| dbo:abstract
|
- Mazdak († 528 nebo 529) byl perský lidový kazatel, s jehož jménem jsou spojeny největší sociální nepokoje v historii sásánovské říše. Jeho původ, doba narození i životní osudy před první polovinou devadesátých let 5. století jsou buď nejasné, nebo jsou předmětem sporů. Podle pozdních pramenů mohl být prostým mágem, královským pokladníkem i veleknězem zarathuštrovské církve. (cs)
- Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531). El nom voldria dir "legitimador" (en persa Maszak, Mizdak o Muzdak, mentre que el semita Mazdek equival a "dret") i es considera que Mazdak era més el nom del moviment i dels seus membres, que el nom del seu cap. El moviment fou fundat per Zaradusht (o Zardusht) fill de Khurragan, mobadh o gran mobhad (sacerdot zoroastrià) de Fasa al Fars. Tot i la identitat de nom amb Zarazustra o Zaratustra (Zoroastre), fundador del zoroastrisme, no hi ha cap relació. Inicialment els membres de la secta foren anomenats Zaradushtakans. Christensen identifica a Zaradusht amb un maniqueu de nom Bundos que sota Dioclecià al final del segle III va aparèixer per Roma sostenint opinions contràries a la resta de maniqueus i va marxar a Pèrsia a difondre la seva doctrina on el seu grup fou anomenat "els de la religió justa" (derist-denan). Bundos seria un títol honorífic que ve de buyndk, en mitjà persa "venerable", i per tant considera que el mazdaquisme seria un moviment reformista maniqueu. Però Klima els considera dos personatges diferents i Yarshater suposa que Zaradusht hauria viscut al segle v, ja que hauria coincidit amb el mil·lenari de Zoroastre calculat vers l'inici del segle v. Diversos estudiosos veuen en el moviment un origen zoroastrià més que maniqueu, si bé sens dubte influït aviat pels gnòstics acostant-lo en certa manera al maniqueisme. Entre les seves propostes s'esmenta "donar diners al qui en demana, donar una dona en matrimoni a qui demana dona, i al qui demana la saviesa, ensenyar-li les paraules santes", que estaria agafat del repartiment igualitari dels béns, de les dones i del coneixement esmentat a l'Avesta. Ibn al-Nadim diu que la secta fou fundada per Mazdak al-Kadim (el Vell) i que els seus membres vivien en comunitat gaudint dels plaers de la vida, menjant i bevent en esperit d'igualtat, i compartint les dones i la família, intentant sempre fer bones accions, sent hospitalaris i evitant vessar sang. Aquest Mazdak el Vell seria uns anys anterior a l'altra Mazdak, Mazdak el Jove, esmentat per Ibn al-Nadim, que apareix al temps de Kobad I com a cap de la secta; algunes fonts l'esmenten com a fill de Bamdah (el que aixeca el sol). Hauria estat un mobhad i Christensen l'identifica amb el bisbe maniqueu Indarazar que segons Joan Malales fou mort pel rei de Pèrsia el 527, el nom del qual derivaria de andarzgar (mestre); Klima en canvi pensa que si Mazdak era un adjectiu epítet, Indarazar seria el seu nom verdader, però com que Indarazar era maniqueu i generalment no s'accepta aquesta condició en els mazdequites, no passa de ser una teoria. Al final del segle v, sota Peroz I (Firuz I 457-484) hi havia hagut una sèrie de desastres (sequera, fam de set anys, i la greu derrota del 484 davant els heftalites) que van fer néixer un sentiment apocalíptic; els conflictes interns i externs delmaven a la noblesa que perdia la seva posició privilegiada; la pèrdua de poder de la noblesa interessava tant al poble com a la monarquia, i el rei s'hauria inclinat cap als zaradushtakans o mazdequites que el podien sostenir contra la noblesa. Les opinions sobre si els afavoria per convicció o per interessos polítics no està resolta i potser les dues coses van tenir la seva importància. Mazdak predicava gaudir de les coses materials amb moderació i en un orde social i econòmic pacífic, igualitari i no competitiu. Els seus seguidors eren anomenats "els adeptes de la justicia" (al-Adiyya) i són comparats als gnòstic carpocracians adeptes a la justícia social. Segons la doctrina de Mazdak, Déu havia posat a la terra els mitjans per viure tothom (arzak) i s'havien de repartir de manera igualitària, i els homes havien actuat injustament quan el repartiment no fou igualitari i el fort va dominar al dèbil. Els cinc gran pecats eren: l'enveja, la còlera, la venjança, l'ambició, i l'avidesa. El repartiment de les dones no s'ha d'entendre en forma de promiscuïtat sexual, sinó en el sentit que tothom es podia casar amb una dona fora de la seva classe social, i potser venia marcat per la necessitat de repoblar el país delmat d'homes per les guerres i les fams; si les dones nobles no es podien tornar a casar per manca de nobles, no es podia augmentar la població; també la terra havia de ser repartida a petits propietaris individuals per restaurar l'agricultura després de les fams. La situació devia ser difícil de controlar i alguns graners a diversos llocs de Pèrsia foren saquejats pels partidaris del repartiment (vers 494 i 495). Si Kobad I seguia donant suport a aquests reformes la noblesa perdria a les seves dones i a les seves terres, així que van deposar a Kobad I (497) posant al tron al seu germà Zamasp (497-499). Si va seguir una autèntica revolta dels camperols (o més aviat revoltes locals múltiples) com "jacqueries" o una bagaudia, és objecte de diverses teories, però sembla clar que fou el moment de major revolta al país. Kobad I es va refugiar amb els hefatlites amb l'ajut dels quals va poder recuperar el tron el 499, retornant a la influència al govern els mazdaquites, i en 513 Kobad I va adoptar la doctrina. Aquest període és descrit sovint com una fase de lluita de classes i conflictes socials. Sembla que els adeptes al mazdequisme eren "gent del poble" (al-Tabari) o pobres/populatxo, però se sap que hi havia nobles que eren mazdequites com Siyavash, comandant de l'exèrcit, o el fill gran del rei, Kabus (Kawus) governador del Tabaristan com a Padhashkwar Shah. El rei va provar de convertir als no zoroastrians com els armenis o el rei àrab d'al-Hira al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays (514-554). Aquest va refusar i fou enderrocat per al-Hàrith ibn Amr al-Kindí (523-527) que no era làkhmida, sinó kinda, al que va intentar fer difondre les idees mazdequistes al Nedjd i Hedjaz, sent adoptada la religió per algun clan de la Meca on va subsistir fins al temps de Mahoma (anomenats zanadika). També es va pressionar als jueus i és possible que aquestos s'haguessin revoltat sota el seu exiliarca Mar Zutra i s'haurien fet independents per un temps a Mahoza prop de Ctesifont als primers anys del segle vi, si bé aquests fets tenen altres interpretacions i fins i tot són jutjats poc versemblants. Els mazdequites donaven suport per la successió al tron al príncep Kabus, i l'altra fill Cosroes (després Cosroes I el Just)es va aliar al clergat zoroastrià. Mazdak va anar amb els seus a la capital, es diu que cridat a una discussió religiosa, o per proclamar a Kabus. Kobad es va veure pressionat per la força que encara conservaven els grans i el clergat zoroastrià; segons la tradició Cosroes el va convèncer el seu pare de la falsedat de les seves doctrines, però més probablement va haver de cedir per no perdre el poder; Cosroes va fer matar Mazdak amb milers de partidaris (528 o inicis del 529). Quan Cosroes I va succeir al seu pare el 531 es va iniciar una segona persecució dels mazdequites; la secta fou destruïda i els seus llibres cremats. Les classes foren restaurades. Cosroes I va confiscar els béns dels caps mazdaquites i els va donar als pobres, i els que havien agafat béns per la força foren executats i les propietats retornades als seus antics propietaris; els que havien damnat béns van haver de pagar multes o els danys. Els infants de classe disputada serien de la família amb la que vivien i les dones agafades per comuns haurien de rebre una dot satisfactòria per la seva família i llavors podria restar com la seva muller però si no es podia pagar el dot hauria de tornar amb el seu antic marit si en tenia o amb la seva família. Els fills de famílies nobles que havien quedat sense ancestres foren agafats a càrrec del mateix rei; a les noies els va donar dots i els va buscar marits nobles, i als nois els va trobar esposes nobles. Els mazdaquites que van sobreviure van haver de fugir a l'Àsia Central fora de l'imperi i hi hauria hagut un centre a la regió de Rayy, regió sobre la qual els sassànides no tenien autoritat almenys plenament. Grups de neomazdaquites s'esmenten per tot l'Iran al segle VII a l'inici de l'islam, sent anomenats mazdakiya a Rayy i Hamadan, i també muhammira (vestits de roig) a Gurgan, i mubayyida (vestits de blanc) a l'Àsia Central. Al segle IX es van fraccionar en diverses sectes designades pel nom dels seus respectius caps i en aquest temps era una doctrina dualista basada en la diferència entre la Llum (que actuava intencionadament) i la Tenebra (que actuava a l'atzar). Les principals sectes neomazdaquites foren els , els sunbadhiyya, els mukannaiyya (al Khurasan) i sobretot els khurramiyya (a l'Azerbaidjan). D'aquests darrers va sorgir la subsecta Kudhakiyya. Els mazdaquites van subsistir a l'Àsia Central fins a l'inici del segle xii a Xahrisabz, Nakhshab i rodalia de Bukharà. A l'Iran vivien entre Hamadan i Zandjan i se'ls esmenta fins al temps dels il-kans, però una derivació, els Maraghiyya, que Mustawfi esmenta al Rudbar de Qazvín al segle xiv, van subsistir en set pobles on foren constatats al segle XX. (ca)
- Ο Μαζντάκ (Περσικά: , απεβίωσε περίπου στα 524 ή 528 μ.Χ., επίσης γνωστός ως Μαζντάκ ο Νεώτερος) ήταν Ιρανός ζωροαστριστής μομπάντ (ιερέας), μεταρρυθμιστής, προφήτης και θρησκευτικός ακτιβιστής, που κέρδισε επιρροή κατά τη διάρκεια της σασσανιδικής βασιλείας του αυτοκράτορα Καβάδη του Α΄, ισχυρίστηκε ότι ήταν προφήτης του , κήρυττε την κοινοκτημοσύνη και καθιέρωσε προγράμματα κοινωνικής πρόνοιας. Έχει θεωρηθεί ως πρωτοσοσιαλιστής. (el)
- Mazdak (persisch مزدک; geboren in Westiran; gestorben 524 oder 528) war ein zoroastrischer Priester und Reformer in der Spätantike von Persien. (de)
- Mazdak (en persa lingvo مزدک) (mortiĝis ĉ. 524 aŭ 528) (ankaŭ Mazdak la plej juna) estis profeto de Zoroastrismo, irana reformisto kaj religia aktivulo kiu akiris influon dum la regado de la Sasanida ŝaho Kavad la 1-a. Li pledis esti profeto de Ahura Mazda, kaj instituciis komunan posedrajton kaj socialajn bonfartigajn programojn. Li estis konsiderita pra-socialisto. (eo)
- Mazdak o Mazdek o Mazdak el joven en persa مزدک (nacimiento desconocido - fallecido en 524 o 528) fue un controvertido personaje histórico que vivió en el Imperio sasánida durante los siglos V y VI. Para algunos historiadores se trata de un reformista religioso seguidor de Zoroastro, que cobró importancia durante el reinado del rey Kavadh I. Para otros se trata de mucho más, siendo considerado como un reformista social e incluso como uno de los primeros, o el primer socialista de la Historia. (es)
- Mazdakismoa erlijio dualista izan zen, Iranen V. mendean indar hartu zuena. Pentsalari batzuen ustez, mazdeismoak manikeoen dualismoa berritu nahi izan zuen, eta horien arabera eratzaileek harremanak izan zituzten Antzinako Erromako manikeoekin; beste batzuen ustez, berriz, Irango bertako zoroastrismotik sortu zen. V. mendetik aurrera Mazdak persiar heretikoaren izena hartu zuen. Mazdakismoaren arabera, Argia (ongia) eta Iluna (gaizkia) dira munduaren oinarrizko hastapenak. Bi osagai horiek elkarrekin topo egitean sortu zen unibertsoa. Argia da bizitzeko behar dena eta argia izateko gizonak bizitza aszetikoa eta zintzoa izan behar du, ez du inor edo ezer hil behar eta ezta haragirik jan behar ere. Ondasunak eta emazteak taldearen jabego egin zituen Mazdakek. Zoroastrismoaren jarraitzaileek eta aitoren semeek gaitzetsi egin zuten mazdeismoa, eta azkenik debekatu egin zuten. Hala ere, ezkutuan aurrera egin zuen Islamaren garaia iritsi zen arte (VIII. mendea). (eu)
- Mazdak (Persian: مزدک, Middle Persian: 𐭬𐭦𐭣𐭪, also Mazdak the Younger; died c. 524 or 528) was a Zoroastrian mobad (priest), Iranian reformer, prophet and religious reformer who gained influence during the reign of the Sasanian emperor Kavadh I. He claimed to be a prophet of Ahura Mazda and instituted social welfare programs. (en)
- Mazdak (in persiano مَزْدَک; ... – 524 o 528) è stato un profeta e rivoluzionario persiano, riformatore politico e religioso nonché leader di un movimento socio-religioso, il mazdakismo, che ottenne grande influenza sotto il regno del re sasanide Kavad I. Mazdak si dichiarò profeta di Dio, praticando il culto del fuoco; predicò il possesso comunitario dei beni, la liberazione delle donne dagli harem delle classi nobiliari (gli avversari lo avrebbero accusato, calunniosamente, di volerle "mettere in comune") e avviò un programma di mutua assistenza. (it)
- Mazdak – perski filozof żyjący na przełomie V i VI wieku. Przywódca antyfeudalnego ruchu zwanego ruchem , korzeniami sięgający do stworzonego w IV lub V wieku przez ruchu zardusztakan, którego Mazdak był wyznawcą i zwolennikiem. (pl)
- Mazaces, Masdaces ou Mazdaces (em latim: Mazaces; em grego: Μαζάκες; romaniz.: Mazáces; em persa: مزدک; romaniz.: Mazdak; m. 528) foi um reformador religioso persa do século VI, ativo na corte do xá Cavades I. (pt)
- Mazdak, död genom avrättning 529, var en persisk zoroastristisk präst som betraktas som upphovsman till och talesman för den religiösa sekten mazdakismen i Iran århundradet innan landet och dess regerande dynasti Sasaniderna besegrades av den arabisk-muslimska invasionen. Mazdakismen var en radikal social, politisk och religiös lära med närmast socialistiska drag med sina krav på kommunalt, gemensamt ägande och sociala välfärdsprogram.. Den utvecklades utifrån kritik av hur zoroastrismen hade utvecklats och av de sasanidiska ledarna. Mazdak sade sig – till skillnad från prästerna – vara en profet direkt underställd Ahura Mazda (Gud). Mazdakismen hade liksom zoroastrismen en dualistisk, kosmologisk världsbild och hade dessutom lånat in ett synkretistiskt tänkande från manikeismen – en annan dualistisk religion. Efter påtryckningar från den persiska adeln och det zoroastriska prästerskapet lät den sasanidiske kungen avrätta Mazdak och tusentals av hans anhängare. (sv)
- Маздак (ср.-перс. , перс. مزدک, также Маздак Младший; ум. ок. 524 или 528) — средневековый зороастрийский, персидский религиозный реформатор и пророк, которого считают одним из первых социалистов в истории человечества. (ru)
- Маздак Молодший (*Mazdak., бл. 450 —528/529) — середньовічний перський релігійний реформатор. Розглядають одним з перших східних соціалістів. (uk)
- 玛兹达克（波斯語：مزدک；中古波斯语：𐭬𐭦𐭣𐭪；？－约524年或528年），波斯萨珊王朝改革家、宗教活动者，祆教僧侣。玛兹达克自称是祆教最高神阿胡拉·玛兹达派来的先知，宣扬平等，主张财产共有、建立社会福利系统，其主张带有一定社会主义甚至共产主义色彩。 玛兹达克对祆教经典《阿维斯陀》作出解读，其改革思想被称为玛兹达克主义，玛兹达克及其追随者的改革尝试和社会运动被史学家称为玛兹达克运动。基于现有的研究，玛兹达克运动的理念较为粗略，但可通过其后续思潮，即8世纪的运动中得出进一步的细节。玛兹达克认为世界存在着光明和黑暗势力的斗争，黑暗便是社会的不平等和压迫，而代表善的光明将战胜代表恶的黑暗。玛兹达克宣称最高存在赐予人类一切资源，让人类平均分配之，因此玛兹达克运动宣扬平等理念，实现土地、水源等财产的公有；此外还倡导节欲、苦修、素食主义，鼓励互助，克服贪欲，反对杀戮。玛兹达克及其追随者亦主张恋爱自由。 波斯国王卡瓦德一世一度支持玛兹达克的学说，玛兹达克借此推行带有和平主义、反教权主义色彩的改革，大量关闭祆教寺庙，开仓救济穷人。卡瓦德一世因此在496年被贵族及教士势力推翻。三年后，卡瓦德一世在嚈哒帮助下夺回王位，开始疏远玛兹达克运动，在524年或528年命其子霍斯劳镇压之。卡瓦德国王召集玛兹达克派的教士召开会议，由霍斯劳设伏将之全数杀害，丧命者包括玛兹达克本人。 霍斯劳即位波斯国王之後，停止了针对玛兹达克教徒的迫害。在玛兹达克运动时期产生的某些社会变革，到霍斯劳时代实际上已被确认为合法制度。例如，出身低微的人也可以担任公职；这就为国王形成了一个没有任何社会基础的、完全忠于国王的亲信集团。可以认为，玛兹达克运动影响了霍斯劳一世的许多政策。唯物史观学者认为，在卡瓦德一世之前的伊朗社会是属于“半奴隶制”，从卡瓦德一世开始进行许多改革，而到霍斯劳一世完成改革，从而使伊朗实现“封建化”；因此玛兹达克运动是伊朗社会过渡为“封建社会”的标志之一。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Mazdak († 528 nebo 529) byl perský lidový kazatel, s jehož jménem jsou spojeny největší sociální nepokoje v historii sásánovské říše. Jeho původ, doba narození i životní osudy před první polovinou devadesátých let 5. století jsou buď nejasné, nebo jsou předmětem sporů. Podle pozdních pramenů mohl být prostým mágem, královským pokladníkem i veleknězem zarathuštrovské církve. (cs)
- Ο Μαζντάκ (Περσικά: , απεβίωσε περίπου στα 524 ή 528 μ.Χ., επίσης γνωστός ως Μαζντάκ ο Νεώτερος) ήταν Ιρανός ζωροαστριστής μομπάντ (ιερέας), μεταρρυθμιστής, προφήτης και θρησκευτικός ακτιβιστής, που κέρδισε επιρροή κατά τη διάρκεια της σασσανιδικής βασιλείας του αυτοκράτορα Καβάδη του Α΄, ισχυρίστηκε ότι ήταν προφήτης του , κήρυττε την κοινοκτημοσύνη και καθιέρωσε προγράμματα κοινωνικής πρόνοιας. Έχει θεωρηθεί ως πρωτοσοσιαλιστής. (el)
- Mazdak (persisch مزدک; geboren in Westiran; gestorben 524 oder 528) war ein zoroastrischer Priester und Reformer in der Spätantike von Persien. (de)
- Mazdak (en persa lingvo مزدک) (mortiĝis ĉ. 524 aŭ 528) (ankaŭ Mazdak la plej juna) estis profeto de Zoroastrismo, irana reformisto kaj religia aktivulo kiu akiris influon dum la regado de la Sasanida ŝaho Kavad la 1-a. Li pledis esti profeto de Ahura Mazda, kaj instituciis komunan posedrajton kaj socialajn bonfartigajn programojn. Li estis konsiderita pra-socialisto. (eo)
- Mazdak o Mazdek o Mazdak el joven en persa مزدک (nacimiento desconocido - fallecido en 524 o 528) fue un controvertido personaje histórico que vivió en el Imperio sasánida durante los siglos V y VI. Para algunos historiadores se trata de un reformista religioso seguidor de Zoroastro, que cobró importancia durante el reinado del rey Kavadh I. Para otros se trata de mucho más, siendo considerado como un reformista social e incluso como uno de los primeros, o el primer socialista de la Historia. (es)
- Mazdak (Persian: مزدک, Middle Persian: 𐭬𐭦𐭣𐭪, also Mazdak the Younger; died c. 524 or 528) was a Zoroastrian mobad (priest), Iranian reformer, prophet and religious reformer who gained influence during the reign of the Sasanian emperor Kavadh I. He claimed to be a prophet of Ahura Mazda and instituted social welfare programs. (en)
- Mazdak (in persiano مَزْدَک; ... – 524 o 528) è stato un profeta e rivoluzionario persiano, riformatore politico e religioso nonché leader di un movimento socio-religioso, il mazdakismo, che ottenne grande influenza sotto il regno del re sasanide Kavad I. Mazdak si dichiarò profeta di Dio, praticando il culto del fuoco; predicò il possesso comunitario dei beni, la liberazione delle donne dagli harem delle classi nobiliari (gli avversari lo avrebbero accusato, calunniosamente, di volerle "mettere in comune") e avviò un programma di mutua assistenza. (it)
- Mazdak – perski filozof żyjący na przełomie V i VI wieku. Przywódca antyfeudalnego ruchu zwanego ruchem , korzeniami sięgający do stworzonego w IV lub V wieku przez ruchu zardusztakan, którego Mazdak był wyznawcą i zwolennikiem. (pl)
- Mazaces, Masdaces ou Mazdaces (em latim: Mazaces; em grego: Μαζάκες; romaniz.: Mazáces; em persa: مزدک; romaniz.: Mazdak; m. 528) foi um reformador religioso persa do século VI, ativo na corte do xá Cavades I. (pt)
- Маздак (ср.-перс. , перс. مزدک, также Маздак Младший; ум. ок. 524 или 528) — средневековый зороастрийский, персидский религиозный реформатор и пророк, которого считают одним из первых социалистов в истории человечества. (ru)
- Маздак Молодший (*Mazdak., бл. 450 —528/529) — середньовічний перський релігійний реформатор. Розглядають одним з перших східних соціалістів. (uk)
- Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531). El nom voldria dir "legitimador" (en persa Maszak, Mizdak o Muzdak, mentre que el semita Mazdek equival a "dret") i es considera que Mazdak era més el nom del moviment i dels seus membres, que el nom del seu cap. (ca)
- Mazdakismoa erlijio dualista izan zen, Iranen V. mendean indar hartu zuena. Pentsalari batzuen ustez, mazdeismoak manikeoen dualismoa berritu nahi izan zuen, eta horien arabera eratzaileek harremanak izan zituzten Antzinako Erromako manikeoekin; beste batzuen ustez, berriz, Irango bertako zoroastrismotik sortu zen. V. mendetik aurrera Mazdak persiar heretikoaren izena hartu zuen. (eu)
- Mazdak, död genom avrättning 529, var en persisk zoroastristisk präst som betraktas som upphovsman till och talesman för den religiösa sekten mazdakismen i Iran århundradet innan landet och dess regerande dynasti Sasaniderna besegrades av den arabisk-muslimska invasionen. Mazdakismen var en radikal social, politisk och religiös lära med närmast socialistiska drag med sina krav på kommunalt, gemensamt ägande och sociala välfärdsprogram.. Den utvecklades utifrån kritik av hur zoroastrismen hade utvecklats och av de sasanidiska ledarna. Mazdak sade sig – till skillnad från prästerna – vara en profet direkt underställd Ahura Mazda (Gud). Mazdakismen hade liksom zoroastrismen en dualistisk, kosmologisk världsbild och hade dessutom lånat in ett synkretistiskt tänkande från manikeismen – en annan (sv)
- 玛兹达克（波斯語：مزدک；中古波斯语：𐭬𐭦𐭣𐭪；？－约524年或528年），波斯萨珊王朝改革家、宗教活动者，祆教僧侣。玛兹达克自称是祆教最高神阿胡拉·玛兹达派来的先知，宣扬平等，主张财产共有、建立社会福利系统，其主张带有一定社会主义甚至共产主义色彩。 玛兹达克对祆教经典《阿维斯陀》作出解读，其改革思想被称为玛兹达克主义，玛兹达克及其追随者的改革尝试和社会运动被史学家称为玛兹达克运动。基于现有的研究，玛兹达克运动的理念较为粗略，但可通过其后续思潮，即8世纪的运动中得出进一步的细节。玛兹达克认为世界存在着光明和黑暗势力的斗争，黑暗便是社会的不平等和压迫，而代表善的光明将战胜代表恶的黑暗。玛兹达克宣称最高存在赐予人类一切资源，让人类平均分配之，因此玛兹达克运动宣扬平等理念，实现土地、水源等财产的公有；此外还倡导节欲、苦修、素食主义，鼓励互助，克服贪欲，反对杀戮。玛兹达克及其追随者亦主张恋爱自由。 波斯国王卡瓦德一世一度支持玛兹达克的学说，玛兹达克借此推行带有和平主义、反教权主义色彩的改革，大量关闭祆教寺庙，开仓救济穷人。卡瓦德一世因此在496年被贵族及教士势力推翻。三年后，卡瓦德一世在嚈哒帮助下夺回王位，开始疏远玛兹达克运动，在524年或528年命其子霍斯劳镇压之。卡瓦德国王召集玛兹达克派的教士召开会议，由霍斯劳设伏将之全数杀害，丧命者包括玛兹达克本人。 (zh)
|
