| dbpprop:abstract
|
- Michael VII Doukas or Ducas, nicknamed Parapinakēs, was Byzantine emperor from 1071 to 1078. Michael VII was the eldest son of Constantine X Doukas and Eudokia Makrembolitissa, and was born c. 1050, in Constantinople. He had been associated with his father on the throne late in 1059, together with or shortly before his newly born brother Konstantios Doukas. When Constantine X died in 1067, Michael VII was 17 years old and should have been able to rule by himself. He exhibited little interest in politics, and his mother Eudokia and uncle John Doukas governed the empire as effective regents. On January 1, 1068, Eudokia married the general Romanos Diogenes, who now became senior co-emperor alongside Michael VII, Konstantios, and another brother, Andronikos. When Romanos IV was defeated and captured by Alp Arslan of the Seljuk Turks at the Battle of Manzikert in August 1071, Michael VII remained in the background, while the initiative was taken by his uncle John Doukas and his tutor Michael Psellos. They conspired to keep Romanos from regaining power after his release from captivity. After the dispatch of Eudokia to a monastery, Michael VII was crowned again on October 24, 1071 as senior emperor. Although still advised by Michael Psellos and John Doukas, Michael VII became increasingly reliant on his finance minister Nikephoritzes. The emperor's chief interests, shaped by Psellos, were in academic pursuits, and he allowed Nikephoritzes to increase both taxation and luxury spending without properly financing the army. In dire straits, imperial officials resorted to property confiscations and even expropriated some of the wealth of the church. The underpaid army tended to mutiny, and the Byzantines lost Bari, their last possession in Italy, to the Normans of Robert Guiscard in 1071. Simultaneously, they faced a serious revolt in the Balkans, where they faced an attempt for the restoration of the Bulgarian state in the same year. Although this revolt was suppressed by the general Nikephoros Bryennios, the Byzantine Empire was unable to recover its losses in Asia Minor. After Manzikert the Byzantine government sent a new army to contain the Seljuk Turks under Isaac Komnenos, a brother of the future emperor Alexios I Komnenos, but this army was defeated and its commander captured in 1073. The problem was made worse by the desertion of the Byzantines' western mercenaries, who became the object of the next military expedition in the area, led by the Caesar John Doukas. This campaign also ended in failure and its commander was likewise captured by the enemy. The victorious mercenaries now forced John Doukas to stand as pretender to the throne. In this situation Michael VII's government was forced to recognize the conquests of the Seljuk Turks in Asia Minor in 1074, and to seek their support. A new army under Alexios Komnenos, reinforced by Seljuk troops sent by Malik Shah I, finally defeated the mercenaries and captured John Doukas in 1074. These misfortunes caused widespread dissatisfaction, exacerbated by the devaluation of the currency, which gave the emperor his nickname Parapinakēs, "minus a quarter". In 1078 two generals, Nikephoros Bryennios and Nikephoros Botaneiates, simultaneously revolted in the Balkans and Anatolia, respectively. Nikephoros Botaneiates gained the support of the Seljuk Turks and first reached Constantinople. Michael VII resigned the throne with hardly a struggle on March 31, 1078 and retired into the monastery of Stoudios. He later became metropolitan archbishop of Ephesus and died in Constantinople in c. 1090.
- Michael VII. Dukas oder Parapinakes war der älteste Sohn von Konstantin X. Dukas und Eudokia Makrembolitissa. Nach einer gemeinsamen Regierung als byzantinischer Kaiser mit seinen Brüdern Andronikos und Konstantios (der manchmal als Konstantin XI. bezeichnet wird, aber mit dem späteren Kaiser Konstantin XI. nicht verwechselt werden darf), wurde er von seinem Onkel Johannes Dukas am 24. Oktober 1071 zum Alleinherrscher gemacht. Er war mit Maria von Alanien, der Schwester des Königs Gregor von Georgien verheiratet. Michael war sehr gebildet und interessierte sich sowohl für Musik und geometrische Probleme als auch für Philosophie, wahrscheinlich unter Einfluss seines Lehrers Michael Psellos, eines der bedeutendsten Gelehrten seiner Zeit. Der Chronist Johannes Skylitzes (856, D) hat für solche Interessen allerdings nichts als Verachtung übrig: "Er (der Kaiser) verschwendete seine Energie in der Konstruktion schlechter jambischer und anapaestischer Verse und ruinierte so sein Reich... " Michaels Schwäche und die Habgier seiner Minister waren für das Reich verheerend. Ein Ergebnis der Anarchie in der Armee war der Verlust Baris, der letzten Besitzung auf der italienischen Halbinsel, an die Normannen 1071, sowie eines breiten Streifens von Kleinasien, den sie 1074 gegen die Seldschuken nicht verteidigen konnten. Diese Unglücke wurden teilweise durch die Unterdrückung einer bulgarischen Revolte [1072 - 1077) ausgeglichen, die aber weitverbreitete Unzufriedenheit erzeugte. Hinzu kamen Plünderungszüge der Petschenegen und Ungarn an der Nordgrenze. 1078 erhoben sich gleichzeitig zwei Generäle, Nikephoros Bryennios und Nikephoros Botaneiates, letzterer wurde am 7. Januar zum Gegenkaiser proklamiert und marschierte drei Monate später in Konstantinopel ein. Michael dankte fast ohne Gegenwehr ab und zog sich in das Studionkloster zurück, wo er kurz darauf starb. Sein Beiname Parapinakes ("Minus ein Viertel") bezog sich darauf, dass er veranlasste, zum gleichen Preis nur noch drei Viertel der Menge an Weizen zu verkaufen.
- Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαὴν ὁ Δοῦκας, ὁ Παραπινάκης) fou emperador bizantí el 1071. Era fill de Constantí X Ducas que va morir el 1067 després de deixar als seus tres fills Miquel, Andrònic i Constantí per succeir-lo conjuntament, sota regència de la seva mare Eudòxia. Aquesta és va casar amb el general Romà IV Diògenes que fou emperador fins que l'agost del 1071 fou fet presoner per Alp Arslan, el soldà seljúcida. Quan això es va saber a la capital, Joan Cèsar va proclamar emperador al seu nebot Miquel amb l'objectiu de regnar en el seu nom; Romà va retornar aviat del captiveri però fou empresonat i cegat i va morir a causa de la operació (octubre del 1071) mentre Eudòxia fou empresonada. Miquel va tenir com a educador i custodi a Miquel Psel·le que el va iniciar en el coneixement de la gramàtica i la retòrica però no en la història. El 1071 es va establir el govern dels ministres, Joan Cèsar, Joan bisbe de Sida a Pamfília, Niceforizos i altres, van governar en nom de Miquel. Com que el rescat que s'havia de pagar per Romà no havia estat pagat, Alp Arslan va enviar l'Imperi el 1072. Isaac Comnè i Aleix Comnè van dirigir l'exèrcit contra el soldà seljúcida, però per la manca de disciplina entre les tropes, Isaac va perdre la batalla i va caure presoner encara que després fou rescatat per Aleix. Es preparaven per nous combats quan Ursel, un normand i comandant d'un cos d'europeus al servei de Bizanci, que s'havia apoderat de diverses fortaleses a les muntanyes de l'Antitaure, Armènia i Lazika, va començar a establir un estat independent contra turcs i grecs i amb aquest propòsit va intrigar amb Joan Cèsar, que com a virtuasl presoner fou proclamat emperador bizantí pels europeus i alguns grecs. Ursel fou derrotat i fet presoners pels turcs però va poder obtenir la llibertat i es va retirar al Pont on el va empaitar Nicèfor Paleòleg que el va derrotar en decisiva batalla. Tot seguit Ursel va caure en mans del turcs novament i els fou comprat per Aleix Comnè, que el va enviar a Constantinoble on fou tancat a la presó. El 1074 els búlgars, exasperats per les excessives recaptacions de Niceforizos, van intentar desfer-se del jou grec i van oferir al corona a Bodí el net de Miquel de Sèrbia. Aquest va ajudar a la rebel·lió. El governador bizantí era Nicèfor Carentè, un home competent, que va prendre mesures per sufocar la revolta, però fou substituït per Damià Dalassè que devia el seu ascens a intrigues cortesanes i no estava capacitat; al cap de sis setmanes estava presoner dels búlgars i l'exèrcit havia fugit. Brienni que havia estat nomenat cèsar després de la captivitat de Joan, va restaurar la sort dels grecs i va derrotar a Bodí en diverses batalles; finalment Bodí fou fet presoner, i fou enviat com a presoner a una fortalesa siriana, d'on es va escapar al poc temps i va tornar a Sèrbia on va esdevenir rei a la mort del seu pare. Brienni mentre havia obligat als serbis a signar la pau, i va eliminar de pirates normands la mar Adriàtica i la mar Jònica. L'exèrcit del Danubi, format per auxiliars bàrbars, es va amotinat dirigit pel seu comandant Nèstor, però la revolta fou dominada. Després de tants èxits i mal aconsellat, Brienni es va revoltar i fou proclamat emperador sota les muralles d'Adrianòpolis. Va enviar al seu germà Joan a assetjar Constantinoble i ell va continuar consolidant el seu poder a Tràcia i Macedònia. La capital fou defensada per Constantí Ducas, per Aleix Comnè i per Ursel, que va recuperar la llibertat a condició de utilitzar el seu talent militar en aquesta defensa. Mentre un altre revolta va esclatar a Orient, on Nicèfor Botaniates es va proclamar emperador deu dies després que Brienni. Amb un exèrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a Nicea de Bitínia; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germà Brienni. Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitació per ocupar la ciutat i el tron. Abandonat per tots menys per Aleix i Isaac Comnè, Miquel va haver d'abdicar el 25 de març de 1078. Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps després fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes, lloc pel que estava millor dotat que pel tron.
- Michael VII. Dukas (řecky Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας), zvaný Parapinakes, (asi 1050-1090) byl byzantským císařem v letech 1071-1078. Byl synem Konstantina X. a jeho ženy Eudokie Makrembolitissy. Během jeho vlády propukla naplno vnitropolitická krize, během níž vypuklo v krátké době několik povstání. Tato povstání umožnila tureckým nájezdníkům proniknout do Malé Asie, čímž Byzanc většinu poloostrova definitivně ztratila. Původně se o Michaelovo nastoupení na trůn zasadili i jeho strýc Jan Dukas a Michael Psellos, ti ale byli posléze z dvora odstraněni a místo slabého císaře vykonával vládu eunuch Nikeforitzes. Po úspěšném povstání vedeném Nikeforem Botaneiatem Michael abdikoval a odešel do kláštera.
- Miguel VII Ducas fue emperador de Bizancio. Se le conoció también como Miguel Parapinaces ("menos de un cuarto"), por la devaluación que durante su reinado sufrió la moneda bizantina. Miguel VII era hijo del emperador Constantino X y de su esposa Eudoxia. Al morir su padre el 21 de mayo de 1067, Eudocia asumió la regencia del Imperio. Poco después contrajo matrimonio con Romano IV Diógenes, que fue coronado nuevo emperador el 1 de enero de 1068. Romano IV fue derrotado por los selyúcidas en la batalla de Manzikert (en gran parte debido a la escasa belicosidad demostrada por el primo de Miguel, Andrónico Ducas, lo que ha hecho pensar a los historiadores en una conspiración de la aristocrática familia de los Ducas para acabar con el poder de Romano IV). El césar Juan Ducas, padre de Andrónico, consiguió que su sobrino Miguel fuese proclamado emperador y coronado en Santa Sofía, en tanto que su madre, Eudoxia, era recluida en un convento. Los ejércitos mandados por Juan y Andrónico vencieron a los restos de las tropas derrotadas de Romano IV, quien fue cegado, y murió poco después a consecuencia de sus heridas. Miguel VII se negó a aceptar el tratado que su predecesor, Romano IV, había firmado con el sultán selyúcida, Alp Arslan. Como consecuencia, las invasiones turcas continuaron y en 1080 se constituyó el sultanato de Rüm, que dominaba la mayor parte de Anatolia. Durante el reinado de Miguel, la situación del Imperio se fue progresivamente deteriorando: además de las incursiones selyúcidas, aumentó el hostigamiento en Occidente de pechenegos y magiares, la inflación aumentó considerablemente (origen del apodo del emperador, Parapinaces, "menos de un cuarto"), y se produjeron varias insurrecciones militares. La primera fue la del mercenario normando Roussel de Bailleul, quien fundó un estado independiente en Anatolia, aunque fue derrotado por el general y futuro emperador Alejo Comneno. Más adelante, en noviembre de 1077, se levantó contra Miguel Nicéforo Brienio, que fue aclamado emperador en Adrianópolis, y, en Oriente, condujo una nueva insurrección Nicéforo Botaniates, strategos del thema de Anatolikon. Al mismo tiempo, estallaron revueltas en Constantinopla, y Miguel se vio obligado a abdicar y refugiarse al monasterio de Studion. Nicéforo Botaniates entró triunfalmente en la capital, e hizo cegar a su rival Nicéforo Brienio.
- Mikael VII Dukas oli Bysantin keisari 1067—1078. Hän oli Konstantinos X:n ja Eudokia Makrembolitissan poika. Hän hallitsi aluksi yhdessä veljiensä Andronikoksen ja Konstantinoksen kanssa. Konstantinos tunnetaan joskus nimellä Konstantinos XI, vaikka tällä tarkoitetaan yleensä Konstantinos XI Palaiologosta. Vuodesta 1068 keisarina oli myös Romanos IV Diogenes. Kun sulttaani Alp Arslan kukisti Romanuksen Manzikertin taistelussa vuonna 1071 Mikaelista tuli yksinhallitsija. Mikaelista ei ollut valtakunna hallitsijaksi ja hänen aikanaan menetettiin viimeinenkin jalansija Italiassa ja seldžukeille piti jättää suuria osia Anatoliasta. Vuonna 1078 alkaneiden kapinoiden johdosta Mikael luopui kruunusta ja lopulta Nikeforos III Botaniates nousi valtaistuimelle.
- Michel VII Doukas, Parapinace, mort en 1090, co-empereur avec ses frères Andronic et Constantin à partir de 1067 (rejoints par Romain Diogène en 1068) et empereur byzantin du 24 octobre 1071 au 7 janvier 1078, fils de Constantin X et d'Eudoxie. A la mort de son père, sa mère se remarie avec Romain Diogène qui est associé au trône. Après la défaite de Romain IV à Mantzikert le 26 août 1071 et sa captivité par Alp Arslan, il reste le seul maître de l'Empire. Il poursuit la politique de son père, mais est incapable de rejeter les forces qui envahissent les territoires byzantins et de contrôler les rébellions internes. Son règne est marqué par des troubles causés, depuis l'extérieur, par l'Église de Rome, les Petchenègues et les Magyars. Sa politique financière est désastreuse : l'inflation galopante conduit à la chute de la monnaie, au point que Michel est surnommé Parapinace (moins un quart). Les Normands qui envahissent l'Italie du Sud arrivent près de Constantinople. Il sollicite l'aide des Seldjoukides d'Anatolie. Il est renversé par Nicéphore Botaniatès en 1078 et se retrouve enfermé dans le monastère du Studium. Sa femme Marie d'Alanie est contrainte d'épouser Nicéphore III. Il devient plus tard, sous le règne d'Alexis I, évêque jusqu'à sa mort. De Marie d'Alanie, il a un fils Constantin Doukas, qui est un temps associé au trône. Deux de ses frères sont également associés au trône : Andronic Doukas, de 1067 à 1078 Constantin Doukas, de 1071 à 1078
- VII. Mihály, eredeti nevén Mikhaél Dukasz, gúnynevén Parapinakész Mihály, a Bizánci Birodalom császára, X. Konstantin és Eudokia Makrembolitissza császárné gyermeke volt. A Mikhaél Pszellosz által nevelt szobatudós császár uralkodása alatt a birodalom súlyos válságban volt, és mind a Balkánon, mind Anatólia területén támadások és lázadások gyengítették.
- Era detto Parapinace, fu basileus dei romei dal 24 ottobre 1071 al gennaio 1078.
- ミカエル7世ドゥーカス“パラピナケス”（：Μιχαήλ Ζ' Δούκας ο Παραπινάκης （Mikhaēl VII Dūkas o Parapinakēs）、1050年 - 1090年？）は、東ローマ帝国ドゥーカス王朝の皇帝（在位：1071年 - 1078年）。コンスタンティノス10世ドゥーカスとエウドキア・マクレンボリティサの子。“パラピナケス”は「4分の1を失った」という意味のあだ名。彼の治世中、それまで金貨1ノミスマで1メディムノス買えたのが、物価上昇で4分の3メディムノスしか買えなくなってしまったことに由来する。 1065年、グルジア王女マリアと結婚。長男コンスタンティノス・ドゥーカスをもうけた。 1067年の父の死後、本来ならば彼が後を継ぐはずであったが、幼少であったために母が女帝として後を継いだ。しかし翌1068年、民衆や貴族の軍事政権樹立の希望により母は退位し、その母と結婚したロマノス4世ディオゲネスが後を継いだ。ところが1071年、そのロマノス4世が親征したマンズィケルトの戦いでセルジューク朝に大敗し、自身も捕虜となってしまったため、エウドキアは夫を廃して息子のミカエルを皇帝として即位させた。同年のうちにセルジューク朝から釈放されたロマノス4世は、ミカエル7世の即位を認めず抵抗したが、捕らえられて盲目にされた上で追放されてしまった（翌年、死去）。これによって敗戦後にロマノス4世とセルジューク朝が結んだ和議が反故になってしまい、セルジューク朝はこれを口実に帝国への侵略を開始し、これ以降、小アジア領の大半が奪われていくことになった。 ロマノス4世の大敗やその後の帝位をめぐる内紛を見て、帝国西方でも動きが起こった。1071年、ノルマン人が東ローマ領であったイタリア南部（マグナ・グラエキア）に侵攻し、同年のうちに最後の拠点であったバーリを陥落させた。こうしてユスティニアヌス1世の時代以来続いていた東ローマ帝国の南イタリア支配も終わりを告げた。 さらに相次ぐ内紛や戦争のため、帝国経済も大きく動揺した。宦官ニケフォリツィスを重用して穀物貿易を専売化し、穀物価格の統制を図ったが、これによって穀物価格のみならず一般の物価も上昇したため、怒った民衆は政府の倉庫を襲撃、破壊した。 1075年、妹テオドラ・ドゥーカイナ・コムネナをヴェネツィア共和国の元首（ドージェ）ドメニコ・セルヴォへ嫁がせた。末妹ゾエは、アレクシオス・コムネノスの弟アドリアヌスと結婚した。 帝国内部においても、ノルマン人傭兵隊長ルセール・ド＝バイユールやニケフォロス・ブリュエンニオス、ニケオフォロス・ボタネイアテスなどの軍事貴族の反乱が各地で続発した。このような中、1078年1月7日、首都コンスタンティノポリスの民衆はハギア・ソフィア大聖堂で、まだ小アジアにいたニケフォロス・ボタネイアテスを皇帝に擁立。ニケフォロス・ボタネイアテスは首都へ向って進軍した。これに呼応して首都では反乱が起こり、ミカエル7世は退位し、修道院へ入った。
- Michaël VII Doukas Parapinakes (min een kwart) was keizer van Byzantium van 1071-1078. Na de ramp van Manzikert was Romanos IV de gevangene van de Seltsjoekse heerser. In Constantinopel werd hij afgezet verklaard en de historicus en aartsintrigant Psellus zette zijn favoriet Michaël Doukas op de troon. In zijn eigen boek beschrijft Psellus hem als de beste vorst die ooit op een troon gezeten had (dankzij zijn unieke opvoeding door Psellus zelf) maar de werkelijkheid was anders. Het rijk stortte aan alle kanten ineen. Anatolië ging grotendeels verloren. Bari was in 1071 al in handen van de Noormannen van Zuid Italië gevallen en nu brak er ook een storm op de Balkan los. Michaël kwam in grote financiële problemen, grotendeels door zijn eigen toedoen. Onder hem was het niet langer mogelijk een medimnus tarwe te kopen voor een nomisma, je kreeg er maar een medimnus minus, een pinakion (een kwart), voor. Hij was zwak en verlegen en kwam onder de invloed van Nikephoritzes. Deze schoof Psellus aan de kant en probeerde het rijk een strakke vorm van bureaucratische controle op te leggen. Dit leidde tot sociale onrust en tot opstanden van het leger. In 1078 riep een legeraanvoerder Nikephoros Botaneiates zich tot keizer uit en om zijn positie te versterken trouwde hij met Michaëls vrouw (hoewel Michaël nog in leven was). Dankzij de oogappel van Psellus was het rijk een chaos.
- Michał VII Dukas zwany Parapinakesem – cesarz bizantyjski w latach 1071-1078. Najstarszy syn Konstantyna Dukasa i Eudoksji Mekrembolitissy. W 1059 roku został współrządcą ojca. Po śmierci Konstantyna X w 1067 Michał został cesarzem, jednak był nim sam od 22 maja do 31 grudnia tego roku. Faktycznie rządy sprawowała jego matka. Eudoksja później poślubiła Romana Diogenesa, ustanawiając go cesarzem-regentem, póki Michał nie dorośnie. Od 1 stycznia 1068 roku Michał VII współrządził z Romanem IV. Przejął władzę w sierpniu 1071 roku, po pojmaniu Romana Diogenesa przez Turków. Doradcami Michała VII zostali jego stryj Jan Dukas, Michał Psellos i biskup Jan z Side. W 1073 roku Jan Dukas został zmuszony do opuszczenia dworu na pewien czas. W 1074 roku Michał VII zawarł sojusz z Robertem Guiscardem, zaręczając swojego syna Konstantyna z jego córką Heleną Olimpiadą. W 1077 roku przeciwko Michałowi zbuntował się Nicefor Bryennios w Europie i Nicefor Botaniates. 31 marca 1078 roku Michał abdykował i usunął się do klasztoru. Później został nawet biskupem. Jego następcą na tronie cesarskim został Nicefor III Botaniates.
- Miguel VII Ducas, cognomizado Parapinakēs (Menos um Quarto), Imperador de Bizâncio de 1067 a 1078.
- Mihail a căpătat din partea bizantinilor o poreclă batjocoritoare: parapinakes. Ea se explică prin aceea că în vremea lui preţul grâuluial cărui monopol fusese instaurat de primul ministru al său, Nikephoritzes, a ajuns atât de mare încât cu un galben nu se mai putea cumpăra decât un sfert din cantitatea vândută anterior pt aceeaşi sumă. În timpul său Imperiul Bizantin trece printr o perioadă de profundă criză. Ea se încheia o dată cu suirea pe tron a lui Alexios I Comnen. În această vreme Bizantul pierde numeroase posesiuni în răsărit în favoarea turcilor selgiucizi care, după victoria obţinută dupa consumarea evenimentului ce este cunoscut în istorie sub numele de lupta de la Manzikert, înaintează tot mai mult în Asia Mică. În apus, Imperiul îşi pierde în favoarea normanzilor posesiunile italiene: Bari cade la 16 aprilie 1071, Palermo e cucerit la 8 ianuarie 1072 de Robert Guiscard, ducele Apuliei şi al Calabriei (1057-1085) În Peninsula Balcanică, pecenegii nord-dunăreni îşi înteţesc atacurile, ajungând să controleze practic întreg teritoriul dintre Haemus (Balcanii) şi Dunăre, iar slavii sudici îşi intensifică lupta de eliberare de sub autoritatea Bizanţului. În 1072 se produce răscoala lui Constantin Bodin, proclamat ţar la Prizren şi învins cu greu de bizantini. În 1076 Principele Croaţiei, Dimitrie Zvonimir este încoronat rege, ca vasal al Papei, de legaţii lui Grigore al VII-lea, iar în 1077 Mihail al Zetei primeste şi el din partea Romei coroana regală. Mihail al VII lea a fost căsătorit cu prinţesa caucaziană Maria de Alania. Căsătoria pare să fi avut loc după ce Mihail a devenit împărat, deşii unii autori o plasează în 1065. Maria era fiica lui Bagrat al IV-lea, regele Georgiei (1027-1072). După călugărirea lui Mihail(1078), Maria se căsătoreşte cu împăratul Nichifor al III-lea Botaniates (1078-1081): In urma casătorie ei cu Mihail a avut un fiu botezat: Constantin (1074-1095)
- Михаил VII Дука, по прозванию «Парапинак», — византийский император, во время правления которого (1071-78) значительной частью византийской Анатолии овладели турки-сельджуки. Сын Константина X и Евдокии Макремболитиссы. В годы малолетства носил титул императора вместе с братьями Андроником и Константином. Воспитанием его заведовал ученый историк Михаил Пселл. Коронован был в 20 лет, сразу после разгрома императорской армии при Манцикерте, в ходе которого попал в плен его отчим-соправитель, Роман IV Диоген. Освободившийся из плена и пытавшийся вернуть престол Роман Диоген вынужден был отказаться от престола и обещал постричься, за что получил гарантию личной безопасности; тем не менее его ослепили и так неумело, что он вскоре умер. Михаил VII посвящал свое время изучению риторики и писанию стихов, управление же находилось в руках его советников, влиянию которых он вполне подчинялся. В Азии дела империи шли все хуже и хуже; сельджуки помогли императору против претендента на престол, Иоанна Дуки, но получили за то часть Малой Азии. Новое восстание поднял Никифор Вриенний, который был провозглашен императором и в 1077 году вступил в Адрианополь, а брат его Иоанн подошел к самому Константинополю, но должен был отступить. Пока дела Никифора Вриенния принимали неблагоприятный для него оборот, Михаилу приходилось считаться с другим мятежом, возникшим на востоке; там императором был провозглашен Никифор Вотаниат. За него была сильная партия и в столице, состоявшая из недовольных отнятием церковных имуществ духовных и многих знатных светских лиц. Никифору сочувствовала, по-видимому, даже часть родни Михаила. В марте 1078 года Никифор Вотаниат подступил к Никее, а 25 числа этого месяца многие духовные и сенаторы провозгласили его в Константинополе императором. 31 марта мятежники заняли дворец; Михаила насильно постригли в монахи и отправили в Студийский монастырь, где он некоторое время спустя был рукоположен в эфесские митрополиты. Его бывшая жена, грузинская царевна Мария, вскоре сочеталась браком с Вотаниатом, а сын Марии и Михаила, именем Константин, сохранял статус престолонаследника до 1087 года.
- VII. Mikhail Dukas, d. yak. 1050, Konstantinopolis - ö. 1078. Bizans İmparatorluğu İmparatoru 1071-1078. VII Mikhail X. Konstantin Doukas ile "Eudokia Makrembolitissa"'nın büyük oğullarıdır. Malazgirt'deki yenilginin ardından Bizans İmparatorluğu'nun başına geçti. Tahta geçtiğinde artık Bizans en güçlü hıristiyan devleti olma vasfını yitirmiş ve bir çöküş dönemine girmişti. Hukumdarligi sirasinda enflasyon dolayisila Bizans parasi deger kaybettigi icin Parapinakēs, "dorttebir eksik" nami ile anilmistir.
|
| rdfs:comment
|
- Michael VII Doukas or Ducas, nicknamed Parapinakēs, was Byzantine emperor from 1071 to 1078. Michael VII was the eldest son of Constantine X Doukas and Eudokia Makrembolitissa, and was born c. 1050, in Constantinople. He had been associated with his father on the throne late in 1059, together with or shortly before his newly born brother Konstantios Doukas. When Constantine X died in 1067, Michael VII was 17 years old and should have been able to rule by himself.
- Michael VII. Dukas oder Parapinakes war der älteste Sohn von Konstantin X. Dukas und Eudokia Makrembolitissa. Nach einer gemeinsamen Regierung als byzantinischer Kaiser mit seinen Brüdern Andronikos und Konstantios (der manchmal als Konstantin XI. bezeichnet wird, aber mit dem späteren Kaiser Konstantin XI. nicht verwechselt werden darf), wurde er von seinem Onkel Johannes Dukas am 24. Oktober 1071 zum Alleinherrscher gemacht.
- Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαὴν ὁ Δοῦκας, ὁ Παραπινάκης) fou emperador bizantí el 1071. Era fill de Constantí X Ducas que va morir el 1067 després de deixar als seus tres fills Miquel, Andrònic i Constantí per succeir-lo conjuntament, sota regència de la seva mare Eudòxia. Aquesta és va casar amb el general Romà IV Diògenes que fou emperador fins que l'agost del 1071 fou fet presoner per Alp Arslan, el soldà seljúcida.
- Michael VII. Dukas (řecky Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας), zvaný Parapinakes, (asi 1050-1090) byl byzantským císařem v letech 1071-1078. Byl synem Konstantina X. a jeho ženy Eudokie Makrembolitissy. Během jeho vlády propukla naplno vnitropolitická krize, během níž vypuklo v krátké době několik povstání. Tato povstání umožnila tureckým nájezdníkům proniknout do Malé Asie, čímž Byzanc většinu poloostrova definitivně ztratila.
- Miguel VII Ducas fue emperador de Bizancio. Se le conoció también como Miguel Parapinaces ("menos de un cuarto"), por la devaluación que durante su reinado sufrió la moneda bizantina. Miguel VII era hijo del emperador Constantino X y de su esposa Eudoxia. Al morir su padre el 21 de mayo de 1067, Eudocia asumió la regencia del Imperio. Poco después contrajo matrimonio con Romano IV Diógenes, que fue coronado nuevo emperador el 1 de enero de 1068.
- Mikael VII Dukas oli Bysantin keisari 1067—1078. Hän oli Konstantinos X:n ja Eudokia Makrembolitissan poika. Hän hallitsi aluksi yhdessä veljiensä Andronikoksen ja Konstantinoksen kanssa. Konstantinos tunnetaan joskus nimellä Konstantinos XI, vaikka tällä tarkoitetaan yleensä Konstantinos XI Palaiologosta. Vuodesta 1068 keisarina oli myös Romanos IV Diogenes. Kun sulttaani Alp Arslan kukisti Romanuksen Manzikertin taistelussa vuonna 1071 Mikaelista tuli yksinhallitsija.
- Michel VII Doukas, Parapinace, mort en 1090, co-empereur avec ses frères Andronic et Constantin à partir de 1067 (rejoints par Romain Diogène en 1068) et empereur byzantin du 24 octobre 1071 au 7 janvier 1078, fils de Constantin X et d'Eudoxie. A la mort de son père, sa mère se remarie avec Romain Diogène qui est associé au trône. Après la défaite de Romain IV à Mantzikert le 26 août 1071 et sa captivité par Alp Arslan, il reste le seul maître de l'Empire.
- VII. Mihály, eredeti nevén Mikhaél Dukasz, gúnynevén Parapinakész Mihály, a Bizánci Birodalom császára, X. Konstantin és Eudokia Makrembolitissza császárné gyermeke volt. A Mikhaél Pszellosz által nevelt szobatudós császár uralkodása alatt a birodalom súlyos válságban volt, és mind a Balkánon, mind Anatólia területén támadások és lázadások gyengítették.
- Era detto Parapinace, fu basileus dei romei dal 24 ottobre 1071 al gennaio 1078.
- Michaël VII Doukas Parapinakes (min een kwart) was keizer van Byzantium van 1071-1078. Na de ramp van Manzikert was Romanos IV de gevangene van de Seltsjoekse heerser. In Constantinopel werd hij afgezet verklaard en de historicus en aartsintrigant Psellus zette zijn favoriet Michaël Doukas op de troon. In zijn eigen boek beschrijft Psellus hem als de beste vorst die ooit op een troon gezeten had (dankzij zijn unieke opvoeding door Psellus zelf) maar de werkelijkheid was anders.
- Michał VII Dukas zwany Parapinakesem – cesarz bizantyjski w latach 1071-1078. Najstarszy syn Konstantyna Dukasa i Eudoksji Mekrembolitissy. W 1059 roku został współrządcą ojca. Po śmierci Konstantyna X w 1067 Michał został cesarzem, jednak był nim sam od 22 maja do 31 grudnia tego roku. Faktycznie rządy sprawowała jego matka. Eudoksja później poślubiła Romana Diogenesa, ustanawiając go cesarzem-regentem, póki Michał nie dorośnie.
- Miguel VII Ducas, cognomizado Parapinakēs (Menos um Quarto), Imperador de Bizâncio de 1067 a 1078.
- Mihail a căpătat din partea bizantinilor o poreclă batjocoritoare: parapinakes. Ea se explică prin aceea că în vremea lui preţul grâuluial cărui monopol fusese instaurat de primul ministru al său, Nikephoritzes, a ajuns atât de mare încât cu un galben nu se mai putea cumpăra decât un sfert din cantitatea vândută anterior pt aceeaşi sumă. În timpul său Imperiul Bizantin trece printr o perioadă de profundă criză.
- Михаил VII Дука, по прозванию «Парапинак», — византийский император, во время правления которого (1071-78) значительной частью византийской Анатолии овладели турки-сельджуки. Сын Константина X и Евдокии Макремболитиссы.
- VII. Mikhail Dukas, d. yak. 1050, Konstantinopolis - ö. 1078. Bizans İmparatorluğu İmparatoru 1071-1078. VII Mikhail X. Konstantin Doukas ile "Eudokia Makrembolitissa"'nın büyük oğullarıdır. Malazgirt'deki yenilginin ardından Bizans İmparatorluğu'nun başına geçti. Tahta geçtiğinde artık Bizans en güçlü hıristiyan devleti olma vasfını yitirmiş ve bir çöküş dönemine girmişti.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
