| dbpprop:abstract
|
- The Marcomanni were a Germanic tribe, probably related to the Buri, Suebi or Suevi.
- Die Markomannen waren ein suebischer Volksstamm der Germanen. Der Name setzt sich aus Mark (Grenzland) und Männer zusammen. Marko steht in der keltischen Sprache auch für Pferde. Somit würde der Name Markomannen auch „Männer auf Pferden“ bedeuten.
- Els marcomans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al segle I, després de la derrota del rei sueu Ariovist, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba. Marcomans vol dir "gent de la frontera" i mes que a un poble concret s'hauria aplicat a una sèrie de pobles que vivien a la frontera amb els romans. Així els marcomans apareixen tant a la frontera occidental com a la meridional. Actualment s'especula que el seu nom podria derivar d'un oficial romà de nom Marcus Romanus, que va desertar les legions de Drus el 13 aC i va dirigir grups de germànics com una força organitzada i eficaç, però el nom apareix ja abans d'aquesta data. La primera menció dels Marcomanni es en forma de confederació dirigida per Ariovist, que va envair la Gàl·lia però fou derrotat i rebutjat per Juli Cèsar el 58 aC. Del 12 aC al 9 aC tornen a ser esmentats durant les campanyes de Drus a Germania. Uns anys més tard s'esmenta un regne marcomà a Bohèmia governat per Marabodus (Marabod). Tàcit, Paterculus i Estrabó diuen que els marcomans havien emigrat des l'oest i havien expulsat als celtes bois i s'havien establert a Bohèmia (això hauria passat vers l'any 6) formant una confederació de tribus sota l'autoritat màxima de Marabodus. Marbod o Marobod planejava emancipar-se de la influència de Roma. Unit a Armini, rei dels queruscs, i a altres pobles va combatre amb èxit; més tard es van separar de la seva aliança els longobards i semnons, i derrotat Marbod per forces romanes va negociar la pau. La confederació dels marcomans es va enfrontar a un altra confederació, la dels queruscs, i el 17 els marcomans foren derrotats pels queruscs i els seus aliats. Marabodus va demanar ajut a l'emperador Tiberi; encara que l'ajut fou refusat, Drus va obtenir un acord de pau entre ambdues confederacions. Els romans no es refiaven de Marobod i van enviar al proscrit Catwalda o Catualda, que havia estat expulsat i tornava de territori got amb el comandament d'una força important. L'any 19 els gotons dirigits per Catualda es van enfrontar a Marabodus; Catualda va aconseguir el suport dels caps i va deposar a Marobod després de la qual cosa el rei marcomà deposat es va refugiar en territori romà, i va demanar altre cop ajut a l'Imperi, però Tiberi només li va oferir una retirada segura a Itàlia, on va morir el 41 de fet en residència vigilada. Poc després els hermundurs van expulsar a Catwalda, i llavors els marcomans van rebre de Roma com rei al cabdill dels quades, Vani (Vanius), que va governar els dos pobles durant trenta anys, fins que va ser enderrocat pel rei dels hermundurs Vibili (Vibilius), recolzat per Vangió i Sidó, nebots de Vani, vers l'any 50, si bé els quades van conservar la seva independència. Catualda va acabar també la seva vida a l'exili. Amb el temps els marcomans van estendre el seu domini pel Danubi. Dioclecià va demanar el seu ajut contra el dacis que li fou refusat; llavors va fer igualment la guerra però fou derrotat l'any 90 i va haver d'ajustar la pau amb els dacis. Trajà i Adrià els van imposar la seva hegemonia. Els marcomans es van aliar a dacis i quades. Però en temps de Marc Aureli les hostilitats entre romans i marcomans van reprendre. Els marcomans es van aliar als quades i altres, principalment a causa del seu odi als romans i d'altre banda per la pressió de pobles des el nord i est. Marcomans i aliats van envair territori romà el 166 iniciant les anomenades Guerres Marcomanes que van durar fins el 180 en què Còmmode va comprar la pau. Durant la guerra els marcomans i aliat van entrar a Rècia i van arribar fins i tot a Aquileia. La guerra no fou continuada sinó que va tenir interrupcions amb treves temporals: després de tres anys de lluita centrada a la fortalesa de Carnuntum a Panònia es va acordar una treva (169) pero les hostilitats es van reprendre; el 174 Marc Aureli va sotmetre a quades i marcomans, i als iazigs el 175. Però el 178 els marcomanos es van rebel·lar de nou, i atacaren territori imperial, si bé van ser rebutjats. Després de la pau de Còmmode, al segle següent els marcomans van tornar a l'atac sobretot a Rècia i Nòrica i en temps d'Lluci Domici Aurelià, el 270, van entrar fins un punt tant interior d'Itàlia com Ancona, essent finalment derrotats. Després van desaparèixer i units als quades, van formar el poble dels baivars (bavars) o bavaresos. Àtila, entre les tribus i pobles que dominava, tenia als marcomans; es la darrera vegada que son esmentats.
- Markomani byli germánský kmen, pravděpodobně příbuzný se Svéby.
- Los marcómanos eran una tribu germana, probablemente relacionados con los suevos o suevi. Eruditos contemporáneos creen que su nombre deriva de una de estas dos posibles fuentes: 1 Formas del antiguo germano de Marca (frontera) y Hombre (men) 2) La tribu tomó el nombre del capitán romano Marco Romani que desertó de las legiones de Druso el Mayor durante su campaña en Germania en el 13 a. C. y que se creía que había unificado unas tribus germánicas en una razonablemente cohesiva fuerza de ataque. Druso el Mayor los atacó en el 9 a. C. , forzándolos dentro de la Bohemia de hoy en día. En esa región su rey Marbod estableció un poderoso reino que César Augusto percibió como una amenaza para Roma. Eventualmente Marbod fue desposeído y exiliado por Catualda (19 a. C.). En el siglo II, entraron en una confederación junto con los cuados, vándalos y sármatas contra Roma, probablemente por mayores movimientos tribales, como los godos. De acuerdo con el historiador Eutropio, las fuerzas del emperador Marco Aurelio batallaron contra la confederación marcómana durante tres años en el fuerte de Carnunto (Carrnutum) en Panonia. Comparó la guerra y el triunfo de Marco Aurelio contra los marcómanos y sus aliados con las Guerras Púnicas. La comparación fue justa en tanto que esta guerra marcó un punto decisivo y tuvo significativas derrotas romanas. Comenzó en el 166 y duró hasta la muerte de Marco Aurelio en 180, comprendiendo las derrotas y la muerte de dos comandantes de la Guardia Pretoriana. Fue, de hecho, sólo un pequeño éxito, ya que desde el siguiente siglo en adelante el Danubio fue el principal frente de batalla romano hasta el colapso del Imperio Romano de Occidente en el siglo V.
- Markomannit olivat germaaniheimo, joka oli luultavasti sukua sveebeille. Heidän nimensä on germaanista juurta ja tarkoittaa suunnilleen "rajaseutujen asukkaat". Markomannit asuivat alun perin Main-joen rannoilla. Roomalainen sotapäällikkö Drusus hyökkäsi heitä vastaan 9 eaa. pakottaen heidät vetäytymään nykyisen Böömin alueelle. Sinne heidän kuninkaansa Marbod (latinaksi Maroboduus) perusti vahvan kuningaskunnan, jota keisari Augustus piti uhkana Roomalle, ja jota vastaan hän suunnitteli hyökkäystä. Illyrian sota kuitenkin esti Augustuksen aikeet. Catualda karkotti lopulta Marbodin vuonna 19. 100-luvulla markomannit liittoutuivat yhdessä kvadien, vandaalien ja sarmaattien kanssa Roomaa vastaan. Rooma kävi sotaa markomannien johtamaa liittoumaa vastaan vuosina 166–180. Vuonna 167 germaanit työntyivät markomannien johdolla Pannoniaan ja löivät heitä vastassa olleet roomalaiset joukot. Pian he hyökkäsivät myös Pohjois-Italiaan. Parthialaisten kanssa solmitun rauhan jälkeen keisari Marcus Aurelius sai käyttöönsä uusia legioonia Tonavalta, ja pystyi niiden avulla voittamaan germaanit Italiassa, ajamaan heidät takaisin Alppien taakse ja valloittamaan Pannonian uudelleen. Kuitenkin vasta Marcus Aureliuksen poika Commodus sai solmittua rauhan markomannien kanssa.
- Les Marcomans (latin m. marcomani) sont un peuple germanique occidental, connu notamment grâce à l'historien romain Tacite qui les situe entre Naristes et Quades, dans l'actuelle Moravie.
- A markomannok ókori nyugati germán törzs, nevük határterületen lakókat jelent, először Julius Caesar említi őket. A kimberek és a teutonok mozgásának hatására a markomannok i. e. 100 körül elhagyták a mai Szászország és Türingia területét, a felső és középső Majnánál telepedtek le, és részt vettek Ariovistus Gallia elleni vállalkozásában. Az idősebb Drusus római hadvezér támadását követően továbbköltöztek a mai Csehország területére. Itt Maroboduus hatalmas királyságot alapított, amelyet Augustus császár veszedelmesnek tartott és el akart pusztítani, de a pannon-illír felkelés ebben megakadályozta. Maroboduust a cheruskok Arminius elleni háborúja meggyöngítette, így tudta 19-ben Catuolda megfosztani a trónjától. A soron következő királyok laza függésbe kerültek Rómától, később azonban háborúba sodródtak a Római Birodalommal Domitianus és Nerva császárok uralkodása alatt. Különösen hevesek voltak a harcok az úgynevezett nagy markomann háborúk alatt, ahol Marcus Aurelius küzdött sikerrel ellenük, e csaták jeleneteit örökítik meg a Marcus-oszlop domborművei Rómában. Bár a császár fia, Commodus békét kötött velük, a következő századokban még sok bajt okoztak a birodalomnak. 500 után elhagyták a mai Csehország területét, és beolvadtak a bajorokba.
- I Marcomanni erano un'antica popolazione germanica. Furono per primi menzionati da Cesare come facenti parte dell'esercito di Ariovisto e forse anche della prima invasione dell'epoca di Gaio Mario. Abitarono tra il Reno, il Meno ed il Danubio superiore (zona precedentemente occupata dagli Elvezi) fino alla fine del I secolo a.C.
- De Marcomannen (of Latijn Marcomanni) waren een Germaanse stam die samen met Quaden een onderdeel vormden van het losse stamverband van de Sueben. Op zijn tochten diep in Germania viel Drusus hen in 9 v. Chr. aan waardoor de Marcomannen gedwongen werden hun verblijfplaats te verruilen voor het tegenwoordige Bohemen. Daar herstelden de Marcomannen zich echter snel. In de eerste jaren na het begin van de jaartelling vormden ze min of meer de eerste Germaanse staat. Strak georganiseerd door koning Marbod. Deze ontwikkeling kon Rome niet welgevallig zijn. Ten eerste had de groeiende macht van de Marcomannen een aanzuigende werking op andere stammen. Verder vormde het rijk van de Marcomannen een bedreiging voor zowel Germania als de Donau grens. Overigens toonde Marbod geen enkele agressie tegen Rome. In het jaar 6 besloot Rome in te grijpen. Maar liefst twaalf legioenen werden gemobiliseerd om het Marcomannen-rijk in een grote tangbeweging aan te vallen. Juist op dat moment brak er echter in Pannonië een opstand uit, waardoor de hele actie afgeblazen moest worden. Marbod buitte deze situatie niet uit, maar sloot een vredesverdrag met de Romeinen. Marbod wist zijn positie lange tijd te bewaren, maar ging uiteindelijk ten onder door een oorlog tegen de Cherusken onder leiding van Arminius en werd uiteindelijk ten val gebracht door de Goten onder leiding van Catualda. Voor de Marcomannen betekende dit dat zij onder sterke Romeinse invloed kwamen. In de 2e eeuw deden de Marcomannen opnieuw van zich spreken toen zij in een coalitie met Quaden en Sarmaten de Marcomannenoorlog ontketenden. Het kostte keizer Marcus Aurelius een groot deel van zijn regeringsperiode om deze strijd te beslechten die uiteindelijk door zijn zoon Commodus met een voor de Romeinen nadelig vredesakkoord beëindigd werd. In de 4e eeuw vielen de Marcomannen het Romeinse Rijk nog meerdere malen binnen maar in 396 werd een deel van hen onder leiding van Stilicho federatie van de Romeinen in Pannonië. Hun koningin Fritigil onderhield contacten met Ambrosius van Milaan door wiens invloed de Marcomannen gekerstend werden. Voor het laatst deden de Marcomannen van zich spreken als onderdeel van de macht van de Hunnen. In 451 vochten ze aan de zijde van Attila in de Slag op de Catalaunische velden. In de latere eeuwen verdwenen de Marcomannen uit de geschiedenis en zijn wellicht opgegaan in de Slaven. Volgens een andere theorie zouden de Bajuwaren, die zich in die tijd in Zuid-Beieren en Oostenrijk vestigden, afstammen van de Marcomannen.
- Markomannere (Marcomanni) var et germansk folkeslag som levde i traktene rundt elven Main i dagens sentrale Tyskland. De var antagelig beslektet med eller sto nært forhold til svebere og burere.
- Markomanowie (łac. Marcomanni lub Marcomani) - jedno z plemion germańskich. Pod wodzą Marboda opanowali ziemie dzisiejszych Czech. Rozszerzyli swoje państwo na południe aż do Dunaju, skąd zostali wyparci w 20 r. W latach 89-92 walczyli z Rzymem. Za cesarza Marka Aureliusza najechali cesarstwo, co wywołało wojny markomańskie, w których zostali prawie całkowicie spacyfikowani przez Rzymian. Jednak cesarz Kommodus zawarł niekorzystny dla Rzymu pokój i legiony opuściły ziemie Markomanów. Podczas kryzysu cesarstwa w III wieku Markomanowie wiele razy wdzierali się na jego terytorium. Około 500 roku osiedli ostatecznie w dzisiejszej Bawarii.
- Os marcomanos eram uma tribo germânica com estreitas ligações aos suevos e que habitavam a região sul do rio Danúbio. As fontes romanas indicam que, no início da era cristã, as tribos marcomanas se estabeleceram na actual Boémia, depois de terem sido derrotadas por Nero Cláudio Druso, general do imperador romano Augusto. No século II d.C. , os marcomanos federaram-se com outros povos, como os quados, os vândalos e os sármatas, para enfrentar o Império Romano. Sendo essencialmente guerreiros, os marcomanos empregavam mulheres em combates. Segundo relata Eutrópio, o imperador Marco Aurélio combateu esta "federação marcomana" durante três anos em torno da fortaleza de Carnuntum, na Panónia. Lutaram contra os romanos até a conclusão da paz à época de Cómodo. Na era das grandes migrações germânicas, os marcomanos dividiram-se em vários ramos, tendo um deles acompanhados os suevos no seu trajecto até à Península Ibérica onde, junto com os quados e os búrios, estabeleceram-se na Galécia romana como foederati onde Hermerico fundou o reino suevo da Galécia. Bracara Augusta, antiga capital da Gallaecia romana, tornou-se a capital do reino suevo.
- Маркоманы (лат. Marcomani, герм. «обитатели рубежей») — древнегерманское племя, родственное свевам.
- Markomanner är ett germanskt folkslag som levde i trakterna omkring floden Main. Efter att härföraren Drusus (kejsar Augustus styvson) besegrat flera germanstammar och försökt flytta gränsen från Rhen till Elbe, kände sig den mäktiga markomannerstammen hotade och drog sig österut. Omkring 9 f. Kr. lade de under sig Böhmen från den keltiska folkstammen bojer (Bojheim). Deras hövding Marbod hade tidigare som legosoldat och kejsarens gunstling länge vistats i Rom. Han försökte upprätta en stormakt efter Roms förebild, och lyckades till en början mycket bra. Han skapade ett väldigt germanförbund och till honom slöt sig deras släktfolk quaderna, hermundurerna och semnonerna, men även langobarderna och i viss mån goterna. Kejsar Tiberius blev då misstänksam och tågade därför mot honom med en här som var dubbelt så stor som de 70 000 man till fots samt 4000 ryttare som Marbod kunde uppbåda. Marbod försökte dock hålla sig neutral mot romarna, som tvingades tåga mot Illyrien för att stoppa det uppror som startat där. Andra germanstammar under cheruskernas hövding Arminius tog dock tillfället i akt och gjorde uppror. När romarna under sin härförare Varus återkom från Illyrien år 9 e. Kr. blev de besegrade av Arminius i Teutoburgerskogen. Arminius sände Varus huvud till Marbod för att visa sin vördnad, men Marbod sände huvudet vidare till kejsaren för att visa sin lojalitet. Marbods neutralitet gjorde flera germanstammar förargade, och därtill kom att han antog kunganamn och försökte regera egenmäktigt. Goterna och några andra stammar gjorde därför uppror mot Marbod och det blev inbördeskrig i hela Germanien. Efter ett oavgjort slag tågade Marbod till Rom för att få stöd mot sina landsmän men romarna svarade att de liksom han tidigare ville vara neutrala. Då avsade sig Marbod styrelsen över sitt rike och bosatte sig i Ravenna med en livstidspension från den romerska staten. Efter detta föll hela Marbods germanunion ihop, och hela hären fick lov att bosätta sig i Noricum, eftersom de inte längre tordes bo kvar i Germanien. Efter den romerska freden blev dock påtryckningarna för stora på markomannerna och kvaderna från de övriga germanstammarna. Dessa försökte därför gå söderut och fick därför namn om sig att ha startat markomannerkriget år 169 e. Kr. Efter flera års strider lyckades romarna under kejsar Marcus Aurelius få fred med markomanner och kvader, som för detta fick betala och lova mycket och ge landavträdelser. Efter detta blev det fred vid Donau-gränsen i ett halvsekel. Efter denna tid bildades större germanfolk och enheter för att kunna stå emot romarna, och markomanner gick tillsammans med kvader och andra svebiska folk främst upp i bavarierna och allemannerna.
|
| rdfs:comment
|
- The Marcomanni were a Germanic tribe, probably related to the Buri, Suebi or Suevi.
- Die Markomannen waren ein suebischer Volksstamm der Germanen. Der Name setzt sich aus Mark (Grenzland) und Männer zusammen. Marko steht in der keltischen Sprache auch für Pferde. Somit würde der Name Markomannen auch „Männer auf Pferden“ bedeuten.
- Els marcomans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al segle I, després de la derrota del rei sueu Ariovist, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
- Markomani byli germánský kmen, pravděpodobně příbuzný se Svéby.
- Los marcómanos eran una tribu germana, probablemente relacionados con los suevos o suevi. Eruditos contemporáneos creen que su nombre deriva de una de estas dos posibles fuentes: 1 Formas del antiguo germano de Marca (frontera) y Hombre (men) 2) La tribu tomó el nombre del capitán romano Marco Romani que desertó de las legiones de Druso el Mayor durante su campaña en Germania en el 13 a. C.
- Markomannit olivat germaaniheimo, joka oli luultavasti sukua sveebeille. Heidän nimensä on germaanista juurta ja tarkoittaa suunnilleen "rajaseutujen asukkaat". Markomannit asuivat alun perin Main-joen rannoilla. Roomalainen sotapäällikkö Drusus hyökkäsi heitä vastaan 9 eaa. pakottaen heidät vetäytymään nykyisen Böömin alueelle.
- Les Marcomans (latin m. marcomani) sont un peuple germanique occidental, connu notamment grâce à l'historien romain Tacite qui les situe entre Naristes et Quades, dans l'actuelle Moravie.
- A markomannok ókori nyugati germán törzs, nevük határterületen lakókat jelent, először Julius Caesar említi őket. A kimberek és a teutonok mozgásának hatására a markomannok i. e. 100 körül elhagyták a mai Szászország és Türingia területét, a felső és középső Majnánál telepedtek le, és részt vettek Ariovistus Gallia elleni vállalkozásában. Az idősebb Drusus római hadvezér támadását követően továbbköltöztek a mai Csehország területére.
- I Marcomanni erano un'antica popolazione germanica. Furono per primi menzionati da Cesare come facenti parte dell'esercito di Ariovisto e forse anche della prima invasione dell'epoca di Gaio Mario. Abitarono tra il Reno, il Meno ed il Danubio superiore (zona precedentemente occupata dagli Elvezi) fino alla fine del I secolo a.C.
- De Marcomannen (of Latijn Marcomanni) waren een Germaanse stam die samen met Quaden een onderdeel vormden van het losse stamverband van de Sueben. Op zijn tochten diep in Germania viel Drusus hen in 9 v. Chr. aan waardoor de Marcomannen gedwongen werden hun verblijfplaats te verruilen voor het tegenwoordige Bohemen. Daar herstelden de Marcomannen zich echter snel. In de eerste jaren na het begin van de jaartelling vormden ze min of meer de eerste Germaanse staat.
- Markomannere (Marcomanni) var et germansk folkeslag som levde i traktene rundt elven Main i dagens sentrale Tyskland. De var antagelig beslektet med eller sto nært forhold til svebere og burere.
- Markomanowie (łac. Marcomanni lub Marcomani) - jedno z plemion germańskich. Pod wodzą Marboda opanowali ziemie dzisiejszych Czech. Rozszerzyli swoje państwo na południe aż do Dunaju, skąd zostali wyparci w 20 r. W latach 89-92 walczyli z Rzymem. Za cesarza Marka Aureliusza najechali cesarstwo, co wywołało wojny markomańskie, w których zostali prawie całkowicie spacyfikowani przez Rzymian.
- Os marcomanos eram uma tribo germânica com estreitas ligações aos suevos e que habitavam a região sul do rio Danúbio. As fontes romanas indicam que, no início da era cristã, as tribos marcomanas se estabeleceram na actual Boémia, depois de terem sido derrotadas por Nero Cláudio Druso, general do imperador romano Augusto. No século II d.C. , os marcomanos federaram-se com outros povos, como os quados, os vândalos e os sármatas, para enfrentar o Império Romano.
- Маркоманы (лат. Marcomani, герм. «обитатели рубежей») — древнегерманское племя, родственное свевам.
- Markomanner är ett germanskt folkslag som levde i trakterna omkring floden Main. Efter att härföraren Drusus (kejsar Augustus styvson) besegrat flera germanstammar och försökt flytta gränsen från Rhen till Elbe, kände sig den mäktiga markomannerstammen hotade och drog sig österut. Omkring 9 f. Kr. lade de under sig Böhmen från den keltiska folkstammen bojer (Bojheim). Deras hövding Marbod hade tidigare som legosoldat och kejsarens gunstling länge vistats i Rom.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
