| dbpprop:abstract
|
- Lysimachus was a [[Macedonian officer and [[Diadochi|diadochus (i.e. "successor") of [[Alexander the Great, who became a [[basileus ("king") in 306 BCE, ruling [[Thrace, [[Anatolia|Asia Minor and [[Macedonia.
- Lysimachos, Sohn des Agathokles, war ein Feldherr Alexanders des Großen und einer seiner Diadochen. Seit 306/5 v. Chr. war er König von Thrakien und seit 285/4 v. Chr. König von Makedonien.
- Lisímac de Tràcia (Lysimachus, Λυσίμαχος) fou rei de Tràcia i de Macedònia. Era nascut a Macedònia però d'origen tessali ja que el seu pare Agàtocles havia tingut un alt càrrec a Cranon a Tessàlia, i havia obtingut el favor del rei Filip II de Macedònia al que havia promès el suport del deu local. De petit ja es va distingir pel seu coratge i per la seva fortalesa física el que li va permetre ascendir al important lloc de un dels σωματοφύλακες, oficials escollits al servei d'Alexandre el Gran. Però apart d'això no consta que hagués exercit cap comandament rellevant. Quint Curti diu que en una cacera a Síria va matar a un lleó enorme amb les mans, encara que va rebre serioses ferides; es diu que després va ofendre al rei però que aquest el va perdonar en raó d'aquesta gesta A la mort d'Alexandre li fou assignat el govern de Tràcia i províncies adjacents fins al Danubi; aquest govern li fou donat al ser considerat el més competent per lluitar contra els bàrbars de la frontera tràcia. Només arribar al seu govern es va haver d'enfrontar al rei dels odrisis, Seutes, que havia reunit un fort exèrcit i esperava confirmar la seva independència. A la primera batalla Lisímac va obtenir una victòria parcial però la resta de la guerra és desconegut; en generals els historiadors creuen que la guerra contra els odrisis i altres tribus bàrbares fou llarga i que això li va impedir de participar a les lluites que van enfrontar als demés diàdocs. En set anys va consolidar el seu poder i va estendre el seu domini fins a la desembocadura del Danubi, deixant guarnicions a les ciutats gregues de la costa occidental de l'Euxí. El 315 aC, davant l'augment de poder d'Antígon el Borni, Lisímac es va unir en una lliga amb Ptolemeu I Sòter, Seleuc I Nicàtor i Cassandre de Macedònia; llavors va reclamar la Frígia Hel·lespòntica a Antígon i com que aquest llògicament li va negar, va esclatar la guerra. De fet no va participar a la guerra ja que les ciutats gregues de l'Euxi, Cal·làtia, Istros i Odessos es van revoltar; va creuar el riu Hermos amb un exèrcit i va derrotar els escites i tracis que donaven suport a les ciutats gregues, i també a una flota que Antígon va enviar en suport d'aquestes, i finalment va reduir les tres ciutats. A la pau general del 311 aC fou confirmat en la possessió de Tràcia però no va adquirir nous territoris. El 309 aC va fundar Lisimàquia a l'Hel·lespont, no lluny de Cardia o Càrdia, gran part dels habitants de la qual van poblar la nova ciutat. Després del 306 aC va imitar a Antígon i va assolir la reialesa. No va participar en les subseqüents lluites. Va mantenir una solida aliança amb Cassandre de Macedònia, amb la germana del qual, Nicea, estava casat. El 304 aC és esmentat enviat subministraments de gra a Rodes que estava assetjada per Demetri Poliorcetes, fill d'Antígon el Borni. El 302 aC va entrar en la coalició organitzada per Cassandre contra Antígon i Poliorcetes, a la que es van afegir Ptolemeu i Seleuc. Cassandre i Lisímac van agafar el comandament dels exèrcits en persona, el primer a Grècia i el segon a Àsia; bona part de la Frigía Hel·lespòntica es va sotmetre a Lisímac voluntàriament i algunes ciutats foren sotmeses per la força. El seu lloctinent Prepelau va conquerir Eòlia i Jònia i el mateix Lisímac va assolar Frígia i va ocupar la important ciutat de Sinnada i després quan Antígon va contraatacar, no va arriscar una batalla decisiva i es va retirar llavors cap a Dorilea on es va parapetar; obligat a retirar-se cap a Bitínia va passar el hivern a la fèrtil comarca de Salòmia propera a Heraclea del Pont que li garantia els subministraments. Abans del final del hivern Seleuc va arribar a Capadòcia mentre Demetri d'altra banda, amb un exèrcit reclutat a Grècia, recuperava l'Hel·lespont; els detalls de la campanya al següent any no s'han conservat i només se sap que a la primavera els exèrcits de Lisímac i Seleuc es van reunir i rñd de Demetri Poliorcetes i Antígon també es van trobar una mica després, a l'estiu, a Ipsos a les planes de Frígia . Va seguir la decisiva batalla de Ipsos en què va morir Antígon i Demetri va haver de fugir cap a Efes i després cap a Grècia. Els guanyadors es van repartir els dominis del vençut i Lisímac va obtenir l'Hel·lespont, fins al cor de Frígia encara que el límit amb la resta dels antic territoris d'Antígon (que van passar a Seleuc) no es clarament indicat en cap font. A partir d'aquí Lisímac es va dedicar a consolidar el seu poder. La possessió de les mines d'or i plata de Tràcia li assegurava força riquesa i acumulava tresors (fins i tot fou anomenat "el tresorer", γαξοφύλαξ). Aquestos tresors eren dipositats a dos ciutadelles, una a Tirizis, a la costa tràcia, i un altre a Pèrgam, a Mísia. Va fundar noves ciutats i va embellir o restaurar algunes de les existents; va reconstruir Antigònia al llac d'Ascània, a la que va batejar com Nicea en honor de la seva dona, va restaurar Esmirna, que estava pràcticament deshabitada i va recuperar la seva antiga prosperitat, i Efes (una de les darreres ciutats que va romandre lleial a Antígon) la va traslladar mes prop de la costa i la va repoblar amb els habitants de Lebedos, de Colofó i de l'antiga població; va fundador Neòhion (Neohium) i potser Alexandria Troas (en tot cas restaurada). Va continuar la lluita contra els odrisis, peonis, i altres tribus i va aconseguir el domini sense disputa de tots els territoris al sud del Danubi. Quan Seleuc es va aliar a Demetri Poliorcetes, Lisímac es va aliar a Ptolemeu i fou llavors quan es va casar amb Arsinoe II, filla de l'egipci (Nicea havia mort el 302 aC però Lisímac s'havia casat llavors amb Amastris a la que va abandonar, deixant-li el govern d'Heraclea del Pont). Cassandre va morir el 297 aC i fins llavors Lisímac va mantenir excel·lents relacions de bon veïnatge a Macedònia, relacions que va tractar de mantenir donant a la seva filla Eurídice en matrimoni a Antípater, un dels fills de Cassandre. Les dissensions entre els fills van acabar finalment en el derrocament de la dinastia. Lisímac de fet va signar ràpidament un acord de pau que establia la renuncia dels drets del seu gendre al que després va fer matar. En aquest temps Lisímac es va haver d'enfrontar al nord amb els getes (getae). Les primeres noticies són del 292 aC i probablement el resultat d'una agressió de Lisímac. El seu fill Agàtocles de Tràcia, que va dirigir l'exèrcit contra els getes, fou derrotat i fet presoner, encara que el generós rei geta Dromiquetes el va alliberar i el va retornar al seu pare. El 291 aC Lisímac en persona va marxar contra els getes amb un enorme exèrcit, i va entrar al cor dels dominis getes, però es va trobar privat de subministraments i finalment es va haver de rendir. El rei geta Dromiquetes, el va tractar amb generositat i després de tirar-li en cara les seves repetides agressions, li va retornar la llibertat. En la seva absència Demetri Poliorcetes va aprofitar per ocupar diverses ciutats de Tràcia però aviat les va abandonar voluntàriament quan va rebre noticies d'una revolta a Grècia. Lisímac va preparar la seva venjança amb l'aliança amb Ptolemeu i Seleuc en una lliga contra Poliorcetes a la que es va afegir Pirros de l'Epir. Vers el 289 aC Lisímac va envair Macedònia al mateix temps que Pirros ho feia per l'oest. Demetri, abandonat per les tropes, va haver de fugir i els dos conqueridors van quedar amos de Macedònia. Lisímac va deixar la corona a Pirros i va annexionar els territoris fins el riu Nestos, i una mica després també va incorporar Peònia i el 285 aC Pirros fou expulsat de Macedònia i Lisímac es va proclamar rei. Molt poc després el seu principal enemic Demetri Poliorcetes fou capturat per Seleuc i això el deixava el camp lliure. Lisímac va demanar repetidament a Seleuc de matar a Poliorcetes, però aviat l'aliança entre selèucides i Lisímac es va anar afluixant per acabar esdevenint enemics. Lisímac va reforçar l'aliança amb Egipte i el seu fill Agàtocles es va casar amb Lisandra, filla de Ptolemeu. mentre la filla de Lisímac, Arsinoe, es va casar un mesos després amb Ptolemeu II Filadelf que acabava de pujar al tron egipci. Oxatres i Clearc, fills d'Amastris, que havien matat a la seva mare, senyora d'Heraclea del Pont, foren executats per orde de Lisímac el 286 aC i Heraclea fou donada com a regal a la seva dona Arsinoe. Aquesta era enemiga del príncep Agàtocles, i va incitar a Lisímac contra aquest; el germanastre d'Arsinoe, Ptolemeu Ceraune, va arribar a la cort com a fugitiu i va ajudar a la seva germana en aquesta tasca; Lisímac va escoltar les difamacions d'Arsinoe contra Agàtocles i finalment va permetre que aquest fos assassinat (segons uns enverinat i segons altres assassinat per Ceraune). Això va separar a Lisímac del poble; algunes ciutats d'Àsia es van revoltar. El seu eunuc Fileter, que li custodiava els tresors a Pèrgam, el va desconèixer; Lisandra la viuda d'Agàtocles, va fugir a la cort de Seleuc i va demanar venjança. Seleuc era ja tant vell com Lisímac (uns 70 anys cadascun, de Lisímac, Jerònim de Càrdia diu que tenia prop de 80 anys, Justí 74 i Appià 70, i aquesta darrera es probablement la més aproximada) però tot i així va aixecar un exèrcit i va envair els dominis del seu rival. Lisímac va reunir també el seu exèrcit i va sortir cap a les seves possessions asiàtiques; els dos exercits es van trobar a la plana de Coros. En la batalla va morir Lisímac a mans de Malacó, nadiu d'Heraclea. El seu cos fou entregat al seu fill Alexandre de Tràcia i enterrat per aquest a Lisimàquia. Va regnar 25 anys des que va assolir el títol i cinc anys i sis mesos a Tràcia i Macedònia reunides. Justí diu que abans de morir, 15 fills l'havien premort, però si aquestos fills van existir no són coneguts, excepte Agàtocles. Sis fills el van sobreviure: Alexandre (que com Agàtocles era fill d'una dona odrísia de nom Macris); Arsinoe (casada amb Ptolemeu Filadelf), filla de Nicea; Eurídice dona d'Antípater, fill de Cassandre, probablement també filla de Nicea; Ptolemeu; Lisímac; i Filip, els tres darrers fills d'Arsinoe. Una filla de nom desconegut, es va casar en vida del pare amb el rei geta Dromiquetes, però no se sap si vivia el 281 aC.
- Lýsimachos byl makedonský důstojník a jeden z diadochů (nástupců) Alexandra Velikého. Později se prohlásil králem Thrákie a v roce 301 př. n. l. měl významný podíl na porážce Antigona Jednookého. Narodil se v Pelle jako syn Agathokla, pocházejícího z thesálského Krannónu. Během Alexandrova tažení proti Persii patřil k jedním z jeho tělesných strážců a vyznamenal se v bojích proti Indům. Po Alexandrově smrti v roce 323 př. n. l. byl ustaven správcem Thrákie. Během prvních dvou desetiletí své vlády byl zaměstnán potlačováním povstání místních kmenů, zvláště Odrysů, a odrážením invazí sousedních národů, pročež takřka vůbec nezasahoval do bojů mezi Alexandrovými nástupci. Ve sporech mezi makedonskými generály, kteří si rozdělili Alexandrovu říši, stál Lýsimachos většinou na straně Ptolemaia a podobně jako vládce Egypta se snažil čelit expanzionistickým záměrům nejprve Perdikka a pak Antigona, kteří usilovali o opětné sjednocení říše. V roce 315 př. n. l. se přidal ke koalici Kassandra, Ptolemaia a Seleuka proti Antigonovi. Ten však odvrátil nebezpečí, jež mu hrozilo ze strany Lýsimacha tím, že proti němu vzbouřil thrácké a skythské kmeny. V roce 309 př. n. l. založil Lýsimachos v úžině, spojující poloostrov Chersonésos s pevninou, město Lýsimacheia. O tři roky později přijal po vzoru Antigona a ostatních diadochů královský titul. V roce 302 př. n. l. se Lýsimachos podporovaný Kassandrem, Ptolemaiem a Seleukem chopil iniciativy proti Antigonovi. S vojskem, doplněným posilami od Kassandra, vytáhl do Malé Asie, kde se setkal jen s nepatrným odporem a obsadil značnou část země. Nicméně po příchodu Antigona odmítl riskovat bitvu, načež odtáhl do zimního tábora v Bithýnii a zde se oženil s ovdovělou perskou princeznou Amastris. Na jaře následujícího roku spojil Lýsimachos své vojsko se Seleukovým. Jejich kombinované síly se poté utkaly s Antigonovou početnější armádou v bitvě u Ipsu ve Frýgii. Třebaže Antigonos měl nad nimi převahu a jejich počáteční útok byl odražen, nakonec se jim podařilo uvést nepřátelskou armádu ve zmatek. Osmdesátiletý Antigonos odmítal navzdory porážce opustit bojiště, načež byl smrtelně zraněn. Vítězové si mezi sebou rozdělili jeho území v Přední Asii, přičemž Lýsimachos obdržel západní část Malé Asie. Lýsimachos se však nyní začal cítit ohrožován velikostí Seleukovy říše a uzavřel tudíž proti svému někdejšímu spojenci koalici s Ptolemaiem, jenž mu dal za ženu svoji dceru Arsinoé. Amastris, se kterou se rozvedl, se vrátila do bithýnské Hérakleie. V roce 297 př. n. l. obnovil Antigonův syn Démétrios Poliorkétés nepřátelství a chopil se vlády v Řecku. Lýsimachos v odvetu za to obsadil Démétriova zbývající města v Malé Asii. Nedlouho nato ale Démétrios využil rozporů mezi Kassandrovými syny a když ho jedna ze stran vyzvala k intervenci, sám se zmocnil makedonského trůnu. Mezitím Lýsimachos byl při pokusu rozšířit svojí moc až na území ležící za Dunajem poražen a zajat náčelníkem kmene Gétů, který ho poté za překvapivě mírných podmínek propustil. Démétrios se pokusil využít Lýsimachova nezdaru a vpadl do Thrákie. Záhy se ale musel stáhnout, neboť proti němu propuklo povstání v Boiótii. V roce 294 př. n. l. uzavřel Lýsimachos se svým starým nepřítelem mír, kterým ho uznal za krále Makedonie. O několik let později však Démétrios zahájil výstavbu ohromné flotily, s níž plánoval dobytí Asie. Lýsimachos proto vytvořil alianci s épeirským králem Pyrrhem a v roce 288 př. n. l. Démétria společným útokem předešli. Současný vpád nepřátel ze západu a z východu podlomil loajalitu makedonského vojska vůči Démétriovi, který tak byl přinucen uprchnout ze země. Vítězní králové se nejprve o vládu nad Makedonií podělili, nicméně již v roce 285 př. n. l. získal Lýsimachos na svou stranu Pyrrhovy vojáky a zbavil tak svého spoluvládce moci. Ustaven makedonským králem dosáhl Lýsimachos v sedmdesáti pěti letech vrcholu své moci. Poslední léta jeho života mu ale ztrpčovaly konflikty ve vlastní rodině. Amastris byla zavražděna svými dvěma syny, které poté Lýsimachos nechal usmrtit. Arsinoé, která toužila zajistit svým synům nástupnictví na úkor Lýsimachova nejstaršího syna Agathokla, ho proto s pomocí svého bratra Ptolemaia Kerauna falešně obvinila ze spiknutí za účelem získání trůnu, načež dal Lýsimachos Agathokla popravit. Tento Lýsimachův ukrutný čin vyvolal ovšem značnou nelibost: mnohá města v Asii se vzbouřila a většina jeho přátel ho opustila. Vdova po Agathoklovi uprchla k Seleukovi, který okamžitě zaútočil na území svého dřívějšího spojence. Lýsimachos v reakci na to překročil Helléspont a vytáhl do Lýdie. Zde se střetl se Seleukem v bitvě u Kúrúpedia, v níž nalezl porážku a smrt. Uplynulo několik dní, než bylo Lýsimachovo tělo hlídané jeho věrnými psy objeveno. Poté bylo předáno jeho synu Alexandrovi, který je pohřbil v Lýsimacheii.
- Lisímaco fue uno de estos generales, que llegó a ser rey de Tracia (región de la Antigüedad que se extendía entre el mar Negro al este y Macedonia al oeste) durante 20 años. Al igual que todos ellos, pasó los años peleando y aliándose con unos o con otros. En el año 301 a. C. se alió con Casandro de Macedonia y Seleuco I Nicátor (de Babilonia) en contra del general Antígono I Monóftalmos a quien vencieron en la batalla de Ipso. En el 288 a. C. invadió Macedonia y aliándose con Pirro de Epiro tomó prisionero a Demetrio a quien expulsó después. Demetrio se refugió entonces con Seleuco I Nikator, que ya era rey de Babilonia y Siria. Se alió con el antiguo general Ptolomeo, rey a la sazón, de Egipto y se casó por segunda vez con una hija de éste, llamada Arsínoe II Filadelfo. Lisímaco tenía ya un hijo llamado Agatocles. Arsínoe encizañó contra él asegurando que tramaba asesinar a su padre para acceder al trono. Fue tan persuasiva que finalmente Lisímaco hizo matar a su hijo Agatocles. Este acto provocó una gran sublevación que no le favoreció nada. Después de estos sucesos, Lisandra, la viuda de [Agatocles huyó a la corte de Seleuco I a quien persuadió para que se enfrentara con Lisímaco. La ciudad de Pérgamo (en la región de Misia, al noroeste de la actual Turquía) creció en importancia cuando el general Lisímaco destinó la acrópolis para que se convirtiera en una fortaleza donde se guardarían sus tesoros. También engrandeció y fortificó la ciudad llamada Esmirna (Izmir) al oeste de la actual Turquía. Murió en el 281 a. C. , derrotado por Seleuco. Alejandro, hijo de Lisímaco y una mujer odrisia y por tanto, hermanastro de Agatocles, consiguió convencer a Lisandra, viuda de Agatocles, para recuperar su cadáver. Lo enterró entre las ciudades de Cardia y Pactia, situadas en el Quersoneso Tracio. A la muerte de Lisímaco, parte de Tracia pasó a engrosar el reino de Macedonia y la otra parte el de Asia Menor, de la dinastía Seleúcida.
- Lysimakhos Agathokleen poika oli makedonialainen kenraali ja myöhemmin kuningas Traakiassa ja Vähässä-Aasiassa.
- Lysimaque (en grec ancien Λυσιμάχος / Lysimákhos), né vers 361 av. J. -C. , mort à la bataille de Couroupédion en 281, est un général macédonien et l'un des diadoques d'Alexandre le Grand. Satrape puis roi de Thrace à partir de 304, il est aussi roi de Macédoine de 285 à 281.
- ファイル:LysimachusCoinWithHornedAlexander. jpg リュシマコスが発行した4ドラクマ銀貨。肖像はアレクサンドロス3世 リュシマコス（希：Λυσίμαχος、ラテン文字表記：Lysimachos、英：Lysimachus、紀元前360年 - 紀元前281年、在位：紀元前306年 - 紀元前281年）は、トラキア、小アジア、マケドニアの王である。彼はディアドコイの一人としてトラキアに拠ってディアドコイ戦争を戦った。
- Lysimachus was veldheer van Alexander de Grote en bestuurde na diens dood Thracië. In 305 v. Chr. nam hij de koningstitel aan. Hij was een der diadochen, aan wie na de dood van Alexander de Grote Thracië toeviel. Met Cassander, Ptolemaeus en Seleucus streed hij tegen Antigonus I en hielp mee om Antigonus Monophthalmus te verslaan. Na de overwinning bij Ipsos in 301 v. Chr. verwierf hij een groot deel van Klein-Azië en na de ondergang van Demetrius Poliorcetes in 287 v. Chr. ook Macedonië. Lysimachos sneuvelde in de Slag bij Curupedium in Lydië tegen Seleucus. In ruil hiervoor kreeg hij in 301 v. Chr. Antigonus' stad Antigoneia die hij liet omdopen naar Nicaea ter ere van zijn vrouw Nikaia. In 287 v. Chr. verdreef hij Demetrius Poliorcetes uit Macedonië. Enkele jaren heerste hij over Westelijk Klein-Azië, Macedonië en het gebied ten noorden daarvan tot aan de Donau. In 281 v. Chr. werd hij door Seleucus I Nicator verslagen en verloor het leven in de slag bij Curupedium.
- Lysimakus var en makedonsk offiser og arvtaker av Aleksander den store, senere konge i Trakia og Lilleasia.
- Lizymach, jeden z wodzów Aleksandra III Wielkiego - Diadochów. Po jego śmierci w 323 roku p.n.e. objął władzę w Tracji i przyjął tytuł króla w 306 roku p.n.e. Mąż Arsinoe. Jego synem był Agatokles. Brał udział w Wojnach Diadochów. Wraz z Kassandrem i Seleukosem walczył w przełomowej dla czwartej wojny diadochów bitwie pod Ipsos w 301 roku p.n.e. , gdzie pokonał Antygona Jednookiego. Pokonawszy, w koalicji z Seleukosem I Nikatorem i Ptolemeuszem I Soterem, Demetriusza Poliorketesa został królem całej Macedonii w w 286 p.n.e. W roku śmierci Demetriusza 283 p.n.e. na dworze Lizymacha doszło do poważnych komplikacji, które zasadniczo wpłynęły na losy dynastii. Otóż, najprawdopodobniej w wyniku intrygi przebywającego na trackim dworze Ptolemeusza Keraunosa - który uciekł z Egiptu w 284 p.n.e. , gdy zrozumiał, że jego ojciec Ptolemeusz nie widzi w nim swego następcy - i być może żony Lizymacha, Arsinoe, Lizymach skazał na śmierć swego syna Agatoklesa. Wdowa po Agatoklesie, Lizandra, udała się do Seleukosa, prosząc go o pomoc w dochodzeniu praw swoich własnych i dzieci. To było oficjalną przyczyną wystąpienia Seleukosa przeciw Lizymachowi. Rzeczywistym powodem był niepokojący Seleukosa wzrost potęgi Lizymacha po śmierci Demetriusza. Lizymach poniósł śmierć i klęskę w wojnie ze swoim byłym sprzymierzeńcem Seleukosem I Nikatorem. Zginął w pojedynku z nim w czasie bitwy pod Kuropedion w Lidii w roku 281 p.n.e..
- Lisímaco foi um oficial grego tessalônico de Alexandre, o Grande, e um dos generais que dividiram o império após sua morte, sendo depois rei 306 a.C. na Trácia e Ásia Menor. Filho de Agátocles, era cidadão de Pella na Macedônia. Durante as campanhas de Alexandre contra o Império Persa ele era um dos seus guarda-costas imediatos, distinguindo-se dos demais na Índia. Após a morte de Alexandre ele foi indicado para governar a Trácia e a Chersonésia. Por um longo período ele esteve principalmente ocupado em lutar contra o rei odrisiano Seuthes III. Em 315 a.C. ele uniu Cassandro, Ptolomeu e Seleuco contra Antígono, que, contudo, desviou sua atenção por provocar as tribos cítias e trácias contra ele. Em 309 a.C. ele fundou Lisimáquia numa localização privilegiada no istmo que liga a Chesonésia ao continente. Ele seguiu o exemplo de Antígono e tomou para si o título de rei. Em 302 a.C. quando a segunda aliança entre Cassandro, Ptolomeu e Seleuco foi feita, Lisímaco, reforçado pelas tropas de Cassandro, penetrou na Ásia Menor encontrando uma pequena resistência. Ao se aproximar Antígono, ele se retirou para residência de inverno próximo a Heráclea Pôntica, casando-se com a rainha viúva Amastris, uma princesa persa. Seleuco se uniu a ele em 301 a.C. , e na Batalha de Ipsus Antígono foi derrotado e morto. Seus domínios foram divididos entre os vencedores, com Lisímaco recebendo grande parte da Ásia Menor. Sentindo que Seleuco havia se tornado perigosamente poderoso, Lisímaco agora se aliou a Ptolomeu, casando-se sua filha Arsínoe II do Egito. Amastris, que havia se divorciado dele, retornou a Heráclea. Quando o filho de Antígono Demétrio I da Macedônia renovou as hostilidades durante sua ausência da Grécia, Lisímaco atacou suas cidades na Ásia Menor, mas em 294 a.C. selaram a paz segundo a qual Demétrio foi reconhecido como governante da Macedônia. Ele tentou levar o seu poder além do Danúbio, mas foi derrotado e feito prisioneiro pelo rei getae Dromichaetes, que em seguida, o libertou sob termos amigáveis. Demétrio em seguida ameaçou a Trácia, mas se retirou em conseqüência de um levante na Beócia e de um ataque de Pirro de Épiro. Em 288 a.C. Lisímaco e em seguida Pirro invadiram a Macedônia, e expulsaram Demétrio do país. A Pirro foi permitido permanecer de posse da Macedônia com o título de rei, mas em 285 a.C. ele foi expulso por Lisímaco. Problemas domésticos amarguraram os últimos anos da vida de Lisímaco. Amastris foi assassinada por seus dois filhos; Lisímaco os condenou à morte. Em seu retorno, Arsínoe lhe pediu como presente Heráclea, o que ele concedeu, apesar de ele ter prometido libertar a cidade. Em 284 a.C. Arsínoe, desejosa em conquistar a sucessão para seus filhos em detrimento de Agátocles (o primogênito de Lisímaco), fazendo intrigas contra ele com a ajuda de seu irmão Ptolomeu Cerauno; eles o acusaram de conspirar com Seleuco para tomar o trono, sendo então condenado a morte. Esse feito atroz de Lisímaco causou grande indignação. Muitas das cidades da Ásia Menor se revoltaram, e seus amigos de confiança desertaram. A viúva de Agátocles fugiu para Seleuco, que por sua vez invadiu os territórios de Lisímaco na Ásia. Em 281 a.C. , Lisímaco cruzou o Helesponto entrando na Lídia, e na decisiva Batalha de Corupédio ele foi morto. Após alguns dias seu corpo, vigiado por um dedicado cão, foi encontrado no campo de batalha, e entregue a seu filho Alexandre, que o sepultou em Lisimáquia. Helenismo Império Selêucida Macedônia Dinastia Ptolomaica
- Lysimachus sau Lisimah a fost un general macedonean. După moartea lui Alexandru cel Mare devine satrap al Traciei (321-306 î. Hr.). În anul 306 î. Hr. s-a proclamat rege al Traciei (care-şi extindea autoritatea şi asupra Dobrogei). A purtat războaie cu Dromihete, regele get de la nordul Dunării, dar a fost înfrânt. Moare în 281 î. Hr.. In anul 300 î. Hr. are loc un conflict armat între uniunea de triburi geto-dacă din Câmpia munteană în frunte cu Dromihete (Dromichaites) şi Regele Thraciei elenistice, Lisimah (Lisimachos). Lisimah vroia să-şi extindă regatul şi pe malul stâng al Dunării, iar Dromihete voia înapoi niste cetăţi supuse de Lisimah, de pe malul drept al Dunării, din Drobogea. Campania iniţiată de suveranul elenistic la nordul Dunării şi condusă de fiul său Agathocles se încheie cu un eşec. Agathocles este făcut prizonier de către căpetenia Dromihete, care s-a purtat foarte bine cu el şi l-a trimis după câtva timp înapoi la Lisimah cu daruri, sperând să-şi recapete astfel cetăţile pierdute. În schimb Lisimah pleacă în anul 292 î. Hr. cu o armată foarte mare împotriva lui Dromihete. Armata macedoniană trece Dunărea. După scurt timp suferă de foame şi de sete (geţii pustiiseră totul în calea năvălitorilor). Armata lui Lisimah este înconjurată şi capturată. Dromihete s-a purtat şi de această dată frumos cu prizonierii. El îl duce pe Lisimah în Helis, capitala geţilor. Locuitorii cer uciderea lui Lisimah. Dromihete îi convinge că e mai bine să-l lase în viaţă, pentru că astfel îşi vor primi cetăţile înapoi. Pe de altă parte, le spune că dacă Lisimah va muri, se va ridica alt rege care va veni împotriva lor. Dromihete organizeazã apoi un mare ospăţ în cinstea regelui macedonian. Lisimah a făgăduit că va fi prietenul şi aliatul geţilor. Lisimah, eliberat, le-a redat geţilor cetăţile de pe malul drept al Dunării. Se pare chiar că Dromihete a luat de soţie pe una din fiicele regelul macedonian.
- Лисимах — диадох Александра Великого, царь Фракии в 324 — 281 гг. до н. э. , царь Македонии в 285 — 281 гг. до н. э..
- Lysimachos, född 360 f. Kr. , död 281 f. Kr. , var en av Alexander den stores officerare och en av diadocherna (efterträdare). Efter Alexanders död blev han kung över Thrakien och en del av Mindre Asien, senare även Makedonien.
- Лісімах, Лізімах, грец. Λυσίμαχος — (361-281 до н. е. ) — діадох, після смерті Александра Македонського правив Фракією. 315 до н. е. уклав з діадохами Касандром, Птолемеєм та Селевком союз проти Антигона. Лісімах, що прийняв в кінці IV ст. до н. е. царський титул, захопив після смерті Антигона Малу Азію до Галісії і Тавр. Під час походу проти гетів, що жили за Дунаєм (292 до н. е. ) потрапив у полон разом із більшою частиною свого війська, але був звільнений царем гетів, якому дав у дружини свою дочку. У боротьбі із Деметрієм Поліоркетом Лісімах намагався розширити свою владу на захід і в 286 до н. е. підкорив собі Македонію. Пізніше він з підозрілості вбив свого сина Агафокла, прихильники якого втекли до Селевка Нікатора. У боротьбі з останнім він був розбитий на рівнині Кора у Фрігії і загинув на полі битви.
- 利西馬科斯（[[希臘文：Λυσίμαχος，約[[前360年—[[前281年）是[[亞歷山大帝的[[馬其頓官員及「繼業者」，及後成為[[色雷斯及[[小亞細亞國王（[[前306年）。 利西馬科斯來自馬其頓的[[佩拉，是阿加索克利斯之子。在與[[波斯帝國的戰役中，他是亞歷山大的近身侍衞，在[[印度時表現出色。亞歷山大死後（[[前323年），他被指派到色雷斯及[[切索尼斯（南[[克里米亞；現今加里波里半島）政府。在頗長一段時間裡，他主力與[[Odrysia國王（Seuthes III）對戰。 [[前315年，他參與[[卡山德、[[托勒密一世|托勒密和[[塞琉古一世|塞琉古對付[[安提柯一世|安提柯，却又要兼顧色雷斯及[[斯基泰族的抵抗。[[前309年，他在連結切索尼斯與大陸的戰略性要塞上建立[[利西馬其亞。眼見安提柯稱王，他也就自立為王。[[前302年，第二次與卡山德、托勒密和塞疏古訂盟，利西馬科斯得到卡山德派軍增援，只遇上小小阻撓便進入了小亞細亞。在這一年冬天，利西馬科斯暫時收兵，在赫拉克西亞（現今[[土耳其北岸一度古城）附近過冬，並與那裡的[[阿瑪斯特里斯|阿瑪斯特里斯女王結婚。塞琉古在[[前301年聯同利西馬科斯在[[伊普勒斯戰役|伊普蘇斯一役打敗安提柯，安提柯戰死。安提柯領土被塞、利二人瓜分，利西馬科斯分得小亞細亞大部份的土地。 有感於塞琉古日趨強大而具威脅，利西馬科斯與托勒密結盟，並娶托勒密女兒[[阿爾西諾伊二世。阿瑪斯特里斯與利西馬科斯離婚及返回赫拉克西亞。[[前297年，當安提柯之子[[德米特里一世 (馬其頓)|德米特里因發動戰爭而不在希臘時，利西馬科斯乘機奪取他在小亞細的城鎮；在[[前294年，承認德米特里為[[馬其頓统治者，並締結和約。利西馬科斯試圖將勢力擴展到[[多瑙河對岸，但却被[[蓋塔（色雷斯一族）國王所擒，結果在友善的條欵下獲釋。之後，德米特里曾對色雷斯構成威脅，但因[[比奥蒂亞的迅速興起及[[伊庇魯斯國王[[皮洛士|皮拉斯的攻擊而消彌。 [[File:Diadochen1. png|thumb|right|float|300px| 其他亞歷山大大帝繼業者 其他 [[前288年，利西馬科斯和皮拉斯轉而入侵[[馬其頓，並將德米特里逐出馬其頓。得到利西馬科斯首肯，皮拉斯登上馬其頓王位，但又在[[前285年被利西馬科斯驅逐。 因家庭糾紛所致，利西馬科斯晚年並不怎麼好過。前妻阿瑪斯特里斯被她兩個兒子謀殺；利西馬科斯處死了他們。回國後，妻子阿爾西諾伊要求他把赫拉克西亞作為禮物送給她，雖然利西馬科斯曾應允解於這座城市，但還是答應了阿爾西諾伊的要求。阿爾西諾伊為求讓自己的兒子繼承王位，她求助她的兄弟[[托勒密二世 (馬其頓)|托勒密·克勞諾斯，陰謀陷害利西馬科斯的長子阿加索克利斯。他們誣告阿加索克利斯私通塞琉古以圖奪取王位，阿加索克利斯因而被處死。 利西馬科斯這一令人震驚的行徑激起很大的義憤。多個亞洲城市起義，而他最信任的朋友亦離棄他。阿加索克利斯的遺孀投靠塞琉古，塞琉古馬上進侵利西馬科斯在亞洲的國土。[[前281年，利西馬科斯橫渡[[達達尼爾海峽|赫勒斯滂海峽進入[[呂底亞，並在關鍵性的[[庫魯佩迪安戰役陣亡。他的屍體由一條忠心的狗守護著，好幾天之後才在田野間尋獲，遺體其後交回給他的兒子亞歷山大，並葬在利西馬其亞。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
