| dbpprop:abstract
|
- Meher Baba, (February 25, 1894 – January 31, 1969), born Merwan Sheriar Irani, was an Indian mystic and spiritual master who declared publicly in 1954 that he was the Avatar of the age. He led a normal childhood and showed no particular inclination toward spiritual matters. At the age of 19, however, a brief contact with the Muslim holy woman Hazrat Babajan triggered a seven-year process of spiritual transformation. Over the next months he contacted four additional spiritual figures whom, along with Babajan, he called "the five Perfect Masters". He spent seven years in spiritual training with one of the masters, Upasni Maharaj, before beginning his public work. The name Meher Baba means "Compassionate Father" and was given to him by his first followers. From July 10, 1925, to the end of his life, Meher Baba maintained silence, and communicated by means of an alphabet board or by unique hand gestures. With his mandali ('circle' of disciples), he spent long periods in seclusion in which he often fasted. He would intersperse these periods with wide-ranging travels, public gatherings, and works of charity, including working with lepers, the poor, and the mentally ill. In 1931, he made the first of many visits to the West, gathering many followers. Throughout most of the 1940s he worked with an enigmatic type of people that he said were advanced souls and which he termed masts. Starting in 1949, along with selected mandali, he traveled incognito about India in what he called "The New Life. " On February 10, 1954, Meher Baba declared that he was the Avatar. After suffering as a passenger in two automobile accidents, one in the United States in 1952 and one in India in 1956, his capacity to walk became seriously limited. In 1962, he invited his western followers to India for a mass darshan called The East-West Gathering. Concerned by an increasing use of LSD and other psychedelic drugs, in 1966 Meher Baba addressed their use and stated that they did not convey real benefits. Despite deteriorating health, he continued his "universal work," which included fasting, seclusion, and meditation, until his death on January 31, 1969. His samadhi (tomb-shrine) in Meherabad, India has become a place of international pilgrimage.
- Meher Baba (geb. Merwan Sheriar Irani) war ein indischer Guru.
- Meher Baba (25 de febrer de 1894 - 31 de gener de 1969) fou un mestre espiritual indú, acceptat per molts com l´avatar d´aquesta época - Déu en forma humana. Meher Baba va visitar Espanya el 1933 i va viatjar a Barcelona l´1 de novembre durant la cel. lebració del recent format Estat Català. Meher Baba diguè als seus acompanyants que Ell estava allí per a contactar a un dels seus "agents espirituals", que va resultar ser un senzill policia que estava a Plaça de Catalunya.
- Meher Baba, es un maestro espiritual indio, aceptado por muchos como el avatar de esta era. Meher Baba nació en Pune, India en el seno de una familia zoroastriana. Le fue dado el nombre de Merwan Sheriar Irani. Era el segundo hijo de Sheriar Mundegar Irani, un persa zoroastriano que había sido derviche errante antes de asentarse en Pune y contraer matrimonio con Shireen. Merwan tenía una voz melodiosa, tocaba varios instrumentos y era poeta. Conocedor de diversas lenguas, admiraba especialmente los versos del poeta persa Hafiz. En su juventud Merwan no tenía inclinaciones ni experiencias místicas o espirituales. Estaba interesado en los deportes, particularmente en el cricket. Más tarde Meher Baba explicaría que existe un velo que se mantiene sobre el Avatar hasta el momento en que comienza a realizar su labor. Por entonces Merwan se encontraba velado. A los 19 años, durante el segundo año de la universidad, mientras se dirigía en bicicleta hacia el Deccan College en Puna, se encontró con una anciana musulmana de nombre Hazrat Babajan, uno de los Maestros Perfectos de la era, quien lo besó en la frente, quitando así el velo de la ilusión. De esta manera él experimentó su propia divinidad. Esta experiencia afectó a Merwan tan poderosamente que abandonó sus actividades cotidianas, incluso dejó de comer y dormir. Tiempo más tarde Merwan, tomó contacto con otros maestros espirituales, quienes (junto con Babajan) fueron conocidos como los cinco “Maestros Perfectos” de la era: Tajuddin Baba de Nagpur, Narayan Maharaj de Kedgaon, Sai Baba de Shirdi, y Upasni Maharaj de Sakori. Upasni lo ayudó, según Meher Baba refirió años después, a experimentar de manera consciente su realidad como Dios, facilitándole su tarea en el mundo sin disminuir su experiencia de la realización de Dios. En 1921 a la edad de 27 años, luego de vivir durante 7 años junto a Upasni, Merwan comenzó a atraer a sus primeros seguidores; fueron ellos quienes le dieron el nombre de Meher Baba, que significa “Padre Compasivo”. En 1922, Meher Baba y sus seguidores establecieron el “Manzil-e-Meem” (Casa del Maestro) en Bombay. Allí, Meher Baba reclamó a sus discípulos estricta disciplina y obediencia. Un año después Meher Baba estableció un centro cerca de Ahmednagar, Estado de Maharastra, India, llamado Meherabad. Aquí la labor del Maestro comprendió no solamente una escuela gratuita, donde se dio especial énfasis a la instrucción espiritual, sino también un hospital y un dispensario gratuitos, así como un refugio para los pobres. No se hizo distinción alguna entre las altas castas y los intocables; viviendo todos a la par y en armonía junto al Maestro.
- Meher Baba, né Merwan Sheriar Irani (en devanāgarī : मेहेर बाबा était un mystique et maître spirituel indien qui a déclaré publiquement en 1954 qu'il était l'Avatar de l'âge. Meher Baba est né dans une famille pârsî à Pune, Inde. Il a mené une enfance normale, ne montrant aucun intérêt particulier envers les questions spirituelles. À l'âge de 19 ans, un bref contact avec la sainte musulmane Hazrat Babajan a déclenché un processus de transformation spirituelle qui dura sept ans. Durant la plupart de ces années-là, il a semblé fou. Il contacta d'autres figures spirituelles qu'il a appelées « les cinq maîtres parfaits », et s'est installé à Sakori avec Upasni Maharaj avant de commencer son travail public. Le nom de Meher Baba, qui signifie « Père compassionné » lui a été donné par ses premiers disciples. De 1925 jusqu'à la fin de sa vie, Meher Baba a maintenu le silence, et a communiqué par le moyen d'un tableau alphabétique ou par gestes. Il a passé de longues périodes de retraite, pratiquant souvent le jeûne, mais il intercalait souvent ces périodes dans des périples, des réunions publiques, et des œuvres de charité, lors desquelles il aidait les lépreux, les pauvres, et les fous. Durant une période il a voyagé incognito à travers l'Inde, menant ce qu'il a appelé la « Vie nouvelle ». Le 10 février 1954, Meher Baba a déclaré qu'il était l'Avatar . Après deux accidents de voiture, un aux États-Unis en 1952 et un en Inde en 1956, sa capacité à marcher devient sérieusement limitée. En 1962, beaucoup de disciples occidentaux sont invités à rencontrer ses mandali indiens dans une série de rencontres appelée « Le Rassemblement Est-Ouest ». En 1966, Baba dénonce le problème posé par la montée de l'excès de la drogue en Occident, discréditant ses prétendus bienfaits sur le plan spirituel. Malgré la détérioration de sa santé, il continua son « travail universel », qui comprenait le jeûne, la réclusion et la méditation, jusqu'à sa mort le 31 janvier 1969. Son samadhi à Meherabad, en Inde, est devenu un lieu de pèlerinage international.
- Meher Baba indiai misztikus és spirituális mester volt, aki 1954-ben nyilvánosan a kor avatárának nyilvánította magát. Meher Baba zoroasztriánus családban született az indiai Pune-ban. Szokványos gyermekkora volt; nem mutatott különösebb érdeklődést a spirituális dolgok iránt. 19 éves korában azonban a muzulmán szent asszonnyal, Hazrat Babajannal való rövid ismeretsége hétéves spirituális átalakulást indított meg benne. Az általa az „öt tökéletes vezető”-ként emlegetett más spirituális vezetőkkel is felvette a kapcsolatot. Nyilvános közösségbeli tevékenységének kezdete előtt Sakori-ban telepedett le Upasni Maharaj-jal. A Meher Baba nevet a követői adták Merwannak 1925-től élete végéig Meher Baba hangos szó nélkül, ábécés tábla illetve egyedi kézjelek segítségével kommunikált. Hosszú időszakokat töltött visszavonultan, gyakran böjtölt, de ezen időszakok között hosszú utakat tett meg, nyilvános összejöveteleken vett részt, karitatív munkát végzett beleértve a leprásokkal, szegényekkel és lelki szegényekkel való törődést. Egy időben inkognitóban járta Indiát; ezt nevezte „új élet”-nek. 1954. február 10-én Meher Baba Avatarnak nevezte magát (ami isteni inkarnációt, megtestesülést jelent).
- Meher Baba (Pune, 25 febbraio 1894 - Ahmednagar, 31 gennaio 1969), il cui nome di nascita è Merwan Sheriar Irani, è stato un maestro spirituale indiano. Suo padre, Sheriar Irani, era un fervido amante di Dio. Merwan frequentò dapprima un liceo cattolico, poi l’università del Deccan, ambedue a Pune. Mentre era ancora all’ università, nel 1913 avvenne l’importante incontro con Hazrat Babajan, una vecchissima donna maomettana, uno dei cinque Maestri Perfetti dell’epoca. Babajan gli diede la realizzazione di Dio, rendendolo consapevole del suo alto destino spirituale. Nei nove anni successivi la sua preparazione a questo compito fu completata dagli altri quattro Maestri Perfetti: tra essi Upasni Maharaj, un indù che viveva a Sakori, ebbe il ruolo principale. Egli diede a Merwan la Gnosi perfetta per la sua missione nel mondo. Questa iniziò nel 1922, dopo che Merwan ebbe raccolto attorno a sè i primi discepoli, i quali gli diedero il nome di Meher Baba, ossia «Padre Compassionevole». Quegli anni furono dedicati interamente alla formazione del suo cerchio ristretto e al duro lavoro fisico a servizio dei poveri, dei malati nel corpo e nella mente, e dei bambini. Si stabili vicino ad Ahmednagar, Maharashtra, dove creò una piccola comunità chiamata Meherabad, con una scuola, un dispensario e un ospedale gratuiti, ricoveri per i poveri, i lebbrosi e i malati di mente, nei quali non esistevano distinzioni tra religioni o casta. Meher Baba univa indù, musulmani, parsi e cristiani, oltre che bramini e intoccabili in una stessa comunità i cui precetti erano l’amore di Dio e il servizio agli altri. Negli anni ’30 Meher Baba viaggiò ampiamente in tutto il mondo: varie volte in America, Inghilterra, Francia, Italia, Spagna e Svizzera. Visitò l’Egitto, il Medio Oriente, la Cina e in seguito anche l’Australia. Nella maggior parte di questi viaggi egli mantenne l’incognito, prendendo contatto unicamente con alcune persone predeterminate. Negli anni ’40 il suo lavoro principale fu quello di incontrare e servire personalmente i «masts», come vengono chiamati in India i pellegrini molto progrediti sulla via spirituale, che perdono contatto con il mondo a causa del contatto diretto con Dio. Per questo lavoro viaggiò per migliaia di miglia in luoghi remoti dell’India e di Ceylon. Nel ’49 inizio una fase cui diede il nome di «Vita Nuova», durante la quale, con pochi discepoli prescelti, pellegrinò attraverso l’India come un comune mendicante. Solamente negli anni ’50, al termine delta sua vita, Meher Baba si rese disponibile per brevi periodi alla massa di persone. Durante alcuni darshan di massa, dove erano presenti circa centomila persone, egli si dichiarò al mondo come «Colui che è atteso», l’Avatar che eternamente ritorna, il Salvatore di questa epoca. Gli ultimi anni, fino al suo distacco dal corpo il 31 gennaio 1969, li passò a Meherazad, in ritiro completo. A molti che cercavano la sua presenza fisica egli dichiaro ripetutamente che il suo lavoro universale era di natura interiore, che non richiedeva quindi più in questa fase alcun contatto fisico con la sua persona. Un aspetto particolare del lavoro di Meher Baba è it fatto che egli entrò in completo silenzio il 10 luglio 1925 e lo mantenne fino alla fine. All’inizio fece uso di una tabella alfabetica per le comunicazioni verbali, poi, servendosi di un sistema di segni delle mani, dettò una serie di discorsi sulla vita spirituale che sono stati pubblicati in forma di libro, e inoltre un’opera sul tema delta creazione: «God speaks» (Dio parla). La testimonianza di Meher Baba implica ben più di questi libri: «Il libro che farò leggere alla gente è il libro del cuore». «Quando la parola del mio Amore uscirà dal silenzio e parlerà nei vostri cuori dicendovi chi sono io in realtà, saprete che quella è la Parola Vera che avete sempre desiderato ascoltare». Il Samadhi di Meher Baba vicino ad Ahmednagar è ora luogo di pellegrinaggio per numerose persone provenienti da ogni parte del mondo.
- メヘル・バーバーは、インドのゾロアスター教徒の出身で、悟りを得ているとされる。1930年代にヨーロッパを訪れ、悟りを得ることを人々に勧めた。インドのマハラシュトラ州プネー市(旧称プーナ)で生まれ、マハーラーシュトラ州のアフマドナガル(Ahmednagar)で肉体を離れた。 「私は知識を伝えるために来たのではない。あなたたちの目を覚ますために来た」 19歳の時にプネーの市場で、肉体を離れる直前のイスラム教の聖人ハズラト・バーバージャーン(Hazrat Babajan)から額にキスを受け、強烈な体験から気を失ったことからいろいろな事が始まった。教えはスーフィー(イスラム教神秘主義)やヴェーダの宗教の影響を受けている。イスラム教出身の聖者であり悟りを得ていたとされるシルディー・サーイバーバーの元にいたこともある。 悟りを得た後に声を出して話すことはなく、会話はアルファベットのボードと指さすことで行われた。 アフマドナガルにサマーディ(墓標)があり遺灰が安置されている。肉体を離れたあと50年間はサマーディを訪れることで私に会うことが出来ると言い残している。 乾期と雨期を過ごしたほこらが、マハラシュトラ州の避暑地パーンチガーニーにある。 メヘル・バーバーのエネルギーはハート・チャクラのエネルギーの回復を助けてくれ、覚醒や情熱のエネルギーを助けてくれるとも言われる。
- Merwan Sheriar Irani, beter bekend als Meher Baba, was een Indiase goeroe van Iraanse afkomst, die zijn volgelingen liet weten dat hij de Avatar (God in menselijke gedaante) was.
- Meher Baba, opprinnelig Merwan Irani, var en indisk filosof av persisk avstamning. Familiens åndelige bakgrunn var fra zoroastrisme. Han var en såkalt åndelig mester og i 1954 da han var 60 år, erklærte han at han var avatar for sin tid. Merwan Irani fikk sin skolegang på blant andre den jesuittiske skolen St. Vincent's High School og deretter på Deccan College i Pune, det siste en av de eldste og tradisjonsrike universitetene i India. På skolen skilte han seg ikke noe spesielt ut fra de andre elevene, og viste ingen særlig interesse for åndelig spørsmål. Først i 19 års alderen, etter å ha møtt den gamle muslimske hellige kvinnen Hazrat Babajan fattet han åndelige interesser. I 1915, da han var 22 år, ble han oppfattet for å være «Parvardigar» innen sufismen av den indiske fakiren Sai Baba of Shirdi. Han fikk også åndelig veiledning av tre andre åndelige mestere, blant andre Upasni Maharaj, som han sa hadde vist ham hans åndelige identitet som «den gamle» i 1921. Gjennom det meste av sitt voksne liv, levde Baba i stille kontemplasjon og fra 1925 snakket han ikke med omverdenen, i stedet kommuniserte han en periode gjennom en tavle, senere gjennom sine egne form for tegnspråk. Babas lære fokuserte på kjærlighet til andre og at veien til «virkelig lykke går gjennom å gjøre andre lykkelige». Han viste sine følgere at den beste veien går gjennom å elske Gud og alltid elske din neste. Han ønsket ikke å endre folks religiøse oppfatninger og stiftet heller ingen egen religion. Derfor hadde han elever som bekjente seg til zoroastrisme, kristendom, jødedom, hinduisme, islam, sufisme, buddhisme og sikhisme. Blant hans følgere var det også ateister og agnostikere som ikke nødvendigvis trodde på Gud, men som var tiltrukket av enkelheten i hans lære i hvordan leve et ærlig liv fylt med kjærlighet.
- Meher Baba, właściwie Merwan Sheriar Irani – indyjski mistrz duchowy, który ogłosił się awatarem.
- Meher Baba com o nome de Merwan Sheriar Irani foi um guru persa, educado na St. Vincent's High School, na Índia. Durante sua formação,não demonstrou inclinação para os assuntos espirituais. Quando tinha 19 anos, entrou em contato com uma mestre sufi chamada Hazrat Babajan. Esta mestra sufi lhe deu um beijo no rosto. Este fato marcou o início de sua ascendência espiritual. Ele recebeu ajuda de cinco mestres espirituais os chamados Mestres Perfeitos, incluindo Shirdi Baba e Upasni Maharaj, que foi quem o revelou sua identidade espiritual como O ancestral, em 1921. Baba viveu e viajou na companhia de discípulos (mandali), tanto homens quanto mulheres, de quem se exigia absoluta obediência. Todos assumiram uma vida de absoluta simplicidade - a grosso modo, algo no estilo franciscano. A partir de 1925 até sua morte, Baba se calou totalmente, se comunicando apenas por escritas gestos e uma tábua que continha as letras do alfabeto. Este mestre espiritual praticava jejum, ficava recluso, e fazia trabalho para ajudar pobres, além de dar banho em leprosos e fazer um importante trabalho com os masts em clinicas psiquiátricas e com crianças em escolas criadas por ele. Os masts eram indivíduos que tinham se desenvolvido espiritualmente acima da média da ppulação, mas que por algum motivo desconhecido perdia o contato com o mundo, sendo muitas vezes confundidos como "desajustados". Proferiu diversos discursos, que foram coletados por seus seguidores. Em 1931, Baba fez sua primeira viagem ao mundo ocidental - algo que veio a se repetir por várias vezes. Durante estas viagens, mandalis ocidentais se juntaram a ele. No dia 10 de fevereiro de 1954, Baba se autodeclarou Avatar (a encarnação direta de Deus). A trajetória do líder espiritual tomou novos rumos a partir de dois acidentes automobilísticos. Eles ocorreram em 1952, nos Estados Unidos e em 1956, na Índia. Com estes acidentes, sua capacidade de caminhar ficou muito limitadae, após um ano, ficou completamente confinado a cadeira de rodas, Meher Baba morreu em janeiro de 1969. Seu túmulo em Meherabad é considerado local sagrado ainda hoje e se tornou um local de peregrinação.
- Мехер Баба родился 25 февраля 1894 года и умер 31 января 1969 года. Его настоящее имя Мерван Шериар Ирани. Он был индийским мистиком и духовным учителем, который публично провозгласил себя Аватаром Века в 1954 году. Он вел нормальный образ жизни и не проявлял особого интереса к духовным наукам. Однако, в 19-летнем возрасте у него произошла короткая встреча с мусульманской святой Хазрат Бабадисан, которая явилась причиной его духовного возрождения. В течение нескольких месяцев он контактировал еще с четырьмя духовными лицами, включая Бабадисан, которых он называл «Духовными Мастерами». До начала своей публичной деятельности, он провел семь лет духовного обучения с одним из пяти духовных мастеров – Упасни Махараджем. Имя Мехер Баба, означающее «Всепонимающий Отец», было дано ему его первыми последователями. Начиная с 10 июля 1925 года, Мехер Баба сохранял молчание и общался с помощью алфавитной доски и уникальных жестикуляций руками. Он проводил много времени со своими учениками в длительном уединении, часто соблюдая пост. Между своими уединениями Мехер Баба путешествовал, проводил публичные собрания, занимался благотворительностью, в том числе работал с прокаженными, бедняками и умственно отсталыми людьми. В 1931 году он несколько раз посещал Запад, собрав вокруг себя много последователей. В течение сороковых годов он работал с загадочным типом людей, о которых он отзывался как о «духовно-продвинутых душах». Начиная с 1949 года, он путешествовал «инкогнито» с несколькими «избранными» им учениками вокруг Индии, называя этот период своей жизни «Новой Жизнью». 10 февраля 1954 года Мехер Баба провозгласил себя Аватором, воплощением Бога в человеческой форме. После огромных страданий, перенесенных им в результате автомобильных катастроф в США в 1952 году и в Индии в 1956 году, его способность продвигаться значительно ограничилась. В 1956 году он пригласил своих западных последователей в Индию на «массовый даршан», называемый «западно-восточным собранием». Озабоченный возрастающим потреблением ЛСД и других сильно действующих наркотиков, в 1966 году Мехер Баба собрал окружающих его поклонников, говоря о том, что злоупотребление ими не приносит реальной пользы. Несмотря на ухудшение здоровья, он продолжал свою «всемирную работу», которая включала в себя пост, уединение и медитацию, вплоть до своей смерти в январе 1969 года. Его Самадхи (место поклонения, гробница) в Мехерабаде стало местом международного паломничества.
|