Marianus IV (1329 – 1376), called the Great, was the Judge of Arborea from 1347 to his death. He was, as his nickname indicates, the greatest sovereign of Arborea. He was a legislator and a warrior whose reign saw the commencement of massive codification of the laws of his realm and incessant warfare with the Republic of Pisa and the Aragonese Empire. He was also a religious man, who had connections to Catherine of Siena.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • Marianus IV (1329 – 1376), called the Great, was the Judge of Arborea from 1347 to his death. He was, as his nickname indicates, the greatest sovereign of Arborea. He was a legislator and a warrior whose reign saw the commencement of massive codification of the laws of his realm and incessant warfare with the Republic of Pisa and the Aragonese Empire. He was also a religious man, who had connections to Catherine of Siena. He was, in short, an "wise legislator, able politician, and valiant warrior."
  • Marià IV d'Arborea el gran, fou fill d' Hug II d'Arborea. Era de cultura catalana i va viure molts anys a Barcelona on es va casar. Va succeir el 1347 a son germà Pere III d'Arborea mort sense fills. S'havia educat a la cort catalana. El 11 de setembre de 1349, quant va tornar a l'illa, va rebre el feu del comtat del Goceano i la senyoria de Marmilla del rei de Catalunya i Aragó. Però tot i els seus antecedents va pertànyer al partit enemic de Catalunya. El 1336 es va casar amb Timbor de Rocabertí filla del vescomte Dalmau VII de Rocabertí i de Beatriu de Serrallonga baronessa de Cabrenys, la qual encara vivia el 1361. El 1347 els Dòria es van revoltar, van derrotar els catalans a la batalla d'Aidu de Turdu i van ocupar Bonorva, però no van poder aprofitar la situació. Des el 1353 durant la guerra venecianogenovesa va capgirar la seva política i es va oposar a la dominació catalana, lluitant contra Gerard Gherardeschi, vassall lleial a Catalunya-Aragó, i va atacar (al sud) Castel di Castro però fou rebutjat i en va iniciar el setge; tot seguit va atacar el nord aliat amb els Dòria i va conquerir l'Alguer amenaçant Sàsser el 1354. Pere III el Cerimoniós va haver d'anar a l'illa amb un exèrcit i va desembarcar a Nulauro, conquerint l'Alguer. Marià va iniciar una lluita de guerrilles i emboscades, fins que el 1355 es va signar la pau de San Luri per la que Marià renunciava a L'Alguer. Van seguir deu anys de pau en las que Marià va reforçar l'exèrcit i va fer progressar el país gracies a bones condicions econòmiques; les lleis van ser recopilades per escrit (abans eren orals). El 1365 es va reprendre la guerra i va demanar permís al Papa que a canvi d'una concessió el va autoritzar; Marià es va apoderar de casi tota l'illa i els aragonesos només van conservar Castell de Càller, L'Alguer i Sàsser. Pere III va armar una poderosa flota i en va donar el comandament a Pere de Luna que fou derrotat mentre intentava acostar-se a Oristany. El 1368 Marià va ocupar Sàsser. Quant preparava l'assalt final va morir de pesta el 1376. Va deixar quatre fills: Hug III d'Arborea, Leonor d'Arborea, Beatriu (casada el 1363 amb el vescomte Aimeric VI de Narbona i morta el 1377) i una filla de nom desconegut que va morir molt jove el 14 de gener de 1343.
  • Figlio secondogenito del Giudice Ugone II de Bas, proseguì e intensificò l’eredità culturale e politica del padre, volta al mantenimento dell’autonomia del Giudicato d'Arborea ed ampliò la visione d’indipendenza all’intera Sardegna, riprendendo le istanze che già negli anni passati avevano percorso sia gli Arborea, sia le popolazioni dell’isola, stanche delle lotte fratricide sorte tra pisani e genovesi, che si erano insinuati negli altri giudicati.
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:years
  • 1347 – 1376
rdfs:comment
  • Marianus IV (1329 – 1376), called the Great, was the Judge of Arborea from 1347 to his death. He was, as his nickname indicates, the greatest sovereign of Arborea. He was a legislator and a warrior whose reign saw the commencement of massive codification of the laws of his realm and incessant warfare with the Republic of Pisa and the Aragonese Empire. He was also a religious man, who had connections to Catherine of Siena.
  • Marià IV d'Arborea el gran, fou fill d' Hug II d'Arborea. Era de cultura catalana i va viure molts anys a Barcelona on es va casar. Va succeir el 1347 a son germà Pere III d'Arborea mort sense fills. S'havia educat a la cort catalana. El 11 de setembre de 1349, quant va tornar a l'illa, va rebre el feu del comtat del Goceano i la senyoria de Marmilla del rei de Catalunya i Aragó. Però tot i els seus antecedents va pertànyer al partit enemic de Catalunya.
  • Figlio secondogenito del Giudice Ugone II de Bas, proseguì e intensificò l’eredità culturale e politica del padre, volta al mantenimento dell’autonomia del Giudicato d'Arborea ed ampliò la visione d’indipendenza all’intera Sardegna, riprendendo le istanze che già negli anni passati avevano percorso sia gli Arborea, sia le popolazioni dell’isola, stanche delle lotte fratricide sorte tra pisani e genovesi, che si erano insinuati negli altri giudicati.
rdfs:label
  • Marianus IV of Arborea
  • Marià IV d'Arborea
  • Mariano IV d'Arborea
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:redirect of