| dbpprop:abstract
|
- The Anglicised name used for this article derives from the Arabic Banu Marin or the Berber Ayt Mrin, which is the source of the Spanish name. The Marinid dynasty (aka Marinid or Benemerine dynasty) was a Berber dynasty formed in 1244. They were largely concentrated in present-day Morocco and Spain. They overtook the Berber Almohad dynasty in controlling most of the Maghreb from the mid-1300s to the 15th century, and also supported the Kingdom of Granada, in Al-Andalus, in the 13th and 14th centuries. The last Marinid fortress in the Iberian Peninsula fell to Castile in 1344, and they were in turn replaced by the Hafsid dynasty in 1465. The Marinid were of Zenata Berber heritage.
- Die Meriniden waren eine Berberdynastie in Marokko und Spanien, die zwischen 1244 und 1465 herrschte.
- Els benimerins o marínides (de l'àrab, Banu Marin), foren una dinastia berber que va succeir els almohades al Marroc, des de mitjans del segle XIII a principis del XV. Els benimerins intervengueren de manera decisiva en la política del regne nassarí de Granada, on tenien un exèrcit permanent. A més a més, foren un recolzament fonamental de la resistència contra els reis cristians. El seu objectiu estratègic en un principi, fou el de dominar l'estret de Gibraltar per tal de tenir el control del comerç entre la Mediterrània i l'Atlàntic. D'aquesta manera, els benimerins entraren en el sud de la Península Ibèrica, al 1224, per recolzar els reis granadins, enfrontant-se directament amb els cristians. L'enfrontament pel domini de l'estret de Gibraltar es coneix com la batalla de l'Estret, lliurat entre Castella, en ocasions amb el suport naval de la Corona d'Aragó, i l'aliança nassarí-benimerina, entre 1263 i 1350. Malgrat que els castellans van obtenir victòries importants, com la conquesta de Tarifa i la de Gibraltar, les incursions granadines durant les minories, la frustrada croada castellanoaragonesa de 1309 i el desastre de la Vega, van igualar les forces cristianes i musulmanes. Així doncs la creixent amenaça nassarí-benimerí va rellançar la guerra de reconquesta entre 1327 i 1344. Cap a 1330, Granada es va decantar per altra aliança amb el sultà benimerí Abul-Hasan, disposat a una guerra oberta contra els cristians. D'aquesta manera, els benimerins van arribar a recuperar els ports de Tarifa, Algesires, Gibraltar i Rota. Alfons XI de Castella va enfortir Castella durant les treves i en 1339, va ajuntar les seues tropes amb les de Pere IV d'Aragó i Alfons IV de Portugal. En agost de 1340, un gran exèrcit benimerí va desembarcar en les costes ibèriques i va assetjar Tarifa (ara en poder dels castellans). L'enfrontament definitiu va tenir lloc en la batalla del riu Salat, on les tropes castellanes i els seus aliats, derrotaren a l'exèrcit nassarí-benimerí de Abul-Hasan i el nassarí Yusuf I, els quals tenien un exèrcit molt més nombrós, però pitjor armat i d'inferior tàctica. A costa de la moral recuperada, Alfons XI va conquerir Alcalá la Real, va derrotar els nassarís en la batalla del riu Palmones i després de dos anys de setge va prendre Algesires. En 1349 va intentar conquerir en Gibraltar, però va morir de pesta durant el setge. Amb les seues victories, Alfons XI va destruir l'últim suport nord-africà d'al-Àndalus. Des de mitjans del segle XIV, Granada va quedar aïllada del Magrib. L'imperi benimeri va anar desintegrant-se lentament a la mort d'Abul-Hasan, encara que van romandre a la península fins el 1374. Actualment els benimerins és una filà de Moros i Cristians, present en molts pobles: Alcoi, Crevillent, Ontinyent, Callosa d'en Sarrià, etc.
- Marínovci (arabsky مرينيون marīniyūn nebo بنو مرين banū marīn — doslova „synové Marínovi“) byla dynastie, která vládla na území současného Maroka v letech circa 1215 až 1465; do roku 1344 měli také državy na Pyrenejském poloostrově. Před nimi vládli Almohadové, po nich Vattásovci. Marínovci byli berberského původu a od první poloviny 12. století se účastnili kmenových půtek v almohádovské říši. Po roce 1169 začali systematicky budovat svou moc a od roku 1215 programově vytlačovali Almohády z marockého území. Roku 1248 dobyli významné město Fès a v následujících 20 letech, zakončených v roce 1269 dobytím Marrákeše, se stali hegemony západního Maghrebu. Závěrem 13. století se — ve snaze ovládnout z obchodního hlediska klíčový Gibraltarský průliv — zapojili do muslimsko-křesťanského soupeření na Pyrenejském polostrově jako spojenci Nasrovců proti Kastílii. Počátkem 14. století dobyli Marínovci rozsáhlá území v současném Alžírsku a Tunisku, v říjnu 1340 však utrpěli zdrcující porážku od portugalsko-kastilské koalice v bitvě u Río Salado, byli donuceni se stáhnout z Andalusie a neudrželi ani většinu nedávných zisků v severní Africe. Následný příchod moru, narůstající revolty a moc vattásovských vezírů předznamenaly úpadek marínovské moci, kteří se (nezřídka jako pouhé loutky vezírů) udrželi u moci ještě dalších sto let.
- Benimerines, Mariníes, Meriníes o Merínidas (1258-1465) es el nombre castellanizado que reciben los Banu Marin, miembros de la dinastía bereber norteafricana más importante que surgió tras la caída y destrucción del Imperio Almohade y gobernó buena parte del Magreb a partir de 1268. Su origen estaba el Aurés en Argelia. Posteriormente se asentaron más al norte y tomaron Fez en 1248, que convirtieron en su capital. Una vez instalados allí declararon la guerra a los debilitados almohades con la ayuda de mercenarios cristianos y se hicieron con el control de gran parte del Magreb hacia 1268, llegando por el este hasta Argelia y parte de Túnez. Una vez conseguido todo esto, trataron de extender su control al tráfico comercial del Estrecho de Gibraltar. Para ello declararon la guerra santa a los cristianos y ocuparon sucesivamente las ciudades de Rota, Algeciras y Gibraltar, sitiando Tarifa por primera vez en 1294. También influyeron fuertemente sobre la política del Reino de Granada, donde a partir de 1275 destacaron importantes contingentes de tropas. Por entonces reinaba en Castilla Alfonso X, aunque en el momento de la primera invasión, que arrasó los campos circundandes de poblaciones como Écija y Jerez, aquel se hallaba en tierras francesas para tratar de conseguir la corona del Imperio. El sultán marroquí benimerín y el rey de Granada entablan acuerdo mutuo de alianza. Abu el Hassan predica que "la tierra hispana será pronto conquistada y que habrá tierra para todos los musulmanes". En estas luchas muere el almirante Alfonso Jofre Tenorio, que fue decapitado. Tras una serie de choques con la Corona de Castilla, su derrota estrepitosa en la Batalla del Salado a manos de una coalición castellano-portuguesa, marcó su fin en la Península Ibérica. A la muerte de Abu el Hassan, "el Sultán Negro" en 1351, su hijo Abu Inan (que se había rebelado contra él) le sucedió y gobernó siete años más, hasta que fue estrangulado por su propio visir en 1358, tocando la dinastía a su fin. El desorden se extendió entonces por todo el país y el imperio de los benimerines se fracturó en múltiples reinos pequeños y ciudades-estado, como el Reino de Fez. La dinastía Merínida o de los Benimerines fue suplantada por los Wattásidas en 1420.
- Marinidit eli Merinidit olivat nykyisessä Marokossa vuosina 1244–1465 hallinnut dynastia, joka sai nimensä berberiryhmältä. Heidän pääkaupunkinsa oli Fès. Marinidien dynastia syrjäytti Almohadit ja hallitsi suurta osaa Pohjois-Afrikasta 1300-luvun puolivälistä 1400-luvulle. Marinidit vaikuttivat myös Iberian niemimaalla 1100- ja 1200-luvuilla: Viimeinen Marinidien linna Espanjassa joutui Kastilian haltuun 1344, ja valta-asema siirtyi siellä Hafsidien dynastialle.
- Les Mérinides ou Marinides ou Banû Marin ou Bénî Marin (بنو مرين) forment une dynastie de berbères appartenant au groupe des Zénètes, ils s’installent dans le bassin de la haute Moulouya (partie orientale du Maroc actuel), au nord du Sahara pendant le Moyen Âge, etc. Ils forment un empire, entre 1244 et 1465, dans l’actuel Maroc et imposent temporairement leur pouvoir à l’ensemble du Maghreb et dans une partie de l’Andalousie. Le centre de leur empire se situe entre Taza et Fès, ses frontières, qui évoluent avec le temps, sont l’océan Atlantique à l’ouest, la mer Méditerranée au nord, le domaine des Abdalwadides à l’est et le Sahara au sud. Entre 1275 et 1340, les Mérinides soutiennent activement le royaume de Grenade contre les attaques chrétiennes, mais leur défaite à la bataille de Tarifa devant la coalition castillano-portugaise marque la fin de leurs interventions dans la péninsule Ibérique. En 1358, la mort d’Abu Inan Faris, tué par l'un de ses vizirs marque le début de la décadence de la dynastie qui ne parvient pas à refouler les Portugais et les Espagnols, leur permettant, ainsi qu’à travers leurs continuateurs les Wattassides, de s’installer sur la côte. La résistance s’organisera autour des confréries et des marabouts dont est issue la dynastie saadienne.
- I Merinidi o Marinidi furono una dinastia di berberi appartenenti al gruppo dei B. Zanāta (nomadi originari del bacino dell'alto corso del fiume Mulūyā), che regnarono per due secoli sulle diverse regioni dell'attuale Marocco e per un breve periodo impose il suo predominio su tutto il Maghreb. Originariamente erano nomadi che vivevano nel nord del Sahara. La desertificazione progressiva della regione e l'avanzata degli Hafsidi dell'Ifriqiya li spinsero verso l'est del Maghreb. Dopo che, nel 1212, gli Almohadi nella penisola iberica, furono sconfitti dall'unione degli eserciti castigliani, aragonesi-catalani, navarresi e portoghesi (non parteciparono alla battaglia solo le truppe del León), nella battaglia di Las Navas de Tolosa, dal 1215, i Merinidi iniziarono a combattere i loro correligionari per sostituirsi ad essi nel governo della parte occidentale del Maghreb, riuscendo nell'impresa in una quarantina d'anni. Il loro nuovo dominio si estendeva dal Mar Mediterraneo ai monti del Rif e dell'Atlante, all'Oceano Atlantico, con le città di Taza e Fès in posizione centrale. Nel 1269, posero fine alla dinastia almohade, con la presa di Marrakesh, ultimo loro baluardo. Dal 1275, i Merinidi parteciparono attivamente alle lotte dei Nasridi del Sultanato di Granada contro gli attacchi dei regni cristiani della penisola iberica. Nel XIV secolo tentarono anzi di estendere il loro dominio sulla penisola, riuscendo a riconquistare Gibilterra e una parte dell'Andalusia, ma furono fermati all'assedio di Tarifa e con la sconfitta subita, assieme al loro alleato, il Sultano di Granada, Yūsuf I, al rio Salado (detta anche Battaglia di Tarifa), nel 1340, ad opera di truppe castigliane e portoghesi, dovettero abbandonare definitivamente la penisola iberica. Nel 1358, alla morte del re merinide, Abū `Inān Fāris, ucciso da uno dei suoi visir, iniziò la decadenza della dinastia: fatto che permise ai regni cristiani della penisola iberica di portare la guerra sul loro dominio, permettendo loro di installarsi in alcune località della costa. Contemporaneamente i loro visir accrescevano sempre più i loro poteri sino a che una famiglia di visir (i Banū Wattāṣ, o Wattasidi) esautorò definitivamente i Merinidi, sostituendosi a loro nell'esercizio del governo ed assumendo i pieni poteri sulle regioni dell'attuale Marocco.
- マリーン朝（アラビア語：المرينيون al-Marīnīyūn）は、1195年から1470年まで続いた北アフリカの王朝。首都はモロッコのフェス。 ムワッヒド朝の弱体化につけ込んだベルベル系遊牧民・ザナータ族の首領・アブドゥル＝ハックにより創始された王朝である。ムワッヒド朝がカスティリャ王国とのレコンキスタでアルフォンソ8世に敗れて衰退すると、フェズ、ラバト、サレからサハラ、モロッコ北部に進出して勢力を拡大した。1269年、時のスルタン・アブー・ユースフ・ヤアクーブ（位1258年～86年）がマラケシュを占領することでムワッヒド朝を滅ぼした。さらにヤアクーブはカスティリャ国王・アルフォンソ10世（賢王）とその息子・サンチョ4世が王位を争っているのを見て、この王位争いに巧みに介入し、レコンキスタでカスティリャ王国に対して優位に立った。ただし、アルフォンソ10世の支援には失敗してしまった。 1286年、ヤアクーブが死去してその息子・アブー・ヤークーブ・ユースフ（位1286年～1307年）が後を継ぐと、ザイヤーン朝との戦いに明け暮れて、かえって王朝衰退の一因を作ってしまった。そして1307年、ユースフが死去すると王朝内でスルタンをめぐっての争いが起こり、王朝は一時衰退する。1340年にはカスティリャ王国との戦いに敗れてアルジェリアを奪われるという有様であった。しかしその後、アブー･アルハサン（位1331年～1348年）やアブー･イナーン（位1348年～1359年）の治世に王朝は全盛期を迎え、1347年には奪われたトレムセンとチュニスを奪回した。ちなみにアブー・イナーンの時代に、イブン・バットゥータの『旅行記』が記されていることは有名である。しかし、相次ぐ対外遠征は、マリーン朝の財政に大きな負担を残していた。 アブー・イナーンの死後、無能な君主が続き、王位継承争いが絶えず、宰相さえも頻繁に交代し、国情は安定せず、マリーン朝はたちまち弱体化した。しかも王朝内でペストが大流行し、さらにトレムセンやチュニスで反乱が起こり、マリーン朝の君主は名目だけの力しかもたなくなっていた。国内の混乱は、外敵を誘い込むことになり、多くの大西洋岸の港町はポルトガルに奪われた。こうした状況は、各地に愛国主義やスーフィズムと結びついた霊力（バラカ）をもつ「聖者」を中心とした同胞団や修養所（ザーウイヤー）を生み出した。こうした同胞団勢力は、イドリース朝の後裔であるエル・ジューティとマリーン朝の最後の君主、アブドル・ハックを頂き宰相を世襲で勤めていたリビア出身のワトアース家に収斂されていく。アブドル・ハックは、敵対するワトアース家のヤヒヤーを殺すが、エル・ジューティの同胞団勢力に殺されて、1470年、ついにマリーン朝は滅亡した。
- De Meriniden waren een dynastie die van 1244 tot 1465 over Marokko heerste. Tegen het einde van de Almohaden-heerschappij veroverden de Meriniden, een stam van de Zenata-Berbers, in 1269 geheel Marokko en vestigden daar een eigen dynastie. Niet alleen Fez, de hoofdstad van de Meriniden, maar ook andere Marokkaanse steden werden door hen opgeluisterd met prachtige bouwwerken. De Meriniden-dynastie hield stand, alhoewel afgezwakt door interne strijd rond de opvolging en veroveringstochten door de Portugezen, tot in het jaar 1465, toen sultan Aboe Mohammed Abd Al-Haqq de keel werd doorgesneden tijdens een opstand in Fez. In 1472 kwam een nieuwe dynastie, de Wattasiden, aan de macht in Marokko, terwijl de Portugezen het noorden van Marokko bezet hielden.
- Marynidzi (Merynidzi) - dynastia wywodząca się od berberskiego plemienia nomadów z Sahary - Bani Marin. Jeden z pierwszych władców dynastii Abu Jahja Abu Bakr zajął Fez 20 sierpnia 1248 roku.
- Os Merínidas (banu Marin, em português arcaico, Benamerim) foram uma dinastia berbere que reinou em Marrocos após a queda dos Almóadas entre os séculos XIII e XV. A dinastia teve as suas origens nos berberes Zenatas, aliados tradicionais dos Omíadas de Córdova. Em 1248 o chefe da tribo, Abu Yahya, conquistou a cidade de Fez e nos dez anos que se seguiram conquistou todo o Marrocos, com excepção de Marráquexe, tomada em 1269 pelo seu irmão e sucessor, Abu Yusuf (Abu Iúçufe). Depois de terem derrotado os Almóadas, tentaram apoderar-se dos domínios que estes possuíam no Magrebe e na Península Ibérica, mas as suas tentativas revelaram-se fracassadas. Enviaram vários contigentes de tropas para o reino de Granada, tendo dessa forma contribuído para a sobrevivência desse reino face às agressões cristãs. Em 1340 os Merínidas foram derrotados pelos cristãos na batalha do Salado, numa batalha decisiva no processo da Reconquista. Os Merínidas destacaram-se como grandes construtores, tendo fundado a nova cidade de Fez, que funcionou como capital da dinastia. Reino de Fez
- Мариниды — берберская династия правителей Марокко, пришедшая в XII веке из Ифрикии в юго-восточное Марокко и начиная с 1244 года постепенно завоевшая территории, контролируемые Альмохадами. Мариниды правили до 1465 года, когда они были окончательно уступили власть своей боковой ветви Ваттасидам. Имя «Мариниды» происходит от названия берберского племени Бану Марин. C 1145 года начали нападать на владения Альмохадов. При султане Абу Яхье Абу Бакре начали завоевание Северного Марокко. В 1248 году столицей Маринидов стал Фес. Султан Абу Юсуф Якуб, завоевав в 1269 году столицу Альмохадов Марракеш, завершил объединение Марокко под властью Маринидов. Одновременно он начал войну в Андалусии, поддержав правящих в Гранаде Насридов против Кастилии. Султан Абу Саид Отман II знаменит своей градостроительной деятельностью в Фесе. По его приказу были воздвигнуты многочисленные медресе, в которых получали образование государственные служащие. Таким образом не только осуществлялась централизация управления, но и уменьшалось влияние исламских учёных — марабутов и консервативных братств. Файл:Meknès - Madrassa Bou Inania - Pati. JPG Медресе Бу Инания в Мекнесе, образец маринидской архитектуры В XIV веке последовал период внутренних распрей. Абу ль-Хасан предпринял попытку объединения Магриба, к 1337 году завоевав державу Абдальвадидов в Алжире, а в 1347 году — державу Хафсидов в Ифрикии. В это же время, в 1340 году, он потерпел сокрушительное поражение от Кастилии в битве при Саладо и был вынужден навсегда уйти с Пиренейского полуострова. Абу ль-Хасан был свергнут своим сыном, Абу Инаном, который попытался снова объединить Магриб под своей властью. После его убийства начался окончательный упадок династии. Нападения берберских племён привели страну в состояние хаоса, а поддержка религиозных деятелей существенно уменьшилась в XV веке, когда государство из-за тяжёлого экономического положения существенно сократило финансирование марабутов и исламских братств. Мериниды, правившие после 1358 года, попали в зависимость от Ваттасидов, которые осуществляли реальную власть в стране, будучи визирями, и начали менять султанов по своему усмотрению. Им, впрочем, также не удалось объединить государство, и в 1415 году Португалия захватила Сеуту, а к 1513 году подчинила все города на атлантическом побережье Марокко. Последний султан Абдальхак II попытался свергнуть власть Ваттасидов, но потерпел неудачу, после чего династия Маринидов прекратила существование.
|
| rdfs:comment
|
- The Anglicised name used for this article derives from the Arabic Banu Marin or the Berber Ayt Mrin, which is the source of the Spanish name. The Marinid dynasty (aka Marinid or Benemerine dynasty) was a Berber dynasty formed in 1244. They were largely concentrated in present-day Morocco and Spain.
- Die Meriniden waren eine Berberdynastie in Marokko und Spanien, die zwischen 1244 und 1465 herrschte.
- Els benimerins o marínides (de l'àrab, Banu Marin), foren una dinastia berber que va succeir els almohades al Marroc, des de mitjans del segle XIII a principis del XV. Els benimerins intervengueren de manera decisiva en la política del regne nassarí de Granada, on tenien un exèrcit permanent. A més a més, foren un recolzament fonamental de la resistència contra els reis cristians.
- Marínovci (arabsky مرينيون marīniyūn nebo بنو مرين banū marīn — doslova „synové Marínovi“) byla dynastie, která vládla na území současného Maroka v letech circa 1215 až 1465; do roku 1344 měli také državy na Pyrenejském poloostrově. Před nimi vládli Almohadové, po nich Vattásovci. Marínovci byli berberského původu a od první poloviny 12. století se účastnili kmenových půtek v almohádovské říši.
- Benimerines, Mariníes, Meriníes o Merínidas (1258-1465) es el nombre castellanizado que reciben los Banu Marin, miembros de la dinastía bereber norteafricana más importante que surgió tras la caída y destrucción del Imperio Almohade y gobernó buena parte del Magreb a partir de 1268. Su origen estaba el Aurés en Argelia. Posteriormente se asentaron más al norte y tomaron Fez en 1248, que convirtieron en su capital.
- Marinidit eli Merinidit olivat nykyisessä Marokossa vuosina 1244–1465 hallinnut dynastia, joka sai nimensä berberiryhmältä. Heidän pääkaupunkinsa oli Fès. Marinidien dynastia syrjäytti Almohadit ja hallitsi suurta osaa Pohjois-Afrikasta 1300-luvun puolivälistä 1400-luvulle. Marinidit vaikuttivat myös Iberian niemimaalla 1100- ja 1200-luvuilla: Viimeinen Marinidien linna Espanjassa joutui Kastilian haltuun 1344, ja valta-asema siirtyi siellä Hafsidien dynastialle.
- Les Mérinides ou Marinides ou Banû Marin ou Bénî Marin (بنو مرين) forment une dynastie de berbères appartenant au groupe des Zénètes, ils s’installent dans le bassin de la haute Moulouya (partie orientale du Maroc actuel), au nord du Sahara pendant le Moyen Âge, etc. Ils forment un empire, entre 1244 et 1465, dans l’actuel Maroc et imposent temporairement leur pouvoir à l’ensemble du Maghreb et dans une partie de l’Andalousie.
- I Merinidi o Marinidi furono una dinastia di berberi appartenenti al gruppo dei B. Zanāta (nomadi originari del bacino dell'alto corso del fiume Mulūyā), che regnarono per due secoli sulle diverse regioni dell'attuale Marocco e per un breve periodo impose il suo predominio su tutto il Maghreb. Originariamente erano nomadi che vivevano nel nord del Sahara. La desertificazione progressiva della regione e l'avanzata degli Hafsidi dell'Ifriqiya li spinsero verso l'est del Maghreb.
- De Meriniden waren een dynastie die van 1244 tot 1465 over Marokko heerste. Tegen het einde van de Almohaden-heerschappij veroverden de Meriniden, een stam van de Zenata-Berbers, in 1269 geheel Marokko en vestigden daar een eigen dynastie. Niet alleen Fez, de hoofdstad van de Meriniden, maar ook andere Marokkaanse steden werden door hen opgeluisterd met prachtige bouwwerken.
- Marynidzi (Merynidzi) - dynastia wywodząca się od berberskiego plemienia nomadów z Sahary - Bani Marin. Jeden z pierwszych władców dynastii Abu Jahja Abu Bakr zajął Fez 20 sierpnia 1248 roku.
- Os Merínidas (banu Marin, em português arcaico, Benamerim) foram uma dinastia berbere que reinou em Marrocos após a queda dos Almóadas entre os séculos XIII e XV. A dinastia teve as suas origens nos berberes Zenatas, aliados tradicionais dos Omíadas de Córdova. Em 1248 o chefe da tribo, Abu Yahya, conquistou a cidade de Fez e nos dez anos que se seguiram conquistou todo o Marrocos, com excepção de Marráquexe, tomada em 1269 pelo seu irmão e sucessor, Abu Yusuf (Abu Iúçufe).
- Мариниды — берберская династия правителей Марокко, пришедшая в XII веке из Ифрикии в юго-восточное Марокко и начиная с 1244 года постепенно завоевшая территории, контролируемые Альмохадами.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
