| dbpprop:abstract
|
- A mezzo-soprano (in Italian) (meaning "medium" or "middle" "soprano" in Italian) is a type of classical female singing voice whose range lies between the soprano and the contralto singing voices, usually extending from the A below middle C to the A two octaves above (i.e. A3-A5 in scientific pitch notation, where middle C = C4). In the lower and upper extremes, some mezzo-sopranos may extend down to the G below middle C (G3) and as high as "high C" (C6). While mezzo-sopranos generally have a heavier, darker tone than sopranos, the mezzo-soprano voice resonates in a higher range than that of a contralto. The terms Dugazon and Galli-Marié are sometimes used to refer to light mezzo-sopranos, after the names of famous singers. A castrato with a vocal range equivalent to a mezzo-soprano's range is referred to as a mezzo-soprano castrato or mezzista. Today, however, only women should be referred to as mezzo-sopranos, and men singing within the female range should be called countertenors. In current operatic practice, female singers with very low tessituras are often included among mezzo-sopranos, because singers in both ranges are able to cover the other, and true operatic contraltos are very rare. For information regarding non-classical mezzo-sopranos see Voice classification in non-classical music. Mezzo-sopranos typically sing secondary roles in operas, with the protagonist in Bizet's Carmen and Rosina in Rossini's Barber of Seville as the most notable exceptions. Typical roles for mezzo-sopranos include the stereotypical triad of "witches, bitches, and britches": witches, nurses, and wise women such as Azucena in Verdi's Il trovatore; villains and seductresses such as Amneris in Verdi's Aida; and "trouser" characters (male characters played by female singers) such as Cherubino in Mozart's Le nozze di Figaro. Mezzo-sopranos are also well represented in baroque music, early music and baroque opera. Some roles designated for lighter soubrette sopranos are sung by mezzo sopranos, who often provide a fuller, more dramatic quality. Such roles include Despina in Mozart's Così fan tutte and Zerlina in Mozart's Don Giovanni. Mezzos also sometimes play dramatic soprano roles such as Santuzza in Mascagni's Cavalleria rusticana, Lady Macbeth in Verdi's Macbeth, and Kundry in Wagner's Parsifal. In general mezzos are broken down into three categories: Coloratura mezzo-sopranos, Lyric mezzo-soprano, and Dramatic mezzo-sopranos.
- Als Mezzosopran wird eine Stimmlage von Frauen oder Knaben bezeichnet, die zwischen Alt und Sopran liegt und sich gegenüber dem Sopran durch ein dunkleres Timbre sowie einen etwas tiefer liegenden Stimmumfang (etwa g bis f’’) unterscheidet. Besonders kennzeichnend für den Mezzosopran ist die Fülle der Töne in der Mittellage. Der Mezzosopran wird auch Sopran II genannt. So, wie der Bariton in zweierlei sehr verschiedenen Timbres auftritt, je nachdem, ob er der einen oder der anderen Stimmgattung näher steht, hat auch der Mezzosopran entweder Sopran- oder Alt-Timbre, und sein Umfang dehnt sich entweder mehr nach der Höhe oder mehr nach der Tiefe hin aus. Ein Sänger oder eine Sängerin dieser Stimmlage wird „Mezzosopranist“ bzw. „Mezzosopranistin“ oder einfach „Mezzosopran“ genannt. Eine häufige Aufgabe für Mezzosopranistinnen sind so genannte Hosenrollen, also die Darstellung eines (meist jungen) Mannes (siehe nachfolgende Beispiele). Typische Mezzosopran-Partien sind: Georges Bizet, „Carmen“ – Titelrolle W. A. Mozart, „Le nozze di Figaro“ – Cherubino Giuseppe Verdi, „Il Trovatore“ – Azucena Richard Strauss, „Der Rosenkavalier“ – Octavian Richard Strauss, „Ariadne auf Naxos“ — Komponist Engelbert Humperdinck, „Hänsel und Gretel“ – Hänsel Giuseppe Verdi, „Aida“ — Amneris Eine Anzahl bedeutender Mezzosopranistinnen ist auf der Liste berühmter Sängerinnen und Sänger klassischer Musik aufgeführt.
- Registres vocals Veus femenines Soprano Mezzosoprano Contralt Veus masculines Sopranista Contratenor Tenor Baríton Baix-baríton Baix La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt. En lloc de ser un inconvenient, aquesta situació intermèdia li permet escometre ornaments vocals molt complicats. Són veus de timbre rotund i bastant més greu que el de la soprano. El seu registre vocal va des del la2 fins al la4. En l'època barroca i el classicisme la soprano i la mezzosoprano no sempre estaven ben delimitades i a vegades es parlava de «segona soprano». A l'actualitat si hi ha dos papers, un com a soprano primera i l'altre com a segona a una mateixa obra, se solen separar com a soprano i mezzosoprano (per exemple a Così fan Tutte els papers de Fiordiligi i Dorabella). Dintre de la veu de mezzosoprano trobem distints matisos: Mezzosoprano lleugera. Gairebé equivalent a la soprano dramàtica, però amb més agilitat (ha d'estar capacitada per a resoldre ornaments autènticament virtuosistes). Un exemple de mezzosoprano lleugera és Kiri Te Kanawa, com Desdèmona a l'Otello de Giuseppe Verdi. Mezzosoprano lírica. Veu amb els greus reforçats, ha de tenir una bona coloratura i capacitat per a un vibrato ràpid i perfectament controlat i una gran agilitat en les escales i arpegis. A les mezzosopranos líriques que estan especialitzades en les òperes de Rossini, també se les anomena mezzosopranos rossinianes, encara que interpretin papers d'altres compositors. Alguns exemples de mezzosoprano lírica són Conxita Supervia (com Rosina a Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini), Teresa Berganza (com Sesto a La clemenza di Tito de Wolfgang Amadeus Mozart), Cecilia Bartoli (com la ventafocs a La Cenerentola de Rossini) i Vivica Genaux (també com Rosina a Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini). Mezzosoprano dramàtica: Equiparable a la soprano dramàtica, encara que els seus greus són molt més rics i potents. Un exemple de mezzosoprano dramàtica és Grace Bumbry com Princesa Eboli al Don Carlo de Giuseppe Verdi.
- Mezzosoprán (z ital. mezzosoprano; mezzo – půl, sopra – nahoře) je hlasový obor ležící mezi sopránem a altem. Nejčastěji je zpíván ženami a dětmi, v dřívějších dobách i kastráty. Oproti sopránu má temnější barvu tónu a níže položený tónový rozsah. Především v barokních operách jsou rozšířené tzv. kalhotové role, ve kterých mezzosopranistky zpívají role mladých mužů. Snad nejznámější mezzosopránovou rolí je Carmen ve stejnojmenné Bizetově opeře.
- Mezzosoprano es la voz femenina media (que se encuentra entre la soprano y la contralto), y también la persona que canta con esta voz. Se trata de un término tomado del italiano, que significa ‘soprano media’. Se considera que la voz de soprano se encuentra englobada dentro de la voz de mezzosoprano. Esta situación intermedia, en lugar de ser un inconveniente, le permite acometer ornamentos vocales muy complicados. Es una voz de timbre rotundo y bastante más grave (y más rico) que la de la soprano. Su registro se extiende desde un la3 a un la5. Sin embargo, la tesitura varía mucho, según la matiz individual de cada papel. Dentro de la voz de mezzosoprano encontramos distintos matices: Mezzosoprano ligera: casi equivalente a la soprano dramática, pero con más agilidad (debe estar capacitada para resolver ornamentos auténticamente virtuosistas). La mezzosoprano ligera equivale a la soprano o mezzosoprano Falcon del repertorio francés. Mezzosoprano lírica: voz con los graves reforzados, con capacidad para vibrato rápido y perfectamente controlado y la agilidad en las escalas y arpegios. A las mezzosopranos líricas con un repertorio especializado en las óperas de Rossini, también se las denomina como mezzosopranos rossinianas, aunque interpreten papeles de otros compositores. Ejemplos de mezzosopranos líricas son: la letona Elīna Garanča, la española Conchita Supervía, la también española Teresa Berganza, la italiana Cecilia Bartoli (como la Cenicienta en La Cenerentola) de Rossini), la americana Frederica von Stade y en especial Marilyn Horne que revivió las óperas de Rossini tal como se habían compuesto para los personajes de mezzosoprano. Mezzosoprano dramática: equiparable a la soprano dramática, aunque sus graves son mucho más ricos y potentes (está muy cercana a la soprano Falcon francesa). Ejemplos de mezzosoprano dramática son Grace Bumbry como la princesa Eboli en Don Carlos de Verdi, Fiorenza Cossotto, Shirley Verrett, Rita Gorr, Giulietta Simionato, Dolora Zajick, Olga Borodina, Waltraud Meier, Christa Ludwig y Stephanie Blythe.
- Mezzosopraano on ääniala alton ja sopraanon välissä. Mezzosopraanon sävelalue on suunnilleen sama kuin sopraanon ulottuen pienestä a:sta kaksiviivaiseen a:han tai b:hen, mutta äänenväri on yleensä tummempi, alttomaisempi. Kuoroissa mezzosopraanot laulavatkin usein ylempää alttostemmaa.
- Dans la musique occidentale, et plus précisément, la musique classique, le mot mezzo-soprano peut désigner, soit un emploi dans un chœur, soit une catégorie vocale. D'origine italienne, le mot signifie « à moitié soprano »; il est normalement du genre masculin .
- Hangszínek Női hangok Szoprán Mezzoszoprán Alt Férfi hangok Kontratenor Tenor Bariton Basszus A mezzoszoprán, női középhangfaj, melynek terjedelme a szoprán és az alt közé esik.
- In musica, il termine mezzosoprano designa sia la voce femminile intermedia tra quelle di contralto e soprano, sia la cantante che la possiede, sia il suo registro peculiare. L'estensione tipica della voce di mezzosoprano è di oltre due ottave, dal la grave al si bemolle acuto (la – si♭), tuttavia in casi eccezionali può giungere al do sovracuto (do).
- メゾソプラノ（伊 mezzosoprano）は、女声歌手で、概ね合唱ではA3～F5、ソロや他パートとのユニゾンではF3～A5くらいの声域をもつ。略してメゾとも言う。
- Een mezzosopraan is in de muziek een middelhoge vrouwelijke zangstem, met een bereik van ongeveer een a klein tot a", in omvang liggend tussen de alt en sopraan. Vaak is het zo dat mezzosopranen een donkerdere (of rijkere) stem hebben dan sopranen. Soms hebben ze echter precies hetzelfde bereik. De lichtste mezzosopraanstemmen zijn vernoemd naar beroemde zangeressen Dugazon en Galli-Marié. Mezzosopranen spelen vaak bijrollen in opera's, met als grootste uitzondering Georges Bizets Carmen en Gioacchino Rossini's Il barbiere di Siviglia. Vaak spelen ze oudere vrouwen, zoals Azucena en Ulrica, en jongens en verleiders. Ook worden soubretterollen vaak gespeeld door mezzosopranen, waardoor aan de rol een donkerder en dramatischer kwaliteit wordt verleend. Heel soms, als een mezzosopraan het vocale bereik heeft, zingt zij wel eens rollen die geschreven zijn voor dramatische sopranen, zoals Lady Macbeth in Giuseppe Verdi's Macbeth of zelfs Isolde in Richard Wagner's Tristan en Isolde. In de soulmuziek wordt iemand ook wel een mezzosopraan genoemd als zij een D of zelfs E boven de Hoge C kan zingen (C3) en dezelfde noot onder centraal C. Hiermee bewijst de zangeres dat ze een bereik heeft van minimaal 3 octaven. In de muzieknotatie maakt men gebruik van zogenaamde muzieksleutels die de (absolute) toonhoogte met een bepaalde lijn op de notenbalk identificeren. Zo kent men de altsleutel, de baritonsleutel, de sopraansleutel en ook de mezzosopraansleutel.
- Mezzosopran eller mezzosopransanger er en mellomting av alt og sopran, en stemme som til en viss grad kan bevege seg i begge stemmeleiene. Mezzo betyr «halv». Dette er den normale kvinnestemmen. Innenfor sangkunsten deles mezzosopraner i to grupper: Lyrisk mezzosopran stemmeomfang fra a-g Stemmen har stort omfang, god høyde og fleksibel koloratur. Den har også stor smidighet og velutviklet mellomleie. Denne finner vi oftest hos unge jenter eller gutter. Innenfor operalitteraturen passer blant andre disse rollene til en lyrisk mezzosopran: Mozart: Figaros bryllup - Cherubin Mozart: La clemenza di Tito - Sextus Rossini: Barberen i Sevilla - Rosina Gounod: Faust – Siebel Dramatisk mezzosopran stemmeomfang fra a-b Stemmen har større volum og fokus enn lyrisk mezzosopran. Ettersom den skal gå over et stort orkester, må den ha stor kraft, særlig i høye toner. På scenen har sangeren stor autoritet. Innenfor operalitteraturen passer blant andre disse rollene til dramatisk mezzosopran: Bizet: Carmen - Carmen Saint-Saëns: Samson et Dalila - Dalila Verdi: Don Carlos - Eboli
- Mezzosopran – głos żeński pomiędzy sopranem i altem, częściowo obejmujący skalę obu poprzednich, lecz o odmiennej od nich barwie. Wyróżnia się: mezzosopran koloraturowy, mezzosopran liryczny (o skali od a do g) oraz mezzosopran dramatyczny (o skali od g do b). Mezzosopranami są m. in. śpiewaczki operowe: Regina Resnik Fedora Barbieri Teresa Berganza Cecilia Bartoli Stefania Toczyska Waltraud Meier Weselina Kacarowa Anna Malewicz-Madey Małgorzata Walewska czeska gwiazda muzyki pop Helena Vondráčková oraz gwiazda sceny metalowej Simone Simons.
- Mezzosoprano, do Italiano (em Português, meio soprano), é voz feminina intermédia entre o soprano e o contralto. O mezzo geralmente apresenta um timbre mais encorpado que o soprano e tem uma extensão maior na região central-grave.
- Меццо-сопрано (итал. mezzo-soprano от mezzo — половина, середина и soprano — верхний) — женский оперный певческий голос с рабочим диапазоном от ля малой октавы и ля второй октавы, то есть на терцию ниже, чем у сопрано, и выше, чем у контральто. Некоторые роли, предназначенные для сопрано, часто исполняют меццо-сопрано. Это придает ролям полноту и драматическую глубину, что часто им подходит. К таким ролям относятся Деспина в опере «Так поступают все женщины» и Церлина в «Дон Жуане» Моцарта. Другие роли, предназначенные для драматических сопрано, находятся между сопрано и меццо. Меццо часто играют Сантуццу в «Сельской чести» Петро Масканьи, леди Макбет в «Макбете» Верди, и даже Изольду в «Тристане и Изольде» Рихарда Вагнера. Эти примеры показывают, что граница между сопрано и меццо-сопрано чётко не определена.
- Mezzosopran är en stämma inom solosång, som ligger mellan sopran och alt, medelhög kvinno- eller gossröst. Vid solosång finns två typer av mezzosopraner: lyrisk mezzosopran, med röstomfånget a-g dramatisk mezzosopran, med röstomfånget a-b Många professionella mezzosopraner kan nå högre toner högre med klangfull röst. Inom klassisk musik används ofta mezzosopraner idag även i altstämmor, då naturliga altar är väldigt sällsynta. Mezzosopraner kan vara mer eller mindre lika sopraner eller altar, och ligger inom den klassiska terminologin antingen nära den dramatiska alten eller högdramatiska sopranen. Flera sopraner och altar har utvecklats till mezzosopraner och vice versa. Klangen är med denna terminologi något dovare än en typisk lyrisk sopran. Röstlägen för kvinnor är dock överhuvudtaget något obestämd. Till de mest kända klassiska partierna för mezzosopran, hör titelrollen i Bizets Carmen, Delia i Simson och Delia, Waltrude i Nibelungens ring. Under senare tid har mezzosopraner kommit att beteckna icke-dramatiska röster i mellanläge, alltså lyriska röster med mindre omfång än en sopran. En sådan mezzosopran är Octavian i Rosenkavaljeren och Cherubin i Figaros bröllop.
- 在音樂，次女高音 （Mezzo-soprano，或稱為女中音）是音域佔A3—A5的女歌唱家。次女高音的音色界乎女高音及女低音之間，聲帶通常比女高音略長和寬，高音厚實、有力，中聲區聲音特別豐滿圓潤。
|
| rdfs:comment
|
- A mezzo-soprano (in Italian) (meaning "medium" or "middle" "soprano" in Italian) is a type of classical female singing voice whose range lies between the soprano and the contralto singing voices, usually extending from the A below middle C to the A two octaves above (i.e. A3-A5 in scientific pitch notation, where middle C = C4). In the lower and upper extremes, some mezzo-sopranos may extend down to the G below middle C (G3) and as high as "high C" (C6).
- Als Mezzosopran wird eine Stimmlage von Frauen oder Knaben bezeichnet, die zwischen Alt und Sopran liegt und sich gegenüber dem Sopran durch ein dunkleres Timbre sowie einen etwas tiefer liegenden Stimmumfang (etwa g bis f’’) unterscheidet. Besonders kennzeichnend für den Mezzosopran ist die Fülle der Töne in der Mittellage. Der Mezzosopran wird auch Sopran II genannt.
- Registres vocals Veus femenines Soprano Mezzosoprano Contralt Veus masculines Sopranista Contratenor Tenor Baríton Baix-baríton Baix La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt. En lloc de ser un inconvenient, aquesta situació intermèdia li permet escometre ornaments vocals molt complicats. Són veus de timbre rotund i bastant més greu que el de la soprano.
- Mezzosoprán (z ital. mezzosoprano; mezzo – půl, sopra – nahoře) je hlasový obor ležící mezi sopránem a altem. Nejčastěji je zpíván ženami a dětmi, v dřívějších dobách i kastráty. Oproti sopránu má temnější barvu tónu a níže položený tónový rozsah. Především v barokních operách jsou rozšířené tzv. kalhotové role, ve kterých mezzosopranistky zpívají role mladých mužů.
- Mezzosoprano es la voz femenina media (que se encuentra entre la soprano y la contralto), y también la persona que canta con esta voz. Se trata de un término tomado del italiano, que significa ‘soprano media’. Se considera que la voz de soprano se encuentra englobada dentro de la voz de mezzosoprano. Esta situación intermedia, en lugar de ser un inconveniente, le permite acometer ornamentos vocales muy complicados.
- Mezzosopraano on ääniala alton ja sopraanon välissä. Mezzosopraanon sävelalue on suunnilleen sama kuin sopraanon ulottuen pienestä a:sta kaksiviivaiseen a:han tai b:hen, mutta äänenväri on yleensä tummempi, alttomaisempi. Kuoroissa mezzosopraanot laulavatkin usein ylempää alttostemmaa.
- Dans la musique occidentale, et plus précisément, la musique classique, le mot mezzo-soprano peut désigner, soit un emploi dans un chœur, soit une catégorie vocale. D'origine italienne, le mot signifie « à moitié soprano »; il est normalement du genre masculin .
- Hangszínek Női hangok Szoprán Mezzoszoprán Alt Férfi hangok Kontratenor Tenor Bariton Basszus A mezzoszoprán, női középhangfaj, melynek terjedelme a szoprán és az alt közé esik.
- In musica, il termine mezzosoprano designa sia la voce femminile intermedia tra quelle di contralto e soprano, sia la cantante che la possiede, sia il suo registro peculiare. L'estensione tipica della voce di mezzosoprano è di oltre due ottave, dal la grave al si bemolle acuto (la – si♭), tuttavia in casi eccezionali può giungere al do sovracuto (do).
- メゾソプラノ（伊 mezzosoprano）は、女声歌手で、概ね合唱ではA3～F5、ソロや他パートとのユニゾンではF3～A5くらいの声域をもつ。略してメゾとも言う。
- Een mezzosopraan is in de muziek een middelhoge vrouwelijke zangstem, met een bereik van ongeveer een a klein tot a", in omvang liggend tussen de alt en sopraan. Vaak is het zo dat mezzosopranen een donkerdere (of rijkere) stem hebben dan sopranen. Soms hebben ze echter precies hetzelfde bereik. De lichtste mezzosopraanstemmen zijn vernoemd naar beroemde zangeressen Dugazon en Galli-Marié.
- Mezzosopran eller mezzosopransanger er en mellomting av alt og sopran, en stemme som til en viss grad kan bevege seg i begge stemmeleiene. Mezzo betyr «halv». Dette er den normale kvinnestemmen. Innenfor sangkunsten deles mezzosopraner i to grupper: Lyrisk mezzosopran stemmeomfang fra a-g Stemmen har stort omfang, god høyde og fleksibel koloratur. Den har også stor smidighet og velutviklet mellomleie. Denne finner vi oftest hos unge jenter eller gutter.
- Mezzosopran – głos żeński pomiędzy sopranem i altem, częściowo obejmujący skalę obu poprzednich, lecz o odmiennej od nich barwie. Wyróżnia się: mezzosopran koloraturowy, mezzosopran liryczny (o skali od a do g) oraz mezzosopran dramatyczny (o skali od g do b). Mezzosopranami są m. in.
- Mezzosoprano, do Italiano (em Português, meio soprano), é voz feminina intermédia entre o soprano e o contralto. O mezzo geralmente apresenta um timbre mais encorpado que o soprano e tem uma extensão maior na região central-grave.
- Меццо-сопрано (итал. mezzo-soprano от mezzo — половина, середина и soprano — верхний) — женский оперный певческий голос с рабочим диапазоном от ля малой октавы и ля второй октавы, то есть на терцию ниже, чем у сопрано, и выше, чем у контральто.
- Mezzosopran är en stämma inom solosång, som ligger mellan sopran och alt, medelhög kvinno- eller gossröst. Vid solosång finns två typer av mezzosopraner: lyrisk mezzosopran, med röstomfånget a-g dramatisk mezzosopran, med röstomfånget a-b Många professionella mezzosopraner kan nå högre toner högre med klangfull röst. Inom klassisk musik används ofta mezzosopraner idag även i altstämmor, då naturliga altar är väldigt sällsynta.
- 在音樂，次女高音 （Mezzo-soprano，或稱為女中音）是音域佔A3—A5的女歌唱家。次女高音的音色界乎女高音及女低音之間，聲帶通常比女高音略長和寬，高音厚實、有力，中聲區聲音特別豐滿圓潤。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
