| dbpprop:abstract
|
- Literacy is a concept claimed and defined by a range of different theoretical fields. In everyday terms, "literacy" is typically described as the ability to read, write, speak and listen in meaningful or socially-recognised ways. The United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) has drafted a definition of literacy as the "ability to identify, understand, interpret, create, communicate, compute and use printed and written materials associated with varying contexts. Literacy involves a continuum of learning in enabling individuals to achieve their goals, to develop their knowledge and potential, and to participate fully in their community and wider society."
- Als Alphabetisierung bezeichnet man den Prozess der Vermittlung der Lesefähigkeit sowie ggf. auch der Schreibfähigkeit, unabhängig davon, ob die erlernte Schrift eine alphabetische ist. Der Grad der Lese- oder Schreib- bzw. Schriftkompetenz einer Bevölkerung kann prozentual für einzelne Bevölkerungsschichten sowie teilweise auch für historische Epochen angegeben werden.
- L'alfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat. En l'informe final de la Cinquena Conferència Internacional sobre l'Educació dels Adults, organitzada per la Unesco, es va concloure que és "l'adquisició dels coneixements i les competències bàsiques que tots necessitem en un món que canvia ràpidament, i un dret fonamental dels éssers humans". L'alfabetisme és la capacitat d'estar alfabetitzat. Sovint inclou la capacitat de dominar operacions bàsiques de càlcul i tenir unes mínimes nocions culturals per a sobreviure en l'entorn. Molts polítics consideren la taxa d'alfabetització (el percentatge d'una regió que pot llegir i escriure) com un mesurament crucial del capital humà i de l'accés a noves oportunitats d'ocupació i desenvolupament en la societat així com en la capacitat per produir riquesa i la igualtat social. Per a altres, serveix com a indicador de la cultura d'un país; és un factor més per tenir en compte el seu grau de desenvolupament. Alfabetitzar sovint es considera el aprenentatge del primer nivell de l'educació d'adults i equival als primers cursos de l'educació primària. Molts països han dut a terme campanyes d'alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social: la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc. Les bases de les campanyes mundials d'alfabetització daten, però, del 1962 i són un dels resultats de l'empresa d'educació popular i de base començada al segle XIX. La UNESCO, en la sessió de la conferència general del novembre de 1960, llançà les bases d'un programa mundial d'alfabetització, i a l'assemblea general de l'ONU del desembre de 1961 hom demanà que aquest organisme se'n responsabilitzés; la seva feina consisteix a coordinar les diferents accions i a fer el programa d'estudis, i a fornir consells, experts i precisions tècniques als estats. Hi ha grans diferències entre el nombre d'analfabets als països desenvolupats i els anomenats del "tercer món", i en aquests països, també existeixen grans diferències entre homes i dones, que són les que sovint tenen menys accés a l'ensenyament. Segons la Unesco, es calcula que l'any 2000 hi havia uns 90 milions de persones analfabetes. L'opacitat de les dades de determinats governs no ajuda a la detecció i solució del problema. Els països de l'antic bloc soviètic són dels que més esforços van fer en aquest camp. Determinats tècnics diferencien entre analfabetisme i il·letrisme. Una persona il·letrada pot entendre un missatge senzill, copsa el mecanisme de la lectoescriptura, però no pot arribar a la idea central d'un text curt i no sap usar els conceptes que llegeix. L'il·letrisme és molt més difícil de mesurar i afecta també zones desenvolupades. Està molt relacionat amb la qualitat de l'educació. El Dia internacional de l'alfabetització se celebra el dia 8 de setembre.
- Gramotnost je individuální schopnost číst a psát. Neznamená pouze schopnost identifikovat jednotlivá písmena nebo schopnost napsat jednoduchá slova. Gramotnost je schopnost plynule číst i delší text a především - schopnost porozumět jeho obsahu. Gramotnost vyjadřuje jaký podíl populace je schopen zorientovat se v textu, podepsat se, spočítat si něco Samozřejmě na příslušníky společnosti je kladen vyšší nárok, jak získané dovednosti dokáží využít - funkční gramotnost 1 literární gramotnost (schopnost porozumět textu) 2) dokumentová gramotnost (schopnost vyhledat informace i někde jinde než v daném textu) 3) numerická gramotnost (schopnost pracovat s čísly, s matematickými operacemi) Funkčí gramotnost je možno neustále rozvíjet. Gramotnost není odrazem stupně vzdělání. V ČR vyšší vzdělání koreluje s kvalitou funkční gramotnosti. Opakem gramotnosti je negramotnost.
- La alfabetización es la habilidad de usar texto para comunicarse a través del espacio y el tiempo. Se reduce a menudo a la habilidad de leer y escribir, o a veces, sólo a la de leer. Los estándares para los que se constituyen los niveles de alfabetización varían entre las diferentes sociedades. Algunas otras destrezas como la informática o las nociones elementales de cálculo aritmético básicas también se pueden incluir. El alfabetismo, o más bien su contrario, el analfabetismo, sirve como indicador de conocimientos de un país; es un factor más a tener en cuenta en cuanto al grado de desarrollo. Se mide el número de personas adultas que no han logrado los niveles mínimos de alfabetización. Esta cifra incide en la capacidad de producir riqueza, en acceso a nuevas oportunidades y en la igualdad social. Alfabetizar se considera el primer nivel de la educación de adultos y equivale a los primeros cursos de educación primaria. Hay grandes diferencias entre el número de analfabetos a los países desarrollados y los denominados del "tercer mundo", y en éstos, también entre hombres y mujeres (que a menudo tienen menos acceso a la enseñanza). Se calcula que al año 2000 había unos 90 millones de personas analfabetas, según la Unesco. La opacidad de los datos de determinados gobiernos no ayuda a la detección y solución del problema. Los países del antiguo bloque soviético son los que más esfuerzos hicieron en este campo. Determinados técnicos educativos diferencian entre analfabetismo y analfabetismo funcional o sujetos iletrados. Una persona iletrada puede entender un mensaje sencillo, pero su mecanismo lector no es capaz de discriminar idea principal e ideas secundarias y no sabe usar los conceptos que lee. El iletrismo es mucho más difícil de medir y afecta también zonas del mundo desarrolladas. Está muy relacionado con la calidad de la educación. El Día Internacional de la Alfabetización se celebra el 8 de septiembre.
- Lukutaito voidaan käsittää hyvinkin laajasti. Sen sijaan, että katsottaisiin vain mekaanista lukutaitoa lukutaidon arvioinnissa painotetaan nykyisin funktionaalista lukutaitoa. "Nykyisen näkemyksen mukaan peruskoulutuksensa päättävien nuorten tulisi pystyä rakentamaan, laajentamaan, pohtimaan ja arvioimaan lukemiensa tekstien merkitystä, olivatpa tekstit perinteisiä proosatekstejä tai epälineaarisia dokumenttitekstejä, jotka liittyvät erilaisiin arkielämän tilanteisiin sekä koulussa että sen ulkopuolella. " Näitä lukutaidon osa-alueita eivät sisällä sisälukutaito ja ulkoa lukeminen. OECD:n PISA-hankkeessa käytetään seuraavanlaista lukutaidon määritelmää: "Lukutaito on kirjoitettujen tekstien ymmärtämistä, käyttöä ja arviointia lukijan omien tavoitteiden saavuttamiseksi, tietojen ja valmiuksien kehittämiseksi sekä yhteiskuntaelämään osallistumiseksi. " Myös kahdessa edellisessä kansainvälisessä lukutaitotutkimuksessa (IEA Reading Literacy Study ja OECD International Adult Literacy Survey) on painotettu lukemisen funktionaalista luonnetta. IEA:n arviointitutkimuksessa lukutaito määriteltiin kykynä ymmärtää ja käyttää yhteiskunnan edellyttämiä ja/tai yksilön arvostamia kirjoitetun kielen muotoja. Aikuisten lukutaito määritellään siinä "painetun ja kirjoitetun informaation käyttämisenä yhteiskunnassa toimimiseksi, omien tavoitteiden saavuttamiseksi sekä tietojen ja valmiuksien kehittämiseksi".
- L'alphabétisation est «l'acquisition des connaissances et des compétences de base dont chacun a besoin dans un monde en rapide évolution [et] un droit fondamental de la personne humaine. »
- L'alfabetizzazione è il grado (minore o maggiore) di sviluppo delle capacità individuali di lettura e scrittura, con riferimento al gruppo culturale di appartenenza.
- リテラシー（英: literacy）は、「言語により読み書きできる能力」を指す言葉で、元来「識字」と日本語訳されてきた言葉である。近年、情報化社会の進展からコンピュータの利用技術を持つか否かによって個人の可能性が大きく左右することから暗に「情報リテラシー」を示すことが多い。また、原義にはないものの「ある分野の事象を理解・整理し、活用する能力」一般をリテラシーと称する場合もある。（例：「会計リテラシー」など） それぞれの言葉の概論に関しては関連項目を参照されたい。
- De alfabetiseringsgraad is een statistische grootheid die het alfabetisme aangeeft; het aandeel van een bevolkingsgroep dat kan lezen of schrijven. Hiermee is het tevens een indicator voor de ontwikkelingsgraad van een bevolkingsgroep. Het wordt vaak uitgedrukt als een percentage van het totale aantal mensen, mannen of vrouwen. De alfabetiseringsgraad zegt iets over in hoeverre de overheid er in is geslaagd om de bevolking te scholen. Het cijfer wordt vaak gebruikt om de ontwikkelingsgraad van ontwikkelingslanden aan te geven of de verhouding van het aantal vrouwen dat kan lezen of schrijven ten op zichte van het aantal mannen. Het wordt vaak gebruikt binnen vergelijkingssystemen, zoals de Menselijke-ontwikkelingsindex van de VN. Oorzaken voor verschillen tussen landen en gebieden binnen landen: Migratieachtergrond (nieuwkomers, gastarbeiders of vluchtelingen) Culturele achtergrond (bijvoorbeeld het kastesysteem in India en stamregels in Nigeria) Discriminatie van bepaalde groepen door anderen met macht Een voorbeeld van discriminatie is de positie van de vrouw ten opzichte van de man binnen sommige religieuze fundamentalistische groepen, zoals de Taliban. De alfabetiseringsgraad zegt echter niet altijd alles over een bevolking. Naast primair analfabetisme komt vooral in ontwikkelingslanden ook secundair en tertiair analfabetisme voor. Secundair analfabetisme geeft het aantal mensen in een bevolkingsgroep aan dat op latere leeftijd door gebrek aan oefening het vermogen tot lezen en/of schrijven is kwijtgeraakt. Bij tertiair analfabetisme gaat het om een gedeelte van deze vaardigheden.
- Lesekyndighet er evnen til å kunne lese og skrive. I noe utvidet forstand kan man også ta med evnen til å forstå et språk ved lytting og å tale språket. I moderne sammenheng definerer man funksjonelle lesere, det vil si at man er i stand til å lese og skrive på et nivå som tillater normal kommunikasjon og som gjør det mulig å forstå og kommunisere tanker og delta i et skriftbrukende samfunn. Det å ikke være lesekyndig i det hele tatt kalles analfabetisme. Mellom det å være en funksjonell leser og å være analfabet befinner det seg en gruppe som er i stand til å lese enkle tekster, men som ikke vil kunne håndtere vanskelige tekster og som har betydelige problemer med å selv uttrykke seg skriftlig. Man taler også om funksjonelle analfabeter, personer som kjenner til hvordan man leser og kan klare å lese enkelte ord og setninger, men som i praksis ikke er lesekyndige. Leseferdigheter regnes av mange som en svært viktig del av et områdes menneskelige kapital. Årsaken til dette er at lesekyndige kan utdannes med mindre kostnader enn ikke lesekyndige, at de generelt har en høyere sosio-økonomisk status og at de har bedre helse og jobbmuligheter. I Kerala i India sank kvinnelig dødelighet og barnedødelighet dramatisk i 1960-årene, da unge kvinner som hadde fått skolegang etter reformene fra 1948 begynte å stifte familier. En del forskere argumenterer for at denne effekten ikke er knyttet spesifikt til lesekyndighet, men at den henger sammen med skolegang generelt. Skolegangen vil uansett ha lesekyndighet som et viktig mål.
- Piśmiennictwo - ogół wypowiedzi językowych utrwalonych w piśmie, pełniących określone funkcje w różnych dziedzinach życia społecznego; obejmuje m. in. literaturę piękną, publicystykę, dzieła naukowe i popularnonaukowe, dokumenty życia zbiorowego. Piśmiennictwo - w publikacjach naukowych, to umieszczane na końcu pracy zestawienie bibliograficzne cytowanych publikacji. Czasami zapisywane jako "literatura" lub "bibliografia".
- A alfabetização consiste no aprendizado do alfabeto e de sua utilização como código de comunicação. De um modo mais abrangente, a alfabetização é definida como um processo no qual o indivíduo constrói a gramática e em suas variações. Esse processo não se resume apenas na aquisição dessas habilidades mecânicas (codificação e decodificação) do acto de ler, mas na capacidade de interpretar, compreender, criticar, resignificar e produzir conhecimento. Todas essas capacidades citadas anteriormente só serão concretizadas se os alunos tiverem acesso a todos os tipos de portadores de textos. O aluno precisa encontrar os usos sociais da leitura e da escrita. A alfabetização envolve também o desenvolvimento de novas formas de compreensão e uso da linguagem de uma maneira geral. A alfabetização de um indivíduo promove sua socialização, já que possibilita o estabelecimento de novos tipos de trocas simbólicas com outros indivíduos, acesso a bens culturais e a facilidades oferecidas pelas instituições sociais. A alfabetização é um fator propulsor do exercício consciente da cidadania e do desenvolvimento da sociedade como um todo.
- Запрос «Неграмотность» перенаправляется сюда. Файл:Literacy rate world. svg Грамотность по странам мира на октябрь 2008 года Грамотность — степень владения человеком навыками письма и чтения на родном языке. Традиционно под словом «грамотный» подразумевают человека, умеющего читать и писать или только читать на каком-либо языке. В современном смысле это означает способность писать согласно установленным нормам грамматики и правописания. Людей, умеющих только читать, также называют «полуграмотными». В статистике под грамотностью понимается способность человека прочитать, понять и написать короткий простой текст, касающийся его повседневной жизни. Уровень грамотности взрослого населения — доля грамотных в возрасте 15 лет и старше. Индекс грамотности (называемый иногда просто грамотность) данного народа есть отношение между числом лиц грамотных и численностью всего населения. Отношение это обыкновенно выражается в процентах. Грамотностью, выраженною в процентах, если и не измеряется, то во всяком случае ярко характеризуется степень народного образования. Грамотность — фундамент, на котором можно построить дальнейшее развитие человека. Открывая доступ к книге, она даёт возможность пользоваться сокровищницей мысли и знания, созданной человечеством. Но возможность не есть ещё факт. Грамотность, как показывает её история, есть только орудие, которым нередко пользуется та или другая временно господствующая партия для пропаганды в народе своих идей. Чему и как служит грамотность — это зависит от дальнейших условий, в которые доставлено народное образование данной страны. Степенью распространения грамотности в данном народе характеризуется степень участия всего народа в умственной жизни человечества, но характеризуется лишь до известной степени, так как и народы неграмотные участвуют и участвовали, хотя и в незначительной мере, в накоплении умственных и нравственных сокровищ человечества.
- Läskunnighet, eller alfabetism, i motsats till analfabetism, är ett ord som uttrycker huruvida en person eller ett kollektiv av människor är i stånd att på egen hand tillgodogöra sig och förstå en skriven text. Då man jämför länder brukar man räkna läskunnigheten i olika länder. I I-länderna kan nästan alla läsa och skriva, och kan de inte det beror det ofta på dyslexi. I många u-länder, där många barn inte får gå i skola, brukar läskunnigheten vara lägre. Analfabetismen har minskat kraftigt under 1900-talet och halverats sedan 1970. Läskunnigheten ökar i alla världsdelar.
- Okuryazarlığın genel tanımı bir dilin yazınlarını okuyabilme, okunan ögeleri algılama ve kavrama yetisine sahip olunmasıdır. Günümüz bağlamında okuryazarlık iletişimin bir parçasıdır. Bir dili bilip, konuşabilmenin yanı sıra iletişim kurabilmek için yeterli derecede okumayı ve yazmayı da bilmek gerekir. UNESCO'nun tanımına göre okuryazarlık; Değişik türdeki yazılı kaynakları, kayıtları kullanarak tanımlama, anlama, yorumlama, bir araya getirme, iletişim kurma ve hesap yapma yeteneğidir. Toplumun geniş bir kitlesine hitap edebilmek, bilgisini ve gücünü geliştirerek hedeflerine ulaşması için bireye olanak veren olgudur. Günümüzde her yıl 8 Eylül günü Dünya Okuryazarlık Günü olarak kutlanır.
- Гра́мотність (Значною мірою рівноправний термін письме́нність) - традиційно визначається як вміння читати і писати або вміння використовувати мову, щоб читати, писати чи розмовляти. Файл:Literacy rate world. PNG Рівень грамотності в світі Багато зусиль для зростання грамотності (подолання неграмотності) робить ЮНЕСКО. Ця авторитетна міжнародна організація вважає грамотність одним з базових прав людини(англ. ) і вважає, що
- 識字率的定義為一個國家當中，十五歲以上「成年人」能讀寫文字的人的比率，就目前而言，全球平均識字率正在增加當中，但是世界上依然有不少失學的人口。 識字率能反映出一個國家教育普及的程度，也可反映出一個國家的發展水平，另一方面，識字率的增加和國民義務教育的實施以及印刷術的普及等也有著關聯。 傳統上，「識字」是指讀書和寫字的能力水準到達可以溝通的能力。
|
| rdfs:comment
|
- Literacy is a concept claimed and defined by a range of different theoretical fields. In everyday terms, "literacy" is typically described as the ability to read, write, speak and listen in meaningful or socially-recognised ways. The United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) has drafted a definition of literacy as the "ability to identify, understand, interpret, create, communicate, compute and use printed and written materials associated with varying contexts.
- Als Alphabetisierung bezeichnet man den Prozess der Vermittlung der Lesefähigkeit sowie ggf. auch der Schreibfähigkeit, unabhängig davon, ob die erlernte Schrift eine alphabetische ist. Der Grad der Lese- oder Schreib- bzw. Schriftkompetenz einer Bevölkerung kann prozentual für einzelne Bevölkerungsschichten sowie teilweise auch für historische Epochen angegeben werden.
- L'alfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
- Gramotnost je individuální schopnost číst a psát. Neznamená pouze schopnost identifikovat jednotlivá písmena nebo schopnost napsat jednoduchá slova. Gramotnost je schopnost plynule číst i delší text a především - schopnost porozumět jeho obsahu.
- La alfabetización es la habilidad de usar texto para comunicarse a través del espacio y el tiempo. Se reduce a menudo a la habilidad de leer y escribir, o a veces, sólo a la de leer. Los estándares para los que se constituyen los niveles de alfabetización varían entre las diferentes sociedades. Algunas otras destrezas como la informática o las nociones elementales de cálculo aritmético básicas también se pueden incluir.
- Lukutaito voidaan käsittää hyvinkin laajasti. Sen sijaan, että katsottaisiin vain mekaanista lukutaitoa lukutaidon arvioinnissa painotetaan nykyisin funktionaalista lukutaitoa.
- L'alphabétisation est «l'acquisition des connaissances et des compétences de base dont chacun a besoin dans un monde en rapide évolution [et] un droit fondamental de la personne humaine. »
- L'alfabetizzazione è il grado (minore o maggiore) di sviluppo delle capacità individuali di lettura e scrittura, con riferimento al gruppo culturale di appartenenza.
- De alfabetiseringsgraad is een statistische grootheid die het alfabetisme aangeeft; het aandeel van een bevolkingsgroep dat kan lezen of schrijven. Hiermee is het tevens een indicator voor de ontwikkelingsgraad van een bevolkingsgroep. Het wordt vaak uitgedrukt als een percentage van het totale aantal mensen, mannen of vrouwen. De alfabetiseringsgraad zegt iets over in hoeverre de overheid er in is geslaagd om de bevolking te scholen.
- Lesekyndighet er evnen til å kunne lese og skrive. I noe utvidet forstand kan man også ta med evnen til å forstå et språk ved lytting og å tale språket. I moderne sammenheng definerer man funksjonelle lesere, det vil si at man er i stand til å lese og skrive på et nivå som tillater normal kommunikasjon og som gjør det mulig å forstå og kommunisere tanker og delta i et skriftbrukende samfunn. Det å ikke være lesekyndig i det hele tatt kalles analfabetisme.
- Piśmiennictwo - ogół wypowiedzi językowych utrwalonych w piśmie, pełniących określone funkcje w różnych dziedzinach życia społecznego; obejmuje m. in. literaturę piękną, publicystykę, dzieła naukowe i popularnonaukowe, dokumenty życia zbiorowego. Piśmiennictwo - w publikacjach naukowych, to umieszczane na końcu pracy zestawienie bibliograficzne cytowanych publikacji. Czasami zapisywane jako "literatura" lub "bibliografia".
- A alfabetização consiste no aprendizado do alfabeto e de sua utilização como código de comunicação. De um modo mais abrangente, a alfabetização é definida como um processo no qual o indivíduo constrói a gramática e em suas variações. Esse processo não se resume apenas na aquisição dessas habilidades mecânicas (codificação e decodificação) do acto de ler, mas na capacidade de interpretar, compreender, criticar, resignificar e produzir conhecimento.
- Запрос «Неграмотность» перенаправляется сюда. Файл:Literacy rate world. svg Грамотность по странам мира на октябрь 2008 года Грамотность — степень владения человеком навыками письма и чтения на родном языке.
- Läskunnighet, eller alfabetism, i motsats till analfabetism, är ett ord som uttrycker huruvida en person eller ett kollektiv av människor är i stånd att på egen hand tillgodogöra sig och förstå en skriven text. Då man jämför länder brukar man räkna läskunnigheten i olika länder. I I-länderna kan nästan alla läsa och skriva, och kan de inte det beror det ofta på dyslexi. I många u-länder, där många barn inte får gå i skola, brukar läskunnigheten vara lägre.
- Okuryazarlığın genel tanımı bir dilin yazınlarını okuyabilme, okunan ögeleri algılama ve kavrama yetisine sahip olunmasıdır. Günümüz bağlamında okuryazarlık iletişimin bir parçasıdır. Bir dili bilip, konuşabilmenin yanı sıra iletişim kurabilmek için yeterli derecede okumayı ve yazmayı da bilmek gerekir.
- Гра́мотність (Значною мірою рівноправний термін письме́нність) - традиційно визначається як вміння читати і писати або вміння використовувати мову, щоб читати, писати чи розмовляти. Файл:Literacy rate world.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
