| dbpprop:abstract
|
- Marcus Claudius Marcellus (ca. 268–208 BC), five times elected as consul of the Roman Republic, was an important Roman military leader during the Gallic War of 225 BC and the Second Punic War. Marcellus gained the most prestigious award a Roman general could earn, the spolia opima, for killing the Gallic military leader and king, Viridomarus, in hand-to-hand combat in 222 BC at the battle of Clastidium. Furthermore, he is noted for having conquered the fortified city of Syracuse in a protracted siege during which Archimedes, the famous inventor, was killed. Marcus Claudius Marcellus died in battle in 208 BC, leaving behind a legacy of military conquests and a reinvigorated Roman legend of the spolia opima.
- Marcus Claudius Marcellus (* um 268 v. Chr. ; † 208 v. Chr. bei Venusia) war einer der römischen Generäle im Zweiten Punischen Krieg, Eroberer von Syrakus und mehrmaliger Konsul. Laut Poseidonios war er der erste in seiner Familie, der das Cognomen Marcellus trug, was aber nicht zutrifft. Marcellus kämpfte auf Sizilien gegen Hamilkar Barkas und als Konsul im Jahr 222 v. Chr. in Gallien gegen die Insubrer, wobei er die spolia opima zum dritten und letzten Mal in der römischen Geschichte gewann, indem er den gegnerischen Anführer Viridomarus oder Virdumarus erschlug. Im Jahr 216 v. Chr. , nach der Niederlage von Cannae, übernahm er in Canusium das Kommando über die Reste der Armee und rettete Nola und das südlichen Kampanien, obwohl es ihm nicht gelang, zu verhindern, dass Capua zu Hannibal überlief. Nach einem Suffektkonsulat im Jahr 215 v. Chr. war er im Jahr 214 v. Chr. als Konsular in Sizilien während des Aufstandes von Syrakus; er erstürmte Leontini und belagerte Syrakus, wo er aber vorerst scheiterte, nicht zuletzt aufgrund des Geschicks des Archimedes. Nach zweijähriger Belagerung erzwang er sich allmählich Zugang zur Stadt und eroberte sie trotz erheblicher punischer Verstärkung. Er verschonte das Leben der Einwohner, schaffte aber ihre Kunstschätze nach Rom, das erste Auftreten einer später üblichen Praxis. Wiederum Konsul im Jahr 210 v. Chr. , nahm er mit Hilfe römischer Parteigänger Salapia in Apulien, das sich gegen Hannibal erhoben hatte, und ließ die numidische Garnison töten. Als Prokonsul 209 v. Chr. griff er Hannibal bei Venusia an, zog sich aber nach einer verzweifelten Schlacht in die Stadt zurück. Da er mangelnder Führungsqualitäten angeklagt wurde, musste er die Truppen verlassen und nach Rom zurückkehren, um sich selbst zu verteidigen. In seinem fünften und letzten Konsulat im Jahr 208 v. Chr. wurden er und sein Mitkonsul während einer Erkundung in der Nähe Venusias unerwartet angegriffen, wobei Marcellus zu Tode kam. Sein Erfolg wurde von Titus Livius übertrieben, aber der Name, den man ihm gab, „das Schwert Roms“, war mehr als verdient.
- Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat romà, el més important de la família Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa. Va néixer poc abans del 268 aC i va morir el 208 aC Va rebre entrenament militar en la seva joventut, però la seva educació en altres camps no fou massa bona. La primera magistratura que se li coneix es la de edil curul el 226 aC durant la qual va acusar al seu col·lega Gai Escantili Capitolí per un insult contra el seu fill, i Capitolí va haver de pagar una multa el producte de la qual Marcel va utilitzar per comprar objectes de culte sagrat pels temples. Un mica després fou escollit àugur. El 222 aC fou cònsol per primera vegada; els ínsubres, derrotats l'any anterior pels cònsols Publi Furi i Gai Flamini, li van demanar la pau però va rebutjar els oferiments d'acord amb el seu col·lega Gneu Corneli Escipió, i un any més els romans van fer la guerra als gals. Aquestos llavors van demanar ajut als gesates (gaesatae) de més enllà dels Alps, que van enviar trenta mil homes; tot i així Marcel i el seu col·lega van envair les planes del riu Po i van assetjat la ciutat ínsubre d'Acerrae a lo que els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant Clastidium. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exèrcit gal prop de Clastidium; el cap gal Britomartus o Viridomarus fou mort per Marcel de pròpia mà. Després va tornar a Acerrae que poc després fou conquerida; la següent conquesta fou Mediolanum la ciutat més important de la regió. Els ínsubres es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipió va tenir una part important en la campanya (sinó la principal) només Marcel va rebre els honors del triomf. No se l'esmenta en els següents anys fins després de la batalla del llac Trasimè; el 216 aC era pretor i se li va donar el comandament a Sicília però encara era al port d'Òstia a punt de sortir quan fou cridat a Roma al saber-se la noticia del desastre de la batalla de Cannes. Se li van donar les corresponents instruccions i després de deixar 1500 dels seus homes a Roma, amb la resta va anar a buscar al que quedava de l'exèrcit romà i va portar els homes cap a la Campània on va acampar prop de Suessula. Mentre Càpua havia obert les portes a Anníbal i Marcel va arribar just a temps per impedir que Nola fes el mateix; quan Anníbal es va acostar a la ciutat, Marcel, que era allí, va fer una sobtada sortida i va rebutjar als cartaginesos; fou una petita victòria però que va tenir un gran efecte moral entre els romans. Marcel va fer matar a 70 dirigents de la ciutat favorables als cartaginesos i va retornar a Suessula, però no va poder impedir que els cartaginesos conqueriren Casilinum. Aviat fou cridat a Roma per consultes amb el dictador Luci Juni Pera i el seu magister equitum Tiberi Semproni Grac II; llavors va rebre el rang de procònsol i va retornar a Campània. Allí va rebre noticies de què Postumi, elegit com a cònsol pel 215 aC, havia mort a la Gàl·lia Cisalpina i Marcel fou escollit al seu lloc. El senat, hostil a que els dos consols foren plebeus, va rebutjar l'elecció dels comicis sota l'excusa d'auguris desfavorables, i Marcel va obeir i va renunciar a l'elecció retornant a Campània com a procònsol. A l'any 215 aC va tornar a defensar Nola contra Anníbal, també amb èxit. A l'elecció dels cònsols del 214 aC, Marcel fou nomenat per tercera vegada junt amb Fabi Màxim. La campanya d'aquell any va tenir pocs resultat importants. Per tercera vegada va rebutjar un atac cartaginès a Nola i quan els púnics van marxar al sud contra Tàrent, va aprofitar per assetjar Casilinum, on la guarnició cartaginès finalment va capitular a condició de salvar la vida que els va garantir Fabi Màxim, però Marcel no va respectar l'acord i els va fer matar a tots; Fabi només en va poder salvar a 50 als que va deixar escapar. El senat li va ordenar tot seguit d'anar a Sicília (vers agost o setembre del 214 aC). Arribat ràpidament a l'illa es va trobar amb que la mort Jerònim de Siracusa, inicialment favorable als romans, havia portat virtualment al partit cartaginès al poder, primer amb Andranòdor de Siracusa (que aviat va passar al camp romà) i després amb Epícides de Siracusa i Hipòcrates de Siracusa. Inicialment Marcel va tractar de negociar i fins i tot va aconseguir que els ambaixadors romans entressin i la ciutat i obtinguessin sentencia de desterrament contra els dos caps favorables a Cartago que van marxar a Leontins la qual fou ocupada pels romans que hi van exercir sagnants represàlies i van matar a 2000 desertors romans que van trobar. Aquestes crueltats van aixecar als siracusans contra Roma, i les forces siracusanes i sobretot els mercenaris, es van unir a Hipòcrates i Epícides que ara eren a Erbessos i que van recuperar el poder. Marcel, les crueltats del qual eren la causa del que havia passat, es va presentar davant Siracusa i la va assetjar. Els seus atacs principals foren contra el barri d'Acradina per la part de mar. La ciència d'Arquímedes, que va inventar diversos aparells per la defensa, va fer impossible la conquesta, i Marcel va haver de convertir el setge en bloqueig. Mentre durava aquest, va deixar a Appi Claudi a Siracusa i va fer operacions a altres parts de l'illa, conquerint Heloros i Erbessos i destruint Megara Hiblea; Himilcó es va apoderar d'Agrigent, però Marcel va poder derrotar a Hipòcrates de Siracusa prop d'Acrae; llavors va avançar Himilcó, i Marcel es va haver de retirar cap el seu camp prop de Siracusa i en aquesta zona i al resta de l'illa es van produir llavors enfrontaments limitats ja que cap de les dues parts es podia imposar a l'altra; aquestos combats van suposar algunes avantatges pels cartaginesos: Murgàntia, amb uns importants magatzems militars, es va rendir als cartaginesos, i Enna no va obrir les portes als cartaginesos per la bàrbara matança dels seus habitants ordenada pel governador Luci Pinari, matança que encara va separar més als siracusans dels romans. Ja havia arribat l'estiu del 212 aC i Siracusa seguia bloquejada; llavors Marcel va detectar una zona de la muralla de Siracusa poc protegida i de nit va atacar en aquest punt i es va apoderar d'Epípoles i tot seguit dels barris de Tyche i Neapolis que foren saquejats. Els cartaginesos sota Himilcó van fer un intent de salvar la ciutat però els seus atacs foren rebutjats; Marcel va renovar els atacs. Un cop d'estat interior dirigit per Mericus, cap dels mercenaris hispans, va obrir les portes de la ciutat a Marcel que hi va entrar i la va sotmetre a saqueig; les vides dels habitants foren respectades (alguns van morir com Arquímedes) però van quedar tant pobres que molts es van haver de vendre a si mateixos com esclaus per subsistir. Marcel es va apoderar del tresor i de les obres d'art, que va entregar als temples de Roma. Els cartaginesos només controlaven Agrigent (governada per Hannó i ara també per Epícides) com a ciutat important, però des de allí Mutines feia incursions a l'interior. Marcel es va dirigir contra aquesta base i va derrotar a Hannó però no va ocupar la ciutat. El 211 aC es va dedicar a arranjar els afers de l'illa. Abans de l'estiu va entregar el comandament al pretor Marc Corneli quan encara Mutines resistia i Agrigent no havia estat conquerida. Per tant el senat li va refusar els honors del triomf i només li va concedir una ovació. Aquesta fou celebrada amb més magnificència que molts triomfs mercès al botí fet a Siracusa. Fou cònsol per quarta vegada el 210 aC junt amb Marc Valeri Leví. Només entrar en el càrrec es van aixecar veus contra el seu comportament a Sicília; tot i que alguns autors el lloen sembla que la seva conducta fou prou criminal com per indignar als seus propis conciutadans. Diputats de les ciutats sicilianes van començar a presentar queixes al senat on van trobar força suport si be finalment els seus actes foren ratificats però com a procònsol li corresponia Sicília i fou obligat a bescanviar-la per Itàlia amb l'altra cònsol. Més endavant els sicilians es van reconciliar amb Marcel i fou declarat patró de Siracusa i es va establir un festival anyal conegut con la Marcel·lea que es va celebrar fins al temps de Verres. Marcel com a cònsol es va unir a l'exèrcit consular a la Pulla i va conquerir Salàpia on el notable local Blasi li va obrir les portes, i després dues ciutats més al Samni. Mentre Anníbal va sorprendre i aniquilar l'exèrcit de Gneu Fulvi a Herdonea i Marcel va marxar contra el cartaginès: els dos exercits es van enfrontar prop de Numistro a Lucània en una batalla sense vencedor clar, i després ja només va fer moviments de poca importància. Fou cridat a Roma per celebrar els comicis però no hi va anar i els va haver de dirigir un dictador nomenat al efecte, Quint Fulvi. A l'any següent va conservar el comandament com a procònsol i altre cop es va enfrontar amb Anníbal prop de Canusium on es van lliurar tres batalles seguides: a la primera no hi va haver resultat apreciable; a la segona els romans foren derrotats; i a la tercera els romans es van atribuir la victòria però el cert es que els cartaginesos van poder avançar cap al Bruttium sense ser molestats i Marcel no el va poder seguir pel gran nombre de ferits que tenia. Marcel va restar prop de Venúsia la resta de l'any. Un tribú va proposar llavors de treure-li el comandament però es va presentar a Roma i va aconseguir evitar-ho i encara fou escollit cònsol per l'any següent, per cinquena vegada, junt amb Tit Quint Crispí. Al seu cinquè consolat el 208 aC fou enviat a Etrúria on va sufocar la revolta d'Arretium i va controlar el descontentament. Després va tornar a Roma i es va preparar per reprendre les operacions contra Anníbal però fou aturat per una auguris desfavorables. Finalment va arribar a Venúsia on era l'exèrcit consular i es va reunir amb el seu col·lega Crispí que venia del Bruttium. Anníbal havia establert el seu campament no lluny del campament roma (entre Venúsia i Bàntia) i els romans, en una missió de reconeixement, van caure en una emboscada dels númides i els romans foren derrotats i el mateix Marcel va resultar mort. Anníbal generosament li va rendir honors.
- Marco Claudio Marcelo fue un político y militar romano de la República, nacido en 268 a. C. y muerto en 208 a. C. Fue uno de los comandantes del ejército romano durante la Segunda Guerra Púnica y el conquistador de la ciudad de Siracusa, en la isla de Sicilia.
- Marcus Claudius Marcellus, né vers 268, mort en 208, général romain, héros de la deuxième guerre punique, cinq fois consul (-222, -215 en remplacement de Lucius Posthumus Albinus, -214, -210 et -208). En 222, il battit les Gaulois Gésates à Clastidium, tua leur roi Viridomaros. Il prit Milan, capitale des Insubres et réduisit la Gaule cisalpine en province romaine. Envoyé contre Hannibal après la bataille de Cannes, il remporta sur le général carthaginois les batailles de Nole, puis en Sicile, il s'empara de Syracuse après trois ans de siège. Ce fut au sac de cette ville que périt Archimède. Il vainquit encore Hannibal en 210 à Canusium, mais périt deux ans plus tard dans une embuscade. On l'avait surnommé l'« Épée de Rome ».
- Marcus Claudius Marcellus római politikus, hadvezér, Syracusae elfoglalója, ötszörös consul volt. Családja a plebejus Claudiusok közé tartozott, és ő volt az első illusztris tagja.
- ''' - Questo articolo tratta del generale delle Seconda guerra punica. Per altri personaggi di nome Marco Claudio Marcello, si veda Marco Claudio Marcello (disambigua).
- マルクス・クラウディウス・マルケッルス（Marcus Claudius Marcellus, 紀元前268年 - 紀元前208年）は、古代ローマの第二次ポエニ戦争時の将軍、政治家。ハンニバルに対して果敢に戦闘を仕掛け「ローマの剣」と称された。「ll」を促音で表記しないことも多いためマルクス・クラウディウス・マルケルスとも表記される。 マルクス・クラウディウスの息子として生まれ、第一次ポエニ戦争に参加。シチリア島でカルタゴ軍と戦っている。その後アエディリス・クルリスやアウグルにも就任した。 紀元前223年に辞任したガイウス・フラミニウスとフリウスのあとの執政官（コンスル）に就任し、南下し始めていたガリア人に対することになった。同僚コンスルはグナエウス・コルネリウス・スキピオ・カルウス。紀元前222年のガリア人の一派ガエサティ族との戦闘ではその王ブリトマトゥスに一騎打ちで勝利し、ローマで最高の戦利品とされるスポリア・オピマを得た。このスポリア・オピマを得たのはマルケッルスが3人目であり、また最後でもあった。この戦闘ののちメディオラヌム（現在のミラノ）を攻撃中のスキピオの救援に赴き、メディオラヌムを陥落させた。ローマに帰還後、マルケッルスのみが凱旋式を挙行した。 紀元前213年にハンニバルがイタリアに侵入し第二次ポエニ戦争がはじまる。カンナエの戦いの敗北後ローマはファビウス・マクシムス・クンクタトルの持久戦法を採用していたが、マルケッルスはハンニバル軍に対して果敢に戦闘を仕掛けた。 またローマを裏切りハンニバル側についたシチリア島のシラクサの攻略も担当し、これを陥落させている。このときシラクサの防衛にはアルキメデスも参加しておりマルケッルスらローマ軍を苦しめた。シラクサ陥落に際してはマルケッルスはシラクサ市民の殺害を兵士達に禁じ、略奪を最小限に抑えた。しかしアルキメデスは配下の兵によって殺されている。マルケッルスはアルキメデスを殺害した兵を自分の周りから遠ざけたという。 シラクサを陥落させた後イタリアに戻りハンニバルを追跡していたが、敵対者の策動によりマルケッルスはシラクサから不当な扱いをした旨で元老院に訴えられた。しかし無罪を得、こののちシチリア島は全島がマルケッルス家のクリエンテスとなった。 戦場に復帰したマルケッルスは度々ハンニバルと戦闘を重ねながら、勝敗に関わりなくハンニバル軍を追跡し続けた。マルケッルスに悩まされたハンニバルは、 「ファビウスは教師だがマルケッルスは敵だ」 「おお、神よ、あの男に対しては何をしていいかわからない。ローマ軍の持つ唯一の武人であるあの男とは、永遠に剣を付き合わせていなければならないのか。全く、勝てば勢いづき、敗れれば恥と思うあの男にとっては、戦闘意欲を刺激することでは、勝とうが負けようが同じことなのか！」 と語ったといわれている。しかし紀元前208年にマルケッルスは伏兵にかかり命を落とした。 プルタルコスの『対比列伝』ではペロピダスと対比されている。
- Marcus Claudius Marcellus I (268-208 v. Chr. ) was een Romeinse militair en politicus die vijf maal consul was en een van de succesvolste generaals van de Tweede Punische Oorlog was. Terwijl zijn collega Fabius Maximus een pleitbezorger van de uitputtingstactiek was, stond Marcellus bekend als voorstander van een offensieve tactiek. Livius gaf hem de bijnaam 'het Zwaard van Rome'. Marcellus vervulde zijn eerste consulaat in 222 v. Chr. , samen met Scipio Calvus (de oom van Scipio Africanus). Tijdens deze ambtstermijn voerde Marcellus een campagne tegen de Insubriërs, van wie hij eigenhandig de koning Viridomarus doodde. Dit leverde hem een spolia opima op, iets wat hem als enige in de Romeinse geschiedenis gelukt is (twee gevallen in de mythologie niet meegerekend). Aan het begin van de Tweede Punische Oorlog vocht hij op Sicilië om vervolgens na de rampzalige slag bij Cannae de restanten van het Romeinse leger over te nemen en daarmee Nola en de rest van Campanië te beveiligen tegen Hannibal. Ten tijde van zijn derde consulaat in 214 v. Chr. belegerde hij het opstandige Syracuse, dat het twee jaar uithield tegen de Romeinen, mede dankzij de vernuftige uitvindingen van Archimedes. Deze wis- en natuurkundige werd bij de inname van de stad gedood door een Romeinse soldaat, overigens zeer tegen de zin van Marcellus. De plundering van deze Griekse kolonie zorgde ervoor dat veel beelden en andere voorwerpen in terechtkwamen in Rome, waardoor de invloed van de Hellenistische cultuur in Rome toenam. Geheel Sicilië, dat wil zeggen iedere belangrijke familie op het eiland, werd Cliënt van Marcus Claudius Marcellus. In 210 v. Chr. nam hij de stad Salapia in, omdat deze naar Hannibal was overgelopen. Met Hannibal leverde hij een bittere maar onbesliste slag in het Zuid-Italiaanse Asculum, om daarna terug te trekken naar Venusia. In zijn vijfde en laatste consulaat voerde hij rond dezelfde plaats campagne. Tijdens een verkenning met zijn collega en zoon vond hij de dood in een vijandelijke hinderlaag.
- Marcus Claudius Marcellus var en av Romas generaler under den andre punerkrig og erobrer av Syrakus. Han ble valgt til konsul i 222 med Gnaeus Cornelius Scipio Calvus, og førte en krig mot de insubriske gallerne og vant spolia opima, den største æren en romer kunne oppnå, ved å drepe deres høvding Viridomarus i tvekamp. Dette var tredje og siste gang at spolia opima ble delt ut. Under punerkrigene tjente han først mot Hamilcar Barca på Sicilia. Etter nederlaget ved Cannae i 216, tok han kommandoen over restene av hæren ved Cariusium, og selv om han ikke var i stand til å hindre Capua i å gå over til Hannibal, reddet han Nola og det sørlige Campania. Han var på Sicilia i 214 som konsul under opprøret til Syrakus. Han stormet Leontini og beleiret Syrakus, men Arkimedes' evner slo tilbake angrepene hans fra sjøen. Etter to års beleiring tvang han seg gradvis inn i byen og tok den foran sterke karthagenske forsterkninger. Ifølge Plutark dro Marcellus fordel av en dårlig voktet befestning som han hadde sett under diplomatiske forhandlinger og erobret byen. Ifølge Plutark ønsket han å spare syrakusernes liv, men han kunne ikke forhindre at byen ble plyndret av hans soldater. Et resultat av dette var drapet på Arkimedes. Andre kilder sier at Marcellus sparte livene til byens innbyggere, men tok med seg deres kunstskatter til Roma, det første tilfellet av en praksis som etterpå ble vanlig. Han ble igjen konsul i 210 og tok Salapia i Apulia som hadde gått over til Hannibal, ved hjelp av romere der og drepte den numidiske garnisonsprokonsulen i 209. Han angrep Hannibal nær Venusia og etter et desperat slag, trakk han seg tilbake til Salapia. Han ble anklaget for dårlig lederskap og måtte forlate arméen for å forsvare seg i Roma. I sin siste konsulperiode (208 ble han og hans kollega uventet angrepet nær Venus. Marcellus ble drept. Hans suksess har blitt overdrevet av Titus Livius, men navnet som ble gitt ham, «Romas sverd», var velfortjent.
- Marcus Claudius Marcellus - konsul rzymski, jeden z generałów armii Republiki Rzymskiej podczas drugiej wojny punickiej. Najbardziej znany jako zdobywca Syrakuz. Jeden z najwybitniejszych polityków rzymskich okresu republiki, dowódca w trakcie II wojny punickiej. Pochodził z plebejskiej gałęzi Klaudiuszów noszących przydomek Marcellus. Urodzony ok. 268 p.n. e; zmarł 208 p.n.e. Pięciokrotny konsul w latach 222, 215, 214, 210, 208 p.n.e. Służbę wojskową rozpoczął walcząc z kartagińskim wodzem Hamilkarem na Sycylii. W czasie swojego pierwszego konsulatu w 222 p.n. e, wraz z kolegą w urzędzie Gnejuszem Korneliuszem Scypionem Kalwusem, prowadził wojnę z Galami, z plemieniem Insubrów. Zwyciężył w bitwie pod Klastydium Galów pod wodzą Wirdumara (wg Plutarcha wódz ten nosił imię Brytomartus) zdobywając po raz trzeci i ostatni w historii Rzymu tzw. spolia opima, czyli broń zdjętą z zabitego własnoręcznie wodza nieprzyjacielskiego. - najwyższy możliwy honor dla Rzymianina. W wojnie z Kartaginą służył najpierw na Sycylii w walkach z Hamilkarem. Po klęsce Rzymian pod Kannami w 216 p.n.e. zadanej przez Hannibala przejął komendę nad armią i mimo że nie zdołał zapobiec przejściu Kapui na stronę Hannibala, obronił miasto Nola i południową Kampanię, podnosząc tym samym ducha bojowego Rzymian (sprawował wówczas swoją drugą preturę). W 215 p.n.e. po śmierci konsula Lucjusza Postumiusza w wojnie z Galami został wybrany na konsula zastępczego, ale z przyczyn formalnych zrezygnował z urzędu i objął dowództwo jako prokonsul. W trakcie konsulatu w 214 p.n.e. rozpoczął kampanię na Sycylii. Rozpoczął oblężenie Syrakuz, przez długi czas odpierane dzięki umiejętnością Archimedesa w konstruowaniu machin obronnych. Wg Plutarcha Marcellus zdobył podczas negocjacji informacje o źle strzeżonej części fortyfikacji, co pozwoliło po dwuletnim oblężeniu zdobyć miasto. Doszło do grabieży miasta przez żołnierzy i wtedy to właśnie śmierć poniósł Archimedes. Sam Marcellus wywiózł z Syrakuz skarby sztuki, pierwszy przypadek powszechnej później praktyki zdobywczych Rzymian. W latach 210 p.n.e. (sprawował wtedy swój czwarty konsulat)-209 p.n.e. (jako prokonsul) walczył z wojskami Hannibala w środkowej Italii. Stoczył kilka wyrównanych i nierozstrzygniętych bitew z Hannibalem, który nadal poruszał sie po Italii pustosząc ja bezwzględnie. Marcellus oskarżony o błędy w dowodzeniu, powrócił do Rzymu i skutecznie bronił się przed oskarżeniami. W czasie ostatniego konsulatu w 208 roku zginął w zasadzce pod Wenuzją. Śmiertelne rany odniósł w tej zasadzce drugi konsul Tytus Kwinkcjusz Kryspinus. Pierwszy przypadek w historii Rzymu, gdy obaj konsulowie zginęli w wyniku tej samej bitwy. Choć jego sukcesy militarne nie były tak wielkie jak to przedstawia Liwiusz, to w świadomości Rzymian pozostał jako 'Miecz Rzymu” - symbol waleczności.
- För Marcus Claudius Marcellus (42-23 f. Kr. ), se Marcellus. Marcus Claudius Marcellus, född 268 och död 208 f. Kr. , var en romersk fältherre, som 212 f. Kr. erövrade Syrakusa på Sicilien under det andra puniska kriget.
|
| rdfs:comment
|
- Marcus Claudius Marcellus (ca. 268–208 BC), five times elected as consul of the Roman Republic, was an important Roman military leader during the Gallic War of 225 BC and the Second Punic War. Marcellus gained the most prestigious award a Roman general could earn, the spolia opima, for killing the Gallic military leader and king, Viridomarus, in hand-to-hand combat in 222 BC at the battle of Clastidium.
- Marcus Claudius Marcellus (* um 268 v. Chr. ; † 208 v. Chr. bei Venusia) war einer der römischen Generäle im Zweiten Punischen Krieg, Eroberer von Syrakus und mehrmaliger Konsul. Laut Poseidonios war er der erste in seiner Familie, der das Cognomen Marcellus trug, was aber nicht zutrifft. Marcellus kämpfte auf Sizilien gegen Hamilkar Barkas und als Konsul im Jahr 222 v. Chr.
- Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat romà, el més important de la família Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa. Va néixer poc abans del 268 aC i va morir el 208 aC Va rebre entrenament militar en la seva joventut, però la seva educació en altres camps no fou massa bona.
- Marco Claudio Marcelo fue un político y militar romano de la República, nacido en 268 a. C. y muerto en 208 a. C. Fue uno de los comandantes del ejército romano durante la Segunda Guerra Púnica y el conquistador de la ciudad de Siracusa, en la isla de Sicilia.
- Marcus Claudius Marcellus, né vers 268, mort en 208, général romain, héros de la deuxième guerre punique, cinq fois consul (-222, -215 en remplacement de Lucius Posthumus Albinus, -214, -210 et -208). En 222, il battit les Gaulois Gésates à Clastidium, tua leur roi Viridomaros. Il prit Milan, capitale des Insubres et réduisit la Gaule cisalpine en province romaine.
- Marcus Claudius Marcellus római politikus, hadvezér, Syracusae elfoglalója, ötszörös consul volt. Családja a plebejus Claudiusok közé tartozott, és ő volt az első illusztris tagja.
- ''' - Questo articolo tratta del generale delle Seconda guerra punica. Per altri personaggi di nome Marco Claudio Marcello, si veda Marco Claudio Marcello (disambigua).
- Marcus Claudius Marcellus I (268-208 v. Chr. ) was een Romeinse militair en politicus die vijf maal consul was en een van de succesvolste generaals van de Tweede Punische Oorlog was. Terwijl zijn collega Fabius Maximus een pleitbezorger van de uitputtingstactiek was, stond Marcellus bekend als voorstander van een offensieve tactiek. Livius gaf hem de bijnaam 'het Zwaard van Rome'. Marcellus vervulde zijn eerste consulaat in 222 v. Chr. , samen met Scipio Calvus (de oom van Scipio Africanus).
- Marcus Claudius Marcellus var en av Romas generaler under den andre punerkrig og erobrer av Syrakus. Han ble valgt til konsul i 222 med Gnaeus Cornelius Scipio Calvus, og førte en krig mot de insubriske gallerne og vant spolia opima, den største æren en romer kunne oppnå, ved å drepe deres høvding Viridomarus i tvekamp. Dette var tredje og siste gang at spolia opima ble delt ut. Under punerkrigene tjente han først mot Hamilcar Barca på Sicilia.
- Marcus Claudius Marcellus - konsul rzymski, jeden z generałów armii Republiki Rzymskiej podczas drugiej wojny punickiej. Najbardziej znany jako zdobywca Syrakuz. Jeden z najwybitniejszych polityków rzymskich okresu republiki, dowódca w trakcie II wojny punickiej. Pochodził z plebejskiej gałęzi Klaudiuszów noszących przydomek Marcellus. Urodzony ok. 268 p.n. e; zmarł 208 p.n.e. Pięciokrotny konsul w latach 222, 215, 214, 210, 208 p.n.e.
- För Marcus Claudius Marcellus (42-23 f. Kr. ), se Marcellus. Marcus Claudius Marcellus, född 268 och död 208 f. Kr. , var en romersk fältherre, som 212 f. Kr. erövrade Syrakusa på Sicilien under det andra puniska kriget.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
