renaissance die vanaf de 14e eeuw in Italië begon. Afhankelijk van de focus die historici hanteren bestaat er echter nogal wat variatie in de afgrenzing van deze periode.
  • Middelalderen betegner i europeisk historie perioden fra antikkens avslutning til tidlig moderne tid eller renessansen. Innen politisk historie har det vært vanlig å tidsfeste den mer presist til 476-1453 med henholdsvis det vest- og østromerske rikes fall som ytterpunktene. I dag brukes det vanligvis om perioden ca. 500-1500. Omskiftningene som markerer innledningen til middelalderen er Vestromerrikets fall, folkevandringene og kristendommens voksende innflytelse. Avslutningen av middelalderen skyldes den samlede effekt av endringene på 1400-1500-tallet som skyldtes boktrykkerkunsten, reformasjonen, europeernes oversjøiske reiser, ildvåpnene og østromerrikets fall.
  • Średniowiecze – epoka w historii i kulturze europejskiej, obejmująca okres między starożytnością a czasami nowożytnymi. Granice czasowe średniowiecza nie są ściśle ustalone, szczególnie w przypadku granicy początkowej. Najczęściej przyjmuje się, że jest to okres historyczny rozciągający się od czasów rozpadu Cesarstwa Zachodniorzymskiego i wielkiej wędrówki ludów, do początków renesansu. Nazwa epoki wywodzi się z nazwy środka epoki łacińskiego określenia medius aevus (średni wiek), lub media aetas (wieki średnie). Została wprowadzona jeszcze w samym średniowieczu przez pobożnych chrześcijan, którzy uważali czasy, w których żyli, za interwał między pierwszym, a drugim przyjściem Chrystusa. W XV i XVI wieku odwołali się do niej włoscy humaniści, pragnąc wyróżnić "wieki średnie" jako mroczny okres, oddzielający ówczesne czasy od świetnej epoki starożytności. Taką periodyzację spopularyzował Christoph Keller w XVII wieku.
  • A Idade Média, Idade Medieval, Era Medieval ou Medievo foi o período intermédio numa divisão esquemática da História da Europa em quatro "eras", a saber: a Idade Antiga, a Idade Média, a Idade Moderna e a Idade Contemporânea.
  • Fişier:Europe-1328. png Europa în 1328. Fişier:Karl 1 mit papst gelasius gregor1 sacramentar v karl d kahlen. jpg Imagine medievală prezentând Carol cel Mare cu papii Ghelasie I şi Grigore cel Mare. Evul Mediu desemnează o epocă istorică, cuprinsă între Antichitatea târzie şi Evul Modern. Noţiunea „Evul Mediu” derivă din limba latină şi provine din filologia umanistă a Renaşterii, unde definea sub forma media latinitas intervalul de timp cuprins între împăratul roman Constantin cel Mare şi cel franc Carol cel Mare. Denumirea a fost preluată, începând cu secolul al XVIII-lea, în literatura şi în istoriografia occidentală, având iniţial sensul peiorativ de „Evul Mediu întunecat” caracterizat prin, cruzimile inchiziţiei cu arderea pe rug a vrăjioarelor şi ereticilor, o perioadă de obscurantism, iadul fiind în picturi reprezentat ca un loc de groază. Reabilitarea noţiunii şi includerea sa în circuitul ştiinţific se petrec abia în secolul al XIX-lea, în epoca romantismului, atunci când Evul Mediu devine o perioadă idealizată în literatură şi în artă. Cronologia Evului Mediu are o valoare prevalent orientativă, fiind disputată şi în prezent în literatura istorică. În consecinţă, reperele în funcţie de care este fixată cronologia Evului Mediu sunt variate. Această epocă istorică cuprinde, într-un sens general, perioada de timp scursă între data căderii Imperiului Roman de Apus şi data ocupării de către turci a Constantinopolului, capitala Imperiului Bizantin. Limita superioară de datare a Evului Mediu este fixată uneori de Renaştere, în secolele XIV-XV, iar alteori chiar de Revoluţia franceză, atunci când s-ar termina epoca feudală. Evul Mediu constituie o sinteză între antichitate şi creştinism şi reprezintă o perioadă de mari transformări în plan politic, economic, cultural şi social. Acest interval de timp este caracterizat de migraţia popoarelor, de etnogeneza popoarelor europene şi, în fine, de constituirea statelor feudale, care stau la baza Europei moderne.
  • Сре́дние века́ (Средневеко́вье) — исторический период, следующий после Древнего мира и предшествующий Новому времени. Отечественная и мировая медиевистика считают началом Средневековья крушение Западной Римской империи в конце V века (считается, что империя прекратила своё существование 4 сентября 476 года, когда Ромул Август отрёкся от престола). Относительно конца Средневековья у историков нет единого мнения. Предлагалось считать таковым: падение Константинополя, открытие Америки, начало Реформации, начало Английской революции или начало Великой Французской революции. В последние годы отечественная медиевистика относит окончание периода Средневековья к концу XV — началу XVI веков. Однако любая периодизация периода носит условный характер.
  • Medeltiden är en period i Europas historia mellan antiken och renässansen från ungefär 500-talet till 1500-talet. Epoken förknippas ofta med riddare och kallas även Riddartiden. Längden på perioden varierar kraftigt beroende på region. I Europas periferier anses medeltiden börja betydligt senare: i till exempel Norden först med vikingatågens slut och införandet av stenarkitektur och klosterväsen omkring år 1100. Medeltiden delas in i tre större perioder: tidig medeltid, en tid av stark decentralisering och låg tillväxt från ca 500 till 1000; högmedeltiden, som kännetecknas av stark ekonomisk tillväxt och befolkningsökning, stabilisering och centralisering av den politiska makten, från ca 1000 till 1350; och senmedeltiden, då tillväxten fick ett abrupt slut och en period av demografisk stagnation, ökad politisk turbulens tog vid, men då även en konsolidering av centralmakter som skulle fortsätta in på den tidigmoderna perioden. Utmärkande särskilt för hög- och senmedeltid är det ekonomiska och politiska system som senare kallats feodalism. Detta system innebar personliga band mellan vasall och feodalherre som innebar rättigheter och skyldigheter för båda parter. En särprägel som skiljer medeltiden från antiken är den tekniska utveckling, särskilt inom jordbruket, som skedde från 700-talet och framåt. Ett tredje kännetecken är kristendomens utbredning över hela Europa, vilket kom att fungera som en förenande länk mellan olika regioner. Det var under senmedeltiden som Europa som en någorlunda enhetlig civilisation uppstod och grunden för många moderna nationalstater som Frankrike, Spanien och de nordiska länderna lades. Medeltiden var också den period när starka centralmakter åter uppstod i Europa. Många av dagens europeiska storstäder växte fram under medeltiden tillsammans med en stark borgarklass. Gillen och skrån bildades framförallt under senmedeltiden som skulle bestå långt in i modern tid. I slutet av medeltiden inleddes också en kraftfull europeisk expansion och kolonisering av Amerika, Afrika och Asien och detta föregicks av ett tidigt försök till erövring i och utanför Europa i form av korståg mot muslimska stater på Iberiska halvön, i Palestina, och mot hedningar i Östeuropa, Baltikum och Finland.
  • Orta Çağ, Avrupa tarihinin geleneksel ve şematik olarak üç bölüme ayrılışında, ortada kalan çağa verilen isimdir. Kavimler Göçü ile başlayıp İstanbul'un Fatih Sultan Mehmet tarafından fethine kadar geçen dönemdir. Bu üç çağ: Antikitenin klasik uygarlıkları, Orta Çağ ve Modern Zamanlar'dır. Batı Avrupa'nın Orta Çağ'ı genellikle Batı Roma İmparatorluğu'nun çöküşü ile ulusal monarşilerin yükselişi, Avrupalılarca denizaşırı keşiflerin başlaması, hümanist canlanma ve 1517'de başlayan Protestan Reformasyon'u arasındaki zaman dilimi olarak tanımlanmıştır. Bu çeşitli değişiklikler Erken dönem Modern zamanın başlangıcını oluşturmaktadır ve Sanayi Devrimi'ne öncülük etmiştir. Ayrıca 1453'teki İstanbul'un Fethi de, özellikle Anadolu'da, Orta Çağ'ın bitişini işaretleyen olaydır.
  • Середньові́ччя — період історії від 5 століття до епохи Відродження та Реформації. За усталеною періодизацією раннє середньовіччя швидше відбулося у Західній Європі, аніж у Східній (близько 9-11 ст.).
  • 中世纪(又稱中古時代;英文:Middle Ages;约476年-1453年)是欧洲历史上的一个时代(主要是西欧),由西罗马帝国灭亡开始计算,直到東羅馬帝國滅亡,民族國家抬头的时期为止。但是也有人認為中古時代是由约476年-1492年,而在1492年,哥倫布發現了美洲。更有人認為中古時代是由395年開始的,在395年,羅馬帝國分裂成東羅馬帝國和西罗马帝国。 “中世纪”一词是从15世纪后期的人文主义者开始使用的。这个时期的欧洲没有一个强而有力的政权来统治。封建割据带来频繁的战争,造成科技和生产力发展停滞,人民生活在毫无希望的痛苦中,所以中世纪或者中世纪早期在欧美普遍称作“黑暗时代”,传统上认为这是欧洲文明史上发展比较缓慢的时期。 另一种观点认为:一直到公元9世纪,绝大多数的近古(Late Antiquity)学者都按照圣奥古斯丁的观点,认为人类是处于历史的第六个阶段也是最后一个阶段,即《圣经》在“启示录”裡预言的“末日”,故而有黑暗之意;一个被历史学家普遍接受的说法是,“中世纪黑暗时代”这个词,是由14世紀意大利文艺复兴人文主义学者彼特拉克(Francesco Petrarca)所发明的。他周游欧洲重新发掘和出版经典的希腊和拉丁文著作,志在重新恢复原先罗马古典拉丁语、艺术及文化,对自公元410年罗马沦陷以来的变化与所发生的,认为不值得研究。人文主义者看历史并不按奥古斯丁的宗教术语,而是按社会(学)的术语,即通过古典文化,文学和艺术来看待历史;所以人文主义者把这900年古典文化上发展的停滞时期称为“黑暗时代”。 彼特拉克把欧洲历史分为两个阶段:一是古罗马与古希腊时期;二是“黑暗时期”。人文主义者们也相信,总有一天罗马帝国会再次兴起,重新恢复古典文化的纯洁性。14世纪末与15世纪初,人文主义者们认为一个现代时期(Modern Age)已经开始了,所以从逻辑上来讲,一个“中世纪”已经形成了。 因此,自起人文主义者起,历史学家们对“黑暗時代”和“中世纪”也多持负面观点。在16世紀與17世紀時基督教新教徒的宗教改革中,新教徒们也把羅馬天主教會的腐败写进这段历史中。针对新教徒的指责,天主教的改革者们也给出了一幅与“黑暗的时期”相反的图画:一个社会与宗教和谐的时期,一点也不黑暗。而对“黑暗时期”许多现代的负面观念是来自于,17、18世紀启蒙运动中的康德和伏尔泰的作品中。 19世紀初, 浪漫主义运动转变了这种对“黑暗的时期”负面一边倒的趋势。它给出了一幅祥和的图画:社会和环境的和谐,扎根于大自然的生活;同时也回应启蒙运动中的理性主义以理性完全超越感性的作法,以及由正在兴起的工业革命所带来的环境破坏与污染。浪漫主义者对待“黑暗时期”的观点,仍可以在今天的一些庆祝那个时期文化活动与节日中,通过所展示出来的风俗与发生的历史事件中看到。 浪漫主义运动後的19世纪下半葉,考古学取的了很大的进展,许多不为以前的学者所知的历史文献与文物被挖掘和整理出来。而1939年发现的公元625年左右的萨顿骺(Sutton Hoo)宝窟,及著名中世紀研究学者查理·H·哈斯金(Charles Homer Haskins)的研究,使得“黑暗时期”看上去不再是一个合适的词汇。20世紀中葉以後,在英语国家中的专业学者文献裡,“黑暗时期”这个词渐渐地消失。 查理哈斯金写道:“历史的连续性排除了中世纪与文艺复兴这两个紧接着的历史时期之间有巨大差别的可能性,现代研究表明,中世纪不是曾经被认为的那么黑,也不是那么停滞;文艺复兴不是那么亮丽,也不是那么突然。意大利文艺复兴之前,有一个类似的运动,即便它不是那么广传。 所以,原来的“中世纪黑暗时期”现被改为专指公元410年(或455年)到公元754年(或800年)这段欧洲历史。
dbpprop:break
  • yes
dbpprop:commonsGalleryProperty
  • Atlas of the medieval age
  • Middle Ages Historical Atlas
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:image
  • Blason ville fr Villejust (Essonne).svg
  • P history.png
  • The Metropolitan M Stamp.PNG
dbpprop:name
  • Crusades
  • History
  • Middle Ages
dbpprop:redirect2Property
  • Mediaeval
  • Medieval
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
rdf:type
rdfs:comment
  • The Middle Ages of European history (adjective form medieval or mediæval) was a period in history which lasted for roughly a millennium, commonly dated from the fall of the Western Roman Empire in the 5th century to the beginning of the Early Modern Period in the 16th century, marked by the division of Western Christianity in the Reformation, the rise of humanism in the Italian Renaissance, and the beginnings of European overseas expansion.
  • Der Begriff Mittelalter bezeichnet in der europäischen Geschichte die Epoche zwischen Antike und Neuzeit, von etwa 500 bis 1500. Sowohl der Beginn als auch das Ende des Mittelalters sind Gegenstand der wissenschaftlichen Diskussion und werden recht unterschiedlich angesetzt.
  • L'edat mitjana o medieval, en la història d'Europa, és el període intermedi entre l' edat antiga i l'edat moderna. Per tant, tradicionalment, començà el segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural.
  • Portál – Hlavní článek – Kategorie Středověk je tradiční označení dějinné epochy mezi koncem starověku a antické civilizace a začátkem novověku, které se poprvé objevilo v období renesance. Středověk je obvykle ohraničen pádem Západořímské říše v roce 476 a objevením Ameriky Kryštofem Kolumbem roku 1492 či zveřejněním 95 tezí Martinem Lutherem roku 1517.
  • La Edad Media, Medievo o Medioevo es el período histórico de la civilización occidental comprendido entre el siglo V y el XV. Su comienzo se sitúa convencionalmente en el año 476 con la caída del Imperio Romano de Occidente y su fin en 1492 con el descubrimiento de América, Error en la cita: Edad MediaNacimientoFallecimientoNacionalidadOcupación, Patrimonio de Antonina Ivanovna Pojarkova (* -) fue una destacada, y .
  • Keskiaika on Euroopan historian ajanjakso ns. "vanhan ajan" ja "uuden ajan" välissä, karkeasti 500-luvun alusta 1400-luvulle. Kuvan keskiajasta jonkinlaisena "pimeänä" kautena loivat uuden ajan alun oppineet, jotka halusivat siten korostaa renessanssina tunnetun oman aikakautensa merkitystä sekä omaa etevämmyyttään aikaisempiin oppineisiin nähden.
  • Le Moyen Âge est une époque ou période historique occidentale située entre l’Antiquité et les Temps modernes. Il s’étend sur une période d'environ mille ans que les historiens ont divisée en plusieurs parties.
  • Fájl:Karl 1 mit papst gelasius gregor1 sacramentar v karl d kahlen. jpg Nagy Károly ábrázolása I. Gelasius és I. Gergely pápákkal A középkor az európai történelem hármas történelmi korfelosztásában a középső korszakot jelenti: az ókor után következő, az újkor kezdetéig tartó időszakot. A fogalom, media tempestas néven, 1469-ben jelent meg először Giovanni Andrea dei Bussi pápai követ Nicolaus Cusanushoz írt levelében.
  • Il Medioevo è una delle quattro grandi epoche - classica, medievale, moderna e contemporanea - in cui viene tradizionalmente suddivisa la storia dell'Europa. Secondo tale periodizzazione, il suo inizio si colloca nel 476, cioè nell'anno che vide la deposizione dell'ultimo imperatore romano Romolo Augusto e, con essa, la fine dell'Impero romano d'Occidente.
  • ファイル:St michaelis.
  • Met middeleeuwen wordt de periode tussen oudheid en nieuwe tijd aangeduid in de geschiedenis van Europa. Traditioneel situeert men dit door Italiaanse humanisten geïntroduceerde periodebegrip tussen de val van het West-Romeinse Rijk in de 5e eeuw en de Renaissance die vanaf de 14e eeuw in Italië begon. Afhankelijk van de focus die historici hanteren bestaat er echter nogal wat variatie in de afgrenzing van deze periode.
  • Middelalderen betegner i europeisk historie perioden fra antikkens avslutning til tidlig moderne tid eller renessansen. Innen politisk historie har det vært vanlig å tidsfeste den mer presist til 476-1453 med henholdsvis det vest- og østromerske rikes fall som ytterpunktene. I dag brukes det vanligvis om perioden ca. 500-1500. Omskiftningene som markerer innledningen til middelalderen er Vestromerrikets fall, folkevandringene og kristendommens voksende innflytelse.
  • Średniowiecze – epoka w historii i kulturze europejskiej, obejmująca okres między starożytnością a czasami nowożytnymi. Granice czasowe średniowiecza nie są ściśle ustalone, szczególnie w przypadku granicy początkowej. Najczęściej przyjmuje się, że jest to okres historyczny rozciągający się od czasów rozpadu Cesarstwa Zachodniorzymskiego i wielkiej wędrówki ludów, do początków renesansu.
  • A Idade Média, Idade Medieval, Era Medieval ou Medievo foi o período intermédio numa divisão esquemática da História da Europa em quatro "eras", a saber: a Idade Antiga, a Idade Média, a Idade Moderna e a Idade Contemporânea.
  • Fişier:Europe-1328. png Europa în 1328. Fişier:Karl 1 mit papst gelasius gregor1 sacramentar v karl d kahlen. jpg Imagine medievală prezentând Carol cel Mare cu papii Ghelasie I şi Grigore cel Mare. Evul Mediu desemnează o epocă istorică, cuprinsă între Antichitatea târzie şi Evul Modern.
  • Сре́дние века́ (Средневеко́вье) — исторический период, следующий после Древнего мира и предшествующий Новому времени.
  • Medeltiden är en period i Europas historia mellan antiken och renässansen från ungefär 500-talet till 1500-talet. Epoken förknippas ofta med riddare och kallas även Riddartiden. Längden på perioden varierar kraftigt beroende på region. I Europas periferier anses medeltiden börja betydligt senare: i till exempel Norden först med vikingatågens slut och införandet av stenarkitektur och klosterväsen omkring år 1100.
  • Orta Çağ, Avrupa tarihinin geleneksel ve şematik olarak üç bölüme ayrılışında, ortada kalan çağa verilen isimdir. Kavimler Göçü ile başlayıp İstanbul'un Fatih Sultan Mehmet tarafından fethine kadar geçen dönemdir. Bu üç çağ: Antikitenin klasik uygarlıkları, Orta Çağ ve Modern Zamanlar'dır.
  • Середньові́ччя — період історії від 5 століття до епохи Відродження та Реформації. За усталеною періодизацією раннє середньовіччя швидше відбулося у Західній Європі, аніж у Східній (близько 9-11 ст.).
rdfs:label
  • Middle Ages
  • Mittelalter
  • Edat mitjana
  • Středověk
  • Edad Media
  • Keskiaika
  • Moyen Âge
  • Középkor
  • Medioevo
  • 中世
  • Middeleeuwen
  • Middelalderen
  • Średniowiecze
  • Idade Média
  • Evul Mediu
  • Средние века
  • Medeltiden
  • Orta Çağ
  • Середньовіччя
  • 中世纪
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/partOf of
is dbpedia-owl:partOf of
is dbpprop:developed of
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:era of
is dbpprop:extinct of
is dbpprop:opened of
is dbpprop:partof of
is dbpprop:period of
is dbpprop:produced of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:subject of