| dbpprop:abstract
|
- Louis the Pious (778 – 20 June 840), also called the Fair, and the Debonaire, was the King of Aquitaine from 781. He was also King of the Franks and co-Emperor (as Louis I) with his father, Charlemagne, from 813. As the only surviving adult son of Charlemagne, he became the sole ruler of the Franks after his father's death in 814, a position which he held until his death, save for the period 833–34, during which he was deposed. During his reign in Aquitaine Louis was charged with the defence of the Empire's southwestern frontier. He reconquered Barcelona from the Muslims in 801 and re-asserted Frankish authority over Pamplona and the Basques south of the Pyrenees in 813. As emperor he included his adult sons—Lothair, Pepin, and Louis—in the government and sought to establish a suitable division of the realm between them. The first decade of his reign was characterised by several tragedies and embarrassments, notably the brutal treatment of his nephew Bernard of Italy, for which Louis atoned in a public act of self-debasement. In the 830s his empire was torn by civil war between his sons, only exacerbated by Louis's attempts to include his son Charles by his second wife in the succession plans. Though his reign ended on a high note, with order largely restored to his empire, it was followed by three years of civil war. Louis is generally compared unfavourably to his father, though the problems he faced were of a distinctly different sort.
- Ludwig I. , genannt Ludwig der Fromme, frz. Louis le Pieux, war König des Fränkischen Reiches (in Aquitanien seit 781, im Gesamtreich seit 814) und Kaiser (813–840). Er war Sohn und Nachfolger Karls des Großen und führte dessen Reformpolitik zunächst erfolgreich weiter. In Auseinandersetzungen mit seinen eigenen Söhnen zweimal vorübergehend abgesetzt (830, 833/34), gelang es Ludwig dem Frommen jedoch nicht, ein überlebensfähiges fränkisches Großreich zu schaffen – drei Jahre nach seinem Tod wurde das Frankenreich im Vertrag von Verdun (843) aufgeteilt.
- Lluís I dit el Pietós va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador. Durant la seva joventut va ser rei d'Aquitània, i va ser responsable de la defensa de les fronteres meridionals de l'imperi. Va reconquerir Barcelona dels musulmans el 801, i va refermar l'autoritat franca sobre Pamplona i els bascos el 813. Durant el seu regnat com a emperador, va incorporar els seus fills adults Lotari, Pipí i Lluís al govern. La primera dècada de govern va estar marcada per tragèdies i desprestigis, especialment pel tractament brutal que infligí al seu nebot Bernard d'Itàlia pel qual Lluís es penedí públicament. A la dècada del 830 l'imperi es veié dividit per la guerra civil entre els seus fills que lluitaven pel poder, especialment després de que Lluís intentés incloure al fill de la seva segona esposa Carles al seu testament. Tot i que Lluís aconseguí restablir l'ordre, a la seva mort els seus fills reprengueren la guerra civil durant tres anys abans no es van repartir l'imperi amb el Tractat de Verdun. La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa Astronomus, cronista oficial dels francs, a la seva Vita Hludovici.
- Ludvík I. Pobožný byl římským králem a císařem. Narodil se jako třetí syn Karla Velikého a jeho třetí ženy Hildegardy Savojské. Byl korunován ještě za života svého otce jako král akvitánský. Po jeho smrti byl opět korunován papežem Štěpánem IV. Papežství tak získalo argument pro nadřazenost nad císařstvím. Ludvík byl osobně silně zbožný, odtud jeho přízvisko. Pro příchylnost k církvi se později dostal do sporů se svým synem, spoluvladařem Lotharem I. Ten prosazoval nadřazenost světské moci nad církevní a neváhal Ludvíka dvakrát zajmout. Za vlády Ludvíka se franská říše začala rychle drobit. Důvodem byly jednak spory s příbuznými, dále spory s největšími leníky císaře a konečně územní, jazykové a kulturní odlišnosti jednotlivých částí říše. Císař se nakonec roku 839 dohodl se svými syny na rozdělení území říše, zemřel roku 840 ještě předtím než byla dohoda naplněna.
- Luis I, llamado el Piadoso fue rey de Aquitania, co-emperador (813-4), Emperador de Occidente y rey de los francos desde el 28 de enero de 814 hasta su muerte, con excepción del periodo comprendido entre 833 y 834, en que fue desposeído por sus hijos. Hijo y sucesor de Carlomagno, en su reinado el Imperio Carolingio comenzó un rápido declive, alimentado por las disputas sucesorias con sus hijos, que se trocaron en abierta guerra civil. Al frente del gobierno de Aquitania se le encomendó la defensa de la frontera suroeste del Imperio de su padre. Conquistó Barcelona a los musulmanes e impuso la autoridad imperial sobre Pamplona y el País Vasco. Como emperador, numerosas catástrofes marcaron el comienzo de su reinado, en especial el trato brutal que dispensó a su sobrino Bernardo; el acto de contrición que realizó a causa de ello mermó considerablemente su autoridad e influencia. Pretendió incorporar a Lotario (co-emperador desde 817), Pipino y Luis en la administración y trató de establecer una división adecuada entre ellos bajo la supremacía de Lotario. Cuando intentó agregar a un cuarto, Carlos el Calvo, los hijos mayores se rebelaron y lucharon por obtener la supremacía. La muerte de Pipino en 838 y la del propio Luis no detuvieron la lucha por el Imperio entre los tres hermanos restantes, que finalizaría con el Tratado de Verdún en 843.
- Ludvig Hurskas eli Ludvig I oli frankkien kuningas ja keisari 814–840. Ludvig nostettiin isänsä Kaarle Suuren rinnalle kanssahallitsijan asemaan vuonna 813. Paavi Stefanus IV kruunasi hänet Reimsissä keisariksi vuonna 816. Ludvigin oli tarkoitus jakaa valtakunta kolmen ensimmäisestä avioliitosta saadun pojan kesken. Pojat olivat Lothar, Pipin ja Ludvig Saksalainen. Ensimmäisen vaimon Irmgarden kuoltua Ludvig meni naimisiin Judit von Welfin kanssa ja sai neljännen pojan, Kaarlen. Ludvigin pyrkimys lisätä Kaarle yhdeksi valtakunnan perijäksi aiheutti sisällissodan, kun vanhimmat pojat kääntyivät isäänsä vastaan. Lopulta veljekset voittivat isänsä ja vangitsivat hänet ja Kaarlen. Judit pakotettiin luostariin. Vuonna 835 perhe pääsi kuitenkin sopuun, ja Ludvig palasi valtaistuimelle. Ludvigin kuoltua sisällisota syttyi uudelleen. Sota päättyi vasta vuonna 843 tehtyyn Verdunin sopimukseen, jossa päätettiin valtakunnan jaosta.
- Louis I dit le Pieux ou « le Débonnaire » est né en 778 et mort le 20 juin 840 sur une île du Rhin à Ingelheim-Am-Rhein près de Mayence en Allemagne. Il est inhumé auprès de sa mère en l'abbaye Saint-Arnould de Metz. Il est né en été 778, en l'absence de son père Charlemagne, qui entreprend alors une expédition militaire vers l'Espagne. Sa mère, Hildegarde de Vintzgau, le met au monde à la villa Cassinogilum, Chasseneuil-du-Poitou, dans l'actuel département de la Vienne. Son frère jumeau, Lothaire, meurt peu après. Louis le Pieux est roi d'Aquitaine et empereur d'Occident. Son règne est marqué par de nombreuses menaces sur l'unité de l'Empire carolingien légué par son père Charlemagne : ses fils se révoltent contre lui, et il doit faire face aux raids des Vikings. Durant cette période, les ambitions des aristocrates s'affirment de plus en plus, menaçant le pouvoir impérial.
- Fájl:Charlemagne et Louis le Pieux. jpg Nagy Károly és fia, Jámbor Lajos I. (Jámbor) Lajos frank király és római császár 814-től haláláig.
- Il suo nome in francese è Louis le Pieux o Louis le Débonnaire (il Benevolo), in tedesco è Ludwig der Fromme.
- ルートヴィヒ1世（ドイツ語：Ludwig I, 778年 - 840年6月20日）は、フランク王国カロリング朝の国王（在位：814年 - 840年）・西ローマ皇帝（在位：814年 - 840年）。カール大帝の第3子で、大帝死後も唯一生存していた男子である。フランス語ではルイ1世（Louis I）。「敬虔王（敬虔帝）」とも呼ばれる。
- Lodewijk de Vrome volgde zijn vader Karel de Grote na diens dood in 814 op als koning van de Franken. Lodewijk heeft een goede opleiding gekregen en was zeer gelovig. Hij streefde er naar een goede keizer te zijn en de erfenis van zijn vader te bestendigen. Hij was de eerste Frankische heerser die bij de de regeling van de erfopvolging afweek van het Salische recht, wat eiste dat het rijk in gelijke delen onder zijn zoons zou moeten worden verdeeld. Deze praktijk leidde steevast tot jaren of zelfs generaties van oorlogen tussen de Frankische deel-koninkrijken. In plaats daarvan probeerde hij een regeling te formuleren waardoor het rijk ongedeeld zou blijven. Zijn autoriteit en zijn politieke talent waren onvoldoende om deze regeling met succes door te voeren. Doordat zijn oudste zoons en veel van de hoge edelen zich benadeeld voelden, werd het laatste decennium van zijn regering gekenmerkt door burgeroorlogen en het afbrokkelen van Lodewijks positie. Na zijn dood werd het rijk tussen zijn nog levende zoons verdeeld. Hiermee werd de basis gelegd voor de staatkundige verdeling van Europa in het latere Frankrijk, Duitsland en Italië.
- Ludvig den fromme (fransk Louis le Débonnier), var den tredje sønnen til Karl den store og hans tredje gemalinne Hildegard. Han ble innsatt av sin far som konge i Aquitaine i 781 og etterfulgte ham som enehersker over frankerne i 814 etter å ha vært medregent i ett år. Han fjernet straks sin fars dyktigste minister - Karl Martells barnebarn Mala, og lot seg krone på nytt i Reims av pave Stefan IV. Ødslet bort sine krongods, og sin nevø, Bernhard av Italia, som følte seg tilsidesatt ved å ha blitt forbigått ved delingen av riket i 817 og gjorde opprør, lot han blinde. Det året hadde han nemlig innsatt sin eldste sønn Lothar som medkeiser. Av hans to andre, yngre sønner, ble Pippin konge over Aquitaine, mens Ludvig fikk seg tildelt Bayern. Senere endret han imidlertid dette til fordel for en sønn han hadde med sin andre gemalinne, Judith. Hun fødte ham en fjerde sønn, Karl den skallete, og han ble i 829 innsatt som hersker over Allemain. Men med dette fikk han sine tre eldste sønner mot seg. De gjorde opprør, og og fratok ham all makt. Da Ludvig i 832 overlot Aquitain til sin sønn Karl, sendte de tre eldre sønnene faren til Coiffons, etter å ha beseiret ham på Rotfeld ved Colmar. I Coiffons ble han i oktober 833 tvunget av Lothar til offentlig kirketukt (pønitens). Denne skammelige behandling av faren gjorde Pippin så forbitret at han slo seg sammen med Ludvig mot Lothar, og i 834 ble faren innsatt som hersker igjen. Lothar fikk bare beholde sin del av Italia. Da Ludvig etter Pippins død i 838, ville foreta en ny fordeling av makt, slik at hans sønn Ludvig av Bayern fikk sitt herredømme innskrenket, drog denne i hærtog mot sin far. Men allerede før slaget skulle stå, døde Ludvig og ble gravlagt i kirken hvor en gang Arnulf av Metz var blitt bisatt.
- Ludwik I Pobożny – od 781 r. król Akwitanii, od roku 814 król Franków i cesarz rzymski, syn Karola I Wielkiego, z dynastii Karolingów i jego żony Hildegardy.
- Luís I o Piedoso (778 – 20 de Junho de 840, também conhecido como Louis o Belo ou Louis o Debonaire, do francês, de bom ar, ou ainda, em língua alemã, Ludwig der Fromme e em latim, Ludovico Pio), foi o segundo filho de Carlos Magno, imperador e rei dos francos de 814 a 840, e de Hildegarda da Alemanha. Luís foi coroado rei da Aquitânia em criança e enviado para aquela região com um regente para tentar apaziguar as rebeliões que se estavam a formar depois da derrota de Carlos Magno pelos mouros em Espanha. Quando morreram os outros filhos de Carlos Magno, Pepino, rei da Itália e Carlos, rei da Neustria, ele foi coroado co-imperador junto com seu pai, em 813. Após a morte de seu pai em 814, ele herdou o reino dos francos e todas as suas possessões e foi coroado imperador pelo Papa Estêvão V em Reims, em 816. Em 817, Luís fez planos para uma sucessão ordeira dividindo o império pelos seus três filhos, do seu primeiro casamento com Ermengarda: Lotário I (que foi coroado rei da Itália e co-imperador), Pepino da Aquitânia e Luís o Germânico. Quando o seu filho Pepino morreu, em 838, Luís o Piedoso declarou o seu filho mais novo Carlos (que viria a ser conhecido como Carlos o Calvo) o novo rei da Aquitania, mas os nobres decidiram apoiar o filho de Pepino Pepino II da Aquitânia. Quando Luís morreu, a disputa mergulhou os irmãos numa guerra civil que só teve fim em 843 com a assinatura do Tratado de Verdun. A disputa sobre a Aquitânia, no entanto, só teve fim em 860.
- Fişier:Ludwik I Pobożny. jpg Ludovic I cel Pios, reprezentare din jurul anului 826; Roma, Biblioteca Apostolica Vaticana, Codex Reg. lat. 124, folio 4. Ludovic I cel Pios numit şi Ludovic Piosul, (fr. Louis le Débonnaire, germ. Ludwig der Fromme). Născut în anul 778 la Chasseneuil, decedat pe 20 iunie 840 la Ingelheim, în apropiere de Mainz. Când ceilalţi fii ai lui Carol cel Mare, Pepin şi Carol Copilul, au murit, el a fost încoronat ca şi co-împărat împreună cu tatăl său în 813, iar ca şi împărat de către Papa Ştefan al IV-lea în Reims, anul 816. Ca şi majoritatea bărbaţilor franci, Ludovic, cel de-al doilea fiu al lui Carol cel Mare, se aştepta să-şi împartă moştenirea cu fraţii săi Carol cel Tânăr şi Pepin. Cei doi au murit însă înaintea sa. Ludovic a realizat planuri de a-şi împărţi imperiul între cei trei fii ai săi din prima căsătorie cu Ermengarde: Lothar I (care a primit titlul de co-împărat), Pepin din Aquitaina şi Ludovic Germanul. După aceea s-a recăsătorit cu Judith de Bavaria, având un al patrulea fiu, Carol cel Pleşuv. Redivizarea imperiului pentru a-l lua pe Carol în considerare i-a determinat pe fiii săi mai bătrâni să cauzeze o revoltă în 822. Luptele au continuat până la moartea lui Ludovic în 840. După Lupta de la Fontenay (841), disputa a fost incheiată prin Tratatul de la Verdun din 843, care a împărţit imperiul franc în trei părţi, începuturile unor noi ţări precum Franţa şi Imperiul Romano-German.
- Людо́вик I Благочести́вый — король Аквитании, король франков и император Запада из династии Каролингов. Людовик Благочестивый стал последним королём единого Франкского государства. Унаследовав трон после смерти своего отца, императора Карла Великого, Людовик успешно продолжил отцовскую политику реформ, но последние годы его правления прошли в войнах против собственных сыновей и внешних врагов. Государство оказалась в глубоком кризисе, который через несколько лет после его смерти привёл к распаду империи и образованию на её месте нескольких государств — предшественников современных Германии, Италии и Франции.
- Ludvig den fromme, född 778, död 20 juni 840, kung, kejsare av tysk-romerska riket 813-840, Ludvig I av Franken. Son till Karl den store och Hildegard av Bayern. Ludvig stred länge med sina söner om regeringsmakten. Han avled på en holme i Rhen under återtåget från Bayern. Ludvig främjade missionen i Norden. När kejsar Ludvig under riksdagen i Worms år 829 besöktes av två sändebud från svearike, som menade att det var flera i deras hemland som ville övergå till den kristna tron, utsåg han Ansgar att sprida tron. Gift 1 med Ermengard av Hesbaye (778 - 3/10 818) Gift 2) med Judith av Bayern av huset Welf. (död 843)
- Dindar Ludwig,, ayrıca the Fair, ve the Debonaire olarak adlandırılır, 781 yılından beri Akitanya kralı ve ortak Kutsal Roma İmparatoru, 813 yılından beri babası Şarlman ile Frank kralı. Şarlman'ın hayatta kalan tek yetişkin oğlu olduğundan. 814 yılında babasının ölümünden sonra tek ve biriçik hükümdar olarak Franklar'ın hükümdarı oldu. Babasının ölümüyle elde ettiği pozisyonu 883-34 ytılına kadar çökertilene kadar korudu. Akitanya hükümdarlığı süresinde imparatorluğun güneybatı sınırını korumakla görevlendirildi. Barselona'yı müslümanların elinden 801 yılında tekrar geri aldı. İmparator olarak yetişkin oğlu I. Lothar, I. Pepin (Akitanya) ve Ludwig (Alman)'ı hükümet içinde hesaba katıyor ve onlara krallığın uygun bölümlerinde yer arıyordu. Krallığının ilk on yılı pekçok trajik, parasal sıkıntı ve şaşkınlıklarla karakterize edildi. 830 yılında imparatorluğu oğulları arasındaki sivil savaşta hırpalandı. Gerçi imparatorluğu yüksek noktada son bulmasına rağmen, üç yıl süren sivil savaşı takip ediyordu. Ludwig, babasıyla uygun olmayan koşullarda kıyaslandı, onun yüz yüze olduğu problemler kesinlikle farklı türdendi.
- 路易一世，也稱為虔誠者路易（778年－840年6月20日）， 法蘭克王國的國王和皇帝(814年—840年)，查理大帝的兒子與繼位者。
|
| rdfs:comment
|
- Louis the Pious (778 – 20 June 840), also called the Fair, and the Debonaire, was the King of Aquitaine from 781. He was also King of the Franks and co-Emperor (as Louis I) with his father, Charlemagne, from 813. As the only surviving adult son of Charlemagne, he became the sole ruler of the Franks after his father's death in 814, a position which he held until his death, save for the period 833–34, during which he was deposed.
- Ludwig I. , genannt Ludwig der Fromme, frz. Louis le Pieux, war König des Fränkischen Reiches (in Aquitanien seit 781, im Gesamtreich seit 814) und Kaiser (813–840). Er war Sohn und Nachfolger Karls des Großen und führte dessen Reformpolitik zunächst erfolgreich weiter.
- Lluís I dit el Pietós va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador. Durant la seva joventut va ser rei d'Aquitània, i va ser responsable de la defensa de les fronteres meridionals de l'imperi. Va reconquerir Barcelona dels musulmans el 801, i va refermar l'autoritat franca sobre Pamplona i els bascos el 813. Durant el seu regnat com a emperador, va incorporar els seus fills adults Lotari, Pipí i Lluís al govern.
- Ludvík I. Pobožný byl římským králem a císařem. Narodil se jako třetí syn Karla Velikého a jeho třetí ženy Hildegardy Savojské. Byl korunován ještě za života svého otce jako král akvitánský. Po jeho smrti byl opět korunován papežem Štěpánem IV. Papežství tak získalo argument pro nadřazenost nad císařstvím. Ludvík byl osobně silně zbožný, odtud jeho přízvisko.
- Luis I, llamado el Piadoso fue rey de Aquitania, co-emperador (813-4), Emperador de Occidente y rey de los francos desde el 28 de enero de 814 hasta su muerte, con excepción del periodo comprendido entre 833 y 834, en que fue desposeído por sus hijos. Hijo y sucesor de Carlomagno, en su reinado el Imperio Carolingio comenzó un rápido declive, alimentado por las disputas sucesorias con sus hijos, que se trocaron en abierta guerra civil.
- Ludvig Hurskas eli Ludvig I oli frankkien kuningas ja keisari 814–840. Ludvig nostettiin isänsä Kaarle Suuren rinnalle kanssahallitsijan asemaan vuonna 813. Paavi Stefanus IV kruunasi hänet Reimsissä keisariksi vuonna 816. Ludvigin oli tarkoitus jakaa valtakunta kolmen ensimmäisestä avioliitosta saadun pojan kesken. Pojat olivat Lothar, Pipin ja Ludvig Saksalainen. Ensimmäisen vaimon Irmgarden kuoltua Ludvig meni naimisiin Judit von Welfin kanssa ja sai neljännen pojan, Kaarlen.
- Louis I dit le Pieux ou « le Débonnaire » est né en 778 et mort le 20 juin 840 sur une île du Rhin à Ingelheim-Am-Rhein près de Mayence en Allemagne. Il est inhumé auprès de sa mère en l'abbaye Saint-Arnould de Metz. Il est né en été 778, en l'absence de son père Charlemagne, qui entreprend alors une expédition militaire vers l'Espagne. Sa mère, Hildegarde de Vintzgau, le met au monde à la villa Cassinogilum, Chasseneuil-du-Poitou, dans l'actuel département de la Vienne.
- Fájl:Charlemagne et Louis le Pieux. jpg Nagy Károly és fia, Jámbor Lajos I. (Jámbor) Lajos frank király és római császár 814-től haláláig.
- Il suo nome in francese è Louis le Pieux o Louis le Débonnaire (il Benevolo), in tedesco è Ludwig der Fromme.
- ルートヴィヒ1世（ドイツ語：Ludwig I, 778年 - 840年6月20日）は、フランク王国カロリング朝の国王（在位：814年 - 840年）・西ローマ皇帝（在位：814年 - 840年）。カール大帝の第3子で、大帝死後も唯一生存していた男子である。フランス語ではルイ1世（Louis I）。「敬虔王（敬虔帝）」とも呼ばれる。
- Lodewijk de Vrome volgde zijn vader Karel de Grote na diens dood in 814 op als koning van de Franken. Lodewijk heeft een goede opleiding gekregen en was zeer gelovig. Hij streefde er naar een goede keizer te zijn en de erfenis van zijn vader te bestendigen. Hij was de eerste Frankische heerser die bij de de regeling van de erfopvolging afweek van het Salische recht, wat eiste dat het rijk in gelijke delen onder zijn zoons zou moeten worden verdeeld.
- Ludvig den fromme (fransk Louis le Débonnier), var den tredje sønnen til Karl den store og hans tredje gemalinne Hildegard. Han ble innsatt av sin far som konge i Aquitaine i 781 og etterfulgte ham som enehersker over frankerne i 814 etter å ha vært medregent i ett år. Han fjernet straks sin fars dyktigste minister - Karl Martells barnebarn Mala, og lot seg krone på nytt i Reims av pave Stefan IV.
- Ludwik I Pobożny – od 781 r. król Akwitanii, od roku 814 król Franków i cesarz rzymski, syn Karola I Wielkiego, z dynastii Karolingów i jego żony Hildegardy.
- Luís I o Piedoso (778 – 20 de Junho de 840, também conhecido como Louis o Belo ou Louis o Debonaire, do francês, de bom ar, ou ainda, em língua alemã, Ludwig der Fromme e em latim, Ludovico Pio), foi o segundo filho de Carlos Magno, imperador e rei dos francos de 814 a 840, e de Hildegarda da Alemanha.
- Fişier:Ludwik I Pobożny. jpg Ludovic I cel Pios, reprezentare din jurul anului 826; Roma, Biblioteca Apostolica Vaticana, Codex Reg. lat. 124, folio 4. Ludovic I cel Pios numit şi Ludovic Piosul, (fr. Louis le Débonnaire, germ. Ludwig der Fromme). Născut în anul 778 la Chasseneuil, decedat pe 20 iunie 840 la Ingelheim, în apropiere de Mainz.
- Людо́вик I Благочести́вый — король Аквитании, король франков и император Запада из династии Каролингов. Людовик Благочестивый стал последним королём единого Франкского государства.
- Ludvig den fromme, född 778, död 20 juni 840, kung, kejsare av tysk-romerska riket 813-840, Ludvig I av Franken. Son till Karl den store och Hildegard av Bayern. Ludvig stred länge med sina söner om regeringsmakten. Han avled på en holme i Rhen under återtåget från Bayern. Ludvig främjade missionen i Norden.
- Dindar Ludwig,, ayrıca the Fair, ve the Debonaire olarak adlandırılır, 781 yılından beri Akitanya kralı ve ortak Kutsal Roma İmparatoru, 813 yılından beri babası Şarlman ile Frank kralı. Şarlman'ın hayatta kalan tek yetişkin oğlu olduğundan. 814 yılında babasının ölümünden sonra tek ve biriçik hükümdar olarak Franklar'ın hükümdarı oldu. Babasının ölümüyle elde ettiği pozisyonu 883-34 ytılına kadar çökertilene kadar korudu.
- 路易一世，也稱為虔誠者路易（778年－840年6月20日）， 法蘭克王國的國王和皇帝(814年—840年)，查理大帝的兒子與繼位者。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
