| dbpprop:abstract
|
- Leninism is the theory and practice of the dictatorship of the proletariat, led by a revolutionary vanguard party. Theoretically, Leninism comprises the political and economic communist theories of Vladimir Lenin, developed from Marxism, that were the establishing ideology of Soviet communism — in its Russian application, as the USSR. As a political-science term Leninism entered common usage in 1922, only after infirmity ended Lenin’s participation in governing the USSR. Two years later, in July 1924, at the fifth congress of the Communist International (Comintern), Grigory Zinoviev popularized Leninism as a Marxist ideological term denoting “revolutionary”. After the Union of Soviet Socialist Republics was established in 1922, its governing philosophy, Leninism, became the predominant branch of Marxism. In Russia, the theoretical descendants of Leninism are Stalinism and Trotskyism; at his death in 1924, Lenin’s revolutionary comrades, Josef Stalin and Leon Trotsky, were the leaders of the strongest ideological factions that emerged to assume command of the Communist Party in the USSR. Ideologically, the Stalinists and the Trotskyists (like their namesakes), deny the philosophic and political legitimacy of the other, because each claims to be the true Leninist theory.
- Unter dem Begriff des Leninismus werden die Ansichten des russischen Marxisten und kommunistischen Revolutionärs Lenin zusammengefasst, der den Marxismus an die historischen Bedingungen der damaligen russischen Gesellschaft anpasste.
- El Leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del Marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant a nivell mundial aproximadament entre 1920 i 1956, moment en què va perdent força fins a ser testimonial en la majoria de moviments marxistes actuals. El Leninisme rep el nom del seu principal desenvolupador, el líder bolxevic Vladimir Lenin i és portat a la pràctica per ell després de la Revolució Russa. Les teories de Lenin han estat una font de controvèrsia desde la seva implementació, amb veus crítiques tant en l'esquerra política . Lenin argumentava que el proletariat només podia arribar a tenir consciència revolucionària a través dels esforços d'un partit que assumís el rol d'avantguarda revolucionària. Lenin creia que aquest partit només podria aconseguit els seus objectius a través d'una forma d'organització disciplinada coneguda com el centralisme democràtic. A més a més, el Leninisme manté que l'imperialisme és l'estadi més alt del capitalisme, i que el capitalisme només pot ser vençut a través dels mitjans revolucionaris (qualsevol intent de reformar el capitalisme està destinat al fracàs). Lenin creia en la destrucció de l'Estat capitalista a través de la revolució proletària, i en reemplaçar aquest Estat per una dictadura del proletariat. La teoria de Lenin sobre l'imperialisme tenia com a objectiu millorar l'obra de Karl Marx explicant un fenomen que Marx no havia pogut teoritzar: el Capitalisme que es converteix en un sistema global (Marx havia descrit un sistema nacional). Al centre d'aquesta teoria de l'imperialisme hi ha la idea que les nacions capitalistes avançades estven intentant evitar la revolució forçant que la seva sobreproducció entrés als mercats colonials i explotant aquestes colònies (es venen productes a les colònies fabricats amb els seus recursos). Això permetia a les nacions capitalistes industrialment avançades tenir contents als seus treballadors, en part, també, a través de la creació de l'aristocràcia obrera. A resultat d'això, el capitalisme seria dirigit per l'aritocràcia, representada pels partits socialdemòcrates, fins el punt que la revolució no seria portada a la pràctica en les nacions més avançades (així com Marx havia definit), sinó en l'Estat imperialista més dèbil: Rússia Si la revolució només pot portar-se a cap en un país subdesenvolupat això comporta un problema seriós: aquest país no serà capaç de desenvolupar un sistema socialista (en la teoria marxista el socialisme és l'estadi que succeeix al capitalisme, abans d'arribar al comunisme), perquè el capitalisme encara no ha seguit el seu curs complet a la futura URSS i perquè els poders extrangers intentaran acabar amb la revolució a qualsevol preu. Per solucionar aquest problema Lenin proposa dos possibles solucions: 1. La revolució en un país subdesenvolupat desencadena una revolució en un país capitalista desenvolupat (per exemple, Lenin esperava que la Revolució Russa provocaria una revolució a Alemanya). Això faria possible que el país desenvolupat, després d'instaurar el Socialisme, ajudés el país subdesenvolupat a fer el mateix. 2. La revolució té lloc en nombrosos països subdesenvolupats al mateix temps o en una successió ràpida; els països subdesenvolupats s'ajunten en un estat federal capaç d'intimidar a les potencies capitalistes i establir el Socialisme. Aquesta era la idea original en la fundació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). El Socialisme no pot sobreviure només en un país pobre i subdesenvolupat. Per això, el Leninisme advoca per la revolució mundial d'una manera o d'una altra. Els leninistes actuals veuen, sovint, a la globalització com una forma moderna d'imperialisme. A la Xina, l'estructura leninista va ser la base de l'organització tant pel Guomindang com pel Partit Comunista de Xina; després els comunistes xinesos van desenvolupar la teoria del Maoisme, que a la mort de Mao, a l´any 1977, va ser cambiada per un capitalisme d´estat.
- Leninismus je revisí marxismu založenou na jeho oplodnění myšlenkami Louise Augusta Blanquiho. Je tedy sporné, zda je leninismus svou podstatou druhem marxismu nebo blanquismu. Leninismus uvedený do praxe se nazývá komunismus. Zakladatelem leninismu je Vladimir Iljič Lenin, byť on sám ho tak nenazýval. Teoretické základy mu položil ve svém spisu Co dělat? Sporná je otázka, nakolik je leninismus plodem ruských poměrů a nakolik je to osobní Leninova politická představa. Leninismus byl vůdčí ideologií SSSR a pojem sám byl poprvé použit Grigorijem Zinovjevem na pátém sjezdu Komunistické internacionály v roce 1924. Po Leninově smrti se leninism rozpadl na mainstreamový stalinismus, jehož teoretické základy položil Stalin ve svém spisu Otázky leninismu, a výrazně menšinový trockismus. Stalinismus byl původně nazýván marxismus-leninismus-stalinismus, po formální destalinisaci jen marxismus-leninismus. V té době vznikla také další významná forma stalinismu: maoismus. Leninismus je primárně založen na myšlence diktatury proletariátu prostřednictvím jeho zvolených zástupců, požadoval vymýcení nebo výrazné omezení moci církví a také boj proti nacionalismu (alespoň teoreticky). Požadoval (opět alespoň teoreticky) dobré sociální podmínky obyvatelstva. Z leninismu se odvíjí celý systém tzv. sovětské demokracie (lid volí své zástupce do sovětů, které pak mají veškerou moc). Leninismus také ostře útočí proti imperialismu, považuje průmysl za v určitém smyslu nadřazený zemědělství – z leninismu pochází známý princip rozhodující úlohy těžkého průmyslu, jehož uvádění do praxe prakticky zruinovalo Československo a další země, jejichž ekonomika byla založena na lehkém průmyslu či zemědělství, a nebyla schopna vzhledem ke svému charakteru ekonomiky malé produkovat tolik druhů zboží a v takovém množství, jako velké desetimilionové státy. Uvedení leninismu do praxe mělo za následek Leninovu, a později Stalinovu, osobní diktaturu.
- Se conoce como leninismo al conjunto de aportes políticos, económicos y filosóficos desarrollados por el líder bolchevique Vladimir Lenin dentro del marxismo. Uno de los aportes más importantes de Lenin fue en la cuestión de la organización comunista. Argumentaba que la lucha económica del proletariado sólo lo llevaría a adquirir una ideología sindicalista y que la conciencia marxista y revolucionaria debían ser introducidas desde fuera. Además, planteaba que la clase obrera, para llevar a cabo su actividad revolucionaria, debería de contar con un destacamento de vanguardia que dirigiera su lucha, el Partido Comunista. Según Lenin, los objetivos del partido sólo podrían ser alcanzados a través de una forma de organización disciplinada conocida como centralismo democrático. El Leninismo mantiene que el imperialismo es el estadio más alto del capitalismo, y que el capitalismo sólo puede ser vencido a través de los medios revolucionarios (cualquier intento de reformar el capitalismo está destinado al fracaso). Lenin creía en la destrucción del Estado capitalista a través de la revolución proletaria, y en reemplazar a ese Estado por la dictadura del proletariado (un sistema de democracia de los trabajadores, en el que los trabajadores tendrían el poder político a través de consejos llamados soviets). La teoría de Lenin sobre el imperialismo tenía como objetivo mejorar la obra de Karl Marx explicando un fenómeno que Marx no había predicho: el Capitalismo que se convierte en un sistema global (Marx había descrito un sistema nacional). En el centro de esta teoría del imperialismo está la idea de que las naciones capitalistas avanzadas están intentando evitar la revolución forzando a que su sobreproducción entre en los mercados coloniales y explotando los recursos de estas colonias. Esto permitía a las naciones capitalistas industrialmente avanzadas el mantener contentos a sus trabajadores, en parte también a través de la creación de una aristocracia obrera. Como resultado el capitalismo sería dirigido por ese sector privilegiado o aristocracia obrera, representada por los partidos socialdemócratas, hasta el punto de que la revolución no ocurriría en las naciones más avanzadas (como Marx había previsto) sino en el Estado imperialista más débil: Rusia. Si la revolución solo puede llevarse a cabo en un país subdesarrollado esto conlleva un problema serio: ese país no será capaz de desarrollar un sistema socialista (en la teoría marxista el socialismo es el estadio que sucede al capitalismo, y antes de llegar al comunismo), porque el capitalismo no ha seguido su curso completo todavía en ese país, y porque los poderes extranjeros intentarán acabar con la revolución a cualquier costo. Para solucionar este problema Lenin propone dos posibles soluciones: La revolución en un país subdesarrollado desata una revolución en un país capitalista desarrollado (por ejemplo, Lenin esperaba que la Revolución Rusa provocaría una revolución en Alemania). El país desarrollado establece el Socialismo y ayuda al subdesarrollado a hacer lo mismo. La revolución tiene lugar en numerosos países subdesarrollados al mismo tiempo o en una sucesión rápida; los países subdesarrollados se juntan en un estado federal capaz de intimidar a las potencias capitalistas y establecer el Socialismo. Esta era la idea original durante la fundación de la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas (URSS). El socialismo no puede sobrevivir sólo en un país pobre y subdesarrollado. Por eso, el Leninismo aboga por la revolución mundial en una forma u otra.
- Le léninisme est un courant politique se revendiquant de Lénine. Il réclame un rôle de direction pour « le Parti léniniste ».
- Il Leninismo è una corrente di pensiero politico ed economico che si inquadra nella tradizione del marxismo. Con essa si fa riferimento sostanzialmente alle teorie del leader bolscevico Vladimir Il'ič Lenin, ed alla loro messa in pratica durante e dopo la Rivoluzione Russa.
- レーニン主義（レーニンしゅぎ、ロシア語: Ленинизъм）とは、マルクス主義の系譜に属する思想で、ウラジーミル・レーニンの思想を受け継いだものである。
- Het leninisme is een stroming binnen het marxisme. Het is een socialistische stroming die als belangrijkste denker de Russische revolutionaire leider, en latere Bolsjewistische premier van de Sovjet-Unie, Lenin kende. Het belangrijkste verschil tussen het orthodoxe marxisme en het leninisme is dat het eerste uitgaat van de revolutionaire kracht van een georganiseerde arbeidersklasse, terwijl het leninisme er vanuit gaat dat de arbeiders veel sneller tot een revolutie kunnen komen met de leiding van een zgn. voorhoedepartij (ook wel avant-garde genoemd). Zonder deze leiding zou de arbeidersklasse nog eeuwenlang een slepende strijd moeten voeren en leren van haar fouten, voor zij beseft hoe zij op de juiste manier het socialisme kan bereiken. De vele slachtoffers die daarbij nog zouden vallen konden volgens de leninisten vermeden worden door de leidinggevende rol van de voorhoedepartij. Het tweede belangrijke punt van het leninisme is de stelling dat een burgerlijke revolutie onmiddellijk kan omslaan naar een socialistische revolutie. Volgens het orthodoxe marxisme zou die socialistische of proletarische revolutie pas plaatsvinden als het kapitalisme volledig ontwikkeld was en op de rand van de afgrond stond. Volgens het leninisme is het ook mogelijk dat de revolutie plaatsvindt in een land waar het kapitalisme niet volledig ontwikkeld is, maar waar de kapitalistenklasse zeer zwak staat terwijl de arbeidersklasse integendeel zeer sterk staat en goed georganiseerd en klassenbewust is. De voorhoedepartij moest bestaan uit zoveel mogelijk "geavanceerde arbeiders" (arbeiders die klassenbewust en zeer strijdbaar waren) en voor de rest uit professionele revolutionairen (intellectuelen), die fulltime bezig zijn met het organiseren en klassenbewust maken van arbeiders, en die na de revolutie de dictatuur van het proletariaat uitvoeren d.w.z. de maatschappelijke verhouding van arbeidersklasse en heersende klasse omdraaien - met de steun van het proletariaat. De eerste voorhoedepartij (in Rusland althans) was de Russische Sociaaldemocratische Arbeiderspartij (RSDAP), die later uiteenviel in RSDAP en RSDAP. De Bolsjewieken hebben hun partij later hernoemd tot Communistische Partij van de Sovjet-Unie. Het leninisme, in zijn vele varianten, is sinds het begin van de twintigste eeuw de meest gebruikelijke vorm van marxisme onder communistische partijen. In de Sovjet-Unie werden de drie elementen uit het marxisme-leninisme onderwezen aan alle instituties van hoger onderwijs en in de daarbij behorende onderzoekinstituten en faculteiten. Voor het verkrijgen van de kandidatstitel Kandidat naoek was het slagen voor het examen van wetenschappelijk communisme een noodzakelijke vereiste.
- Leninisme refererer til diverse politiske og økonomiske teorier bygget av bolsjevik-lederen Vladimir Lenin, og av andre som påstår at de fortsetter Lenins arbeid. Leninismen bygger på marxismens ideer, og er en filosofisk basis for den sovjetiske kommunistiske ideologi. Begrepet «leninisme» i seg selv eksisterte ikke da Lenin levde. Det ble først brukt hyppig etter at Lenin avsluttet sin aktive deltagelse i den sovjetiske regjering på grunn av en rekke slag kort før hans død. Grigorij Zinovjev gjorde uttrykket populært på Kominterns femte kongress. Leninismen hadde blitt en av de dominante grener av marxismen siden etableringen av Sovjetunionen. Leninismens direkte teoretiske etterfølgere er marxist-leninismen med Josef Stalin, og Trotskismen med Lev Trotskij. Stalin og Trotskij var Lenins medarbeidere som ble ledene av de to store politiske og teoretiske ideologiene som utviklet seg innen Sovjetunionen etter Lenins død.
- Leninizm, czasem określany jako marksizm-leninizm, to doktryna polityczna, religijna i ekonomiczna, powstała na bazie wcześniej istniejącego marksizmu, którego filozoficznym źródłem był materializm dialektyczny opracowany przez Karola Marksa i Fryderyka Engelsa. Wielu marksistów, wśród nich m. in. główny teoretyk II Międzynarodówki, Karl Kautsky, uważało leninizm za odstępstwo od marksizmu, wskazując, że próba budowy socjalizmu w kraju niedorozwiniętym ekonomicznie musi zakończyć się fiaskiem. Wielu teoretyków marksistowskich, m. in. Róża Luksemburg, krytykowało leninizm za jego antydemokratyczną, dyktatorską koncepcję partii i sprawowania władzy. Leninizm stanowił oficjalną ideologię państwową w ZSRR od dnia jego powstania, aż po jego rozwiązanie. Było on też oficjalną ideologią we wszystkich krajach Układu Warszawskiego. Pierwotna wersja Llninizmu została rozwinięta i wprowadzona w życie przez bolszewickiego przywódcę Włodzimierza Lenina, skąd pochodzi jej nazwa. Jednak, już za życia Lenina doktryna ta ewoluowała na skutek zderzenia teoretycznych założeń z praktyką rewolucyjną. Po jego śmierci była ona nadal modyfikowana, m. in. przez Józefa Stalina (tzw. "marksizm-leninizm-stalinizm"), a następnie przez jego następców na stanowisku I sekretarza KPZR, z których niemal każdy głosił program "powrotu do wartości leninowskich".
- O termo leninismo ou marxismo-leninismo, criado após a morte de Lenin, foi utilizado pelos dirigentes da URSS durante a era Stalin, a partir de meados dos anos 1920 até os anos 1960. O termo é reivindicado por diferentes grupos stalinistas, particularmente os maoístas. Lenin procurou adaptar a teoria marxista do século XIX à realidade do século XX e foi, juntamente com Rosa Luxemburgo, um dos principais teóricos marxistas e o principal lider da Revolução Bolchevique de 1917, na Rússia.
- Leninism este o teorie politică şi economică având la bază marxismul. Este o ramură a marxismului, iar din deceniul al doilea al secolului XX a fost ramura dominantă a sa. Leninismul a fost dezvoltat în principal de liderul bolşevic Vladimir Ilici Lenin, care de altfel l-a şi pus în practică după Revoluţia rusă. Teoriile lui Lenin au fost o sursă de controverse încă de la început, având critici atât dinspre stânga, dinspre centru şi dinspre dreapta. Lenin afirma că proletariatul nu poate atinge conştiinţa revoluţionară decât prin eforturile unui partid comunist care îşi asuma rolul de "avangardă revoluţionară". Lenin mai credea că un asemenea partid nu-şi putea atinge scopurile decât prin intermediul unei organizări disciplinate cunoscută drept centralism democratic. În plus, leninismul afirma că imperialismul este ultima formă a capitalismului, iar capitalismul nu poate fi răsturnat de la putere decât prin mijloace revoluţionare (orice încercare de a "reforma" capitalismul din interior fiind sortită eşecului. Lenin credea că distrugerea statului capitalist se va face prin revoluţia proletară şi prin înlocuirea democraţiei burgheze cu dictatura proletariatului . Teoria lui Lenin referitoare la imperialism dorea să îmbunătăţească şi să corecteze opera lui Marx, explicând un fenomen pe care acesta din urmă nu-l prevăzuse: transformarea capitalismului într-un sistem global, . În centrul teoriei sale despre imperialism se află ideea conform căreia naţiunile capitaliste avansate din punct de vedere industrial evită revoluţia prin exportarea forţată în pieţele coloniiilor înrobite şi prin exploatarea resurselor lor naturale. Aceasta ar fi permis naţiunilor capitaliste dezvoltate din punct de vedere industrial să-si menţina muncitorii mulţumiţi, în parte prin cearea unei aristocraţii muncitoreşti. Ca un rezultat, capitalismul era capabil să fie condus prin expresia politică a aristocraţiei muncitoreşti - partidele social-democratice, către punctul în care revoluţia nu mai era posibilă în cele mai avansate naţiuni, ci mai degrabă în cel mai slab stat imperialist, acela fiind Rusia. Oricum, dacă revoluţuia se putea produce numai într-o ţară slab dezvoltată, aceasta ridica o mare problemă: o asemenea ţară subdezvoltată nu era capabilă să dezvolte un sistem socialist,, deoarece capitalismul nu ar fi fost dezvoltat complet într-o asemea ţară şi deoarece puterile externe ar fi încercat să zdrobească revoluţia cu orice preţ. Pentru rezolvarea acestei probleme, Lenin propunea două soluţii posibile: Revoluţia din ţara subdezvoltată ar aprinde scânteia revoluţiei într-o ţară capitalistă dezvoltată . Ţara dezvoltată ar fi instaurat socialismul şi ar fi ajutat ţara subdezvoltată să facă la fel. Revoluţia ar izbuci în mai multe ţări subdezvoltate în acelaşi timp sau într-o succesiune rapidă; aceste ţări urmau să se unească într-un stat federal capabil să lupte cu marile puteri capitaliste şi mai apoi să instaureze socialismul. Aceasta o fost ideea originală din spatele formării Uniunii Sovietice. Oricare ar fi fost calea urmată, socialismul nu ar fi putut supravieţui numai într-o ţara săracă. De aceea leninismul chema la revoluţia mondială într-o formă sau alta. Leniniştii din ziua de azi văd deseori globalizarea ca pe o formă modernă de imperialism. Către sfârşitul deceniului al treilea al secolului al XX, Uniunea Sovietică a început să se îndepărteze de linia politică a lui Lenin şi să se apropie de ceea ce este denumit în mod curent "stalinism", cei mai mulţi dintre tovarăşii lui Lenin ("vechii bolşevici" pierind în Marea Epurare. În China, leninismul a fost baza de organizare atât a Kuomintangului cât şi a Partidului Comunist Chinez. Mai târziu, comuniştii chinezi au dezvoltat teoria maoistă. Astăzi, termenul "Leninism" este folosit în autocaracterizarea a trei ideologii separte, care îşi au rădăcinile în leninism, dar care altfel sunt foarte diferite una de cealaltă: Stalinismul, Maoismul, şi Troţkism. Dacă maoismul poate fi apreciat ca o subcategorie a stalinismului din multe puncte de vedere, troţkismul şi stalinismul sunt adversari de neîmpăcat. .
- Leninism är en politisk ideologi formad av Lenin som påvisar tillvägagångssättet för hur det kommunistiska samhället skall skapas. Leninism kallas den ideologi som bygger på Vladimir Lenins tolkning av marxismen och som blev grunderna för bolsjevismen och den tidiga kommunistiska rörelsen i Ryssland. Lenin vidareutvecklade marxismen i det han själv menade var "imperialismens epok", som han såg som kapitalismens högsta och sista stadium. Lenin menade att arbetarklassen skulle ledas i revolution av ett disciplinerat, avantgardistiskt parti som praktiserade demokratisk centralism. Målet var att avskaffa kapitalismen och att genom proletariatets diktatur bygga ett socialistiskt samhälle. Detta skulle kunna ske genom ett förbund mellan arbetare och bönder, och Lenin menade att en socialistisk revolution i det industriellt efterblivna Ryssland enbart vore möjlig med hjälp av den kraft bönderna tidigare visat i historien i form av bonderevolutioner. Lenins politik var också en kritisk reaktion mot den framväxande socialdemokratin, som trodde att socialismen skulle gå att uppnå genom fredliga reformer. Lenin var internationalist och ansåg att socialismen enbart kunde uppnås genom världsrevolution. Tsarryssland var ett efterblivet bondeland och Lenin menade att en revolution i Ryssland bara skulle kunna överleva om revolutionen spred sig till de mera industrialiserade länderna i Västeuropa. Men Lenin såg på Ryssland som "den svagaste länken i imperialismens kedja" och trodde att om den ryska länken brast skulle revolutionen spridas över världen. Följaktligen bildades under Grigorij Zinovjevs ledning år 1919 den Kommunistiska Internationalen som hade till uppgift att leda kampen för världsrevolutionen efter förebild från bolsjevikernas maktövertagande efter oktoberrevolutionen 1917. De fyra beståndsdelar vilka anses vara viktiga i Lenins ideologiska tankar är: Teorin om imperialismen vilka ger resultaten. - Imperalistiska krig, proletär revolution, arbetararistokrati och internationell klasskamp. Läran om - Partiet av ny typ - där partiet ska härska över statsförvaltning. Läran om - Proletariatets diktatur. Utbyggnad av den historiska marxismen till dialektisk materialism. Lenin lät producera sina tankar bland annat i skrifterna. Vad bör göras? år 1902. Ett steg framåt, två steg tillbaka år 1904. Materialismen och empiriokriticismen år 1908. Imperialismen som kapitalismens högsta stadium år 1917. Staten och revolutionen år 1917.
- 列宁主义被称为“帝国主义和无产阶级革命时代的马克思主义”。它最早是由斯大林命名的，是列宁在20世纪初形成的思想体系，社会主义阵营内部认为列宁主义是在俄国实践的基础上对马克思主义基本理论的修订和补充。 列宁主义同马克思主义的其它流派相比，最大的特征就是其“无产阶级专政”的理论。19世纪末20世纪初，国际共产主义运动在“如何取得政权”和“无产阶级政权如何治理国家”两个问题上出现了重大分歧。以考茨基为代表的一派认为，无产阶级政党应当致力于合法斗争，在取得政权之后可以保留民主制度。而列宁为代表的另一派认为，无产阶级政党寻求合法斗争的努力必然使其修正主义化，无产阶级取得政权只能通过暴力革命的手段，而在取得政权之后，不应当保留资产阶级民主制度，而应实施无产阶级专政，在无产阶级获得政权之后，即使一国的资产阶级已经不存在，仍然有必要采取专政的方式保卫无产阶级政权。
|
| rdfs:comment
|
- Leninism is the theory and practice of the dictatorship of the proletariat, led by a revolutionary vanguard party. Theoretically, Leninism comprises the political and economic communist theories of Vladimir Lenin, developed from Marxism, that were the establishing ideology of Soviet communism — in its Russian application, as the USSR. As a political-science term Leninism entered common usage in 1922, only after infirmity ended Lenin’s participation in governing the USSR.
- Unter dem Begriff des Leninismus werden die Ansichten des russischen Marxisten und kommunistischen Revolutionärs Lenin zusammengefasst, der den Marxismus an die historischen Bedingungen der damaligen russischen Gesellschaft anpasste.
- El Leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del Marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant a nivell mundial aproximadament entre 1920 i 1956, moment en què va perdent força fins a ser testimonial en la majoria de moviments marxistes actuals. El Leninisme rep el nom del seu principal desenvolupador, el líder bolxevic Vladimir Lenin i és portat a la pràctica per ell després de la Revolució Russa.
- Leninismus je revisí marxismu založenou na jeho oplodnění myšlenkami Louise Augusta Blanquiho. Je tedy sporné, zda je leninismus svou podstatou druhem marxismu nebo blanquismu. Leninismus uvedený do praxe se nazývá komunismus. Zakladatelem leninismu je Vladimir Iljič Lenin, byť on sám ho tak nenazýval. Teoretické základy mu položil ve svém spisu Co dělat? Sporná je otázka, nakolik je leninismus plodem ruských poměrů a nakolik je to osobní Leninova politická představa.
- Se conoce como leninismo al conjunto de aportes políticos, económicos y filosóficos desarrollados por el líder bolchevique Vladimir Lenin dentro del marxismo. Uno de los aportes más importantes de Lenin fue en la cuestión de la organización comunista. Argumentaba que la lucha económica del proletariado sólo lo llevaría a adquirir una ideología sindicalista y que la conciencia marxista y revolucionaria debían ser introducidas desde fuera.
- Le léninisme est un courant politique se revendiquant de Lénine. Il réclame un rôle de direction pour « le Parti léniniste ».
- Il Leninismo è una corrente di pensiero politico ed economico che si inquadra nella tradizione del marxismo. Con essa si fa riferimento sostanzialmente alle teorie del leader bolscevico Vladimir Il'ič Lenin, ed alla loro messa in pratica durante e dopo la Rivoluzione Russa.
- レーニン主義（レーニンしゅぎ、ロシア語: Ленинизъм）とは、マルクス主義の系譜に属する思想で、ウラジーミル・レーニンの思想を受け継いだものである。
- Het leninisme is een stroming binnen het marxisme. Het is een socialistische stroming die als belangrijkste denker de Russische revolutionaire leider, en latere Bolsjewistische premier van de Sovjet-Unie, Lenin kende.
- Leninisme refererer til diverse politiske og økonomiske teorier bygget av bolsjevik-lederen Vladimir Lenin, og av andre som påstår at de fortsetter Lenins arbeid. Leninismen bygger på marxismens ideer, og er en filosofisk basis for den sovjetiske kommunistiske ideologi. Begrepet «leninisme» i seg selv eksisterte ikke da Lenin levde. Det ble først brukt hyppig etter at Lenin avsluttet sin aktive deltagelse i den sovjetiske regjering på grunn av en rekke slag kort før hans død.
- Leninizm, czasem określany jako marksizm-leninizm, to doktryna polityczna, religijna i ekonomiczna, powstała na bazie wcześniej istniejącego marksizmu, którego filozoficznym źródłem był materializm dialektyczny opracowany przez Karola Marksa i Fryderyka Engelsa. Wielu marksistów, wśród nich m. in.
- O termo leninismo ou marxismo-leninismo, criado após a morte de Lenin, foi utilizado pelos dirigentes da URSS durante a era Stalin, a partir de meados dos anos 1920 até os anos 1960. O termo é reivindicado por diferentes grupos stalinistas, particularmente os maoístas.
- Leninism este o teorie politică şi economică având la bază marxismul. Este o ramură a marxismului, iar din deceniul al doilea al secolului XX a fost ramura dominantă a sa. Leninismul a fost dezvoltat în principal de liderul bolşevic Vladimir Ilici Lenin, care de altfel l-a şi pus în practică după Revoluţia rusă. Teoriile lui Lenin au fost o sursă de controverse încă de la început, având critici atât dinspre stânga, dinspre centru şi dinspre dreapta.
- Leninism är en politisk ideologi formad av Lenin som påvisar tillvägagångssättet för hur det kommunistiska samhället skall skapas. Leninism kallas den ideologi som bygger på Vladimir Lenins tolkning av marxismen och som blev grunderna för bolsjevismen och den tidiga kommunistiska rörelsen i Ryssland. Lenin vidareutvecklade marxismen i det han själv menade var "imperialismens epok", som han såg som kapitalismens högsta och sista stadium.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
