Michael IV the Paphlagonian,, was Byzantine emperor from April 11, 1034 to December 10, 1041. He owed his elevation to Empress Zoe, daughter of Emperor Constantine VIII and wife of Romanos III Argyros. Michael came from a family of Paphlagonian peasants, one of whom, the parakoimomenos John the Eunuch had come to preside over the woman's quarters at the imperial palace.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • Michael IV the Paphlagonian,, was Byzantine emperor from April 11, 1034 to December 10, 1041. He owed his elevation to Empress Zoe, daughter of Emperor Constantine VIII and wife of Romanos III Argyros. Michael came from a family of Paphlagonian peasants, one of whom, the parakoimomenos John the Eunuch had come to preside over the woman's quarters at the imperial palace. John brought his younger brothers into the court and there the empress Zoe became enamoured of Michael, who became her chamberlain. Zoe and Michael decided to use a slow poison to kill Zoe's husband Romanos III. However, becoming impatient with the poison, they drowned him and Zoe immediately married Michael, on April 11, 1034. Michael IV was also proclaimed emperor and reigned together with Zoe until his death in 1041. Michael IV was handsome, clever, and generous, but he was uneducated and suffered from epileptic fits. Therefore he left the government in the hands of his brother John, who had already become an influential minister of Constantine VIII and Romanos III. John's reforms of the army and financial system revived for a while the strength of the Empire, which held its own successfully against its foreign enemies. But the increase in taxation caused discontent among both nobles and commoners. John's monopoly of the government led to several failed conspiracies against him in 1034, 1037, 1038, and 1040 one of which was led by the Empress Zoe herself. The last conspiracy involved the patrician Michael Keroularios, who became a monk to save his life and was later elected as patriarch of Constantinople. On the eastern frontier the important fortress of Edessa was relieved after a prolonged siege. On the western front the Muslims were almost driven out of Sicily by George Maniakes (who campaigned there between 1037 and 1040). Maniakes fell out with his Lombard allies, however, and lost the support of the Lombards and Normans. After the recall of Maniakes most of the Sicilian conquests were lost (1041), and a subsequent expedition against the Italian Normans suffered several defeats. In the north the Serbs revolted successfully in 1040, as did the Bulgarians in western Bulgaria and Macedonia in the same year. This revolt was partly caused by the heavy taxation in coin imposed on Bulgaria at the time, but it aimed at the restoration of the Bulgarian state under the leadership of Peter Delyan. Although Michael IV was chased out of the vicinity of Thessalonica by the rebels, he returned with an army of 40,000 men in 1041 assisted by Norse mercenaries including the future King Harald III of Norway. The military success of the Byzantines was aided by internal dissention among the Bulgarians and eventually their leaders were defeated and captured. Michael IV returned to Constantinople in triumph but he was now decrepit with illness and died on December 10, 1041.
  • Michael IV. der Paphlagonier war byzantinischer Kaiser ab dem 11. April 1034. Er verdankt seine Erhebung der Kaiserin Zoe, einer Tochter des Kaisers Konstantin VIII. und Ehefrau des Kaisers Romanos III. , die sich 1034 in ihren Kammerherrn Michael verliebte, ihren Ehemann ermordete und Michael unmittelbar darauf heiratete. Michael war von schwachem Charakter und litt an Epilepsie. Er überließ die Regierung seinem Bruder, dem Eunuchen Johannes Orphanotrophos, der bereits unter Konstantin und Romanos Minister gewesen war, und wohl auch Michael bei der Kaiserin eingeführt hatte, um seinen Einfluss zu sichern. Johannes’ Armee- und Finanzreform stellte für eine Weile die Stärke der Reiches wieder her. An der Ostgrenze wurde die wichtige Stadt Edessa nach einer langen Belagerung erobert. Im Westen wurden die Sarazenen durch Georg Maniakes aus Sizilien vertrieben (1038–1040), verschiedene Unternehmungen gegen die süditalienischen Normannen verliefen hingegen verlustreich, und auch die Insel selbst ging nach Maniakes’ Rückruf (1041) bald wieder verloren. Im Norden wagten die Serben 1040 einen erfolgreichen Aufstand, weit gefährlichere Revolten der Bulgaren und anderer Slawen, die die Städte Thrakiens und Makedoniens bedrohten, wurden dagegen mit einem triumphalen Feldzug, den der Kaiser selbst kurz vor seinem Tod unternahm, unterdrückt.
  • Miquel IV Paflagó (Μιχαὴλ ο Παφλαγῶν) fou emperador bizantí del 1034 al 1041. Fou un dels germans de Joan l'Eunuc, primer ministre sota Constantí VIII i Romà III. Dels quatre germans de Joan, el mateix Miquel i Nicetes foren originalment canviadors de monedes, mentre que Constantí i Jordi, eunucs, eren banquers. Quan Joan va arribar als mes alts càrrecs va nomenar a Miquel com a camarlenc de Romà III, i com que era jove i guapo va complaure a l'emperadriu Zoe que el va admetre aviat al seu llit. Romà en fou informat però no ho va voler creure, i va creure la versió de l'emperadriu de què havia patit un atac epilèptic; però per por de què un dia o altre s'assabentés de la veritat Zoe va decidir eliminar al seu marit. Al dia següent de la mort de Romà, Zoe va anunciar al senat que havia escollit a Miquel com a marit i demanà que fos reconegut com emperador. Joan l'Eunuc estava al corrent de tot l'afer. El 11 d'abril del 1034 Miquel i Zoe foren coronats, però tot seguit Joan va eliminar a Zoe de l'administració de l'estat i la va deixar presonera a palau i Miquel va assolir el poder suprem. Al començament es va produir una gana que va afectar seriosament al país, i un greu terratrèmol a Jerusalem. També diverses forces barbares van envair el Imperi, especialment els àrabs de Sicília i Àfrica, que per mar, van assaltar les illes gregues de la mar Egea. Miquel va aconseguir ajustar la pau amb condicions acceptables per tots. També va aconseguir la submissió dels serbis i la pau amb els àrabs d'Egipte. Els àrabs foren derrotats a sota els murs d'Edessa que havien atacat el 1037. En aquest temps les lluites civils entre els àrabs de Sicília van donar l'oportunitat als bizantins de recuperar l'illa i Lleó Opos, governador bizantí del sud d'Itàlia fou enviat a l'illa, va derrotar diverses vegades als àrabs i va retornar amb nombrosos captius i 15000 presoners cristians. El 1039 Joan l'Eunuc va equipar una flota i un exèrcit que sota el comandament del seu cunyat Esteve (la flota) i del general Maniaces (l'exèrcit) i amb l'ajut d'un petit cos de normands auxiliars dirigits per tres fills de Tancred, van conquerir Messina i Siracusa. Això va produir gran alarma a Àfrica i es van enviar a l'illa 50000 homes però foren derrotats; tretze ciutats sicilianes es van rendir als grecs. El 1040 els àrabs van enviar un altre exèrcit encara més nombrós però altre cop foren derrotats en sagnant batalla deixant uns 50000 entre presoners i morts. Sicília tornava així als bizantins. Però per un descuit d'Esteve el comandant àrab va poder escapar amb alguns homes cap a Àfrica i Maniaces el va amonestar seriosament. En revenja Esteve va calumniar al general davant la cort i va aconseguir un decret pel que Maniaces fou arrestat. Sense Maniaces, la negligència dels governadors Esteve, després Doceanus i després Basili Pedaites, va causar una pèrdua darrera l'altra; els normands es van retirar i finalment encara van atacar als grecs als seus dominis italians. Els àrabs foren derrotats a Messina, però amb petites victòries els àrabs es van anar imposant i finalment els bizantins es van retirar el 1040 mentre a Itàlia s'havien imposat els normands. Mentre els búlgars es van revoltar i assolaven Tràcia i Macedònia. Miquel fou obligat a fugir de Tessalònica on tenia la cort i va deixar el seu tresor a càrrec d'Ibazes, un búlgar al servei dels bizantins, que va veure la seva oportunitat i va fugir al camp búlgar amb els tresors. Constantinoble estava en perill de ser conquerida pels búlgars i Miquel va declarar, per sorpresa de tots, que assumia la direcció de l'exèrcit. Era poc hàbil i no sabia ni muntar però la seva presencia, dia darrera dia, va tenir un gran efecte moral entre la tropa i desmoralitzador pels seus enemics i en un combat decisiu els búlgars foren derrotats. Miquel va entrar llavors a Bulgària i va fer una campanya i va retornar al país a l'obediència al Imperi. Miquel va celebrar la seva entrada triomfal a Constantinoble però va morir poc després el 10 de desembre del 1041. El va succeir el seu nebot Miquel
  • Michael IV. Paflagoňan byl byzantským císařem v letech 1034 až 1041. Po smrti Romana III. se oženil s císařovnou Zoe a nastoupil na trůn. Michael se seznámil se Zoe prostřednictvím svého bratra, eunucha a vysokého státního úředníka Ioanna Orfanotrofa. Přestože byl císařovým komorníkem a pravidelně mu masíroval nohy, stal se milencem jeho ženy, císařovny Zoe. Císař sám ho nijak nepodezříval. Avšak 11. dubna 1034 za záhadných okolností zemřel. Zda ho Michael, Zoe nebo Orfanotrofos (který byl Romanovým přítelem) zavraždili, není jisté. Následující den se Michael oženil se Zoe a byl prohlášen císařem. O několik měsíců později ho Orfanotrofos, který se zatím stal ministrem financí, přesvědčil, aby uvěznil Zoe v jejích komnatách a sám vykonával vládu. Kvůli zradě svého předchůdce trpěl Michael výčitkami svědomí, pročež nechal založit mnoho nových klášterů. Michael IV. pocházel z rodiny paflagonských rolníků. Byl velice pohledný, chytrý a štědrý, avšak naprosto nevzdělaný a navíc trpěl epileptickými záchvaty, proto předal vládu nad říší svému bratrovi. Orfanotrofovy vojenské a finanční reformy dočasně znovu obnovily sílu říše. Na východní hranici bylo po dlouhém obléhání dobyto důležité město Edessa. Na západě v roce 1035 požádal emír Palerma Michaela o pomoc proti svému povstalému bratrovi. Přestože emír krátce na to zemřel, válka na Sicílii pokračovala, čehož chtěl Michael využít. V roce 1038 bylo zahájeno tažení pod vedením Georgia Maniakese. Výpravy se zúčastnil také manžel císařovy sestry, Stefanos. V průběhu následujícího roku byla dobyta města Messina a Palermo. Ostrov byl díky brilantnímu Maniakesovu velení už téměř ovládnut, avšak v roce 1040 došlo ke sporu mezi Georgiem a Stefanem. Poněvadž vojevůdce se posmíval neschopnosti císařova švagra, Stefanos poslal císařovi zprávu, že Maniakes osnuje spiknutí. Maniakes byl povolán do Konstantinopole a uvězněn. Stefanos se nyní stal velitelem, ale brzy poté zemřel. Zmatené situace v byzantském vojsku se chopili Arabové. Nejprve vypuklo na ostrově povstání a následně byla byzantská armáda poražena novým, z Afriky příchozím arabským vojskem. Pouze Messina zůstala v byzantských rukou. Michael trpěl epilepsií a v posledních letech své vlády byl velmi těžce nemocen. Špatné svědomí ho trápilo stále více, takže nakonec přesídlil do Soluně, kde prosil svatého Demetria o odpuštění. Státní záležitosti zatím spravoval Orfanotrofos. Posledním Michaelovým činem bylo velení nad vojskem vyslaným proti Bulharům, kteří se vzbouřili pod vedením bratranců Petra Deljana a Alusiana a vyhnali byzantské posádky z Bulharska. Avšak v průběhu obléhání Soluně se bratranci dostali do hádky. Alusianos nechal Petra zbavit nosu a oslepit. Michaelovo vojsko nyní Bulhary napadlo a zcela je porazilo. Alusianos kapituloval a Michael se triumfálně vrátil do hlavního města. Zanedlouho na to však 10. prosince 1041 zemřel.
  • Miguel IV, "el Paflagonio", (en griego Μιχαήλ Παφλαγών, que significa "de la provincia de Paflagonia"), emperador bizantino. Debió su elevación a la emperatriz Zoë, hija de Constantino VIII y mujer de Romano III, que enamorada de Miguel, que era su chambelán, envenenó a su marido para casarse poco después con él, ambos hechos ocurrieron en 1034. Miguel, sin embargo, que era una persona de poco carácter y sufría ataques epilépticos, dejó el poder en manos de su hermano, Juan el Eunuco, que había sido primer ministro con Constantino y Romano. Las reformas de Juan en el ejército y el fisco permitieron un cierto resurgir de la potencia bizantina, que se mantuvo frente a los ataques enemigos. En la frontera oriental, la importante ciudad de Edesa fue liberada tras un largo asedio. Los musulmanes occidentales fueron prácticamente expulsados de Sicilia por Jorge Maniaces (que llevó a cabo allí sus campañas entre 1037 y 1040), pero una expedición contra los normandos de Italia sufrió sucesivas derrotas, y tras la partida de Maniaces, muchas de sus conquistas en Sicilia se perdieron (1041). En el norte, los serbios tuvieron éxito en su revuelta (1040), pero la peligrosa rebelión de los búlgaros y otros eslavos balcánicos, que amenazaba las ciudades de Tracia y Macedonia, fue reprimida por la triunfante campaña dirigida por el emperador en persona poco antes de su muerte.
  • Mikael IV Paflagonialainen oli Bysantin valtakunnan keisari vuosina 1034 - 1041. Hän oli keisari Romanos III:n taloudenhoitaja ja keisarinna Zoen rakastaja. Zoen myrkytettyä miehensä Mikael nousi valtaistuimelle. Mikael IV oli sairaalloinen mies, joka epilepsian vaivaamana antoi veljensä Johannes Eunukin hoitaa hallinnon juoksevia asioita. Johannes oli aiemmin toiminut Romanos III:n ja Konstantinos VIII:n pääministerinä ja onnistuikin tehtävissään yli odotusten. Armeija vahvistui uudistusten myötä, ja keisarikunta sai torjuttua idän saraseenien ja lännen normannien hyökkäykset sitä vastaan. Vuonna 1040 serbit onnistuivat kuitenkin irrottamaan oman kuningaskuntansa keisarikunnasta, ja myös bulgaarit ja slaavit kapinoivat. Jälkimmäinen kapina kuitenkin torjuttiin onnistuneen sotaretken myötä, johon myös keisari Mikael IV osallistui. Hän kuoli pian sotaretken jälkeen.
  • Michel IV le Paphlagonien, né en 1010 et mort le 10 décembre 1041, empereur byzantin du 12 avril 1034 au 10 décembre 1041 Valet de l'empereur Romain III, il devint l'amant de l'impératrice Zoé. Après la mort de Romain par un possible empoisonnement, elle l'épousa et le plaça sur le trône. Epileptique et hydropique, Michel IV était de santé fragile mais sut assumer sa tâche d'Empereur; laissant l'administration des finances à son frère ainé Jean l'Orphanotrophe, il gouverna fermement, accordant une attention particulière à l'Administration locale, aux Affaires étrangères et à l'armée. En 1038, il organisa l'expédition de Sicile, dont il confia le gouvernement au général Georges Maniakès : après la victoire de Syracuse, en 1040, l'armée byzantine s'effondra; Michel IV rappela alors Maniakès et confia le commandement à son beau-frère Etienne Calaphatès, qui ne put empêcher la défaite définitive. Malgré sa maladie il engage, en 1041, une campagne contre les Bulgares dont il rentre victorieux. Il meurt quelques jours plus tard, le 10 décembre 1041 au monastère des Saints-Cosme-et-Damien. Son épouse Zoé adopte son neveu Michel qui lui succèdera.
  • IV. (Paphlagoniai) Mihály, eredetileg Mikhaél Orphanothroposz a Bizánci Birodalom császára, Zóé császárnő második férje volt. Uralkodása alatt teljhatalmú minisztere, Jóannész Orphanothroposz megerősítette a bizánci államot, ő maga pedig sikeres hadvezérnek bizonyult.
  • Detto il Paflagonio, fu basileus dei romei dal 11 aprile 1034 fino alla sua morte.
  • ミカエル4世“パフラゴン”（：Μιχαήλ Δʹ ὁ Παφλαγών, Mikhaēl IV ho Paphalgōn, 1010年 - 1041年12月10日）は、東ローマ帝国マケドニア王朝の皇帝（在位：1034年 - 1041年）。中世ギリシア語読みでは「ミハイル」となる。“パフラゴン”は「パフラゴニア人」を意味する渾名。 ミカエルは小アジア北西部パフラゴニア地方出身の農民の子、あるいは両替商の息子であるとも言われているが、詳しいことはわかっていない。彼の兄弟で有力な宦官であったヨハネス・オルファノトロフォスの世話で宮中に勤めるようになり、そこでロマノス3世アルギュロスの皇后だったゾエ（コンスタンティノス8世の次女）と出会い、その愛人となった。ミカエルは美男であった上、ゾエは当時ロマノス3世と不和になって冷遇されていたため、もう既に50歳を過ぎていたにも関わらず、この若者に熱い想いを抱くようになったのである。実は、これは野心家のヨハネスが、自らは宦官ゆえに皇帝になれない代りにミカエルを帝位につけようと仕組んだことだと言われている。 1034年、ロマノス3世が入浴中に不慮の死（一説には不仲であった皇后のゾエの刺客による暗殺）を遂げた後、ゾエはミカエルと結婚し、彼を皇帝として新たに即位させた。これがミカエル4世である。ミカエルは即位するとゾエへの興味を失い、彼女を幽閉した。 ミカエルは皇帝としては比較的有能で、軍事面に優れた才能を持っていたため、イスラーム勢力をはじめとする敵対勢力への遠征では多くの成功を収めた。しかし年々癲癇の発作が悪化し、ヨハネス・オルファノトロフォスに政治の実権を譲って引退した。ところが、そのヨハネスは国民や貴族に対して圧政を行ない、バシレイオス2世が寛大な措置を取っていたスラヴ人に対しても抑圧的な政策をとった。このため、各地で国民や貴族による反乱が勃発し、ブルガリアではブルガリア帝国の復活を宣言する大規模な反乱が発生した。ミカエルは何とかこれらの反乱を鎮圧したが、すでに長くは生きられないことを悟って甥のミカエルを養子として後継者と定め、1041年12月10日に修道院へ引退し、その日にそこで死去した。
  • Michaël IV de Paphlagoniër was van 1034 tot zijn dood keizer van het Byzantijnse Rijk. Hij was een minnaar van keizerin Zoë. Toen haar echtgenoot, keizer Romanos Argyros door vergiftiging, in bad overleed, trouwde zij Michaël IV. Hierdoor kwam hem de Byzantijnse troon toe. Na een hartsochtelijke aanvang verloor Michaël later alle belangstelling voor Zoë. Historici wijten dit aan zijn slepende ziekten, waaronder epilepsie. De Byzantijnse historicus Michaël Psellos meent echter dat Michaël samen met Zoë, keizer Romanos vermoordde om met elkaar te kunnen trouwen. Michaël, een zeer religieus man, zou hier later gewetenswroeging over krijgen en zich daarom afkeren van Zoë. Inderdaad werd Michaël luttele uren voor zijn dood plotseling tot monnik gewijd Michaël bleek een kundig heerser en een goed militair. Hij liet veel van het bestuurswerk over aan Johannes Orphanostrophos, een eunuch die een zeer kundig bestuurder was maar wel het opleggen van belastingen te ver dreef. Het gevolg was een opstand onder de Slaven van de Balkan, die echter onderdrukt werd. Een ander probleem was Zeta, het oude Dioclea, daar verklaarde Vojislav zich onafhankelijk en de poging dat te onderdrukken mislukte, zodat er nu voor het eerst sinds Basileios II weer een onafhankelijk Slavisch vorstendom was. Michaël werd ziek en overtuigde Zoe ervan zijn neefje Michaël te adopteren. Hij volgde hem op als Michaël V Kalaphates.
  • Michał IV Paflagończyk – cesarz bizantyjski od 11 kwietnia 1034, drugi mąż cesarzowej Zoe (współrządzili razem). Michał pochodził z paflagońskiej rodziny chłopskiej. Jego starszy brat - Jan Eunuch został jednak zarządcą kobiecej części pałacu cesarskiego i przedstawił swojego brata na dworze. Cesarzowa Zoe bardzo polubiła swojego nowego szambelana i obaje otruli podobno jej pierwszego męża - Romana III. Niedługo po tym jak Zoe została wdową, poślubiła Michała 11 kwietnia 1034, a ten współrządził z nią cesarstwem aż do swojej śmierci. Krótko przed swoją śmiercią, Michał IV nadał swojemu siostrzeńcowi przyszłemu Michałowi V tytuł cezara i adoptował go razem z Zoe. Po buncie Bułgarów i rozgromieniu ich przez Michała, wracał on do Konstantynopola, aby odbyć triumf, ale niespodziewnie zachorował i zmarł po drodze.
  • Miguel IV, o Paflagónio,, foi imperador de Bizâncio de 11 de Abril de 1034 a 10 de Dezembro de 1041. Deveu a sua subida ao trono à imperatriz Zoé, filha do imperador Constantino VIII e mulher de Romano III Argiro. Miguel provinha de uma família de camponeses paflagónios, um dos quais, o parakoimomenos João, o Eunuco veio a gerir os aposentos das mulheres no palácio imperial. João trouxe os seus irmãos mais novos para a corte e foi aí que a imperatriz Zoé se apaixonou por Miguel, que se tornou seu camareiro. Os dois envenenaram, provavelmente,m o imperador Romano III e Zoé casou-se imediatamente com Miguel a 11 de Abril de 1034. Miguel IV foi assim proclamado imperador e reinou conjuntamente com Zoé até à sua morte em 1041. Miguel IV era bem parecido, inteligente e generoso, mas não tinha instrução e sofria e de epilepsia. Deixou por isso as responsabilidades governativas ao seu irmão João, que já era um ministro influente desde os tempos de Constantino VIII e de Romano III. As reformas que João efectuou no exército e no sistema financeiro fortaleceram sensivelmente o império, que suportou bem os ataques dos seus inimigos estrangeiros. Mas os aumentos nos impostos causaram descontentamento quer entre os nobres quer entre o povo. O governo de João enfrentou diversas conspirações (em 1034, 1037, 1038 e 1040), uma das quais era liderada pela própria imperatriz Zoé. A última das conspirações envolveu o patrício Miguel Cerulário, que se tornou monge para salvar a vida e veio mais tarde a ser patriarca de Constantinopla. Na fronteira oriental a importante fortaleza de Edessa foi libertada de um cerco prolongado. No frente ocidental os Muçulmanos foram expulsos da Sicília por Jorge Maniaques (que conduziu campanhas na ilha entre 1037 e 1040); mas uma expedição contra os Normandos em Itália foi derrotada e depois do regresso a Constantinopla de Maniaques a maior parte das conquistas na Sicília foram perdidas. No norte os Sérvios revoltaram-se em 1040, assim como os Búlgaros na Bulgária Ocidental e na Macedónia nesse mesmo ano. Estas revoltas tiveram na sua origem a pesada tributação em moeda, mas também tinham como objectivo restaurar o Estado búlgaro sob o comando de Pedro Delian. Embora Miguel IV tivesse sido expulso da região de Tessalónica pelos rebeldes, regressou em 1041 ajudado por mercesários nórdicos, entre os quais o futuro rei Harald III da Noruega. Os sucessos militares dos bizantinos foram aumentados pela dissidência interna dos Búlgaros e os comandantes da revolta acabaram por ser capturados e executados. Miguel IV regressou triunfalmente a Constantinopla mas encontrava-se já muito doente e faleceu a 10 de Dezembro de 1041.
  • Михаил IV, Пафлагонский — византийский император. Михаил, как и его брат евнух Иоанн Орфанотроф, родился в Пафлагонии (откуда и прозвище). Был фаворитом императрицы Зои, дочери Константина VIII. Участвовал в заговоре против императора Романа III Аргира. В 1033 г. Роман Аргир заболел подозрительной болезнью, вызванной, вероятно, действием медленного яда. В 1034 г. сторонники Михаила задушили Романа Аргира в бане и утопили. Престарелая Зоя в тот же день отдала руку и венец своему фавориту.
  • Mikael IV Paflagoniern (Μιχαήλ Παφλαγών), född 1010, död 1041, var bysantinsk kejsare 1034-1041. Han kallades under Romanos III till Konstantinopel av sin bror hovchefen, eunucken Johannes och lyckades vinna den beryktade kejsarinnan Zoës gunst; hon lät förgifta sin man Romanos III, gifte sig med sin unge kammarherre och upphöjde honom på tronen. Mikael, som var sjuklig och led av epilepsi, lät sin bror Johannes styra, vilket han gjorde med framgång. Krigsväsendet och finanserna reformerades. Edessa, den fasta gränsfästningen i Syrien, undsattes. Mikaels fältherre Georgios Maniakes lyckades nästan helt och hållet befria Sicilien från saracenerna, men besegrades av normanderna i södra Italien (1041). Serberna försökte fåfängt göra uppror; bulgarer och slaver slogs tillbaka genom ett lysande fälttåg, som den svage kejsaren själv kort före sin död ledde.
dbpprop:after
dbpprop:before
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:sHouProperty
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:years
  • 1034–1041
rdf:type
rdfs:comment
  • Michael IV the Paphlagonian,, was Byzantine emperor from April 11, 1034 to December 10, 1041. He owed his elevation to Empress Zoe, daughter of Emperor Constantine VIII and wife of Romanos III Argyros. Michael came from a family of Paphlagonian peasants, one of whom, the parakoimomenos John the Eunuch had come to preside over the woman's quarters at the imperial palace.
  • Michael IV. der Paphlagonier war byzantinischer Kaiser ab dem 11. April 1034. Er verdankt seine Erhebung der Kaiserin Zoe, einer Tochter des Kaisers Konstantin VIII. und Ehefrau des Kaisers Romanos III. , die sich 1034 in ihren Kammerherrn Michael verliebte, ihren Ehemann ermordete und Michael unmittelbar darauf heiratete. Michael war von schwachem Charakter und litt an Epilepsie.
  • Miquel IV Paflagó (Μιχαὴλ ο Παφλαγῶν) fou emperador bizantí del 1034 al 1041. Fou un dels germans de Joan l'Eunuc, primer ministre sota Constantí VIII i Romà III. Dels quatre germans de Joan, el mateix Miquel i Nicetes foren originalment canviadors de monedes, mentre que Constantí i Jordi, eunucs, eren banquers.
  • Michael IV. Paflagoňan byl byzantským císařem v letech 1034 až 1041. Po smrti Romana III. se oženil s císařovnou Zoe a nastoupil na trůn. Michael se seznámil se Zoe prostřednictvím svého bratra, eunucha a vysokého státního úředníka Ioanna Orfanotrofa. Přestože byl císařovým komorníkem a pravidelně mu masíroval nohy, stal se milencem jeho ženy, císařovny Zoe. Císař sám ho nijak nepodezříval. Avšak 11. dubna 1034 za záhadných okolností zemřel.
  • Miguel IV, "el Paflagonio", (en griego Μιχαήλ Παφλαγών, que significa "de la provincia de Paflagonia"), emperador bizantino. Debió su elevación a la emperatriz Zoë, hija de Constantino VIII y mujer de Romano III, que enamorada de Miguel, que era su chambelán, envenenó a su marido para casarse poco después con él, ambos hechos ocurrieron en 1034.
  • Mikael IV Paflagonialainen oli Bysantin valtakunnan keisari vuosina 1034 - 1041. Hän oli keisari Romanos III:n taloudenhoitaja ja keisarinna Zoen rakastaja. Zoen myrkytettyä miehensä Mikael nousi valtaistuimelle. Mikael IV oli sairaalloinen mies, joka epilepsian vaivaamana antoi veljensä Johannes Eunukin hoitaa hallinnon juoksevia asioita. Johannes oli aiemmin toiminut Romanos III:n ja Konstantinos VIII:n pääministerinä ja onnistuikin tehtävissään yli odotusten.
  • Michel IV le Paphlagonien, né en 1010 et mort le 10 décembre 1041, empereur byzantin du 12 avril 1034 au 10 décembre 1041 Valet de l'empereur Romain III, il devint l'amant de l'impératrice Zoé. Après la mort de Romain par un possible empoisonnement, elle l'épousa et le plaça sur le trône.
  • IV. (Paphlagoniai) Mihály, eredetileg Mikhaél Orphanothroposz a Bizánci Birodalom császára, Zóé császárnő második férje volt. Uralkodása alatt teljhatalmú minisztere, Jóannész Orphanothroposz megerősítette a bizánci államot, ő maga pedig sikeres hadvezérnek bizonyult.
  • Detto il Paflagonio, fu basileus dei romei dal 11 aprile 1034 fino alla sua morte.
  • Michaël IV de Paphlagoniër was van 1034 tot zijn dood keizer van het Byzantijnse Rijk. Hij was een minnaar van keizerin Zoë. Toen haar echtgenoot, keizer Romanos Argyros door vergiftiging, in bad overleed, trouwde zij Michaël IV. Hierdoor kwam hem de Byzantijnse troon toe. Na een hartsochtelijke aanvang verloor Michaël later alle belangstelling voor Zoë. Historici wijten dit aan zijn slepende ziekten, waaronder epilepsie.
  • Michał IV Paflagończyk – cesarz bizantyjski od 11 kwietnia 1034, drugi mąż cesarzowej Zoe (współrządzili razem). Michał pochodził z paflagońskiej rodziny chłopskiej. Jego starszy brat - Jan Eunuch został jednak zarządcą kobiecej części pałacu cesarskiego i przedstawił swojego brata na dworze. Cesarzowa Zoe bardzo polubiła swojego nowego szambelana i obaje otruli podobno jej pierwszego męża - Romana III.
  • Miguel IV, o Paflagónio,, foi imperador de Bizâncio de 11 de Abril de 1034 a 10 de Dezembro de 1041. Deveu a sua subida ao trono à imperatriz Zoé, filha do imperador Constantino VIII e mulher de Romano III Argiro. Miguel provinha de uma família de camponeses paflagónios, um dos quais, o parakoimomenos João, o Eunuco veio a gerir os aposentos das mulheres no palácio imperial.
  • Михаил IV, Пафлагонский — византийский император. Михаил, как и его брат евнух Иоанн Орфанотроф, родился в Пафлагонии (откуда и прозвище). Был фаворитом императрицы Зои, дочери Константина VIII. Участвовал в заговоре против императора Романа III Аргира. В 1033 г.
  • Mikael IV Paflagoniern (Μιχαήλ Παφλαγών), född 1010, död 1041, var bysantinsk kejsare 1034-1041. Han kallades under Romanos III till Konstantinopel av sin bror hovchefen, eunucken Johannes och lyckades vinna den beryktade kejsarinnan Zoës gunst; hon lät förgifta sin man Romanos III, gifte sig med sin unge kammarherre och upphöjde honom på tronen. Mikael, som var sjuklig och led av epilepsi, lät sin bror Johannes styra, vilket han gjorde med framgång.
rdfs:label
  • Michael IV the Paphlagonian
  • Michael IV. (Byzanz)
  • Miquel IV
  • Michael IV. Paflagoňan
  • Miguel IV
  • Mikael IV
  • Michel IV
  • IV. Mihály bizánci császár
  • Michele IV di Bisanzio
  • ミカエル4世
  • Michaël IV Paphlagon
  • Michał IV Paflagończyk
  • Miguel IV
  • Михаил IV Пафлагонский
  • Mikael IV
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander of
is dbpedia-owl:commander of
is dbpprop:after of
is dbpprop:before of
is dbpprop:commander of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of