The Memorandum of the Serbian Academy of Sciences and Arts (often referred to as the SANU Memorandum) was a draft document produced by a committee of the Serbian Academy from 1985 to 1986. In September 1986, parts of the draft were published by Večernje novosti. The Memorandum immediately became well-known in Yugoslavia, as it gave voice to controversial views on the state of the nation and argued for a fundamental reorganization of the state.
| Property | Value |
|---|
| dbpprop:abstract
|
- The Memorandum of the Serbian Academy of Sciences and Arts (often referred to as the SANU Memorandum) was a draft document produced by a committee of the Serbian Academy from 1985 to 1986. In September 1986, parts of the draft were published by Večernje novosti. The Memorandum immediately became well-known in Yugoslavia, as it gave voice to controversial views on the state of the nation and argued for a fundamental reorganization of the state. Its main theme was that decentralisation was leading to the disintegration of Yugoslavia and that the Serbs were discriminated against by Yugoslavia's constitutional structure. Among many in Yugoslavia, including Serbia, it was deemed to be an expression of Serbian nationalism and Greater Serbia. It is considered a key moment in the destruction of Yugoslavia and a contributor of the Yugoslav wars.
- Das Memorandum zur Lage der serbischen Nation in Jugoslawien, bekannt als SANU-Memorandum, war eine Denkschrift, die zwischen 1982 und 1986 von Mitgliedern der Serbischen Akademie der Wissenschaften und Künste ausgearbeitet wurde. Dieses Memorandum hatte bedeutenden Einfluss auf das Wiederaufleben des Nationalismus in Serbien. Der Text soll vom ehemaligen Mitglied der Akademie und späteren Präsidenten der Bundesrepublik Jugoslawien Dobrica Ćosić redigiert worden sein, was dieser jedoch bestritt, gleichzeitig aber das Memorandum verteidigte.
- El Memoràndum de l'Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts va ser un projecte de document elaborat per un comitè de l'Acadèmia Sèrbia de 1985 a 1986. El setembre de 1986, el projecte és filtrat a l'opinió pública. El Memoràndum immediatament es va fer ben famós a Iugoslàvia, ja que va donar veu a algunes opinions controvertides sobre l'estat de la nació i va advocar per una reorganització fonamental de l'Estat. Entre molta gent a Iugoslàvia, inclosa Sèrbia, es considerarà aquest text una expressió de nacionalisme serbi. El text no guardava una coherència entre unes parts i altres, en tant i en quant va ser tasca d'un comitè d'homes que no necessàriament estaven d'acord els uns amb els altres. Va tenir dues seccions: una sobre l'estat actual de Iugoslàvia, i l'altre sobre la situació de Sèrbia dins Iugoslàvia. La primera secció es va centrar principalment en la política econòmica i la fragmentació de Iugoslàvia que va seguir a la promulgació de la Constitució de 1974. La segona secció se centra en el que els autors van veure com la situació d'inferioritat del poble serbi dins Iugoslàvia, i s'utilitza la situació dels serbis a la província de Kosovo i de Croàcia com exemple. Sostenien que al final de la Segona Guerra Mundial, Tito deliberadament debilita la Situació de Sèrbia a la unió per la divisió de la majoria del seu territori, que aleshores incloïa Sèrbia, Montenegro, la República de Macedònia, Bòsnia i algunes petites parts de Croàcia amb majoria sèrbia . També va sostenir que Tito va reduir encara més la situació de Sèrbia mitjançant la inclusió de dues províncies autònomes dins de les seves fronteres, una cosa que no es va fer en cap de les altres Repúbliques iugoslaves. En el memoràndum, un pot trobar discretes contribucions de gent com Kosta Mihajlovic en la part econòmica, Mihail Markovic sobre la lliure gestió, i Vasilije Krestić sobre la situació dels serbis de Croàcia, entre d'altres. El document en el seu conjunt és sovint erròniament atribuït a Dobrica Ćosić, que va prendre part en els debats sobre ella, però no estava en la comissió que el va produir. El Memoràndum va ser inicialment rebutjat oficialment per la majoria dels polítics comunistes el 1986, incloent el futur president serbi Slobodan Milošević, que va definir públicament el memoràndum "res més, que el nacionalisme més fosc". Tot i aquesta declaració, Milošević i un nombre dels polítics serbis comunistes donaren suport a la majoria de el memoràndum. El Memoràndum va ser considerat per alguns no-serbis com un acte virtual d'agressió contra Iugoslàvia. Els serbis que simpatitzar amb els objectius del Memoràndum i els seus autors han argumentat repetidament que no s'hauria de considerar tal cosa, ja que mai no va ser editat pel consum públic. El document s'anomena sovint "el Memoràndum Sanu" sent Sanu l'abreviatura en serbi de l'Acadèmia.
- Serbian tiede- ja taideakatemiassa laadittiin vuosina 1985–1986 muistio, jossa tuotiin selkeästi esiin ajatus yhtenäisen Suur-Serbian tai serbijohtoisen Jugoslavian luomisesta. Muistion mukaan serbejä syrjittiin Jugoslaviassa. Se julkaistiin belgradilaisessa hyvin tunnetussa iltalehdessä Vecernje Novostissa syyskuussa 1986. Suuri osa muistion väitteistä oli perättömiä. Muistiossa yhdistyivät todellisuus ja kuvitelmat äärikansallismieliseksi propagandakeitokseksi: Serbian olisi muutettava Jugoslavia keskusjohtoiseksi liittovaltioksi. Muistion mukaan Jugoslavia oli kroaattien ja sloveenien johtama, serbejä sorrettiin Kosovossa ja Kroatiassa. Slovenia, Kroatia ja Kosovo riistivät serbejä taloudellisesti. Muistion mukaan silloiset Jugoslavian osatasavaltojen rajat oli tahallaan vedetty pilkkomaan serbialueita. Luonnosmainen muistio vuosi julkisuuteen syyskuussa 1986.
- セルビア科学芸術アカデミーの覚書（セルビアかがくげいじゅつアカデミーのおぼえがき）、通称SANU覚書は、セルビア科学芸術アカデミーによって1985年から1986年にかけて作成された草案文書。1986年9月、草案は漏洩し公の知れるところとなった。この覚書はただちにユーゴスラビア全土に知れ渡るところとなった。それは、この文書が民族国家に関して物議をかもす論点を表明し、セルビア人民族主義による議論を展開していたためである。 草案は、互いに意見の異なる委員たちによって構成される委員会の編集物であるため、その内容には相互に矛盾のある箇所もある。覚書は2つの構成から成り、1つはユーゴスラビアの現状について、もう1つはユーゴスラビアにおけるセルビアについてである。1章目では、1974年の憲法の下でのユーゴスラビア連邦における経済的・政治的な分解・断片化について述べている。そして2章目では、それぞれの著者による、ユーゴスラビアにおけるセルビアの立場についての認識が述べられ、クロアチアおよびコソボにおけるセルビア人の立場をその論点を明らかにするために用いている。 覚書では、第二次世界大戦の終戦時、ヨシップ・ブロズ・ティトーは、セルビア人の住む地域を分断することによって意図的にセルビアの力を弱めたとしている。これによって、多数のセルビア人が住んでいた土地はセルビア、モンテネグロ、マケドニア、ボスニア・ヘルツェゴビナ、そして一部はクロアチアへと分割された。さらに、ティトーによってセルビアの領内に、セルビアと対等な権限を持つ2つの自治州、コソボおよびヴォイヴォディナを設置した。これによってセルビアは両自治州の同意なしには行動が取れなくなる一方、ユーゴスラビアを構成するほかの多民族国家にはこのような自治州は設置されず、セルビアのみに枷がはめられたとしている。セルビア同様に多民族国家でありながら自治州の作られなかったクロアチアやボスニア・ヘルツェゴビナは、いずれもセルビア人が2番目に大きい人口比率を占めていた。 覚書では、経済に関するコスタ・ミハイロヴィッチ（Kosta Mihajlović）の寄稿、ミハイロ・マルコヴィッチ（Mihailo Marković）による自主管理に関する寄稿、ヴァシリイェ・クレスティッチ（Vasilije Krestić）によるクロアチアのセルビア人に関する寄稿などもあった。覚書全体を、誤ってドブリツァ・チョシッチ（Dobrica Ćosić）によるものとされることがしばしばある。チョシッチは議論の一翼を担いつつも委員会には加わっていない。 覚書は1986年の漏洩の後、ほとんどの共産主義者の政治家らによって否定された。その中には後にセルビア大統領となるスロボダン・ミロシェヴィッチもおり、ミロシェヴィッチはこの覚書を「暗黒の民族主義以外の何者でもない」とした。こうした認定にも関わらず、ミロシェヴィッチやその他のセルビア人共産主義者から、覚書における議論の一部は支持を受けた。ミロシェヴィッチはこの覚書の内容に沿った政策の実行に動き、セルビア社会党の副党首となったミハイロ・マルコヴィッチや、1992年に新しく発足したユーゴスラビア連邦共和国の大統領の地位を与えられたドブリツァ・チョシッチなどの、覚書の著者たちと親密な関係を築いた。 覚書は、非セルビア人からは、ユーゴスラビアに対する仮想的な攻撃であるとみなされた。覚書の著者らの目標に同調したセルビア人たちは、この覚書にはそのような要素はまったくなく、そもそもこの覚書は公に流布する目的のものではなかったとしている。
- Het Sanu-Memorandum was een conceptdocument waaraan medewerkers van de Servische Academie van Wetenschappen en Kunsten tussen 1982 en 1986 werkten. In september 1986 lekte het document uit. Het memorandum was niet bedoeld als ideologische basis voor Servische nationalisten, maar werd daar later wel voor misbruikt. Het werd onmiddellijk bekend in heel Joegoslavië, omdat het een stem gaf aan sommige controversiële visies op de situatie van de federatie en zette aan tot discussie over een fundamentele reorganisatie van Joegoslavië. Het memorandum werd door veel Joegoslaven gezien als een uiting van Servisch nationalisme en agressie tegen de Joegoslavische federatie. De opstellers redeneerden echter dat het document nooit voor publieke consumptie bestemd was. De redactie van het memorandum wordt vaak toegeschreven aan Dobrica Ćosić, de latere president (1992-1993) van het resterende Joegoslavië. Er wordt echter ook van hem gezegd dat hij slechts bij de discussies over het document betrokken was. Andere bijdragen worden onder andere toegeschreven aan Kosta Mihajlović over de economie, Mihailo Marković over zelfbestuur, Vasilije Krestić over de status van Servische Kroaten.
|
| dbpprop:dateCreated
| |
| dbpprop:documentName
|
- Memorandum of the Serbian Academy of Sciences and Arts
|
| dbpprop:hasPhotoCollection
| |
| dbpprop:imageCaption
|
- Page 70 of the Memorandum, 1986
|
| dbpprop:imageWidth
| |
| dbpprop:locationOfDocument
| |
| dbpprop:purpose
| |
| dbpprop:reference
| |
| dbpprop:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbpprop:writer
| |
| rdfs:comment
|
- The Memorandum of the Serbian Academy of Sciences and Arts (often referred to as the SANU Memorandum) was a draft document produced by a committee of the Serbian Academy from 1985 to 1986. In September 1986, parts of the draft were published by Večernje novosti. The Memorandum immediately became well-known in Yugoslavia, as it gave voice to controversial views on the state of the nation and argued for a fundamental reorganization of the state.
- Das Memorandum zur Lage der serbischen Nation in Jugoslawien, bekannt als SANU-Memorandum, war eine Denkschrift, die zwischen 1982 und 1986 von Mitgliedern der Serbischen Akademie der Wissenschaften und Künste ausgearbeitet wurde. Dieses Memorandum hatte bedeutenden Einfluss auf das Wiederaufleben des Nationalismus in Serbien.
- El Memoràndum de l'Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts va ser un projecte de document elaborat per un comitè de l'Acadèmia Sèrbia de 1985 a 1986. El setembre de 1986, el projecte és filtrat a l'opinió pública. El Memoràndum immediatament es va fer ben famós a Iugoslàvia, ja que va donar veu a algunes opinions controvertides sobre l'estat de la nació i va advocar per una reorganització fonamental de l'Estat.
- Serbian tiede- ja taideakatemiassa laadittiin vuosina 1985–1986 muistio, jossa tuotiin selkeästi esiin ajatus yhtenäisen Suur-Serbian tai serbijohtoisen Jugoslavian luomisesta. Muistion mukaan serbejä syrjittiin Jugoslaviassa. Se julkaistiin belgradilaisessa hyvin tunnetussa iltalehdessä Vecernje Novostissa syyskuussa 1986. Suuri osa muistion väitteistä oli perättömiä.
- Het Sanu-Memorandum was een conceptdocument waaraan medewerkers van de Servische Academie van Wetenschappen en Kunsten tussen 1982 en 1986 werkten. In september 1986 lekte het document uit. Het memorandum was niet bedoeld als ideologische basis voor Servische nationalisten, maar werd daar later wel voor misbruikt.
|
| rdfs:label
|
- Memorandum of the Serbian Academy of Sciences and Arts
- SANU-Memorandum
- Memoràndum de l'Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts
- Serbian tiede- ja taideakatemian muistio 1986
- セルビア科学芸術アカデミーの覚書
- Sanu-Memorandum
|
| owl:sameAs
| |
| skos:subject
| |
| foaf:page
| |
| is dbpprop:redirect
of | |
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
