The Mercenary War — also called the Libyan War and the Truceless War by Polybius — was an uprising of mercenary armies formerly employed by Carthage, backed by Libyan settlements revolting against Carthaginian control.

PropertyValue
dbpedia-owl:Event/date
  • -0240
dbpedia-owl:MilitaryConflict/causalties
  • Unknown
dbpedia-owl:MilitaryConflict/combatant
  • Carthage
  • Carthage's mercenary army of the First Punic War.
dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander
dbpedia-owl:MilitaryConflict/notes
  • * Not Hannibal Barca, but an unrelated general of the same name.
  • **Presumed executed. His death is not explicitly mentioned in the sources, but his capture and torture are.
dbpedia-owl:MilitaryConflict/partOf
dbpedia-owl:MilitaryConflict/place
dbpedia-owl:MilitaryConflict/result
  • Decisive Carthaginian victory
dbpedia-owl:MilitaryConflict/strength
  • 90,000-100,000. 20,000 mercenaries transported from Sicily and assaulted Tunis. A further mention of "about 70,000 Libyans" later in the war. Naravas' Numidians stated at "about 2,000".
  • Unknown.
dbpedia-owl:causalties
  • Unknown
dbpedia-owl:combatant
  • Carthage
  • Carthage's mercenary army of the First Punic War.
dbpedia-owl:commander
dbpedia-owl:date
  • -0240
dbpedia-owl:notes
  • * Not Hannibal Barca, but an unrelated general of the same name.
  • **Presumed executed. His death is not explicitly mentioned in the sources, but his capture and torture are.
dbpedia-owl:partOf
dbpedia-owl:place
dbpedia-owl:result
  • Decisive Carthaginian victory
dbpedia-owl:strength
  • 90,000-100,000. 20,000 mercenaries transported from Sicily and assaulted Tunis. A further mention of "about 70,000 Libyans" later in the war. Naravas' Numidians stated at "about 2,000".
  • Unknown.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • The Mercenary War — also called the Libyan War and the Truceless War by Polybius — was an uprising of mercenary armies formerly employed by Carthage, backed by Libyan settlements revolting against Carthaginian control. The war began as a dispute over the payment of money owed the mercenaries between the mercenary armies who fought the First Punic War on Carthage's behalf, and a destitute Carthage, which had lost most of its wealth due to the indemnities imposed by Rome as part of the peace treaty. The dispute grew until the mercenaries seized Tunis by force of arms, and directly threatened Carthage, which then capitulated to the mercenaries demands. The conflict would have ended there, had not two of the mercenary commanders, Spendius and Mathos, persuaded the Libyan conscripts in the army to accept their leadership, and then convinced them that Carthage would exact vengeance for their part in the revolt once the foreign mercenaries were paid and sent home. They also persuaded the combined mercenary armies to revolt against Carthage, and various Libyan towns and cities to back the revolt. What had been a hotly contested "labour dispute" exploded into a full-scale revolt. Heavily outmatched in terms of troops and supplies, an unprepared Carthage fared poorly in the initial engagements of the war, especially under the generalship of Hanno the Great. Hamilcar Barca, general from the campaigns in Sicily, was given supreme command, and eventually defeated the rebels in 237 BC.
  • Als Söldnerkrieg bezeichnet man eine militärische Auseinandersetzung innerhalb des Karthagischen Machtbereichs. Er fand nach der Beendigung des Ersten Punischen Krieges statt. Mit dem Lutatius-Vertrag verpflichtete sich Karthago, die sizilischen Stellungen zu räumen. Die Truppen, welche im Wesentlichen aus Söldnern bestanden, wurden nach Nordafrika übergesetzt. Dort sollten sie demobilisiert und ausgezahlt werden. Es kam jedoch zu einem Streit über die Höhe des geschuldeten Soldes, der schnell in einen Krieg gipfelte. Diesen nutzte die von Karthago abhängige Bevölkerung Nordafrikas, um ebenfalls zu revoltieren und sich auf die Seite der Söldner zu stellen. Obwohl nun der größte Teil des Heeres und die Ressourcen des Hinterlandes Karthago nicht mehr zur Verfügung standen, gelang es unter Anspannung aller Kräfte, das Reich wieder zu stabilisieren. Einen besonderen Beitrag leistete dazu Hamilkar Barkas. Problematisch wurde jedoch der Umstand, dass auch die sardinischen Söldnerverbände sich der karthagischen Kommandeure entledigten und dem Beispiel der nordafrikanischen Truppen folgten. Kritisch war dies insbesondere dadurch, dass Sardinien als Kornkammer Karthagos fungierte. Zwar weigerte sich die sardische Bevölkerung die neuen Herren anzuerkennen, andererseits wurde nun auch das Römische Reich erneut auf den Plan gerufen. Bei den Römern erwachte das Interesse an der Insel und einer weiteren Schwächung des einst großen Gegners. Da Karthago jedoch auf das Besitzrecht über Sardinien pochte und nun das sardische Problem lösen wollte, wurde dies wiederum als Feindseligkeit gegenüber Rom gewertet: mit der Konsequenz einer erneuten Kriegserklärung von Rom an Karthago. Zugleich wurde ein Friedensangebot übermittelt, welches die offizielle Abtretung Sardiniens und eine Zahlung weiterer 1200 Talente beinhaltete. Die von den bisherigen Auseinandersetzungen erschöpften Karthager konnten sich einen weiteren Konflikt mit Rom in diesem Moment nicht leisten. Es blieb ihnen nichts anderes übrig, als diese neue Situation anzuerkennen. Die Bestimmung über Sardinien und die 1200 Talente wurden als Zusatz an den Lutatius-Vertrag angefügt. Verließen die Karthager ursprünglich noch relativ freiwillig die sizilischen Besitztümer, so schafften die nachträglichen Forderungen bezüglich Sardinien und den insgesamt 2200 Talenten eine erhebliche zusätzliche Spannung. Bei einer Genesung Karthagos, wie sie durch die neuen iberischen Besitztümer dann auch tatsächlich eintrat, war ein weiterer Konflikt seitens der Karthager absehbar. Aber auch die Römer waren sich der besonderen Auslegung der Verträge durchaus bewusst. In der Angst, eines Tages selbst dafür zur Rechenschaft gezogen zu werden, war ein weiterer Konflikt seitens der Römer folglich ebenfalls vorhersehbar.
  • La Guerra dels mercenaris (240 aC, també anomenada "Guerra líbia") va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de Cartago durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès. Quan Amílcar Barca va tornar a l'Àfrica després de la Primera Guerra Púnica, les seves tropes, que s'havien mantingut fidels només pel seu carisma i per la promesa d'una bona paga, es van revoltar quan les recompenses per la campanya van ser retingudes pels opositors polítics d'Amílcar dins l'aristocràcia. Aquesta guerra va representar un gran perill per a Cartago, ja que va ser una campanya molt violenta i destructiva. Aquest perill ja l'havia advertit Amílcar als generals de l'aristocràcia. El comandament contra els rebel es va donar al general (i cap aristocràtic) Hannó, que no va aconseguir res. Al cap d'un temps Amílcar Barca fou cridat i va haver d'agafar el comandament de les forces lleials. Els mercenaris sollevats estaven dirigits per Espendi i Mató, i se'ls havien units els númides. Els rebels dominaven tot l'interior del país i assetjaven Útica i Hippo les dos úniques ciutat lleials a Cartago. Amílcar només disposava de 10.000 homes i 70 elefants però en una batalla va forçar el pas del riu Bagrades, va derrotar als mercenaris en una batalla amb gran mortaldat i va recuperar les comunicacions amb l'interior del país, sometent moltes ciutats; en un moment d'especial perill el cap númida Naraves es va posar al seu costat en el moment oportú, i amb el seu ajut va poder derrotar a Espendi i un altre cap rebel de nom Autaritus i va fer gran nombre de presoners; Amílcar es va comportar suaument i va deixar que els que estaven penedits tornessin al seu exercit, i deixant que els demés tornessin a les seves llars amb la condició de no tornar a agafar les armes contra Cartago. Davant aquestes mesures Espendi i Mató per consolidar el seu poder van matar als hostatges com al general Giscó i altres presoners; després d'això Amílcar va matar a tots els presoners que queien a les seves mans. Les victòries d'Amílcar van quedar compensades per la pèrdua d'Útica i Hippo. Llavors el general Hannó fou designat associat a Amílcar en el comandament i les dissensions entre els dos generals van fer que no es podes obtenir cap bon resultat a la guerra; finalment el govern cartaginès va deixar que l'exèrcit triés el seu cap entre els dos generals, i els soldats van escollir a Amílcar que va romandre com a comandant, encara que es va nomenar un nou comandant associat, que fou Anníbal, probablement en posició subordinada. Mentre Espendi i Mató havien fet progressos i es van decidir a assetjar Cartago. Amílcar llavors va practicar una política de terra cremada darrera les línees dels mercenaris i els va interceptar els seus subministraments, de manera que les forces assetjadores aviat van quedar desabastides i van haver d' aixecar el setge. Espendi, que tenia un exèrcit superior al d'Amílcar, va decidir enfrontar-se al general cartaginès, però aquest era millor estrateg i va conduir al seu enemic a un lloc posicionalment avantatjós per a ell i el va derrotar deixant als mercenaris sense escapatòria. El mateix Espendi i nou més van anar a veure a Amílcar per demanar perdó; Amílcar va acceptar deixar sortir a l'exèrcit de mercenaris sa i estalvi però sense armes, i reservar-se el dret de castigar a deu caps. El pacte fou signat i Espendi i els seus nou acompanyants foren detinguts com a líders; els mercenaris en saber l'empresonament dels deu caps van tornar a agafar les armes però rodejats pels cartaginesos foren massacrats. Polibi parla de 40.000 morts. Tot i així aquesta matança no va posar fi a la guerra ja que un important exèrcit sota comandament de Mató encara era operatiu i dominava la ciutat de Tunis. Amílcar la va assetjar però Mató es va aprofitar de la negligència del general Anníbal per sorprendre el camp cartaginès i matar a una gran part del seu exèrcit; el mateix Anníbal fou fet presoner; Amílcar va haver d'aixecar el setge i retirar-se cap al riu Bagrades. El senat cartaginès alarmat va imposar la reconciliació entre Hannó i Amílcar i els dos general actuant en comú van aconseguir l'avantatge fins que en una batalla decisiva Mató fou derrotat i fet presoner; després d'això motes ciutat rebel·lades es van sotmetre. Útica i Hippo van resistir un temps però Amílcar va sotmetre la primera i Hannó la segona i la guerra es va donar per acabada (237 aC) després de tres anys i quatre mesos.
  • La Guerra de los Mercenarios, también llamada Guerra de África o Guerra Inexpiable, fue una guerra civil de extraordinaria crueldad que asoló las tierras africanas de Cartago durante tres años y cuatro meses. Error en la cita: Guerra de los MercenariosNacimientoFallecimientoNacionalidadOcupación, Patrimonio de Antonina Ivanovna Pojarkova (* -) fue una destacada, y . Realizó importantes exploraciones botánicas al [editar] Abreviatura La Pojark. se emplea para indicar a Guerra de los Mercenarios como autoridad en la descripción y de los vegetales. Realizó una extensa y exhaustiva labor taxonómica, identificando y clasificando más de 450 nuevas, las que publicaba habitualmente en : Trudy Bot. Inst. Akad. Nauk S.S.S.R. ; Novosti Sist. Vyssh. Rast. ; Fl. URSS, ed. Komarov; Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. ; Bot. Journ. , URSS; Journal Botanique de l'URSS; Fl. Murm. Prov. ; Referat. Nauch. -Issl. Rab. Akad. Nauk SSSR, Biol. ; Bot. Zhurn. ; Opred. Rast. Kavk. ; Notul. Syst. Inst. Bot. Komarov. Acad. Sci. URSS; Čas. Nár. Mus. , Odd. Přír. [editar] Referencias ↑, L. I Cap. XXIV De un lado se encontraban la capital y las ciudades leales. Del opuesto, los mercenarios rebeldes que habían luchado bajo el estandarte cartaginés durante la, aliados con la mayor parte de las ciudades africanas, súbditas de Cartago. Durante el conflicto, una nueva declaración de guerra de provocó la pérdida de y, que pasaron a manos romanas. A pesar de eso, no existió enfrentamiento armado entre las fuerzas de ambos pueblos. La victoria final del, dirigido por, no mejoró mucho la situación. Las pérdidas humanas y económicas obligaron a Cartago a dirigir sus miras hacia nuevos territorios que colonizar, con lo que dio comienzo la de la . ↑ Recolecciones botánicas en el Cáucaso ↑ Algunas nuevas especies [editar] Enlaces externos *Archivo:Wikispecies-logo. svg tiene un artículo sobre . * Antonina Ivanovna Pojarkova en
  • La guerre des Mercenaires est une révolte organisée par les mercenaires constituant une grande partie de l'armée carthaginoise à la suite de la Première Guerre punique. Le mécontentement provient du non-réglement de leurs salaires. Le thème a servi de toile de fond au roman Salammbô de Gustave Flaubert.
  • La rivolta dei mercenari fu una guerra combattuta da Cartagine nel suo territorio tra il 240 e il 238 a.C.
  • Leiesoldatenes krig, også kalt den libyske krig, var en oppstand av leiesoldathærer som tidligere hadde tjent Karthago, men som ved hjelp av Libya gjorde opprør mot det karthagiske herredømmet. Etter en lang og vanskelig krig klarte karthagerne å slå ned opprøret. Grunnen til at Karthago hadde såpass med problemer med opprørerne, var at mesteparten av den karthagenske hæren også besto av leiesoldater, og det førte til at Karthago måtte reise en ny hær for å slå ned opprøret.
  • Wojna Kartagińczyków z najemnikami, zwana też wojną bezlitosną, wybuchła w 240 p.n.e. Po klęsce w pierwszej wojnie punickiej Kartagina znalazła się w fatalnej sytuacji gospodarczej. Zmuszona do płacenia Rzymowi wysokiej kontrybucji, nie miała pieniędzy na opłacenie tysięcy najemników służących w jej armii. Nic dziwnego więc, że ponad 20 tysięcy najemników zbuntowało się. Powstańców, na czele których stanęli Libijczyk Matos i niewolnik Spendios, poparły kartagińskie miasta Utyka i Hippo Diarhytus oraz wieśniacy libijscy z opanowanych w 247 p.n.e. przez Hannona Wielkiego terenów i niewolnicy. Rosnąca w siłę armia zagroziła samej Kartaginie. Walkom położył kres Hamilkar Barkas, który przybył z wojskiem z Sycylii. W powstaniu wzięli również udział mieszkańcy Sardynii, ale widząc, że nie obronią się przed kartagińskim korpusem ekspedycyjnym, zwrócili się do Rzymu o pomoc. Rzymianie wystosowali stanowcze ultimatum, w którym żądali od Kartaginy zrzeczenia się Sardynii i Korsyki oraz wypłacenia 1200 talentów srebra, grożąc nową wojną. Kartagińczycy przyjęli te warunki i w 238 p.n.e. utracili obie wyspy. Ostatnie oddziały rebeliantów zostały pokonane w 237 p.n.e. W czasie tej wojny rozgrywa się akcja powieści Salambo Gustawa Flauberta.
  • A Guerra dos Mercenários foi uma guerra civil de extraordinária crueldade que assolou as terras africanas de Cartago durante três anos e quatro meses.
  • Восстание наёмников (Ливийская война, Война без перемирия) произошло в Карфагенском государстве в 240-238 годах до нашей эры.
dbpprop:casualties
  • High. Some 50,000 were reported killed at the Battle of "The Saw" alone. Some defected to the Carthaginians.
  • Unknown
dbpprop:casus
  • payment dispute between the mercenaries and Carthage
dbpprop:combatant
dbpprop:commander
dbpprop:conflict
  • Mercenary War
dbpprop:date
  • 240 BC - 238 BC
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:notes
  • * '''Not''' Hannibal Barca, but an unrelated general of the same name.
    **Presumed executed. His death is not explicitly mentioned in the sources, but his capture and torture are.
dbpprop:partof
  • the Punic Wars
    (interlude conflict between the First and Second)
dbpprop:place
dbpprop:reference
dbpprop:result
  • Decisive Carthaginian victory
dbpprop:strength
  • 90,000-100,000. 20,000 mercenaries transported from Sicily and assaulted Tunis. A further mention of "about 70,000 Libyans" later in the war. Naravas' Numidians stated at "about 2,000".
  • Unknown.
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
rdf:type
rdfs:comment
  • The Mercenary War — also called the Libyan War and the Truceless War by Polybius — was an uprising of mercenary armies formerly employed by Carthage, backed by Libyan settlements revolting against Carthaginian control.
  • Als Söldnerkrieg bezeichnet man eine militärische Auseinandersetzung innerhalb des Karthagischen Machtbereichs. Er fand nach der Beendigung des Ersten Punischen Krieges statt. Mit dem Lutatius-Vertrag verpflichtete sich Karthago, die sizilischen Stellungen zu räumen. Die Truppen, welche im Wesentlichen aus Söldnern bestanden, wurden nach Nordafrika übergesetzt. Dort sollten sie demobilisiert und ausgezahlt werden.
  • La Guerra dels mercenaris (240 aC, també anomenada "Guerra líbia") va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de Cartago durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
  • La Guerra de los Mercenarios, también llamada Guerra de África o Guerra Inexpiable, fue una guerra civil de extraordinaria crueldad que asoló las tierras africanas de Cartago durante tres años y cuatro meses. Error en la cita: Guerra de los MercenariosNacimientoFallecimientoNacionalidadOcupación, Patrimonio de Antonina Ivanovna Pojarkova (* -) fue una destacada, y . Realizó importantes exploraciones botánicas al [editar] Abreviatura La Pojark.
  • La guerre des Mercenaires est une révolte organisée par les mercenaires constituant une grande partie de l'armée carthaginoise à la suite de la Première Guerre punique. Le mécontentement provient du non-réglement de leurs salaires. Le thème a servi de toile de fond au roman Salammbô de Gustave Flaubert.
  • La rivolta dei mercenari fu una guerra combattuta da Cartagine nel suo territorio tra il 240 e il 238 a.C.
  • Leiesoldatenes krig, også kalt den libyske krig, var en oppstand av leiesoldathærer som tidligere hadde tjent Karthago, men som ved hjelp av Libya gjorde opprør mot det karthagiske herredømmet. Etter en lang og vanskelig krig klarte karthagerne å slå ned opprøret. Grunnen til at Karthago hadde såpass med problemer med opprørerne, var at mesteparten av den karthagenske hæren også besto av leiesoldater, og det førte til at Karthago måtte reise en ny hær for å slå ned opprøret.
  • Wojna Kartagińczyków z najemnikami, zwana też wojną bezlitosną, wybuchła w 240 p.n.e. Po klęsce w pierwszej wojnie punickiej Kartagina znalazła się w fatalnej sytuacji gospodarczej. Zmuszona do płacenia Rzymowi wysokiej kontrybucji, nie miała pieniędzy na opłacenie tysięcy najemników służących w jej armii. Nic dziwnego więc, że ponad 20 tysięcy najemników zbuntowało się.
  • A Guerra dos Mercenários foi uma guerra civil de extraordinária crueldade que assolou as terras africanas de Cartago durante três anos e quatro meses.
  • Восстание наёмников (Ливийская война, Война без перемирия) произошло в Карфагенском государстве в 240-238 годах до нашей эры.
rdfs:label
  • Mercenary War
  • Söldnerkrieg
  • Guerra dels mercenaris
  • Guerra de los Mercenarios
  • Guerre des Mercenaires
  • Rivolta dei mercenari (Cartagine)
  • Leiesoldatenes krig
  • Wojna Kartagińczyków z najemnikami
  • Guerra dos Mercenários
  • Восстание наёмников в Карфагене
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:name
  • Mercenary War
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/partOf of
is dbpedia-owl:partOf of
is dbpprop:furtherProperty of
is dbpprop:partof of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of