| dbpprop:abstract
|
- Masinissa or Massinissa (c. 240 or 238 BC - c. 148 BC) was the first King of Numidia, an ancient Berber North African nation of ancient Libyan tribes, which he united, and is most famous for his role as a Roman ally in the Battle of Zama.
- Massinissa war zunächst König der Massylier oder östlichen Numider und später König von ganz Numidien (201 bis 149 v. Chr). Von 213 bis 206 v. Chr. war er mit Karthago im Bunde, paktierte dann jedoch mit den Römern. Er zählte am Ende zu den schärfsten Gegnern der Punier.
- Masinissa I (Μασσανάσσης) fou rei dels massils del 206 aC al 202 aC Numídia del 202 aC al 148 aC. Era fill de Gayya rei dels massils, la més occidental de les tribus númides. Va rebre una bona educació pel lloc i el temps. El 213 aC quan el seu pare es va aliar a Cartago durant la Segona Guerra Púnica pel seu consell, Gayya va declarar la guerra al rei Sifax dels massesils que eren aliats de la República de Roma i va donar al seu jove fill el comandament de la força destinada a envair el regne oriental. Sifax fou derrotat i es va refugiar a Mauritània i Masinissa va ocupar els seus dominis. El 212 aC Masinissa va anar a Hispània on va donar suport als cartaginesos amb un fort contingent de cavalleria númida, i segurament va restar dos o tres anys a la regió, però el 210 aC era a Cartago, demanant reforços per l'exèrcit cartaginès i númida a Hispania, on tornava a ser el 209 aC i encara consta present a la Batalla d'Ilipa el 206 aC on cartaginesos i númides foren finalment derrotats. Després d'això Masinissa va canviar de bàndol i va fer obertures als romans (Silà, lloctinent d'Escipió) i finalment en una entrevista amb Escipió es va fer aliat romà. Es diu que en aquest canvi va tenir influència la generosa conducta d'Escipió amb Massiva, nebot de Masinissa, i segons alguns també que el cartaginès Àsdrubal li havia promès com a dona a la seva filla Sofonisba, una noia d'extraordinària bellesa, però després havia violat la promesa i l'havia donat com a dona al reis dels massesils, Sifax (Titus Livi situa aquest fet una mica després, quan Masinissa ja havia tornat a l'Àfrica). Llavors va tornar a Àfrica on a la mort del seu pare que s'havia produït estant absent, probablement vers el 210 aC, la corona havia passat segons la costum al seu germà Ozalces que va morir aviat i el va succeir el seu fill Capusa. Aquest havia estat enderrocat aviat per Mezetulus que va assolir el poder com a regent del menor Lacumaces, germà petit de Capusa. Quan Masinissa va desembarcar, segurament el 206 aC, va dirigir el seu exèrcit contra l'usurpador; no va aconseguir el suport de Boccus I o Boccar de Mauritània i només disposava d'uns 500 cavallers i uns milers d'infants, però amb aquestos va derrotar a Mezetelus; Lacumaces es va escapar a Numídia Oriental a la cort de Sifax però fou retornat o va tornar voluntàriament i Masinissa el va tractar degudament al seu rang i el va permetre la retirada a la vida privada. No gaire després fou atacat per Sifax i derrotat i va haver de fugir a les muntanyes des de on, durant algun temps, va fer atacs guerrillers contra Sifax i els cartaginesos. Els seus seguidors es van anar reorganitzant i molta gent se li va unir, i Sifax va enviar contra ell al general Boccar que va aconseguir dividir els grups de Masinissa i va obligar a aquest a fugir ferit i amb només dos escortes; un temps després, ja curat, va reunir gents dels massils i va aixecar un exercit de deu mil homes; Sifax va agafar el comandament personalment i el va derrotar altre cop però una vegada més Masinissa va poder fugir amb una petita escorta de cavallers. Es va refugiar a les muntanyes de la costa i va seguir la guerra de guerrilles fins el 203 aC després del desembarcament d'Escipió a Àfrica (que s'havia produït el 204 aC) quan es va unir als exercits romans. En la guerra que va seguir, especialment contra Hannó fill d'Amílcar, va tenir part destacada; va ser el principal responsable del incendi dels campaments de Sifax i d'Àsdrubal, en el que el coneixement dels hàbits enemics fou decisiu per l'èxit. El 202 aC, després d'una victòria sobre Sifax i Àsdrubal, tornava a dominar tot el regne dels massils i encara va derrotar altre cop a Sifax que fou fet presoner. Llavors va entrar a Cirta, la capital de Sifax i on tenia els seus tresors; allí va fer presonera a la dona del rei enemic, Sofonisba, que com s'ha dit havia estat promesa de Masinissa, i que ara s'hi va casar però va morir tràgicament. Com a consol Escipió li va donar el títol de rei amb la possessió dels seus dominis hereditaris i l'expectativa dels del seu rival; aquesta concessió fou feta efectiva el 201 aC i ratificada immediatament pel senat. Masinissa va dirigir l'ala dreta de la cavalleria romano-númida a la batalla de Zama, i va tenir part important a la victòria. El 203 aC i 202 aC Anníbal va fer esforços per fer-lo canviar de bàndol, però Masinissa va romandre lleial als romans. Durant els següents 50 anys Masinissa va regnar a Numídia sense cap oposició. En aquestos anys va fer incursions a territori cartaginès, i Cartago va presentar queixes a Roma amb ambaixades que són esmentades pels historiadors. Els romans sistemàticament van afavorir al rei númida, fins i tot quan les seves pretensions eren injustificables. Sembla que la disputa es centrava al fèrtil districte d'Empòria, que finalment va quedar ocupar completament per Masinissa sobrepassant la tolerància romana que el va obligar a retirar-se al menys parcialment. Masinissa va enviar contingents per donar suport als romans a les guerres contra Filip V de Macedònia, contra Antíoc III el Gran, i contra Perseu de Macedònia. En l'ultima guerra el contingent númida era sota el comandament de Misagenes, un dels fills de Masinissa. La seva política amb Cartago fou de tenir un partit intern que li era favorable, però que a mesura que la ciutat es va recuperar de la guerra va perdre influencia i el 150 aC els principals dirigents del partit dit de Masinissa, es a dir de fet proromà, foren desterrats pels demòcrates. Abans de declarar la guerra va enviar als seus fills Gulussa i Micipsa com ambaixadors a Cartago exigint que els desterrats foren cridats, però el partit democràtic nacionalista cartaginès dirigit per Àsdrubal, general en cap de la república, va refusar admetre als dos ambaixadors dins la ciutat, i encara els va empaitar quan ja marxaven i va matar alguns dels membres del seguici. Masinissa va envair territori cartaginès i va assetjar Oroscapa, i Asdrubal Barca li va presentar batalla; alguns caps númides van desertar i es van passar a l'exèrcit cartaginès, i a més l'exèrcit d'Àsdrubal fou reforçat per nous contingents reclutats a Cartago, fins arribar a tenir 58.000 homes. El primer combat fou favorable a Masinissa però no fou decisiu. Escipió va voler fer de mediador, però no en va sortir ja que el rei númida exigia l'entrega dels desertors i traïdors númides, cosa que els cartaginesos refusaven absolutament; la guerra va seguir i Masinissa va aconseguir portar a l'exèrcit d'Àsdrubal a un lloc on no podia rebre subministraments i part de les tropes van morir de gana i malalties i la resta es va salvar després de capitular, però encara després d'això l'acord fou violat per Masinissa i molts dels que s'havien rendit foren morts quan es retiraven sense armes; només un grapat va poder tornar sa i estalvi. Els romans van decidir aprofitar aquesta oportunitat per liquidar Cartago; les negociacions van donar pas a la tercera guerra púnica. Masinissa no volia als romans al costat del seu regne i quan se li va demanar assistència va demorar expressament l'enviament d'ajut (149 aC). Les derrotes romanes el 148 aC van obligar a enviar una ambaixada a Masinissa demanant més ajut, però quan l'ambaixador romà va arribar a Cirta, Masinissa acabava de morir. Va morir amb 90 anys i fins quasi el final encara muntava a cavall i feia altres exercicis impropis de l'edat (el 150 aC encara va dirigir personalment l'exèrcit i seguia els exercicis militars com qualsevol jove). Va deixar encarregat el futur del regne al jove [Escipió] (que llavors servia a Àfrica com a tribú militar), a la família del qual estava lligat per llaços clientelars i d'amistat. Va deixar 54 fills (el més jove dels quals va néixer només 4 anys abans de morir el rei). La majoria eren fills de concubines i incapacitats per regnar segons les lleis númides. Els únics legítims que el van sobreviure foren Micipsa, Mastanabal i Gulussa. Escipió va repartir el regne entre els tres.
- Massinissa nebo Masinissa byl náčelníkem numidského kmene Massylů a později králem celé Numidie, starověkého severoafrického království ležícím na území dnešního Alžírska a Libye. V letech 213 až 206 př. n. l. byl spojencem Kartága, potom ale přešel na stranu Římanů. Od té doby patřil k nejzarputilejším nepřátelům Punů. Massinissa se narodil v roce 238 př. n. l. jako syn Gaii, vládce kmene Massylů ve východní Numidii. Své mládí strávil jako rukojmí v Kartágu, kde se naučil řečtině a latině. Všeobecně byl považován za velmi moudrého a schopného muže. Massinissa se prý tady měl zamilovat do krásné Sofonisbe, dcery předního kartaginského šlechtice, Hasdrubala Giskona. V době vypuknutí druhé punské války bojoval Massinissa ve službách Kartaginců proti Syfakovi, náčelníkovi Masaesylů, numidského kmene ze západní Numidie, který válčil na straně Římanů. Massinissa, jenž měl tehdy zřejmě pouze sedmnáct let, vedl společně s Hasdrubalem Giskonem vojsko složené z Numiďanů a kartaginských žoldnéřů proti Syfakově armádě a dosáhl drtivého vítězství, čímž přiměl Syfaka k uzavření míru s Kartaginci. Poté sloužil v Hispánii jako velitel numidské jízdy v bojích proti Římanům a výrazně se podílel na kartaginských vítězstvích nad oběma Scipiony. Po porážce Hasdrubala Barky v bitvě u Baeculy a jeho následném odchodu do Itálie povýšil Massinissa do hodnosti velitele kartaginské jízdy v Hispánii a v letech 208 až 207 př. n. l. zde vedl úspěšnou gerilovou válku proti Scipionovi Africanovi staršímu a získával tak čas, jenž využili Mago a Hasdrubal Gisko k odvodu a výcviku nového vojska. S čerstvými posilami se oba vojevůdci v roce 206 př. n. l. připojili k Massinissově jízdě a společně se postavili Scipionovi v bitvě u Ilip, v níž však byla kartaginská moc v Hispánii definitivně zlomena. Scipio zde dosáhl jednoho ze svých nejskvělejších vítězství. Když Gaia v tomtéž roce zemřel, jeho synové Massinissa a Oezalces se začali přít o nástupnictví, čehož využil Syfax k dobytí značné části východní Numidie. Mezitím byli Kartaginci vytlačeni z Hispánie a Massinissa usoudil, že vítězství ve válce připadne Římanům a nikoliv Kartagincům, načež se rozhodl spojit se s Římany. K této Massinissově změně stran napomohl i sám Scipio, když propustil na svobodu Massinissova synovce, Massivu, který neuposlechl strýcovy rozkazy, vřítil se do víru boje a upadl do římského zajetí. Hasdrubal Gisko se nyní musel poohlédnout po novém spojenci, kterého záhy nalezl v Syfakovi. Tomu dal za ženu svoji dceru Sofonisbe, která byla až do Massinissova zběhnutí jeho snoubenkou. Syfax navíc znovu pronikl do východní Numidie, porazil Massinissu a vypudil jej ze země. Po Scipionově vylodění v Africe v roce 204 př. n. l. se tak Massinissa mohl k římskému veliteli dostavit pouze jako uprchlík. V bitvě u Bagrades v roce 203 př. n. l. Scipio přemohl vojsko Hasdrubala Giskona a Syfaka a zatímco římský vojevůdce zaměřil nyní svoji pozornost na Kartágo, Gaius Laelius a Massinissa se ihned vrhli do pronásledování poraženého Syfaka, kterého dopadli v Cirtě a následně ho předali do Scipionových rukou. Po Syfakově zajetí se Massinissa mohl konečně oženit se Sofonisbe, avšak Scipio, který pochyboval o její loajalitě, si jí vyžádal do Říma, kde měla být vedena v triumfálním průvodu. Aby jí ušetřil takového ponížení, poslal jí Massinissa jed, kterým se Sofonisbe dobrovolně otrávila. Massinissa si tímto činem vysloužil důvěru Římanů a Scipio ho následně uznal za krále Massylů. V bitvě u Zamy proti Hannibalovi velel Massinissa jízdě na Scipionově pravém křídle. Sám Scipio střetnutí s Kartaginci oddaloval tak dlouho, dokud se Massinissa se svými jezdci nepřipojil k jeho armádě. Bitva samotná se pro Římany nevyvíjela zcela optimálně a již se zdálo, že Hannibal zvítězí. V tomto kritickém momentě se ale Massinissa, který nejdříve z bojiště zahnal kartaginskou jízdu, vrátil zpět a Kartagincům, kteří měli vítězství v boji takřka na dosah ruky, vpadl do týlu a uvedl jejich řady do naprostého chaosu. Tím byla bitva a tedy i celá válka rozhodnuta ve prospěch Římanů. Za svoje služby obdržel Massinissa od Římanů Syfakovo království, což z něho učinilo pána celé Numidie. Kartaginci mu navíc na nátlak Římanů museli odstoupit rovněž Tripolitánii (dnešní severozápadní Libye). Po odchodu Římanů z Afriky vytvořil Massinissa z Numidie vlastní království s hlavním městem v Cirtě (dnešní Konstantine). Všechno toto se dělo podle dohody s Římany, kteří usilovali ztrpčovat Kartagincům život spory s jejich sousedy. Massinissa a jeho synové vlastnili rozsáhlé statky po celé zemi. Důležitými městy Massinissovy říše byla Capsa, Thugga, Bulla Regia a Hippo Regius. Massinissa pokračoval i ve zbytku svého života v rozšiřování své domény. Ještě před svou smrtí stačil vyprovokovat Kartágo (za notného přispění Římanů) k tomu, aby proti němu vojensky zakročilo. Podle Liviova popisu Numiďané přepadli a vyplenili asi sedmdesát měst na jihu a západě území dosud náležejícího Kartagincům. Punové pobouření tímto chováním, proti nim vyslali vojsko, což bylo ale v rozporu s dohodou s Římany, podle níž se Kartágu zakazovalo vést s kýmkoliv válku bez svolení římského senátu. V následném boji ale Kartaginci Numiďanům podlehli a museli s Massinissou uzavřít potupnou smlouvu. Zbytek vojska musel ustoupit beze zbraní zpět do Kartága, na zpáteční cestě byli ale Kartaginci přepadeni a z velké části pobiti Massinissovým synem Gulussou. Římanům to však postačilo jako záminka k zahájení třetí punské války. Teprve nyní si Massinissa patrně uvědomil, že jeho nenávist ke Kartágu usnadnila Římanům šíření jejich vlivu v Africe na úkor jeho vlastní říše. Jen s nechutí tudíž podporoval Římany, zemřel ale krátce po vypuknutí konfliktu v roce 149 př. n. l. Starověké prameny připomínají, že Massinissa se dožil více než 90ti let a až do konce svého života prý osobně vedl numidské armády do pole. Za Massinissova nástupce byl ustaven jeho syn Micipsa. Zanedlouho poté byla však Numidie rozdělena Scipionem Africanem mladším do tří menších říší mezi královi syny Micipsu, Gulussu a Mastanabala.
- Masinisa fue el primer rey de Numidia, con capital en Cirta, hoy Constantina (Argelia). Rigió sobre su propia tribu, los masilios, y la de los masesilos, originalmente liderados por el pro-cartaginés Sifax. Comenzó como líder tribal de los bereberes, sucediendo a su padre Gaia. Aliado de Cartago, junto al general Asdrúbal Giscón derrotó al númida Sifax cuando contaba con tan sólo con 17 años. Luchó como aliado de Cartago en Hispania, dirigiendo a sus jinetes númidas y finalmente liderando una exitosa campaña de guerrilla contra los romanos.
- Massinissa, est un roi Amazigh et le premier roi de la Numidie unifiée. Son nom a été retrouvé dans son tombeau à Cirta, l'actuelle Constantine sous la forme consonnique MSNSN (à lire MAS-N-SEN, qui veut dire « Leur Seigneur »). Fils du roi Gaïa (G.Y. Y, inscription punique), petit-fils de Zelalsan et arrière petit-fils d'Ilès. Il est né vers 238 av. J. -C. dans la tribu des Massyles (Mis Ilès) et meurt début janvier 148 av. J. -C.. À la mort de Gaïa, Massinissa passant dans le camp de Rome, en 203 av. J. -C. contribue à la capture et la victoire sur Syphax roi des Massaesyles par le commandant romain Gaius Laelius. Siphax est alors envoyé à Rome en tant que prisonnier où il meurt en 202 ou 203 av. J. -C. et les Romains accordent au roi Massinissa le royaume de Syphax en récompense de sa collaboration. Il contribua largement à la victoire de la bataille de Zama à la tête de sa fameuse cavalerie numide.
- Il suo nome deriva dalla lingua berbera "immis n Iza" cioè figlio di Iza moglie del re Gaia. Trascorse la sua giovinezza e venne educato a Cartagine; un modo elegante per dire che, dato il suo alto lignaggio, era un ostaggio utile ai cartaginesi per tenere sotto controllo il padre e con lui la confinante Numidia.
- マシニッサ（Masinissa、紀元前238年 - 紀元前148年）は、ヌミディアの王。第二次ポエニ戦争において、当初はカルタゴに協力していたが、後にローマに鞍替えする。ローマの後見を得てヌミディア王となり、ザマの戦いにも参加した。
- Massinissa was aanvankelijk een stamhoofd en werd de eerste koning van West-Numidië. De cavalerie van de Numidiërs heeft een belangrijke rol gespeeld in de Punische oorlogen. Zo vocht de Numidische cavalerie tijdens de Tweede Punische oorlog aan de kant van Carthago, onder andere in de slag bij Cannae in 216 v. Chr. Vanaf 206 v. Chr. begon hij met de Romeinen samen te werken, en vocht hij onder leiding van de Romeinen in de slag bij Zama. Dankzij deze Romeinse overwinning kon Massinissa Oost-Numidië bevrijden van de Carthaagse overheersing en zijn land verenigen. Hij zou tot 148 v. Chr. aan de macht blijven. Massinissa had in zijn jeugd gediend in het Fenicische leger en was danig onder de indruk van de beschaving van de Feniciërs, die hij poogde te imiteren. Naar het voorbeeld van het Fenicisch alfabet ontwikkelde Massinissa het Tifinagh, het Imazighen-alfabet. Hij zette een geordend bestuur op poten, bouwde een vloot en vast leger op dat bestond uit 50.000 man. Hij stichtte nederzettingen naar Fenicisch model en zorgde dat de Imazighen akkerbouw gingen bedrijven en hun (semi-)nomadische leefstijl opgaven. Om te verhinderen dat ze hun nomadisch verleden weer zouden oppikken, vestigde Massinissa de Imazighen niet op boerderijen, maar in versterkte woestijnforten. Op deze manier werden ze ook gelijk verstedelijkt. Massinissa wilde echter meer: hij wilde een groot onafhankelijk rijk der Imazighen, een koninkrijk dat sterk genoeg was om buitenlandse indringers te weerstaan. Hij besefte dat dat alleen mogelijk zou zijn wanneer hij Carthago, de stad van zijn leermeesters, zou veroveren. In 204 v. Chr. scheen de tijd hiervoor rijp. Hannibal Barkas die de ene na de andere overwinning had behaald op de Romeinen, scheen aan de verliezende hand te zijn. Massinissa verbrak zijn verbond met de Carthagers en sloot een alliantie met Rome. De Massyli en hun koning Syphax daarentegen bleven trouw aan Carthago. Toen de Romeinse vloot landde in Noord-Afrika zette Massinissa zijn Numidische leger in tegen de Carthagers. In 202 v. Chr. vond de Slag bij Zama plaats. Romeinse legioenen vochten tegen de Imazirische krijgers te paard: de Romeinen vielen in slagorde aan en de Imazighen omsingelden de Carthagers op de flanken. Na de overwinning werden Oost- en West-Numidië herenigd tot het Numidische Rijk. Massinissa werd beloond voor zijn hulp bij Zama en ondersteund door de Romeinen. Meer problemen voor Carthago met haar buurlanden was in het belang van Rome. Vijftig jaar later had Carthago zich weer weten te herstellen. Carthago was weer uitgegroeid tot een handelsstad, zij het dat ze onder Romeins toezicht stond en aan Rome belastingplichtig was. De herrijzenis van Carthago was voor de Romeinen een reden opnieuw de oorlog te verklaren. De werkelijke reden voor deze oorlog was dat Massinissa meer Carthaags grondgebied had veroverd dan waar hij volgens het vredesverdrag recht op had en waarschijnlijk ook plannen had om Carthago in te nemen. Rome besefte het gevaar van deze geduchte tegenstander in Noord-Afrika. De verovering en vernietiging van Carthago door de Romeinen betekende het definitieve einde van de Fenicische heerschappij. Kort hiervoor, in 148 v. Chr. stierf Massinissa op 90-jarige leeftijd. Hij werd begraven in Thugga, waar in een mausoleum een inscriptie in het Numidisch en Fenicisch geschreven werd. Na de dood van Massinissa werd Numidië verdeeld in verschillende koninkrijken. Deze werden door zijn zonen geregeerd.
- Masynissa, Masinissa lub Massinissa — król Numidów Wschodnich (tj. Massyliów), których państwo obejmowało wschodnią część Algierii i zachodnią połać Tunezji. Stolicą było miasto Cyrta.
- Massinissa (mas Tito Lívio em Ab Urbe condita libri usa o nome Masinissa, com um só "s") nasceu por volta de 238 a.C. , filho de Gaia (ou Gala) rei da Numídia. Passou sua juventude e foi educado em Cartago; uma maneira elegante de dizer que, dada a sua alta linhagem, era um hóspede útil aos cartagineses para ter sob controle seu pai e com ele a limítrofe Numídia. Participou da Segunda Guerra Púnica, quando reocupou o trono da Numídia após a batalha em Zama, onde lutou ao lado dos romanos, liderados por Cipião, contra Cartago, liderada por Aníbal, derrotando o grande general cartaginês. Ainda após esta batalha, Massinissa continuou a fazer ataques e pilhagens a Cartago, que não podia se defender, pois quando contra-atacava, era detida por Roma. Mas, após Cartago pagar suas dívidas para com Roma, atacou a Numídia, provocando a Terceira Guerra Púnica que terminou com a destruição de Cartago. Seu filho, Jugurta, não fez como o pai e, ao invés de aliar-se a Roma, fez guerra contra esta, na qual saiu derrotado contra os exércitos romanos liderados por Caio Mário.
- Файл:GM Massinissa. png Массинисса, царь Нумидии Массинисса или Масинисса — первый царь Нумидии, наиболее известный своим участием в качестве римского союзника в битве при Заме во Второй Пунической войне.
- Masinissa, född 238, död 148 f. Kr. , var en numidisk kung som var allierad med Karthago i början av det andra puniska kriget. Han gick dock över till romarna i ett senare skede av kriget. Som tack för sina insatser åtnjöt han romerskt beskydd efter kriget, vilket han utnyttjade till att utvidga sitt kungarike på Karthagos marker. Men karthagerna tröttnade på hans småkrig och slog tillbaka, vilket av Rom ansågs som ett brott mot fredsvillkoren och började det tredje puniska kriget.
- Масині́сса, вождь берберського племені массиліїв, спершу був союзником Карфагена і воював поти римлян в Іспанії. Після битви при Іліпі у 206 р. до н. е. перейшов на бік Риму. Його підтримка у битві при Замі забезпечила перемогу римлянам. Масинісса залишався вірним союзником Рима до кінця свого життя. За свої послуги ще у війні проти Ганнібала він дістав від Рима вільну руку у відносинах з Карфагеном. Масинісса був талановитий володар, що захоплено працював над розбудовою своєї держави, — привчив своїх кочовиків до осілого життя, поширював управу землі, будував міста. Але неродючі степово-пустельні простори, над якими Масинісса мав владу, не вдовольняли його, й він намагався добути собі кращі терени від карфагенців. Все поширюючи свої володіння, він оточив довкола Карфаген. Карфагенський сенат безнастанно висилав скарги на Масиніссу до Рима, але без успіху: римляни підтримували свого союзника. Файл:Tomb of Massinissa 01. jpg Гробниця царя Нумідії Масинісси (бл.238-бл.148 до н. е. ) Знаходження: Шумаа ель-Хруб, біля Константіни, Алжир Масинісса, відчуваючи підтримку римлян, тримався украй агресивно і намагався приєднати до своїх володінь частину території Карфагена. Врешті у Карфагені до влади прийшла воєнна партія, що вважала, що тільки силою можна заімпонувати Римові. У 151 до н. е. сталося збройне зіткнення. Карфагенські полководці несподівано з 50 000 війська рушили на Масиніссу, думаючи цілком знищити його країну. Але нумідійський цар виявився незвичайно спритним вождем і, хоч був неприготований, у вирішальній зустрічі розгромив усю карфагенську армію. Він мав тепер відкритий шлях на Карфаген. Але, як добрий політик, затримався перед воротами і післав скаргу до Риму, що карфагеняни порушили мир. Карфагенський сенат старався загладити справу, покарав смертю своїх генералів і вислав до Рима мирне посольство із заявою, що Карфаген піддається на ласку й неласку. Незважаючи на те, що карфагеняни вже зазнали поразки і підтверджували покору Римові, римський сенат розцінив їхні дії як порушення умов договору 201 до н. е. і оголосив війну. Масинісса помер на другий рік після початку Третьої Пунічної війни і не став свідком знищення Карфагена — завершення справи, якій він присвятив майже шістдесят років свого життя.
|
| rdfs:comment
|
- Masinissa or Massinissa (c. 240 or 238 BC - c. 148 BC) was the first King of Numidia, an ancient Berber North African nation of ancient Libyan tribes, which he united, and is most famous for his role as a Roman ally in the Battle of Zama.
- Massinissa war zunächst König der Massylier oder östlichen Numider und später König von ganz Numidien (201 bis 149 v. Chr). Von 213 bis 206 v. Chr. war er mit Karthago im Bunde, paktierte dann jedoch mit den Römern. Er zählte am Ende zu den schärfsten Gegnern der Punier.
- Masinissa I (Μασσανάσσης) fou rei dels massils del 206 aC al 202 aC Numídia del 202 aC al 148 aC. Era fill de Gayya rei dels massils, la més occidental de les tribus númides. Va rebre una bona educació pel lloc i el temps.
- Massinissa nebo Masinissa byl náčelníkem numidského kmene Massylů a později králem celé Numidie, starověkého severoafrického království ležícím na území dnešního Alžírska a Libye. V letech 213 až 206 př. n. l. byl spojencem Kartága, potom ale přešel na stranu Římanů. Od té doby patřil k nejzarputilejším nepřátelům Punů. Massinissa se narodil v roce 238 př. n. l. jako syn Gaii, vládce kmene Massylů ve východní Numidii.
- Masinisa fue el primer rey de Numidia, con capital en Cirta, hoy Constantina (Argelia). Rigió sobre su propia tribu, los masilios, y la de los masesilos, originalmente liderados por el pro-cartaginés Sifax. Comenzó como líder tribal de los bereberes, sucediendo a su padre Gaia. Aliado de Cartago, junto al general Asdrúbal Giscón derrotó al númida Sifax cuando contaba con tan sólo con 17 años.
- Massinissa, est un roi Amazigh et le premier roi de la Numidie unifiée. Son nom a été retrouvé dans son tombeau à Cirta, l'actuelle Constantine sous la forme consonnique MSNSN (à lire MAS-N-SEN, qui veut dire « Leur Seigneur »). Fils du roi Gaïa (G.Y. Y, inscription punique), petit-fils de Zelalsan et arrière petit-fils d'Ilès. Il est né vers 238 av. J. -C. dans la tribu des Massyles (Mis Ilès) et meurt début janvier 148 av. J. -C..
- Il suo nome deriva dalla lingua berbera "immis n Iza" cioè figlio di Iza moglie del re Gaia. Trascorse la sua giovinezza e venne educato a Cartagine; un modo elegante per dire che, dato il suo alto lignaggio, era un ostaggio utile ai cartaginesi per tenere sotto controllo il padre e con lui la confinante Numidia.
- マシニッサ（Masinissa、紀元前238年 - 紀元前148年）は、ヌミディアの王。第二次ポエニ戦争において、当初はカルタゴに協力していたが、後にローマに鞍替えする。ローマの後見を得てヌミディア王となり、ザマの戦いにも参加した。
- Massinissa was aanvankelijk een stamhoofd en werd de eerste koning van West-Numidië. De cavalerie van de Numidiërs heeft een belangrijke rol gespeeld in de Punische oorlogen. Zo vocht de Numidische cavalerie tijdens de Tweede Punische oorlog aan de kant van Carthago, onder andere in de slag bij Cannae in 216 v. Chr. Vanaf 206 v. Chr. begon hij met de Romeinen samen te werken, en vocht hij onder leiding van de Romeinen in de slag bij Zama.
- Masynissa, Masinissa lub Massinissa — król Numidów Wschodnich (tj. Massyliów), których państwo obejmowało wschodnią część Algierii i zachodnią połać Tunezji. Stolicą było miasto Cyrta.
- Massinissa (mas Tito Lívio em Ab Urbe condita libri usa o nome Masinissa, com um só "s") nasceu por volta de 238 a.C. , filho de Gaia (ou Gala) rei da Numídia. Passou sua juventude e foi educado em Cartago; uma maneira elegante de dizer que, dada a sua alta linhagem, era um hóspede útil aos cartagineses para ter sob controle seu pai e com ele a limítrofe Numídia.
- Файл:GM Massinissa. png Массинисса, царь Нумидии Массинисса или Масинисса — первый царь Нумидии, наиболее известный своим участием в качестве римского союзника в битве при Заме во Второй Пунической войне.
- Masinissa, född 238, död 148 f. Kr. , var en numidisk kung som var allierad med Karthago i början av det andra puniska kriget. Han gick dock över till romarna i ett senare skede av kriget. Som tack för sina insatser åtnjöt han romerskt beskydd efter kriget, vilket han utnyttjade till att utvidga sitt kungarike på Karthagos marker. Men karthagerna tröttnade på hans småkrig och slog tillbaka, vilket av Rom ansågs som ett brott mot fredsvillkoren och började det tredje puniska kriget.
- Масині́сса, вождь берберського племені массиліїв, спершу був союзником Карфагена і воював поти римлян в Іспанії. Після битви при Іліпі у 206 р. до н. е. перейшов на бік Риму. Його підтримка у битві при Замі забезпечила перемогу римлянам.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
