| dbpprop:abstract
|
- Marcus Vipsanius Agrippa (c. 63 BC–12 BC) was a Roman statesman and general. He was a close friend, son-in-law, lieutenant and defense minister to Octavian, the future emperor Caesar Augustus. He was responsible for most of Octavian’s military victories, most notably winning the naval Battle of Actium against the forces of Mark Antony and Cleopatra VII of Egypt.
- Marcus Vipsanius Agrippa (* 63 v. Chr. oder 64 v. Chr. in Arpinum oder in Dalmatien; † 12 v. Chr. in Kampanien) war ein römischer Feldherr und Politiker, Freund und Schwiegersohn des Augustus sowie Vorfahr der Kaiser Caligula und Nero.
- Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa fou un militar i polític romà. Fou fill de Lucius i descendia d'una família poc coneguda. Als 20 anys va estudiar a Apol·lònia, juntament amb el jove Octavi. A la mort de Cèsar, el 44 aC, Agripa va aconsellar a Octavi d'anar corrent a Roma. Octavi el va prendre amb ell i li va encarregar de rebre el jurament de fidelitat de les legions que s'havien declarat al seu favor. El 43 aC li va encarregar de perseguir Caius Cassi, un dels assassins de Juli Cèsar. El 41 aC va esclatar l'anomenada guerra de Perusa o Guerra Perugiana (Guerra de Perusa) entre Antoni i Octavi. Agripa, que era pretor, va comandar part de les tropes d'Octavi i va assetjar Antoni a Perusa, ciutat que va ocupar el 40 aC. Al final del mateix any va entrar a Sipontum, que havia caigut abans en mans d'Antoni. El 38 aC va obtenir un triomf a la Gàl·lia contra un grup de caps gals revoltats. També va entrar a Germània fins al país dels Cats i va assentar els Ubis a l'esquerra del Rin. Seguidament va combatre els rebels d'Aquitània, tot sotmetent-los amb una victòria que fou important per consolidar el poder d'Octavi. Així, el 37 aC aquest li va confiar el comandament de l'exèrcit contra Sext Pompeu i li va oferir el triomf. Agripa el va rebutjar, però va acceptar el consolat amb què Octavi el promogué el 37 aC. Com a cònsol li fou encarregada la construcció d'una flota que es pogués oposar al domini marítim de Sext Pompeu. Al llac de Lucrina, prop de Baiae, va edificar Portus Júlia en honor d'Octavi, va construir naus i també va instruir els mariners. El 36 aC Agripa va derrotar Sext Pompeu a Milae i després a Nauloc, a la costa de Sicília. Amb aquesta darrera victòria va acabar amb la supremacia naval de Sext Pompeu. Li fou concedida una corona naval pel seu triomf (no se sap si aquesta corona fou la primera a concedir-se o abans Pompeu el gran ja n'havia concedit una a M. Var.). El 35 aC Agripa va rebre el comandament d'Il·líria i el 34 aC va estar sota les ordres d'Octavi quan va anar a la regió. El 33 aC va tornar a Roma. Essent edil va gastar una gran quantitat de diners en obres públiques. Va restaurar els aqüeductes d'Apià, Marcià i Anià, i en va fer un de nou, de 8 km de llarg, de Tepula a Roma, al qual va donar el nom de Julià; també va fer un gran nombre de treballs menors, molt útils per portar i distribuir l'aigua a la capital. Va fer netejar la claveguera de Tarquini Prisc i va adornar la ciutat amb estàtues dels artistes més importants de Roma. Quan va exercir de cònsol per tercera vegada 27 aC, va fer construir el Panteó (on hi la inscripció "M. Agrippa L. F. Cos. Tertium fecit") Quan va esclatar la guerra entre Octavi i Marc Antoni, Agripa fou nomenat comandant en cap de la flota i va ocupar Methone al Peloponès, a més de Leucas, Patres i Corint. El 31 aC fou decisiu per a la victòria del seu bàndol a la batalla d'Accium. L'any següent va retornar a Roma i Octavi, ara August, li va concedir un "vexillum caeruleum" o bandera de color verd mar. El 28 aC fou cònsol per segona vegada i es va casar amb Marcel·la, neboda d'August i filla de sa germana Octàvia. Abans havia estat casada amb Pompònia, la filla de Pomponi Àtic, que no se sap si s'havia mort o se n'havia divorciat. El 27 aC, per tercera vegada, tornà a ser nomenat cònsol. El 25 aC va acompanyar August a la guerra contra els càntabres. Sembla que hi va haver algun enfrontament entre Agripa i el seu cunyat, Marcel, nebot d'August i el seu presumpte successor. Per evitar l'enfrontament, l'emperador va enviar Agripa a Síria com a procònsol. No obstant això, havent deixat Roma, Agripa es va aturar a Mitilene, a l'illa de Lesbos, i va enviar el seu llegat a Síria. El 23 aC va morir Marcel i August va permetre ràpidament la tornada del seu amic. El 21 aC hi va haver conflictes en l'elecció dels consols; aquest mateix any, August li va demanar que es divorciés de Marcel·la per acollir-lo a la seva família. Li va concedir la mà de Júlia, viuda de Marcel, i filla d'August i la seva tercera muller, Escribònia. El 19 aC Agripa va tornar com a governador a la Gàl·lia i va pacificar una revolta local. Va fer construir carreteres i l'aqüeducte de Nimes. Després va seguir fins a Hispània, on va sotmetre els càntabres després d'una ferotge lluita, però no va acceptar el triomf que una vegada més August li va oferir. El 18 aC fou elegit tribú per cinc anys juntament amb August. El 17 aC August va adoptar els seus dos fills, Caius i Lucius; al final de l'any, Agripa va acceptar la invitació d'Herodes i va anar a Jerusalem. A la regió va fundar la colònia militar de Beritos i seguidament va anar al Pont, va creuar cap al Regne del Bòsfor, on va imposar com a rei a Polemó, i va fer tornar les àguiles romanes que havien estat preses per Mitridates. Va tornar passant per Jònia, on va romandre un temps i va donar privilegis als jueus. El 13 aC va arribar a Roma, on el càrrec de tribú li fou prorrogat per cinc anys; seguidament va anar a Panònia, on va imposar la tranquil·litat i el 12 aC va tornar a Roma. Es va retirar a Campània, on va morir inesperadament el març de l'any 12 aC, a l'edat de 51 anys. El seu cos fou portat a Roma i enterrat al mausoleu d'August, qui va pronunciar personalment l'oració fúnebre. Agripa va tenir amb la seva primera dona, Pompònia, una filla de nom Vipsània, qui fou la dona del futur emperador Tiberi. Amb la segona dona, Marcel·la, va tenir alguns fills de qui no se'n sap res. I amb Júlia va tenir cinc fills: Júlia, casada amb L. Emili Paule; Agripina, casada amb Germànic; Caius; Lucius i Pòstum Agripa.
- Marcus Vipsanius Agrippa byl starověký římský politik a vojevůdce.
- Marco Vipsanio Agripa, en latín Marcus Vipsanius Agrippa fue un importante general y político romano, amigo íntimo y colaborador de Octavio Augusto. Fue el responsable de muchos de los éxitos militares de Octavio, entre los que destaca la victoria naval de la Batalla de Actium contra Marco Antonio y Cleopatra VII de Egipto. Agripa destacó por su capacidad militar y política, y por las construcciones con que embelleció la ciudad de Roma, así como por el mapa del mundo antiguo que elaboró con los datos obtenidos durante sus viajes.
- Marcus Vipsanius Agrippa oli roomalainen poliitikko ja sotilas. Hän oli Octavianuksen ystävä, sotilaskomentaja ja luotettu. Agrippa komensi joukkoja Filippoin taistelussa, jossa toisen triumviraatin Marcus Antonius ja Octavianus voittivat Julius Caesarin murhaajat. Agrippa vastasi myöhemmin muun muassa Aktionin taistelun voitosta. Hänet muistetaan myös siitä, että hän rakennutti kolmannella konsulikaudellaan Rooman kaupunkiin Pantheonin. Tämä rakennus tuhoutui vuonna 80, mutta Hadrianus rakensi oman Pantheoninsa noin vuonna 125. Tämä rakennus on säilynyt nykypäivään. Hänen rakennuttamansa on myös Nîmesissä säilynyt Maison Carrée -temppeli.
- Marcus Vipsanius Agrippa est un général et homme politique romain qui a mis ses ses qualités d'homme de guerre au service de son ami Octave, le futur empereur Auguste dont il épousa la fille Julia. Auguste lui doit de nombreuses victoires militaires, notamment à la bataille d'Actium contre Marc Antoine et Cléopâtre VII. Possible successeur d'Auguste, il mourut avant lui.
- Marcus Vipsanius Agrippa római államférfi és hadvezér, Octavianus, a későbbi Augustus császár jó barátja, veje és örököse, Tiberius apósa, Caligula nagyapja volt. A császár korai hadi sikereit – így a Marcus Antonius és VII. Kleopátra ellen kivívott actiumi győzelmet is – főként neki köszönhette.
- Amico di Ottaviano, il futuro imperatore Augusto, fu suo fedele collaboratore e anche suo genero. Agrippa, responsabile della maggior parte dei trionfi militari di Ottaviano, il più considerevole dei quali fu la vittoria navale nella battaglia di Azio contro le forze di Marco Antonio e Cleopatra.
- マルクス・ウィプサニウス・アグリッパ（Marcus Vipsanius Agrippa, 紀元前63年 - 紀元前12年）は、古代ローマの軍人、政治家でローマ帝国初代皇帝アウグストゥスの腹心。のちにアウグストゥスの娘婿となる。 ガイウス・ユリウス・カエサルに見出され、軍略の弱いアウグストゥスの補佐的役割を果たすようになっていく。とくに紀元前36年9月3日のナウロクス沖の海戦ではオクタウィアヌスの海軍を指揮しセクストゥス・ポンペイウスに決定的な勝利を収めている。また帝政が確立した後では、ポン・デュ・ガールなど多数の建築物を建造した。
- Marcus Vipsanius Agrippa meestal kortweg Agrippa genoemd, was een van de belangrijkste Romeinse generaals in de overgangsperiode van republiek naar principaat en de beste vriend en rechterhand van de princeps Imperator Caesar Augustus.
- Marcus Vipsanius Agrippa var en romersk statsmann og general. Han var en nær venn, svigersønn og minister av keiser Octavian (senere keiser Augustus). Agrippa var ansvarlig for det meste av Octavians' militære triumfer, spesielt sjøslaget ved Actium mot styrkene til Marcus Antonius og Kleopatra VII.
- Marek Wipsaniusz Agrypa syn Lucjusza Wipsaniusza Agrypy. Wybitny polityk i dowódca wojskowy. Zięć, minister i przyjaciel cesarza Augusta. Był równieśnikiem Oktawiana i studiował razem z nim w Apolonii. Za jego radą po zamachu na Gajusza Juliusza Cezara, Oktawian wyruszył natychmiast do Rzymu. Agrypa odegrał znaczącą rolę w wojnie przeciwko Lucjuszowi Antoniuszowi i Fulwii, bratu i żonie Marka Antoniusza zakończonej zdobyciem Peruzji. Dwa lata później stłumił powstanie w Galii i przekroczył Ren dla ukrócenia agresji Germanów. Po powrocie odrzucił triumf, ale przyjął konsulat w 37 p.n.e. Przygotował wojnę z Sekstusem Pompejuszem rozbudowując porty i szkoląc flotę w sztucznym Porcie Julijskim zbudowanym w pobliżu Baiae. Następnie jako dowódca floty pokonał Sekstusa Pompejusza w bitwach pod Myle i pod Naulochus w 36 p.n.e. Poślubił Pomponię, córkę przyjaciela Cycerona, Pomponiusza Attyka. W 33 p.n.e. został edylem i zasłużył się rozbudowując i upiększając Rzym. Został ponownie dowódcą floty, gdy wybuchła wojna z Markiem Antoniuszem. zwycięstwo we wrześniu 31 p.n.e. w bitwie morskiej pod Akcjum nad flotą Marka Antoniusza i Kleopatry VII, było w znacznej mierze jego zasługą. Dało ono Oktawianowi pełnię władzy nad imperium rzymskim. Jako znak zaufania ze strony Oktawiana, Agrypa otrzymał rękę Marceli, jego siostrzenicy. W 27 p.n.e. objął po raz trzeci konsulat i na pamiątkę bitwy pod Akcjum zbudował w Rzymie Panteon. Inskrypcje upamiętniające jego fundację zachowały się nawet po przebudowie Panteonu poprzez Hadriana. Zbudował także akwedukty i termy i inne budowle publiczne. Na skutek intryg Liwii i z zazdrości o wpływy Marcellusa, ostentacyjne opuścił Rzym, przyjmując namiestnictwo Syrii, choć funkcję sprawował z greckiej wyspy Lesbos. Po śmierci Marcellusa, męża Julii, córki Augusta, Oktawian wezwał go ponownie do Rzymu i dla bliższego związku z nim nakazał mu rozwód z Marcelą i - za radą Mecenasa poślubienie w 21 p.n.e. Julii, wdowy po Marcellusie. W 19 p.n.e. Agrypa zdusił powstanie Kantabryjczyków w Hiszpanii, w 17 p.n.e. ponownie był namiestnikiem Syrii, gdzie zyskał uznanie za swoje rządy. Zmarł w Kampanii w 12 p.n.e. w wieku 51 lat. August uhonorował go wspaniałym pogrzebem i pochówkiem w Mauzoleum Augusta. Agrypa był również wybitnym geografem. Stworzył mapę geograficzną ówczesnego świata, którą Oktawian August kazał umieścić w portyku zwanym Porticus Vipsania. Do tej mapy Agrypa sporządził komentarz geograficzny, który zapewne zawierał głównie dane dotyczące granic i odległości. Napisał też nie zachowaną autobiografię. Nic z jego twórczości nie zachowało się do naszych czasów. Występuje w grze Shadow of Rome jako jedna z głównych postaci oraz w serialu telewizji HBO pt. Rzym.
- Marco Vipsânio Agripa, em latim Marcus Vipsanius Agrippa, foi um general e estadista do Império Romano. Foi cônsul, governador da Síria e o general máximo do exército romano. Era amigo pessoal e genro do imperador Augusto, e responsável de muitos dos sucessos militares de Octávio, entre os quais se destaca a vitória naval da Batalha de Actium contra Marco Antônio e Cleópatra VII do Egito. Agripa destacaria-se pela sua capacidade militar e política, e pelas construções com que embelezou a cidade de Roma, bem como pelo mapa do mundo antigo que elaborou com os dados obtidos durante as suas viagens. Dos mais importantes generais do período inicial do Império Romano, era oriundo de família modesta. Estudou na Grécia com Caio Otávio, futuro Augusto, nascendo entre ambos sólida e duradoura amizade. Responsável pelas vitórias de Filipos contra os assassinos de César, de Naucolos contra Sexto Pompeu no ano 36. a.C. e a Batalha de Áccio contra Marco Antônio em 31 a.C. , bem como da reorganização do exército romano. Em 27 a.C. , o general Agripa criou as províncias: Tarraconense, antiga Hispânia Citerior; a Bética e a Lusitânia, a partir da Hispânia Ulterior. No inicio do governo de Augusto, participou das reformas do programa do imperador como edil romano e mais tarde cônsul, ocupando importantes cargos públicos. Sua atuação como conselheiro do imperador foi discreta mas significativa. Para preparar sua sucessão, Augusto fê-lo casar-se com sua filha Júlia Cesária, de quem teve, entre outros, Caio e Lúcio César e Agripina. De caráter reservado, avesso às intrigas políticas, Agripa morreu de uma crise de gota, quando viajava pela Campânia.
- Marcus Vipsanius Agrippa (63 î. Hr-12 î. Hr), cunoscut om politic şi general roman, a fost unul dintre cei mai apropiaţi prieteni şi colaboratori ai primului împărat, Caesar Augustus. El este resposabil pentru principalele victorii militare ale lui Octavian, activitatea sa fiind încununată de victoria în bătălia navală de la Actium, împotriva forṭelor lui Marcus Antonius ṣi ale Cleopatrei a VII-a a Egiptului.
- Марк Випса́ний Агри́ппа — римский государственный деятель и полководец, друг и зять императора Октавиана Августа. Агриппа играл немалую роль в военных успехах Октавиана Августа, не обладавшего военными способностями: в 36 до н. э. он победил Секста Помпея в морской битве, в 31 до н. э. победой над Антонием и Клеопатрой в битве при мысе Акций утвердил единовластие Октавиана. Покровительствовал искусствам, построил Пантеон.
- Marcus Vipsanius Agrippa, född 63 f. Kr. , död 12 f. Kr. , romersk fältherre och konsul. Han var förbunden med kejsar Augustus som gav honom höga hedersposter och även gift med hans dotter Julia sedan hennes förre man, Marcellus, avlidit. Agrippa lät uppföra Pantheon, akvedukter och badhus i Rom och organiserade förvaltningen av de östra delarna av det Romerska riket. Redan i sin ungdom var Agrippa vän med den jämnårige Octavius (Augustus), och han stod troget vid dennes sida i krig och fred. Sina stora fältherreegenskaper visade han bland annat i segrarna vid Mylae och Naulochus över Sextus Pompejus och vid Actium över Marcus Antonius. När Agrippa dog ärades han som framstående fältherre, fredsmäklare, oegoistisk och rättrådig samt vän och gynnare av särskilt de bildande konsterna. Även som skriftställare utmärkte han sig, bland annat gjorde han förarbetena till en karta över det romerska riket. Hans dotter i äktenskapet med Julia, Agrippina d. ä. , var mor till Vipsania Agrippina, som senare blev Claudius gemål. Genom denna förbindelse var Agrippa, i likhet med Antonius anfader till de romerska kejsarna Caligula och Nero.
- (Roma) Agrippa Marcus Vipanius, Romalı general ve siyaset adamı. Apollonia'dan sonra (M. Ö. 45–44) Octavianus'un yanından ayrılmaz ve onun adına Naulchus (M. Ö. 36) ve Actium (M. Ö. 31) deniz savaşlarını kazanır. Octavianus, Augustus olunca Agrippa'yı kızı Julia ile evlendirir (23) ve ona prokonsül imperium'u vererek kendine bağlar. Daha sonra, 18'de Roma egemenliğini beş yıllığına onunla bölüşerek bir çeşit gerçek ortak naiplik yaratır. 17 yılında kendine halef kılmak amacıyla, Agrippa'nın iki oğlu, Caius ve Lucius'u evlat edinir. 13'te, Agrippa'nın yetkileri beş yıllık bir süre için yenilenir. lmparatorun gözde danışmanı olarak Germenlerin tehdidi altındaki Galya, 20 yılından 19 yılına kadar Agrippa’ya emanet edilir. Bu ülkede Lyon üzerinden geçen ilk Roma yolları şebekesini yaptırır. Roma'ya, bir imparatorluk başkentine yakışan görkemli bir görünüm kazandırır. İki tiyatro, dört büyük revak, kendi adını taşıyan Roma'nın ilk büyük kaplıcaları ve başta Pantheon olmak üzere birçok tapınak onun eseridir. Augustus ona büyük bir dünya haritası hazırlama görevini de verir. Ancak, bunu bitiremeden ölür. Yine de Augustus, bu harita taslağını Roma'daki “Agrippa revakı”na astırarak halka sergiler.
- Агріппа Марк Віпсаній — — полководець і державний діяч Стародавнього Риму. Прославився перемогами в міжусобних війнах (Перузінській, проти С. Помпея, Антонія) та придушенням повстань у Галлії та Іспанії. Агріппа допоміг Августу зміцнити свою владу. З 23 Агріппа — зять і співправитель Августа. Збудував водогін і Пантеон у Римі. Брав участь у складанні однієї з перших географічних карт імперії.
- 瑪爾庫斯·維普撒尼烏斯·阿格里帕（Marcus Vipsanius Agrippa，前63年 - 前12年），古羅馬政治家與軍人，屋大維（未來的凱撒·奧古斯都）的密友、女婿與大臣。屋大維大多數軍事上的勝利都要歸功於他。其中最著名的是對马克·安东尼與克麗歐佩特拉七世的亚克兴海战（Battle of Actium）。
|
| rdfs:comment
|
- Marcus Vipsanius Agrippa (c. 63 BC–12 BC) was a Roman statesman and general. He was a close friend, son-in-law, lieutenant and defense minister to Octavian, the future emperor Caesar Augustus. He was responsible for most of Octavian’s military victories, most notably winning the naval Battle of Actium against the forces of Mark Antony and Cleopatra VII of Egypt.
- Marcus Vipsanius Agrippa (* 63 v. Chr. oder 64 v. Chr. in Arpinum oder in Dalmatien; † 12 v. Chr. in Kampanien) war ein römischer Feldherr und Politiker, Freund und Schwiegersohn des Augustus sowie Vorfahr der Kaiser Caligula und Nero.
- Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa fou un militar i polític romà. Fou fill de Lucius i descendia d'una família poc coneguda. Als 20 anys va estudiar a Apol·lònia, juntament amb el jove Octavi. A la mort de Cèsar, el 44 aC, Agripa va aconsellar a Octavi d'anar corrent a Roma. Octavi el va prendre amb ell i li va encarregar de rebre el jurament de fidelitat de les legions que s'havien declarat al seu favor.
- Marcus Vipsanius Agrippa byl starověký římský politik a vojevůdce.
- Marco Vipsanio Agripa, en latín Marcus Vipsanius Agrippa fue un importante general y político romano, amigo íntimo y colaborador de Octavio Augusto. Fue el responsable de muchos de los éxitos militares de Octavio, entre los que destaca la victoria naval de la Batalla de Actium contra Marco Antonio y Cleopatra VII de Egipto.
- Marcus Vipsanius Agrippa oli roomalainen poliitikko ja sotilas. Hän oli Octavianuksen ystävä, sotilaskomentaja ja luotettu. Agrippa komensi joukkoja Filippoin taistelussa, jossa toisen triumviraatin Marcus Antonius ja Octavianus voittivat Julius Caesarin murhaajat. Agrippa vastasi myöhemmin muun muassa Aktionin taistelun voitosta. Hänet muistetaan myös siitä, että hän rakennutti kolmannella konsulikaudellaan Rooman kaupunkiin Pantheonin.
- Marcus Vipsanius Agrippa est un général et homme politique romain qui a mis ses ses qualités d'homme de guerre au service de son ami Octave, le futur empereur Auguste dont il épousa la fille Julia. Auguste lui doit de nombreuses victoires militaires, notamment à la bataille d'Actium contre Marc Antoine et Cléopâtre VII. Possible successeur d'Auguste, il mourut avant lui.
- Marcus Vipsanius Agrippa római államférfi és hadvezér, Octavianus, a későbbi Augustus császár jó barátja, veje és örököse, Tiberius apósa, Caligula nagyapja volt. A császár korai hadi sikereit – így a Marcus Antonius és VII. Kleopátra ellen kivívott actiumi győzelmet is – főként neki köszönhette.
- Amico di Ottaviano, il futuro imperatore Augusto, fu suo fedele collaboratore e anche suo genero. Agrippa, responsabile della maggior parte dei trionfi militari di Ottaviano, il più considerevole dei quali fu la vittoria navale nella battaglia di Azio contro le forze di Marco Antonio e Cleopatra.
- Marcus Vipsanius Agrippa meestal kortweg Agrippa genoemd, was een van de belangrijkste Romeinse generaals in de overgangsperiode van republiek naar principaat en de beste vriend en rechterhand van de princeps Imperator Caesar Augustus.
- Marcus Vipsanius Agrippa var en romersk statsmann og general. Han var en nær venn, svigersønn og minister av keiser Octavian (senere keiser Augustus). Agrippa var ansvarlig for det meste av Octavians' militære triumfer, spesielt sjøslaget ved Actium mot styrkene til Marcus Antonius og Kleopatra VII.
- Marek Wipsaniusz Agrypa syn Lucjusza Wipsaniusza Agrypy. Wybitny polityk i dowódca wojskowy. Zięć, minister i przyjaciel cesarza Augusta. Był równieśnikiem Oktawiana i studiował razem z nim w Apolonii. Za jego radą po zamachu na Gajusza Juliusza Cezara, Oktawian wyruszył natychmiast do Rzymu. Agrypa odegrał znaczącą rolę w wojnie przeciwko Lucjuszowi Antoniuszowi i Fulwii, bratu i żonie Marka Antoniusza zakończonej zdobyciem Peruzji.
- Marco Vipsânio Agripa, em latim Marcus Vipsanius Agrippa, foi um general e estadista do Império Romano. Foi cônsul, governador da Síria e o general máximo do exército romano. Era amigo pessoal e genro do imperador Augusto, e responsável de muitos dos sucessos militares de Octávio, entre os quais se destaca a vitória naval da Batalha de Actium contra Marco Antônio e Cleópatra VII do Egito.
- Marcus Vipsanius Agrippa (63 î. Hr-12 î. Hr), cunoscut om politic şi general roman, a fost unul dintre cei mai apropiaţi prieteni şi colaboratori ai primului împărat, Caesar Augustus. El este resposabil pentru principalele victorii militare ale lui Octavian, activitatea sa fiind încununată de victoria în bătălia navală de la Actium, împotriva forṭelor lui Marcus Antonius ṣi ale Cleopatrei a VII-a a Egiptului.
- Марк Випса́ний Агри́ппа — римский государственный деятель и полководец, друг и зять императора Октавиана Августа. Агриппа играл немалую роль в военных успехах Октавиана Августа, не обладавшего военными способностями: в 36 до н. э.
- Marcus Vipsanius Agrippa, född 63 f. Kr. , död 12 f. Kr. , romersk fältherre och konsul. Han var förbunden med kejsar Augustus som gav honom höga hedersposter och även gift med hans dotter Julia sedan hennes förre man, Marcellus, avlidit. Agrippa lät uppföra Pantheon, akvedukter och badhus i Rom och organiserade förvaltningen av de östra delarna av det Romerska riket.
- (Roma) Agrippa Marcus Vipanius, Romalı general ve siyaset adamı. Apollonia'dan sonra (M. Ö. 45–44) Octavianus'un yanından ayrılmaz ve onun adına Naulchus (M. Ö. 36) ve Actium (M. Ö. 31) deniz savaşlarını kazanır. Octavianus, Augustus olunca Agrippa'yı kızı Julia ile evlendirir (23) ve ona prokonsül imperium'u vererek kendine bağlar. Daha sonra, 18'de Roma egemenliğini beş yıllığına onunla bölüşerek bir çeşit gerçek ortak naiplik yaratır.
- Агріппа Марк Віпсаній — — полководець і державний діяч Стародавнього Риму. Прославився перемогами в міжусобних війнах (Перузінській, проти С. Помпея, Антонія) та придушенням повстань у Галлії та Іспанії. Агріппа допоміг Августу зміцнити свою владу.
- 瑪爾庫斯·維普撒尼烏斯·阿格里帕（Marcus Vipsanius Agrippa，前63年 - 前12年），古羅馬政治家與軍人，屋大維（未來的凱撒·奧古斯都）的密友、女婿與大臣。屋大維大多數軍事上的勝利都要歸功於他。其中最著名的是對马克·安东尼與克麗歐佩特拉七世的亚克兴海战（Battle of Actium）。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
