| dbpprop:abstract
|
- Lyudmila Mikhailivna Pavlichenko was a Soviet sniper during World War II, credited with 309 kills, and is regarded as the greatest female sniper in history.
- Ljudmila Michailowna Pawlitschenko war eine sowjetische Scharfschützin. Mit 309 bestätigten tödlichen Treffern gilt sie als eine der besten Scharfschützen des Zweiten Weltkrieges.
- Liudmila Mikhailivna Pavlitxenko, va ser una franctiradora de l'Exèrcit roig. Pavlitxenko va arribar a ser una brillant estudianta als seus anys a l'educació bàsica. A l'edat de catorze, els seus pares es van traslladar a Kíev, la capital de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. Allí es va unir a un club de tir, formant-se com tiradora alhora que treballava a un molí. Al juny del 1941, quan Pavlitxenko estava estudiant història a la Universitat de Kíev, l'Alemanya Nazi va començar la guerra contra la Unió Soviètica, després d'això Liudmila es va apressar a allistar-se. A l'oficina de reclutament, va sol·licitar unir-se a la infanteria i empunyar un fusell. El reclutador es va riure d'ella i li va suggerir una especialització com a infermera. Decidida, va rebutjar la idea, mostrant-li un certificat de punteria per a provar la seva vàlua. Pavlitxenko es va unir a la 25ª Divisió d'Infanteria de l'Exèrcit Roig, arribant a ser una de les 2000 franctiradores Soviètiques, de les quals només unes 500 van sobreviure a la guerra. Com a franctiradora, va abatre les seves dues primeres víctimes prop de Beliaievka, usant un fusell de forrellat Mosin-Nagant Soviètic (adaptat per al tir de precisió amb una mira de quatre augments). Aquest disparava bales de 9.6 grams a una velocitat de 853 m/s, sent efectiu fins a aproximadament els 550 metres. La soldat Pavlitxenko va lluitar aproximadament dos mesos i mig prop d’Odesa, on va aconseguir 187 morts. Quan els alemanys van obtenir el control de la zona, la seva unitat va ser retirada per a ser enviada a Sevastopol, a la Península de Crimea. Al maig de 1942, la tinent Pavlitxenko va ser esmentada pel consell de l'Exèrcit Soviètic del Sud a causa de els seus 257 alemanys abatuts. El seu total de morts confirmades durant la Segona Guerra Mundial va anar de 309, incloent a 36 franctiradors enemics. Pavlitxenko va trobar el quadern de bitàcola d'un dels franctiradors alemanys que havia abatut. Aquest havia tret la vida a més de 500 soldats soviètics. Al juny de 1942, Pavlitxenko va ser ferida per foc de morter. Donada la seva condició d'heroïna, va ser retirada del front menys d'un mes després de recuperar-se de les seves ferides. Va ser enviada a Canadà i als Estats Units per a una visita de propaganda, i es va convertir en el primer ciutadà soviètic a ser rebut per un President dels Estats Units. Franklin D. Roosevelt i la seva esposa la van rebre a la Casa Blanca. Més tard, Eleanor Roosevelt la va convidar a recórrer els Estats Units relatant les seves experiències. Va aparèixer abans en l'Assemblea Internacional d'Estudiants, que va tenir lloc a Washington DC, sent rebuda com una heroïna. Més tard va assistir a reunions en el Congrés d'Organitzacions Industrials, i va realitzar aparicions i discursos a Nova York. Al Canadà, va ser obsequiada amb un rifle Winchester amb mira òptica, el qual s'exhibeix avui en el Museu Central de les Forces Armades a Moscou. Havent arribat al rang de comandant, Pavlitxenko mai va retornar al capdavant, sinó que, com instructora, va entrenar a centenars de franctiradors soviètics abans de la fi de la guerra. Al 1943 va rebre l'Estrella d'Or de la Estrella d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica. Després de la guerra, va acabar la seva formació a la Universitat de Kíev i va començar la seva carrera com historiadora. Entre el 1945 i el 1953 va ser ajudant de la Caserna General Principal de l'Armada Soviètica (participant a més en un gran nombre de conferències i congressos internacionals). Més tard, va ser membre actiu del Comitè Soviètic de Veterans de Guerra. Liudmila Pavlitxenko està enterrada al Cementiri Novodevitxie, a Moscou.
- Ljudmila Pavličenková byla nejúspěšnější ukrajinská resp. sovětská odstřelovačka všech dob.
- Ljudmila Mijailivna Pavlichenko fue una francotiradora del Ejército Rojo. Pavlichenko llegó a ser una brillante estudiante en sus años en la educación básica. A la edad de catorce, sus padres se trasladaron a Kiev, la capital de la República Socialista Soviética de Ucrania. Allí se unió a un club de tiro, formándose como tiradora a la vez que trabajaba como molendera. En junio de 1941, cuando estaba estudiando Historia en la Universidad de Kiev, la Alemania Nazi comenzó la guerra contra la Unión Soviética, tras lo cual se apresuró a alistarse. En la oficina de reclutamiento, solicitó unirse a la infantería y empuñar un rifle. El reclutador se rió de ella y le sugirió una especialización como enfermera. Decidida, rechazó la idea, mostrándole un certificado de puntería para probar su valía. Se unió a la 25ª División de Infantería del Ejército Rojo, llegando a ser una de las 2000 francotiradoras soviéticas, de las cuales sólo unas 500 sobrevivieron a la guerra. Como francotiradora, abatió a sus dos primeras víctimas cerca de Belyayevka, usando un rifle de cerrojo Mosin-Nagant soviético (adaptado para el tiro de precisión con una mira de cuatro aumentos). Éste disparaba balas de 9.6 gramos a una velocidad de 853 m/s, siendo efectivo hasta aproximadamente los 550 metros. La soldado Pavlichenko luchó aproximadamente dos meses y medio cerca de Odesa, donde se adjudicó 187 bajas enemigas. Cuando los alemanes obtuvieron el control de la zona, su unidad fue retirada para ser enviada a servir en el cerco de Sevastopol, en la Península de Crimea. En mayo de 1942, con el grado de Teniente fue mencionada por el Consejo del Ejército Soviético del Sur debido a sus 257 alemanes abatidos. Su total de muertes confirmadas durante la Segunda Guerra Mundial fue de 309, incluyendo a 36 francotiradores enemigos. Ella encontró el cuaderno de bitácora de uno de los francotiradores alemanes que había abatido. Éste había quitado la vida a más de 500 soldados soviéticos. En junio de 1942 fue herida por fuego de mortero. Dada su condición de heroína, fue retirada del frente menos de un mes después de recuperarse de sus heridas. Fue enviada a Canadá y los Estados Unidos para una visita de propaganda, y se convirtió en el primer ciudadano soviético en ser recibido por un Presidente de los Estados Unidos, el presidente Franklin D. Roosevelt y su esposa la recibieron en la Casa Blanca. Más tarde, Eleanor Roosevelt la invitó a recorrer los Estados Unidos relatando sus experiencias. Apareció antes en la Asamblea Internacional de Estudiantes, que tuvo lugar en Washington, D.C. , siendo recibida como una heroína. Más tarde asistió a reuniones en el Congreso de Organizaciones Industriales, y realizó apariciones y discursos en Nueva York. En Canadá, fue obsequiada con un rifle Winchester con mira óptica, el cual se exhibe hoy en el Museo Central de las Fuerzas Armadas en Moscú. Habiendo alcanzado el rango de Comandante, ya no regresó al frente, sino que, como instructora, entrenó a cientos de francotiradores soviéticos antes del fin de la guerra. En 1943 recibió la Estrella de Oro de la condecoración de Héroe de la Unión Soviética. Tras la guerra, terminó su formación en la Universidad de Kiev y empezó su carrera como historiadora. Entre 1945 y 1953 fue ayudante del Cuartel General Principal de la Armada Soviética (participando además en numeras conferencias y congresos internacionales). Más tarde, fue miembro activo del Comité Soviético de Veteranos de Guerra. Lyudmyla Pavlichenko está enterrada en el Cementerio Novodevichy en Moscú.
- Ljudmila Mihailivna Pavlitšenko (ukr. Людмила Михайлівна Павліченко, ven. Людмила Михайловна Павличенко) oli venäläinen tarkka-ampuja toisen maailmansodan aikana. Pavlitšenkolle kertyi sodan aikana 309 varmistettua tappoa. Tilastojen mukaan hän on tappavin naistarkka-ampuja kautta aikain.
- Liudmila Mikhaïlivna Pavlichenko était un tireur d'élite soviétique pendant la Seconde Guerre mondiale, créditée de 309 ennemis tués.
- Pavličenko fu una studentessa brillante nei suoi primi anni. Quattordicenne, andò a vivere a Kiev, capitale della Repubblica Sovietica d'Ucraina, coi genitori. In quella città si abbonò a un'associazione di tiro a segno, e sviluppò notevoli capacità di tiro. In quel periodo lavorava come operaia addetta allo sminuzzamento dei minerali alle Industrie Arsenal di Kiev. Nel giugno del 1941, in un periodo in cui Pavličenko studiava storia alla Università di Kiev, la Germania Nazista mosse guerra all'Unione Sovietica, in seguito alla quale si arruolò quasi immediatamente. All'ufficio arruolamento, richiese di unirsi alla fanteria e di conseguenza fu assegnata alla 25° Divisione Fucilieri dell'Armata Rossa, e divenne una delle 2000 cecchine sovietiche, di cui solo 500 sopravvissero alla guerra (si deve specificare che nell'Armata Rossa le donne venivano coscritte e in guerra mandate in prima linea come gli altri soldati; quindi, anche se non si fosse arruolata volontariamente, sarebbe stata comunque fatta combattere). Come tiratrice, uccise i primi due soldati nemici presso Beljajevka, usando un fucile Mosin-Nagant da cinque colpi (riadattato per il tiro di precisione con un'ottica a quattro ingrandimenti montata sulla canna), che sparava un proiettile di 9.6 g a 853 m/s, efficace entro un raggio di 550 m. Il soldato Pavličenko combatté circa 80 giorni presso Odessa, dove le si attribuirono 187 soldati nemici uccisi e le vennero conferiti svariati avanzamenti di grado. Quando i tedeschi presero controllo della città, la sua unità venne fatta ripiegare per affrontare il nemico a Sebastopoli, in Crimea. Secondo i rapporti del Voensovet (Stato Maggiore) del Fronte Meridionale sovietico nel maggio 1942, il tenente Pavličenko aveva eliminato 257 soldati tedeschi e dell'Asse, e alla fine del conflitto tale numero aumentò fino a 309 soldati nemici, tra cui 36 tiratori scelti. Si narra che la Pavličenko avesse trovato sul campo di battaglia il registro delle uccisioni di uno dei cecchini tedeschi che aveva freddato, e che il conto delle sue vittime fosse superiore a 500. Nel giugno 1942, fu ferita da un colpo di mortaio. Poiché ormai era un'eroina, le fu negato il permesso di continuare a combattere meno di un mese dopo la guarigione della ferita, e di conseguenza fu trasferita nelle retrovie. Fu inviata in Canada e negli Stati Uniti per una visita di propaganda, e divenne la prima cittadina dell'Unione Sovietica ad essere ricevuta da un Presidente degli Stati Uniti d'America. Franklin D. Roosevelt e sua moglie le diedero il benvenuto alla Casa Bianca, e in seguito la Pavličenko fu invitata da Eleanor Roosevelt in un vero e proprio tour di conferenze in tutti gli Stati Uniti per raccontare la propria esperienza. Fece un'apparizione alla International Student Assembly a Washington, D.C. , dove fu acclamata come un'eroina, e si recò a New York City per un ciclo di discorsi, interviste e conferenze. In Canada, le fu regalato un fucile Winchester con ottica di precisione, che oggi è esposto al Musei Centrale delle Forze Armate, a Mosca. Dopo la promozione al grado di Maggiore, la Pavličenko non tornò in combattimento, ma divenne istruttore di riconosciuta bravura, capace di addestrare centinaia di tiratori sovietici fino alla fine della guerra. Nel 1943, fu insignita della Stella d'Oro di Eroe dell'Unione Sovietica. Dopo la guerra, riuscì a laurearsi all'Università di Kiev e iniziò una carriera come storico. Dal 1945 al 1953, fu assistente ricercatore del Quartier Generale della Marina Sovietica, ruolo nel quale fu coinvolta all'interno di una lunga serie di conferenze e congressi. In seguito, fu membro attivo del Comitato Sovietico Veterani di Guerra. Ljudmyla Pavličenko è oggi sepolta al cimitero di Novodevičij di Mosca.
- リュドミラ・ミハイロヴナ・パヴリチェンコ(ロシア語:Людмила Михайлівна Павліченко, 英語:Lyudmila Mikhailivna Pavlichenko; Людмила Михайловна Павличенко, Lyudmila Mikhailovna Pavlichenko、1916年7月12日 - 1974年10月19日)はソビエト連邦の軍人、狙撃手。第二次世界大戦においてソビエト赤軍が数多く登用した女性狙撃手の中でも、確認戦果309名射殺という傑出した成績を残した史上最高の女性スナイパーである。1943年にソ連邦英雄受賞、最終階級は少佐。
- Ludmiła Pawliczenko - Ukrainka, radziecki strzelec wyborowy. W wieku 14 lat uczęszczała do klubu strzeleckiego w Kijowie, gdzie zauważono jej zdolności celnego strzelania. W czerwcu 1941 r. 24-letnia Ludmiła Pawliczenko studiowała historię na Uniwersytecie Kijowskim, gdy Niemcy zaatakowali ZSRR. Była w pierwszej grupie ochotników zgłaszających się do walki z wrogiem, została przydzielona do 25. dywizji piechoty. W ten sposób została jedną z 2000 kobiet-snajperów w Armii Czerwonej, z których tylko 500 przetrwało wojnę. Swoje pierwsze trafienia miała w pobliżu Bielajewki, używając karabinu Mosin Nagant z lunetką 4x. Następnie walczyła dwa i pół miesiąca w pobliżu Odessy, gdzie uzyskała 187 trafień. Gdy Niemcy zdobyli Odessę, została przeniesiona do Sewastopola. W maju 1942 miała już 257 trafień. Jej potwierdzona, całkowita liczba trafień w czasie II wojny światowej wynosiła 309, w tym 36 snajperów wroga. W czerwcu 1942 była ranna odłamkiem moździerza. Po wyjściu ze szpitala władza radziecka zadecydowała, że jest zbyt cenna dla celów propagandowych i zadecydowała wycofać ją z wojny. Wysłano ją do Kanady i USA, gdzie miała odczyty, spotkania z mieszkańcami i studentami. Była pierwszym obywatelem radzieckim przyjętym przez prezydenta USA – Franklina Roosevelta, który zaprosił ją do Białego Domu i wręczył Colta. W Kanadzie podarowano jej strzelbę Winchester, którą można oglądać w Muzeum Broni w Moskwie. Pawliczenko osiągnęła stopień majora, nie wróciła już do armii i stała się instruktorem snajperów do końca wojny. W 1943 r. odznaczono ją orderem Złotej Gwiazdy Bohatera Związku Radzieckiego. Została również przedstawiona na znaczkach. Po wojnie dokończyła studia na Uniwersytecie Kijowskim i podjęła pracę jako historyk. Była również aktywna w radzieckim komitecie weteranów wojny. Po śmierci jej imieniem nazwano ukraiński statek handlowy. Odznaczona Orderem Lenina, Bohater Związku Radzieckiego.
- Людми́ла Миха́йловна Павличе́нко — снайпер 25-й Чапаевской стрелковой дивизии, Герой Советского Союза.
- Людми́ла Миха́йлівна Павліче́нко — радянський снайпер під час Другої світової війни, Герой Радянського Союзу, Орден Леніна. Загалом на її бойовому рахунку значиться 309 убитих фашистів.
|